Classificació de les xarxes

PAN

Xarxa integrada pels dispositius de l’entorn local de l’usuari.

LAN

Xarxa d’àrea limitada, normalment de gran ample de banda (1
Gbps), que connecta dispositius adjacents i amb serveis locals
(normalment de la mateixa organització). WLAN és la versió sense fils (són menys segures, però permeten grans estalvis en estesa de cablejat).

MAN

Xarxa d’àrea extensa, normalment de gran ample de banda, que acostuma a connectar diferents municipis, organismes, universitats, etc. WMAN és la versió sense fils (És habitual l’ús de tecnologies com el WiMAX i renir rancs de molts quilòmetres).

WAN

Xarxa d’àrea geogràficament extensa, normalment de gran ample de banda, que
acostuma a connectar diferents municipis, organismes, universitats, etc. WMAN és la versió sense fils (És habitual l’ús de tecnologies com el WiMAX i pot
tenir rangs de desenes de quilòmetres).

Exemples

-ISDN -FDDI -FR -ATM -xDSL

SAN

Xarxa d’emmagatzematge integral d’alta velocitat, amb equips d’interconnexió dedicats, que proporcionen accés a emmagatzematge de xarxa d’alt rendiment. Acostuma a proporcionar una bona estabilitat i alta disponibilitat.

VPN

Tecnología de xarxes computacionals que permet una extensió segura de la LAN sobre una xarxa pública. S’estableix una connexió virtual punt a punt mitjançant l’ús de connexions dedicades i/o xifrat.

EPN

No s’acostuma a utilitzar el terme, fa referència a xarxes que a través de VPNs uneixen diferents sucursals d’empreses allunyades entre sí.

Xarxes dedicades o privades

Ús exclusiu per part d’una organització.

Xarxes compartides o públiques

Suporten informació de diversos usuaris i/o organitzacions.

Exemples

-Telefonía fixa -Telefonía mòbil -RDSI -ADSL -Fibra òptica (ISPs)

Model o arquitectura client/servidor

Relació establerta entre servidors que proporcionen recursos a clients quan aquests ho soliciten. (Exemple: Correu electrònic)

Peer-to-Peer (P2P) o d’igual a igual

Tots els membres de la xarxa poden actuar com a servidor o com a client. (Exemple:
Xarxa domèstica amb 2 ordinadors i una impressora compartida per un d’ells), (Exemple: Napster, uTorrent, etc.)

Topología física

El cablatge determina el disseny físic d’una xarxa. Segons l’estructura física del cablatge i la seva distribució geogràfica, tindrem una topologia física de xarxa diferent.

Punt a punt → No es considera una xarxa

Estrella

Bus

Jeràrquica

Anell / Doble anell

Malla

Estrella estesa

Arbre

Topología lògica

Una topologia lògica de xarxa es refereix a la manera com els elements de la xarxa es
comuniquen amb el medi (com es transfereix la informació al seu pas pels nodes de laxarxa).

Els dos tipus més comuns de topologies lògiques són transmissió per difusió i
transmissió de testimoni.

Guiat

Cable de coure o fibra óptica

No guiat

Aire o buit

Mixte

Tot

Xarxes per difusió

No existeixen nodes intermitjos de commutació, tots els nodes comparteixen un medi de transmissió comú, per el qual la informació transmesa per un node és coneguda per tots els altres.

Exemples

Comunicació per ràdio

Comunicació per satèl·lit

Comunicació en una xarxa local simple

Xarxes commutades

commutació de circuits

S’estableix un circuit per a la comunicació entre dos nodes que demanen intercanvi
d’informació. El circuit s’assigna durant tot el temps que duri la comunicació. Poc eficient per a transmetre dades, ja que la línia s’ocupa durant tota la sessió.L’establiment del circuit pot suposar un retard inicial.

commutació de paquets

La informació es divideix en paquets. Cada paquet es transmet de forma individual a través de la xarxa (fins i tot per rutes diferents). Al destí es reensamblen els paquets.
Els nodes treballen amb cues on es guarden els paquets fins que es poden enviar (store and forward).
La commutació de paquets és la tècnica utilitzada més habitualment per a la comunicació de dades.

Datagrames

Cada paquet es tracta com una entitat independent i és encaminat individualment a través de la xarxa. La capçalera conté informació completa sobre el seu destí. Els paquets no segueixen una ruta preestablerta. L’entrega no està garantida i els paquets poden arribar desordenats al destí.

commutació de paquets - Circuit virtual

Hi ha una fase inicial per establir la ruta (circuit virtual) entre els nodes intermitjos per a tots els paquets a transmetre durant la sessió de comunicació entre els nodes finals.
Els nodes intermitjos tenen taules d’enrutament amb etiquetes de circuit virtual. Els paquets tenen capçaleres més petites amb informació sobre el circuit virtual. Els paquets arriben en l’ordre correcte i amb garanties d’arribar generalment.