Antic Règim

Forma d'organització social, política i econòmica dels països europeus des de finals sel segle XV fins a principis del segle XIX.

Elabora les lleis

S'encarrega d'aplicar les lleis

Intenta que es compleixin les lleis

És quan la producció agrícola no permetia subsistir als camperols que disposaven de mitjans tècnics rudimentaris i insuficients.

Transportaven productes de poc valor que es canviaven a l'Àfrica per esclaus, aquests esclaus es venien a les plantacions de l'Amèrica del Sud a canvi de primeres matèries (cafè o cotó) i eren venudes als mercats europeus.

Sistema econòmic aplicat per les monarquies europees als segles XVI, XVII, XVIII. Partia de la idea que perquè un Estat sigui ric i poderós, ha de posseis d'or i argent i per aconseguir-ho havien de prevaler les exportacions per damunt de les importacions. Els Estats van exercir un control sobre les manufactures i el comerç amb la finalitat de facilitar les exportacions.

En mans de les dones pageses, alternaven les feines agrícoles amb la producció de teles per a un comerciant el qual subministrava la primea matèria i els estils de treball.

Controlat pels gremis, encarregats de vigilar el funcionament dels tallers i formaven mesures per a protegir els artesans i els consumidors i fixaven els preus i les quantitats que s'havien de produir.

Grans tallers on s'ocupaven desenes i centenars de treballadors.

Privilegis: exempció en el pagament de qualsevol impost, la possessió de la major part de la terra per la qual cobrava rendes, reserva de certs càrrecs en la cort, l'exèrcit i l'Església.

Posseïa riqueses, no pagava impostos i tenia terres per les quals cobrava rendes.

Arquebisbes, bisbes, cardenals, abats i canonges, procedia de famílies nobles i podia tenir càrrecs públics.

Sacerdots, frares i monjos. No tenia riqueses ni terres, però es distingia de la resta del poble pels seus privilegis jurídics.

Grup social que no disposava de privilegis.

Funcionaris, artesans i comerciants que havien acumulat riqueses gràcies a les seves activitats econòmiques.

Moviment filosòfic, literari i científic desenvolupat a l'Europa del segle XVIII que va intentar modernitzar la cultura i transformar la societat.

Proposa una nova forma d'Estat que evités la concentració del poder en unes úniques mans i garantís les llibertats individuals.

Critica la societat del moment i es va ergir com a defensor de la llibertat de pensament i la tolerància religiosa.

Creia que la llibertat es faria possible si es limitava la concentració de poder de les monarquies absolutistes.

Defensa un model d'Estat basat en la divisió de poders per evitar eks abusos dels monarques absolutistes: poder legislatiu, executiu i judicial.

Pennsava que la natura era bona i que la societat havia corromput a l'ésser humà. Descrivia a l'home com el bon salvatge i pensava que en la societat l'home era esclau i en la natura era lliure.

Va exposar la sobirania del poble és la garantia més segura dels drets individuals. Defensava que el sistema polític havia de garantir aquests drets, s'havia de reconeixer la sobirania del poble i el seu dret a incertir en l'elaboració de les lleis per les quals havia de regir.

- La base del pensament il·lustrat era la raó. - L'ús de la raó era l'únic camí per arribar a la veritat i a la felicitat.- L'ésser humà havia nascut per ser feliç.- Cal ser tolerant i acceptar les diverses opinions.- Tot el que esta dacord amb la natura es correcte.