Técniques de temps lleure
1. El Joc
Que es el Joc?
És una activitat innata i espontània exercida per una o diverses persones amb finalitats recreatives i d’entreteniment.
1.1 Classificacions Segons l’edat
Infancia: de 0 a 11 anys
Adolescencia: 12-17 anys
Joventut: 18-30 anys
Edat adulta: 31-65 anys
Tercera edat: +65 anys
1.1.2. Segons el format
PETITS JOCS:
Poca preparació
Poc material (o cap)
No cal preparar l’espai
GRANS JOCS:
Preparació meticulosa
Molt material
Espais amb dimensions notables
1.2. Com ha de ser el joc?
La participació ha de ser voluntària. No cal obligar, sino motivar.
La finalitat ha de ser educativa, tot i que el rendiment o el resultat final pot ser un incentiu, no l'objectiu. L’important és el procés de joc.
Ha de procurar millorar totes les aptituds de la persona: físiques, socials i intel·lectuals
2. EL JOC COM ELEMENT PEDAGÒGIC
Àmbit psicomotor: Els jocs amb moviment, afavoreixen el coneixement de les possibilitats corporals i ajuden a la maduració nerviosa, desenvolupen i enforteixen l’aparell locomotor i estimulen la coordinació del cos.
Àmbit cognitiu: Tots ho fan en certa manera, però els que incideixen més: de manipulació, construcció, atenció, memòria, fantasia, lingüístics, d'estratègia, taula..
Àmbit socioafectiu: Amb el joc la persona afirma la personalitat, augmenta l’autoestima i el coneixement de si mateixa. Quan implica altres persones, el joc permet adquirir comportaments i actituds socials.
Ha de preservar la integritat física, psíquica i afecta de les persones (no ridiculitzar ni fer que sentin impotència)
S’ha d’adaptar en el marc que es desenvolupa (ex: no jocs tranquils en espais freds)
S’han de limitar a les característiques i possibilitats dels participants
3. El joc i el hàbits saludables
Pot prevenir un problema de salut que afecta a un % notable de la població: l’obesitat:
COM?
Promovent els hàbits alimentaris saludables
Estimulant l’exercici físic
4. JOCS COOPERATIUS o COMPETITIUS
Els jocs no son elements neutrals: transmeten i potencien un codi de valors.
La competitivitat no és un fet aliè al joc. Pot ser-ne un element més, un estímul i motivació intrínsec i, fins i tot, en alguns casos sense competició no hi ha joc.
Si s’opta per jocs competitius s’han de tenir en compte alguns aspectes:
Combinar jocs que requereixin diferents habilitats
Substituir premis per records de participació (per tots els participants)
Evitar l’eliminació ràpida de participants
5. ORGANITZACIÓ DE JOCS
Quan els jocs es programen amb una intenció específica és imprescindible que estiguin planificats i dinamitzats acuradament. Més enllà d’una elecció encertada, l’èxit d’una proposta dependrà de la capacitat que tinguem d’adaptar-la a les característiques concretes del grup i les condicions del moment.
PREPARACIÓ-DESENVOLUPAMENT-CONCLUSIÓ
6. FITXA DE JOC
Definició: És un estri que sintetitza de manera estructurada i sistematitzada tota la informació sobre un joc.
TÍTOL DEL JOC - NOMBRE DE PARTICIPANTS - EDAT INDICADA - TIPUS DE JOC - ESPAI NECESSARI - MATERIAL NECESSARI - OBJECTIUS - DURADA-DESENVOLUPAMENT - PAPER DINAMITZADOR - VARIANTS - OBSERVACIÓ
7. JOC INCLUSIU
7. JOC INCLUSIU El joc no pot ser discriminatori, perquè totes les persones, especialment els infants, tenen dret a jugar.
Sens dubte les situacions lúdiques són una font inestimable de creixement personal i social per a totes les persones que hi participen.
7.1. Intervenció El paper de l’animador/a és determinant a l’hora de crear les condicions necessàries perquè el joc pugui transcórrer de manera natural i espontània. Alguns aspectes que ha de tenir en compte:
Respectar la diferència i mostrar una actitud positiva envers la diversitat funcional
Interessar-se per conèixer realment a la persona, més enllà de les seves dificultats i limitacions (interessos, personalitat, preocupacions…)
Planejar les activitats tenint en compte les possibilitats d’acció i les necessitats de les persones que hi participen.
Oferir recursos que facilitin que totes les persones participen activament
Respectar el ritme de socialització de cada persona
Mostrar actituds empàtiques i d’escolta activa
7.2. Adaptacions Les diferents realitats funcionals poden requerir que els jocs facin adaptacions de diferent tipus per avançar cap a l’equitat d’oportunitat. Aquestes adaptacions han de respectar quatre principis:
Segures. Les adaptacions no han d’afegir perill a ningú.
Atractives i suggeridores.
Versàtils, per interactuar de diferents maneres.
Adequades a la capacitat física i la percepció sensorial.
8. Tipus discapacitats
8.1. DISCAPACITAT VISUAL
El col·lectiu inclou persones cegues totals i d’altres que tenen baixa visió.
Utilitzar estímuls auditius o tàctic per substituir / compensar els visuals.
Recórrer ajudes externes, com l’acompanyament de persones externes
Si hi ha restes de visió, ampliar els elements visuals o fer adaptacions visuals
Assegurar-se que el terreny de jo no té obstacles
Modificar normes (increment temps de possessió, permetre contacte amb les mans)
Facilitar el màxim d’informació i referències de l’espai (també prèviament)
Introduir materials que puguin ser manipulats fàcilment
8.2. DISCAPACITAT AUDITIVA Si no es basa en el llenguatge (oral o escrit) el joc és una de les escasses ocasions en les quals poden participar en igualtat d’oportunitats:
Eliminar senyals acústics o substituir-los per visuals o tàctils
Reforçar els missatges orals amb elements visuals (cartells, exemples pràctics)
Modificar joguines perquè es puguin utilitzar auriculars simultàniament al so pel canal habitual (facilita compartit el joc amb persones sense deficiència auditiva)
8.3. DISCAPACITAT FÍSICA Inclou una gran varietat d’alteracions, especialment en ossos i músculs.
Delimitar conscienciosament l’espai de joc (sense obstacles i pla)
Aplicar diferents principis per a cada participant: distància de desplaçament, temps disponible variable: per tal de poder compensar els desavantatges.
Utilitzar material fàcil de manipular
Modificar els elements de joc necessaris per facilitar-ne la manipulació i evitar moviments no desitjats
Designar persones de suport, altres jugadors o professionals.
8.4. DISCAPACITAT PSÍQUICA Agrupa un ampli ventall de situacions amb capacitat i habilitats molt diverses. És imprescindible tenir en compte el perfil concret de les persones a les quals es destina el joc.
Tenir molta paciència i adaptar-se a la velocitat de la persona.
Flexibilitzar i simplificar les normes, els espais i els materials
Donar explicacions concretes i simples, amb pocs elements i amb un llenguatge clar i comprensible
Permetre que la persona es familiaritzi prèviament amb els elements de joc i amb l’espai
Col·laboració de persones de suport
1.1.3. Altres classificacions
Segons l’espai: Interior o exterior
Segons l’origen: joc tradicional, joc multicultural
Segons la relació entre els participants: col·laboratiu, competitiu
Segons les finalitats o les característiques: jocs de nit, de fira, presportius, d’aigua, educatius
5.1. PREPARACIÓ