ESQUEMA TEMA 1

Topic principal

Topic principal

PUNT 1

Corrent continu i corrent alterna

Alterna

L'electricitat que es produeix a les centrals elèctriques, i que arriba als endolls (enchufes) de les nostres cases és corrent alterna

Aquest tipus de corrent canvia periòdicament d'intensitat i de sentit al llarg del temps.

AVANTATGES CORRENT ALTERNA

Els generadors de corrent altern són més senzills, més barats

El transport és més eficient.

Els motors d'alterna més eficients, robustos i senzills que els de corrent continu.

Corrent alterna trifàsica.

El corrent trifàsica és un sistema de tres corrents alterns acoblades

Continu

És el tipus de corrent produïda per generadors :

Piles

Bateries

Dinamos

El corrent continu no canvia de valor ni de sentit.

Subtema

Topic principal

Corrent altern monofàsic.

El corrent altern que arriba a les nostres habitatges és monofàsica.

En corrent monofàsica existeix una única senyal de corrent, que es transmet pel cable de fase.

(R, color marró) i retorna pel cable de neutre que tanca el circuit (N, color blau)

PUNT 2

Xarxa de transport i distribució elèctrica

Com se sap de cursos anteriors, l'energia elèctrica es produeix en les centrals elèctriques

tèrmiques

eòliques

nuclears

Hidràuliques

L'electricitat no es pot emmagatzemar, de manera que una vegada generada cal transportar-la als nuclis de
consum

L'electricitat es transporta mitjançant les xarxes de transport i distribució elèctriques.

1. Centrals elèctriques.

Les centrals produeixen l'energia elèctrica en forma de corrent altern.

Els corrents molt altes pateixen d'importants pèrdues
d'energia en els cables conductors en forma de calor (efecte Joule)

2.Transformadors elevadors.

El transformador prop de la central elèctrica eleva :
El voltatge de l'energia elèctrica alterna de

20 kV

a 420 kV

La mateixa potència pot ser distribuïda a
llargues distaancies

3. Xarxa de transport d'alta tensió.

Conductors

Cables de coure o alumini pels quals
es transmet l'electricitat a 420 kV

És la xarxa que transporta el corrent a 420 kV des de les estacions transformàdores de les centrals fins a les subestacions de transformació a l'entorn de les zones de
consum.

La xarxa de transport d'alta tensió utilitza línies aèries,
constituïdes pels següents elements:

Suports

Estructures metàl·liques que suporten els cables conductors

Torres d'alta tensió

Aïlladors

Elements que aïllen elèctricament els
cables dels suports metàl·lics

4. Transformadors reductors.

Redueixen el voltatge de l'electricitat per distribuir l'energia elèctrica a les zones de consum (ciutats, indústries, etc.).

Segons la reducció de voltatge, es poden distingir diferents subestacions:

Subestacions de transformació:

realitzen la primera reducció de tensió de:

420 kV a 132 kV.

Estacions de transformació:

redueixen la tensió de 132 kV a 20 kV per passar a les xarxes de distribució de
mitja tensió.

Centres o casetes de transformació:

operen la transformació final a baixa tensió, de 20 kV a trifàsica (400V
- 230V).

5. Xarxes de distribució.

Es tracta de les xarxes de transport de l'energia elèctrica una vegada transformada a mitja o baixa tensió.

Xarxa de distribució mitja tensió:

xarxes que parteixen de les estacions de transformació, transportant
l'energia elèctrica a una tensió de 20 kV

Xarxa de distribució de baixa tensió:

xarxes que parteixen dels centres de transformació i recorren la ciutat
fins arribar a l'usuari domèstic final amb una tensió de 400 V - 230 V..

Es construeixen amb postes, conductors
soterrats o cablejat aeri per la façana

6. Centres de consum.

Són els receptors on s'utilitza l'energia elèctrica, punt final de la xarxa de
transport i distribució.

Possibles centres de consum:

Ús domèstic (230 V monofàsica).

Indústria lleugera i comerços (400 V trifàsica).

Transport: ferrocarril i metro (15 kV - 25 kV).

Indústria pesada (20 kV - 33 kV).

3. Instal·lació elèctrica de l'habitatge.

La instal·lació elèctrica de l'habitatge consta de dues parts:

Instal·lació d'enllaç

La instal·lació elèctrica de l'edifici o bloc s'anomena instal·lació d'enllaç.

Es tracta del camí de l'electricitat des de la xarxa de distribució pública de la companyia elèctrica fins
a l'habitatge de l'abonat.

Instal·lació interior

La instal·lació interior està composta pels diferents circuits
independents de l'habitatge (punts de llum i tomes de corrent).

4. Instal·lació d'enllaç

La instal·lació elèctrica de l'edifici està composta dels següents elements:

1. Línia d’escomesa

És trifàsica

És la línia que connecta la xarxa de distribució d'electricitat de la companyia elèctrica amb la Caixa General
de Protecció

Les connexions es realitzen de forma:

aèria

subterrània

2. Caixa General de Protecció

La Caixa General de Protecció (CGP) allotja els elements de protecció per
a la posterior línia repartidora.

En el seu interior hi ha tres fusibles (un per cada conductor de fase) que
protegeixen contra possibles curtcircuits.

Tendeix a localitzar-se en la façana, o altres llocs comuns de l'edifici

3. Línia repartidora

Connecta la CGP amb la habitacle destinat a
contenir la centralització de comptadors.

Trifàsica

4. Centralització de comptadors

El comptador és un element encarregat de mesurar i registrar el consum d'energia elèctrica

5. Derivacions individuals

Les derivacions individuals eixen del comptador de cada individú i porten l'energia elèctrica a l'Interruptor de
Control de Potència (ICP)
, instal·lat a l'interior de la vivenda.

6. Interruptor de Control de Potència (ICP)

Serveix per limitar el consum d'energia del client a la potència que s'ha contractat.

Es connecta als conductors que arriben de la Derivació Individual, de manera que si la potència consumida pels aparells elèctrics connectats a l'habitatge és superior a la contractada, vota la llum.

7. Quadre General de Comandament i Protecció (QGCP)

El subministrament monofàsic a l'habitatge arriba des de la Derivació Individual al Quadre General de
Comandament i Protecció (CGMP)
, inici de la instal·lació elèctrica interior de vivienda.

• Interruptor de control de potència (ICP).

• Interruptor General (IG).

És un interruptor magnetotèrmic encarregat de protegir davant sobrecàrregues o curtcircuits la instal·lació interior de la vivenda al complet.

• Interruptor Diferencial (ID).

És un interruptor magnetotèrmic encarregat de protegir davant sobrecàrregues o curtcircuits la instal·lació
interior de l'habitatge al complet.

• Petits interruptors automàtics (PIA).

Són interruptors automàtics magnetotèrmics la funció és protegir cada un dels circuits independents
de la instal·lació interior de la vivenda

Sobrecàrregues:

Un excés de consum elèctric en un vivenda pot provocar que la intensitat de corrent circulant es faci més gran que la intensitat de corrent màxima que suporten els conductorsdel circuit independent.

Curtcircuits:

Sobreintensitats provocades per contacte directe accidental entre fase i neutre

Un interruptor magnetotèrmic ofereix una doble protecció

Protecció tèrmica:

làmina bimetàl·lica que es deforma davant d'una sobrecàrrega.

Protecció magnètica:

Es basa en una bobina que, en ser travessada per un corrent de curtcircuit,
atreu una peça metàl·lica que produeix l'obertura dels contactes de l'interruptor, desconnectant el
circuit.

Al CGMP s'instal·la un PIA per circuit independent de l'habitatge, que protegirà de forma individual el circuit
independent que té connectat.

8. Presa a terra de l’edifici

La presa de terra consisteix en una instal·lació conductora (cable color
verd-groc) paral·lela a la instal·lació elèctrica de l'edifici, acabada en un
elèctrode enterrat a terra.

Hi ha un comptador per usuari. Peró estan tots situats en armari comú, s'anomena centralització de comptadors.

La centralització de comptadors està formada per:

• Interruptor general de maniobra:

interruptor per desconnectar la centralització completa.

• Unitat d'embarrat general i fusibles de seguretat:

Són quatre barres metàl·liques que es connecten
als quatre conductors de la
Línia Repartidora (3 fases + neutre).

• Unitat de mesura:

Conté els comptadors per a controlar el consum elèctric de cada usuari, a més de dispositius de comandament i interruptors horaris.

• Derivacions Individuals i embarrat de protecció:

Les línies elèctriques que surten de cada comptador i arriben al domicili de l'usuari es diuen Derivacions Individuals.

A cada vivenda li toca una fase i un neutre se intenta que estiguen igualades.