TEORIES ATÒMIQUES

L'interior de la matèria conté unes partícules anomenades àtoms.

Matèria formada per partícules indivisibles i indestructibles anomenades àtoms.

Compostos: Substàncies que es formen en combinar àtoms d'elements diferents en proporcions simples.

L'atom era una esfera carregada positivament i els electrons estaven incrustats en l'esfera com si fossin llavors d'una síndria.

Model de pudin de panses:

L'atom és una esfera amb càrrega elèctrica positiva i els electrons estaven encastats.

1. La càrrega dels rajos era inherent i no es podien separar.
2. La càrrega dels rajos era negativa.
3. La relació entre la massa i la càrrega de les partícules que formaven els rajos.

Model saturnià:

L'àtom era un conjunt d'electrons que giraven al voltant d'un cos central positiu, igual que els anells al voltant de Saturn.

Model nuclear:

- La massa dels àtoms està pràcticament concentrada en el nucli.
- La càrrega positiva també radica en el nucli.
- Els electrons circulen en òrbies circulars al voltant del nucli.
- La major part de l'àtom és un gran espai buit.

Substància radiactiva que es descomponia en partícules alpha, passat per un colimador per obtenir un raig. Els rajos els feien xocar contra una làmina d'or molt fina.
Si el model de Thomson era bo, les partícules havien de travessar la làmina d'or.
RESULTAT: La majoria de les partícules travessaven la làmina d'or però algunes rebotaven contra ella.

Els tres postulats es refereixen a l'electró:

1r postulat. L'electró gira al voltant del nucli sense emetre energia.

La força centrípeta = interacció electrostàtica

m·v2 /R = k·Z·e2 /R2

2n postulat. Les òrbites permeses són aquelles en les que el moment angular de l'electró és múltiple de "h".

me·v2·R = n·(h/2π)

3r postulat. Els electrons poden canviar d'una òrbitra a una altra absorbint o emetent energia.
- Si passa d'una òrbita inferior a una superior, l'electró absorbeix energia.
- Si passa d'una òrbita superior a una inferior, l'electró emet energia.

L'enegia ve deguda per l'equació de Planck:

Ones electromagnètiques: la forma que adopta l'energia electromagnètica quan es propaga.

Longitud d'ona (λ): distància mínima entre dos punts amb el mateix estat de vibració.

Les més utilitzades són:
1µm = 10-6
1nm = 10-9
1A = 10-10
1pm = 10-12

Freqüencia (v): el nombre de longituds d'ona que passen per un punt determinat en un segon. S'expressa en hertz (Hz) o s-1.

Període (T): el temps que triga una ona a recórrer una distància igual a la de la longitud d'ona. Es mesura en segons.

Definició espectre

La descomposició de qualsevol radiació electromagnètica en les radiacions de diferent longitud d'ona que la constitueix.

Classificació

Són els que abasten totes les radiacions compreses entre dos extrems, passant de les unes a les altres gradualment.

Són els que només contenen certes radiacions de determinades longituds d'ona.

Són els que provenen directament de la font emissora.

Són els que provenen de la font emissora, però que han travessat una matèria determinada.

Exemple: Als focs artificials es poden veure diferents colors de la flama.

Explicació:
1. Els electrons dels àtoms de les substàncies pirotècniques adquireixen energia en escalfar-se per l'acció de les combustions (els electrons dels àtoms s'exciten)
2. En refredar-se, perden l'excés d'energia per tornar al seu estat inicial
3. Aquest excés d'energia és alliberat en forma de radiació d'una determinada longitud d'ona (d'una zona concreta de l'espectre)
4. Si aquesta zona és invisible, observarem coloració a la flama