El barroc i el classicisme

Va ser un compositor i pianista de l'antic Arquebisbat de Salzburg mestre del Classicisme, considerat com un dels músics més influents i destacats de la història. Va tindre un gran domini amb instruments de teclat i del violí. Amb tan sols cinc anys ja componia obres musicals i les seues interpretacions eren de l'estima de l'aristocràcia i reialesa europea. Als dèsset anys va ser contractat com a músic en la cort de Salzburg,

És un període històric que abasta els segles XVII i XVIII i que va plantejar canvis artístics i culturals enaltint el sentiment i l'espiritualitat. Significa “perla irregular” i es va crear a Itàlia.

L'orquestra barroca

es va crear en aquest periode per l aperfecció de la técnica que aconsegueixen els instruments de corda fregada.

en el barroc el director s'anomenava clavecinista.

també en aquest periode va apareixer l'òpera a Itàlia.

Originària de França, de compàs ternari, tempo moderat i caràcter elegant. Es dansava per parelles de manera succesiva. L'elegancia del minuet a França determinaven uns temps bastant lents, en cambia a Itàlia en minuet tenia un caracter més alegre i es ballava a temps ràpid.

És el penúltim dels moviments de la majoria de simfonies, quartets de corda, sonates i obres similars escrites a partir d'aleshores per compositors com el mateix Haydn o Mozart. Aquesta forma consistia en una estructura ternària que responia a l'esquema minuet-trio-minuet da capo.

Es situa entre en barroc i el romanticisme. Des de L'any 1750 amb la mort de Bach i l'any 1827, amb la mort de Beethoven. L'instrument més important del període del Classicisme és el Piano. Els tres grans músics del Classicisme són Haydn, Mozart i Beethoven, que van treballar a Viena, la ciutat més important en context musical.

Va tindre una estreta amistat amb Mozart, del qual va arribar a ser el seu mentor, i va ser professor de Beethoven. Una de les seues obres més conegudes, la seua Simfonia núm. 94, coneguda com “La sorpresa”.

Va estar exposat a una exigent formació musical per part del seu pare, fent d'ell un xiquet introvertit i poregós, sinó un mal estudiant massa cansat per a atendre les lliçons de l'escola després de passar les nits assajant davant el piano. als 10 anys va abandonar l'escola per a dedicar-se enterament a la música i als 16, la noblesa de Bonn li va finançar un viatge a Viena per a aprendre dels millors, entre ells, del mateix Mozart. Va tindre l'oportunitat de tocar el piano en un recital en el qual Mozart estava present i el va deixar tan fascinat que arribaria a dir: «Aquest jove farà parlar al món».