av jan segura för 8 årar sedan
1672
Mer av detta
Són la unitat funcional de l'aparell locomotor, els elements actius. El seu pes, respecte el total del cos, ronda entre el 32 i el 36% amb una activitat física de tipus cotidià.
Semipenniformes
Tenen forma de mitja pluma.
Penniformes
Forma de pluma.
Poligàstrics
Tenen varis ventres musculars.
Ex: múscul recte abdominal.
Digàstrics
Tenen dos ventres musculars.
Ex: múscul digàstric.
Monogàstrics
Tenen un sol ventre muscular. Sol ser el més comú en la majoria dels músculs.
Policaudal
Tenen varis caps d'inserció.
Ex: músculs dels dits.
Tricaudal
Tenen tres caps d'inserció.
Bicaudal
Tenen dos caps d'inserció.
Monocaudal
Tenen un sol cap d'inserció. És el cas de la majoria dels músculs.
Quàdriceps
Tenen quatre caps d'origen.
Ex: Quàdriceps.
Tricefàlics
Tenen tres caps d'origen.
Ex: tríceps braquial.
Bicefàlics
Tenen dos caps d'origen.
Ex: múscul bíceps braquial.
Monocefàlics
Tenen un sol cap d'origen. És el més comú a la majoria dels músculs.
Amples
Predomina l'amplitud per sobre de la longitut i el gruixor.
Ex: múscul trapezi.
Curts
No predomina cap dimensió.
Ex: músculs curts dels dits.
Llargs
La longitud predomina sobre les altres dimensions.
Ex: múscul sartori.
Complex inflamatori
Fibrocartílegs
Rodets.
Meniscs.
Lligaments
Extrínsecs
Intrínsecs
Extraarticular (lligaments laterals).
Intraarticular (lligaments creuats).
Membrana sinovial
Càpsula articular.
Presentació de l'articulació
Tipus d'articulació
Enartrosi.
Encaix recíproc.
Condilea.
Trocoide.
Tròclea.
Artrodies.
Moviments
Eix vertical
Supinació.
Pronació.
Rotació interna.
Rotació externa.
Eix anteroposterior
Adducció.
Abducció.
Eix transversal
Extenció.
Flexió.
Complex degeneratiu
Cartileg hialí.
Superficies articulars.
2 tipus de complex articular.
Tenen càpsula.
Tenen diferents graus de movilitat.
Són típiques del cap.
No tenen càpsula.
No tenen cartileg hialí.
Sinostosi.
Sincondrosi.
Sinfibrosi.
Esquindelesis.
Biselada o Escamosa.
Dentada.
Armonica.
Els ossos constitueixen la part més sòlida de l'organisme humà i de la majoria d'animals vertebrats. Serveixen de protecció per les parts més febles i de punts d'inserció de la majoria de músculs i, per aquesta raó, com a òrgans de mobilitat passiva, envolten i preserven, els òrgans inerns mes dèbils i rellevants.
Els ossos estan envoltats per una membrana fribrosa molt firme denominada periosti, de la qual procedeixen la nutrició i el creixament transversal.
L'objectiu principal dels ossos plans és tancar, protegir els òrgans vitals. D'aquí la seva distribució: cap, tòrax i pelvis. La característica principal d'aquests ossos és el seu poc moviment, (han de protegir).
Pèlvica
Toràcica
Craneal
Taló
Carp de la mà
Columna vertebral
Extremitats
Es distingeixen 3 parts en un os llarg que estan units per un cartíleg de conjunció:
Epífisi distal o caudal
L'epífisi distal o caudal, al igual que la proximal, està formada per un teixit esponjós.
Diàifisi
A l'interior de la Diàfisi ens trobem el conducte medular, i dins d'aquest conducte trobem la medul·la òssea vermella. És a la medul·la òssea on s'originen els glòbuls vermells.
La Diàfisi està formada per un teixit compacte.
Si identifiquem els teixits d'exterior a interior d'un os en la seva diàfisi trobarem: Periosti, teixit compacte, teixit esponjós i medul·la òssea.
També trobem en aquesta part de l'os els cartílegs de creixament o metàfisis.
Epifisi proximal o craneal
El teixit de l'epífisi proximal o cranial és esponjós, ja que li dóna flexibilitat, lleugeresa i resistència.
