El desplegament curricular de 1er cicle infantil

Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot
adonant-se de les seves possibilitats.

Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva
de si mateixos i de les altres persones.

Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar
amb seguretat i eficàcia.

Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.

Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes.

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.

Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene
personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià.

Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.

Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic.

Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.

Continguts de l'àrea

Identificació com a persona, coneixement de característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent.

Domini de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de la vida quotidiana.

Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques, mostrant un control progressiu.

Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, fent servir el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació.

Progrés en l’adquisició d’hàbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut.

Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentar l'autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació en l’espai quotidià.

Domini del control i de la coordinació ull-mà, així com de les habilitats manipulatives per explorar objectes i per ser més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes.

Elements

Descoberta del propi cos i de les possibilitats (motrius, perceptives, expressives i relacionals).

La descoberta de les pròpies necessitats i l’adquisició d’eines per a la seva resolució.

L’expressió i la progressiva regulació de les emocions

Orientació per la intervenció educativa

Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals
quotidianes i en els espais que li són habituals.

Les possibilitats motrius

Espais desnivellats, construccions, mesures, etc

Exercitar les seves capacitats: gatejar, córrer, caminar, enfilar-se, etc.

Materials transformables i polivalents: cartró, etc.

Permeten el desenvolupament de la creativitat i imaginació.

Manipulació d'objectes

Activitats inicials mitjançant la coordinació ull-mà aconsegueixen.

Domini d'eines de l'entorn cultural.

Bona presició del seu domini.

Les possibilitats expressives del cos

Fomenten el llenguatge corporal bàsic per a les relacions intrapersonals i interpersonals.

Educació de les possibilitats i recursos del cos de relació.

Les emocions

La base del desenvolupament d'un mateix, i són rellevants en els desenvolupaments:

Cognitiu.

Motriu.

Relacional.

Equilibri personal.

Inserció i actuació social.

S'exigeix:

L'atenció i la cura i la priorització del món emocional i el seu desenvolupament orientat a l’autoregulació i al benes-
tar amb un mateix i amb els altres.

El joc psicomotor

La psicomotricitat, integra totes les dimensions i entén la psicomotricitat com a forma metodològica d'intervenció, i és relacionada amb totes les àrees d'experiència.

Important el disseny de l'espai.

La previsió del temps per a dur a terme l'activitat.

Activitats fonamentals:

Jocs de falda.

Jocs de meternatge.

Jocs d'exploració.

Joc simbòlic.

El benestar emocional

Aporpament afectiu que forma un vincle emocional.

Fonamental aprofitar els moments quotidians per reforçar el vincles:

Les petites o grans converses amb els infants.

Hora del canvi.

L'hora de dinar.

Fer sentir l'infant únic en aquell moment.

Les relacions interpersonals i intrapersonals

Alfabetització.

Conscienciar las infants dels seus sentiments.

Acords i desacords dels seus sentiments.

Els hàbits personals i socials

Assajos d'habilitats i comportaments amb principis i valors educatius que garanteixen la seva activitat i benestar.

Importància d'adquisició dels hàbits i la intervenció de manera curosa.

L'autoestima

Fer a l'infant sentir-se únic i important per la promoció de la confiança.

L'infant va explorant i interioritzant els llenguatges per comunicar-se. L'educador ha de tenir present per ajudar als infants a interioritzar els llenuatges verbal, corporal, musical, plàstic, matemàtic i audiovisual.

Continguts

Inicació en la descoberta i ús del llenguatge corporal, verbal, músical i plàstic.

Interés per tècniques més bàsiques

Pintura.

Modelatge.

Dibuix.

...

Comprensió dels missatges que rep de altres persones, identificant senyals, entonació...

Coneixament de com expresar-se en cada situació ( converses relats ...) tenint en compte:

To de veu.

Iniciativa.

Atenció.

Espera.

...

Inicació de diferents formes de comunicació.

Relacionar records amb situacions semblants.

Reconeixement i memorització de:

Dites.

Jocs de falda.

Cançons.

Cantarelles.

Reconeixement de danses senzilles amb coordinació general.

Orientacions per a la intervenció educativa:

Llenguatge oral:

Molt important i hi és gairabé sempre a la vida escolar de l'infant .

Contribueix en gran manera a la globalització dels aprenantatges

LLnegua catalana ha de ser la llengua de comunicació i llenguatge.

Ladquisició i perfeccionament progressiu del llenguatge oral:

Fita principal del desenvolupament dels infants a aquest cicle.

Cal donar continuïtat a les adquisicions, prioritzant les situacions de la vida quotidiana.

Explicacions de contes.

Presentacions i denominacions d'objectes personals

Narracions.

Moixaines

...

Llenguatge musical

es forma el gest per anar-se convertint en gest i dansa.

Els jocs musicals permeten:

Explorar ritmes.

La plasticitat del moviment.

Expressivitat del gest.

En els més grans comença:

Control del propi cos.

Percepció dels diversos ritmes.

Llenguatge visual i plàstic

Donen la possibilitat de l'infant a manifestar les seves capacitats :

Creatives.

Comunicativa.

Potenciar aquestes amb estratègies diverses.

Ex: Posar a l'abast de l'infant materials de l'entorn per què experimentin fonaments del llenguatge plàstic.

Un cop experimentades, actuen per transformar-les guiant-se per les seves sensacions i emocions.

Per iniciar l'expressió plàstica hi h activitats com:

Materials que embruten.

Materials mal.leables.

Les eines que es posen a l'abast, s'han d'ajustar a les capacitats motrius dels infants.

Creacions amb volum fetes pels infants

Fang.

Sal.

Objectes de l'entorn.

Materials reciclats.

...

Decoració dels espais, per educar:

La mirada.

L'apreciació artística

El plaer d'observar.

...

Expressió logicomatemàtica

Organització espaial

Conceptes

Espai en relació al propi cos

dalt/a baix.

al davant/al darrere.

a un costat/ a l'altre

aquí/allà.

Espai en relació als objectes

Contorn o limitació de l'espai físic

línia oberta/tancada.

creació de diferents regions.

Organització temporal

Conceptes

matí/tarda/vespre/nit en relació a:

esmorzar, dinar, berenar, sopar.

ahir, avui, demà.

Figures geomètriques

Conceptes

forma: cercle, quadrat i triangle.

mida: gran, mitjà i petit.

Entorn natural: Objectes de l'entorn

Conceptes: cerquem les característiques, els atributs i les qualitats per després optar a preparar:

seqüències.

comparacions/agrupacions.

gradacions.

Metodologies

I0, I1, I2

Higiene personal.

Joc.

Alimentació.

Vincle i aferrament.

Mirada positiva i escolta activa.

Verbalització de les emocions

Anticipació i previsió.

Trauma de la separació.

Atenció i concentració.

Educació emocional.

Neuroplasticitat del cervell.

Vida quotidiana

I3, I4, I5

Racons.

Projectes.

Ambients d'aprenentatge.

Tallers.

Activitats

Alhora de proposar activitats de lògica matemàtica haurem de tenir en compte la situació sociocultural de l’alumnat i els diferents estils cognitius i els diversos ritmes d’aprenentatge.

Les activitats estaran lligades a la vida quotidiana, a la seva realitat i donaran oportunitats a tot l’alumnat d’avançar, sense esperar que els nivells siguin els mateixos.

Exploració

Per el coneixement correcte de l'entorn, calen les matemàtiques.

per:

Comparar

Classificar

Comptar

Ordenar

Definir

Cercar estretègies

Justificar raonaments

Estimar

...

Continguts :

Tenir en compte els espais de l'entorn per fonementar els coneixements socials.

Orientació amb autonomía i inicació amb lús de termes com:

Aquí.

Allà

Dins.

Fora

...

Orientacions amb les seqüencies temporals i inicació en l'ús de termes relatius en l'organització del temps.

Matí.

Tarda.

Després.

...

Observació sobre les vivències realatives i les diferents prespectives

Observació i exploració de l'entorn físic i social.

Observació de canvis i modificaions

Animals.

Persones.

Plantes.

...

Interés pel medi físic i social.

Participació en festes i tradicions.

Inicació en la diferenciació d'alguunes qualitats sesnorials. I nici de les primeres classificacions, ordenacions...

Reconeixement de seqüències temporals, espaials i lògiques.

Orientacions per l'intervanció educativa

Activitats de la vida quotidiana

coneixaments bàsics sobre l'entorn pròxim i la seva organització social.

Participació de les famílies

coneixements a través de difrenets cultures

La matemàtica

Descoberta sensorial

Descoberta dels espais

es poden organitzar espais i racons per

l'exploració sensorial

l'experimentació

Ex: Panera dels tresors i joc heurístic

Experimentar, verbalitzar, argumentar, contrastar i comprovar

aconseguim que l'infant:

Es faigi preguntes.

Miri les coses a través d'un altre perspectiva.

Construir i ampliar el seu coneixement

Descoberta d'elements naturals de l'entorn

Atractius i motivadors.

Tots els espais han de ser de descoberta

l'hort permet:

Descoberta de diferents aliments.

Seguiment del procés de creixement.

Buscar i trobar els diversos insectes, animals i plantes.

Afavorir l'autonomía amb la resposnabilitat

Sortides

Significatives i joioses ja que gaudeixen i exploren de la millor manera.

Camps.

Llacs.

Cases de pagès.

Boscos.

...

Rols de gènere

L'educadora ha de tractar els infants per igual independentment de la seva cultura, gènere, edat...

El joc simbòlic

Facilita a l'educador l'observació desl infants per saber quin rol famíliar tenen.

Comportament.

Llenguatge

Alimentació

Tradicions.

...

Ajuda a ampliar informació:

Sortides.

Celebracions.

Altres propostes educatives.

Intervenció educativa

Ès molt important que l'escola aporti noves experiences per avançar multiculturalment.

Decret 101/2010, de 3 d'agost.

Una unitat de programació/didàctica, la qual es tasca de l'equip docent, és una situació o conjunt de situacions que preveuen certes activitats mitjançant les quals es pretén l’assoliment d’uns aprenentatges determinats, referits a continguts de diferent tipus i de diverses àrees de coneixement, dels interessos dels infants.

Què cal tenir en compte a l’hora de fer les unitats didàctiques?

La diversitat.

A quan s'ha de i no programar.

Dissenyar les situacions que l'infant pugui explorar, i per tant potenciar les seves habilitats, per la qual cosa, l'educador/a podrà observar.

Tenir el coneixement de la vida quotidiana (dia a dia) de l'infant, i la cultura del seu medi familiar.

La manera en la que s'agrupen els infants (grups per edats homogènies, mixtes, etc).

Les situacions on formen part d’un petit grup d'iguals o bé d’infants d’edat diversa.

El diàleg individual de l'infant.

L'ordre en el que les propostes d'activitats seran presentades al llarg del curs.

Propostes amb "sentit".

Què podem programar a la llar d’infants?

Els moments de cura i relació (moments de cura, descans, etc.)

Les propostes lúdiques (panera dels tresors, joc simbòlic, etc.)

Els espais a: l'aula, a la sala polivalent, etc.

Característiques que han de tenir les unitats didàctiques

Perque aquestes unitats siguin adequades als infants, han de respectar la formació integral de l'infant i l'atenció a la diversitat.

És important concretar la programació quan s’hagi tingut el temps necessari per observar i conèixer el moment del procés de desenvolupament en què es troba el grup-classe.

Les característiques són:

Donar resposta a les necessitats dels infants i a la manera natural d’aprendre.

Integrar el protagonisme de l’infant en l’activitat del joc.

Potenciar l'autonomia de l'infant.

Assumir un enfocament que parteixi de l’acció.

Tenir cura del benestar emocional.

Promoure la multiplicitat de potencialitats de l’infant.

Considerar que totes les situacions i vivències quotidianes dels nens i les nenes a la llar d’infants s’hagin de tenir en compte en la programació i ser considerades com a activitats educatives.

Components de les unitats didàctiques

Nom i grup d’infants al quals estan destinats.

Objectius d'aprenentatge.

Expressen, el què es pretén que aprengui l'infant; han de tenir en compte l’adquisició de coneixements de tipus cognitiu o intel·lectual, metodològic, psicomotriu, actitudinal i de valors, afectius i emocionals; sempre actuant en la zona de desenvolupament proper dels infants a qui es presenten.

Aquests objectius, s'han d'expressar i explicitar en VERB INFINITIU.

Continguts.

Es redacten els continguts dels diversos components conceptuals, procedimentals i actitudinals, tal com apareix als documents curriculars prescriptius. Els continguts es poden incorporar a la programació de curs o a la unitat didàctica.

Metodologia.

Es potencien estratègies per aprendre centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida de coneixement, situacions adreçades a generar interès mitjançant la resolució d’activitats i altres mètodes actius que ajudin al desenvolupament dels infants.

Activitat.

Propostes continuades, significatives i realitzades d’acord amb les potencialitats dels infants. Les propostes han de ser interessants, agradables i atractives i adequades a les capacitats que té l’infant.

Espais

Explicació del tipus d'espai que es farà servir per dur a terme l'activitat, si es faran servir materials o no, si serà a l'aire lliure o no, etc.

Materials necessaris.

Explicació i especificació del tipus de material que es farà servir a l'activitat.

Temps.

Fa referència a la temporització de l'activitat que s'esdevindrà i al respecte de l'infant del seu ritme al dur l'activitat.

Agrupament de l'alumnat.

Els tipus d'agrupaments que afavoriran els coneixaments dels infants, trobar la manera de treballar en grup, o si es millor treballar en grups més reduïts.

Paper de la persona educador/a.

El tipus de paper que té l'educador/a a l'aula; l'observació dels infants, les propostes d'activitats, atendre a les demandes dels infants, etc.

Avaluació.

Fa referència el seguiment de com i què han d'aprendre els infants, valorar el seu progrés i desenvolupament. Té com a objectiu revisar les propostes que s'han fet per tal de millorar-les i adequar-les.

Valoració del progrés i evolució dels infants.

Per a recollir la informació per valorar el progrés dels infants ens calen dues eines importants:

L'observació.

S'han de reunir uns elements d'observació per tal de poder assolir els objectius i valorar el procés de l'infant.

Els elemnts que es proposaran, han de tenir en compte si els objectius proposats s'han acomplert o no.

La documentació pedagògica.

Aquesta documentació, ens ajuda a entendre l’infant, ens explica el què fa, de com aprèn, de què li interessa, i per tant li peermet ensenyar tota aquesta informació a l’equip d’educadors, a les famílies, ens permet la reflexió sobre la nostra tasca educativa.

Cal tenir disponibilitat i estar sempre atent a les diferents situacions del dia a dia dins l’escola.

Valoració de la unitat didàctica.

L'anàlisi de les conductes i habilitats utilitzades per l’infant ha de tenir sempre en compte les condicions en què s’han produït: els continguts proposats, els materials proporcionats i la seva organització, etc.

Per a la valoració del disseny de la unitat didàctica i de la pròpia actuació s'usa l’observació com a recurs imprescindible, ja que permet obtenir informació tant de les situacions proposades i els elements que les conformen (materials, espais, temps, agrupament...) com de la intervenció de la persona educadora.

Es poden dissenyar altre tipus d'eines de valoració com ara pautes.

valoració

Què ha de tenir en compte?

Les capacitats que els infants han d'assolir al acabar l'etapa educativa infantil.

Els objectius del cicle.

L'organització del temps, els espais i els materials de la llar d'infants.

Els components de la programació del curs

Els que proposen són

El nivell o grup d’infants al qual està destinada.

El període temporal al qual fan referència, habitualment anual.

La distribució de les unitats didàctiques dins el període temporal per al qual s’han pensat.

El nom de les unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes.

Els objectius de cicle que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en cada unitat didàctica).

Les capacitats que s’associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en ca-
da unitat didàctica).

Els continguts de cada unitat didàctica (també es poden posar en cada unitat didàctica).

Què cal tenir en compte a l’hora de concretar la programació de curs?

La llar d'infants com a espai de desenvolupament per a l'infant, com a valor educatiu.

Les situacions i vivències quotidianes a la llar d'infants.

Les propostes dels educadors, i com deixen la llibertat als infants.

El joc com a activitat privilegiada per al desenvolupament de les capacitats de l'infant, i del grau d'activitat que comporta.

No fer servir propostes tancades per els infants, ja que no les realitzaran a gust ni amb condicions si no poden desenvolupar les capacitats necessàries ni el material ni espai necessari.

Alentir i alleugerir el projecte per a cada moment, incorporant incerteses als infants i adults; i per tant s'ha d'acceptar les seves iniciatives i errors i no esperar
únicament conductes o solucions previstes.

Distància entre el què s'ha programat i els que s'esdevindrà en l'activitat, mitjançant l'observació es veurà com es farà el pas següent.

e per a cada moment, incorporant incerteses als infants i adults; i per tant s'ha d'acceptar les seves iniciatives i

És el document del marc normatiu que plasma la particularitat pròpia de cada llar d’infants, format per unes persones concretes, amb uns valors i una intencionalitat educativa propis

Components

La concreció per al desenvolupament del currículum. Formen part d’aquest apartat la programació de curs i les unitats didàctiques.

Les característiques de l’entorn social, cultural i sociolingüístic, i els criteris d’ús de la llengua catalana en el centre.

Els criteris de no-discriminació i d’inclusió educativa.

Els criteris per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat.

La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant.

L’organització de l’horari escolar, que ha d’incloure les mesures per a l’acolliment i observació dels
infants.

La concreció dels mitjans de relació amb les famílies.

Elements de reflexió per l'elaboració del projecte educatiu

Plantejament de les grans línies curriculars.

Com es tindran en compte els diversos espais i mètodes d’aprenentatge: joc, hàbits, racons...?

Quines actuacions ja es fan a la llar d’infants que el personal educador valora especialment?

Què entenem per documentació pedagògica?

Quina idea té el personal educador sobre el respecte?

...