Категории: Все - tolerància

по judith negre 14 лет назад

213

Antic Règim

No século XVIII, na Europa, desenvolveu-se um movimento filosófico, literário e científico conhecido como Il·lustració, que buscava modernizar a cultura e transformar a sociedade. Esse movimento tinha como base o uso da razão para alcançar a verdade e a felicidade, defendendo que o ser humano nasceu para ser feliz.

Antic Règim

Antic Règim

Canvis

La Il·lustració

Moviment filosòfic, literari i científic desenvolupat a l'Europa del segle XVIII que va intentar modernitzar la cultura i transformar la societat.

Idees principals

- La base del pensament il·lustrat era la raó.

- L'ús de la raó era l'únic camí per arribar a la veritat i a la felicitat.

- L'ésser humà havia nascut per ser feliç.

- Cal ser tolerant i acceptar les diverses opinions.

- Tot el que esta dacord amb la natura es correcte.

Pensament polític Il·lustrat

Rousseau

Pennsava que la natura era bona i que la societat havia corromput a l'ésser humà. Descrivia a l'home com el bon salvatge i pensava que en la societat l'home era esclau i en la natura era lliure.

El contracte social

Va exposar la sobirania del poble és la garantia més segura dels drets individuals. Defensava que el sistema polític havia de garantir aquests drets, s'havia de reconeixer la sobirania del poble i el seu dret a incertir en l'elaboració de les lleis per les quals havia de regir.

Montesquieu

Creia que la llibertat es faria possible si es limitava la concentració de poder de les monarquies absolutistes.

Lesperit de les lleis

Defensa un model d'Estat basat en la divisió de poders per evitar eks abusos dels monarques absolutistes: poder legislatiu, executiu i judicial.

Voltaire

Critica la societat del moment i es va ergir com a defensor de la llibertat de pensament i la tolerància religiosa.

J. Locke

Proposa una nova forma d'Estat que evités la concentració del poder en unes úniques mans i garantís les llibertats individuals.

Sistema

Social
Estaments

No privilegiats

Burgesia

Funcionaris, artesans i comerciants que havien acumulat riqueses gràcies a les seves activitats econòmiques.

Tercer estat

Grup social que no disposava de privilegis.

Privilegiats

Clergat

Posseïa riqueses, no pagava impostos i tenia terres per les quals cobrava rendes.

Baix clergat

Sacerdots, frares i monjos. No tenia riqueses ni terres, però es distingia de la resta del poble pels seus privilegis jurídics.

Alt Clergat

Arquebisbes, bisbes, cardenals, abats i canonges, procedia de famílies nobles i podia tenir càrrecs públics.

Noblesa

Privilegis: exempció en el pagament de qualsevol impost, la possessió de la major part de la terra per la qual cobrava rendes, reserva de certs càrrecs en la cort, l'exèrcit i l'Església.

Econòmic
Indústria

Manufactures

Grans tallers on s'ocupaven desenes i centenars de treballadors.

Artesanal

Controlat pels gremis, encarregats de vigilar el funcionament dels tallers i formaven mesures per a protegir els artesans i els consumidors i fixaven els preus i les quantitats que s'havien de produir.

Rural

En mans de les dones pageses, alternaven les feines agrícoles amb la producció de teles per a un comerciant el qual subministrava la primea matèria i els estils de treball.

Comerç

Mercantilisme

Sistema econòmic aplicat per les monarquies europees als segles XVI, XVII, XVIII. Partia de la idea que perquè un Estat sigui ric i poderós, ha de posseis d'or i argent i per aconseguir-ho havien de prevaler les exportacions per damunt de les importacions. Els Estats van exercir un control sobre les manufactures i el comerç amb la finalitat de facilitar les exportacions.

Triangular

Transportaven productes de poc valor que es canviaven a l'Àfrica per esclaus, aquests esclaus es venien a les plantacions de l'Amèrica del Sud a canvi de primeres matèries (cafè o cotó) i eren venudes als mercats europeus.

Agricultura

Crisis de subsitència

És quan la producció agrícola no permetia subsistir als camperols que disposaven de mitjans tècnics rudimentaris i insuficients.

Polític
Monarquia absoluta

Poder judicial

Intenta que es compleixin les lleis

Poder executiu

S'encarrega d'aplicar les lleis

Poder legislatiu

Elabora les lleis

Què és?

Forma d'organització social, política i econòmica dels països europeus des de finals sel segle XV fins a principis del segle XIX.