Els Trobadors

Els Trobadors són a la vegada músics i escriptors.

El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblesa.

Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seves creacions.

Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó.

En general tots tenien una bona formació

El trobador treballava molt lentament, no solia fer normalment més de deu poemes a l'any.

Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.

La lírica pot ser musical i alhora literaria.

Es difon a través del cant

El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.

té el mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir-li'n un altre, que és el d'aliança (pacte, favor).

L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada.

Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema.

Els Personatges que intervenen son:

-el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.

- els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-,que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora.

La poesia trobadoresca era sobretot de temàtica amorosa, però també podia centrar-se en aspectes polítics, morals, literaris, etc.

Cortesia és el terme que designa la conducta i la posició del'home que viu a la cort i que per una educació especial.