ELS TEXTOS EXPOSITIUS

Un text és adequat quan el registre lingüístic que s’usa correspon a la situación de comunicació.

Els registres lingüístics són els diferents usos que fem del llenguatge segons el grau de formalitat de la situació de comunicació.

Propietats

LA COHERÈNCIA INFORMATIVA
La coherència és la unitat global de significat del text
LA COHESIÓ SINTÀCTICA
La cohesió és la propietat per la qual s’estableixen uns lligams explícits entre les diverses unitats que componen el text: proposicions, oracions i paràgrafs.
LA COHESIÓ SINTÀCTICA
La cohesió és la propietat per la qual s’estableixen uns lligams explícits entre les diverses unitats que componen el text: proposicions, oracions i paràgrafs.

LES TIPOLOGIES TEXTUALS

TEXT EXPOSITIU

Té com a finalitat transmetre coneixements de forma objectiva. És el tipus de text que trobem en manuals, enciclopèdies, llibres de text, diccionaris, conferències…

TEXT INSTRUCTIU

Té com a finalitat donar ordres, consells, instruccions.

TEXT ARGUMENTATIU

Té el propòsit d’influir en el receptor, de convencer-lo sobre la validesa d’una determinada idea.

TEXT PREDICTIU

Té el propòsit d’anticipar fets que s’esdevindran en el futur.

TEXT CONVERSACIONAL

Reprodueix els diàlegs o intercanvis verbals entre dues o més persones.

TEXT DESCRIPTIU

Explica com són les característiques dels elements de la realitat.

TEXT NARRATIU

Explica fets que es desenvolupen en un temps i un espai determinats i que són protagonitzats per uns personatges.

TEXT POÈTIC

Té com a finalitat provocar sorpresa o admiració en el receptor tot jugant amb la llengua i utilitzant-la de manera artística, diferent de l’habitual.

Una oració és un conjunt de paraules que forma una unitat de comunicacióamb sentit complet. I esta format per:

Un sintagma nominal (SN) per designar l’element del qual parlem: el subjecte (S)

Un sintagma verbal (SV) per expressar allò que diem del subjecte: el predicat (P).

Els sintagmes

Utilitzem la paraula sintagma per designar un grup de paraules que forma una unitat que és més petita que l’oració. Cada sintagma forma una unitat de significat i també una unitat de funció (subjecte o predicat).

Els sintagmes estan formats per diverses paraules, però en cada sintagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta constitueix el nuclidel sintagma i és la que dóna nom al conjunt.

Nucli del sintagma Tipus de sintagma

nom Sintagma nominal (SN)

verb Sintagma verbal (SV)

adjectiu Sintagma adjectival (SAdj)

adverbi Sintagma adverbial (SAdv)

Preposició Sintagma preposicional (SPrep)

Les categories lèxiques o gramaticals

Els noms (o substantius)
Són paraules que designen persones, animals, coses o idees abstractes. Poden ser comuns o propis

Els adjectius
Són paraules que designen característiques que es poden atribuir a un nom.

Els determinants
Són paraules que van davant del nom per presentar-lo, identificar-lo o quantificar-lo.

Els pronoms
Són paraules de significat ocasional perquè la seva funció és la de substituir-ne d’altres de caràcter substantiu, adjectiu o adverbial.

Els verbs
Són paraules que designen accions, processos o estats.

Els adverbis
Són paraules que uneixen i relacionen dues paraules o dos sintagmes. La seva funció és la de subordinar un element a un altre.

Les preposicions
Són paraules que uneixen i relacionen dues paraules o dos sintagmes. La seva funció és la de subordinar un element a un altre.

Les conjuncions
Són paraules que uneixen i relacionen dos mots o dos sintagmes de la mateixa categoria sintàctica o bé dues oracions coordinades o subordinades.

Les interjeccions
Són paraules que equivalen a una oració i expressen l’actitud del parlant, o estableixen una comunicació entre el parlant i l’oient.

Les funcions sintàctiques

Parlem de funcions sintàctiques quan volem indicar les relacions gramaticals que s’estableixen entre els elements d’una oració o d’un sintagma

Les funcions dels elements del SN

El nom és la paraula més important del SN; per això diem que n’és el nucli. Els altres elements fan les funcions d’especificador (el determinant que va davant el nom) o de complement del nom (l’adjectiu o el sintagma preposicional que va darrere el nom). Per exemple:

Les funcions dels elements del SV

El verb és la paraula més important del SV; per això diem que n’és el nucli. Els altres elements fan la funció de complement del verb [CV].

Sintagma verbal
Els complements del verb no són tots iguals, sinó que tenen diferents graus d’importància.

Complement directe (CD)
Designa l’objecte sobre el qual recau l’acció del verb.

Complement indirecte (CI)
Designa la persona destinatària que rep alguna cosa o la persona que experimenta la situació designada pel verb.

Complement de règim verbal (CRV)
Designa l’objecte principal d’un verb que exigeix una determinada preposició (a, de, en, amb…).

SubtopicComplement circumstancial (CC)
Designa la circumstància de manera, de lloc, de temps, etc., en relació amb la situació expressada pel verb.

Complement atributiu (CAtr)
Designa una característica atribuïda al subjecte amb els verbs ser, estar o semblar.

Complement predicatiu (CPred)
Designa una característica atribuïda al subjecte o al CD amb un verb que no és ni ser ni estar ni semblar.