Evolució i naixement de l'orientació professional

Llibertat d'elecció del que vols fer i com.

PARSONS a començament de segle inicia la tasca orientativa.

ORIGEN I EVOLUCIÓ

1.- Triangle Bàsic: Fins a la Revolució Industrial, exercí un professió era una necessitat econòmica, tradició familiar i classe social. Als inicis del Segle XX es necessita la qualificació professional dels obrers.

Després hi ha un canvi en les tasques i formació, pots triar la feina, neix la formació-orientació-treball.

Inicis del Segle XX és necessari una qualificació professional dels obrers.

2.- Persones precursores: Des de l'antiguitat fins a final del segle XIX, l'orientació es fa de manera informal, sense organització, només consells o ajudes.

Són precursors de l'època: a)Plató: proposa especialització en el treball i selecció del personal.

b) Ramón Llull: ajustar la naturalesa pròpia i la professió a realitzar, donant importància al consell familiar.

Juan Huarte, relaciona habilitats amb el gènere d'arts i ciències.

3.- Naixement de l'orientació professional: Factors determinants. E. Parsons, escriu sobre el 1908, l'informe sobre l'orientació professional i ajudava als més desfavorits a triar un professió, ajudant-los a:

a) Conèixer-se el mateixos.

b) Conèixer el món laboral.

c) Relacionar aspectes per trobar la professió.

Amb l'expansió de la societat Industrial cal destacar:

. Dificultat de triar una professió

. Creix la formació professional, fan falta tècnics

. Surten orientadors que examinen les característiques personals i aconsellen (Apliquen el mètode Parsons)

.Naixements de moviments psicològics valorant l'aspecte afectiu

.Corregir la desigualtat social.

4.- Inici de l'orientació professional a Espanya:

a) La Constitució de 1869, vol formar les necessitats dels professionals de classe obrera, es creen les escoles d'art i oficis.

b) Tot i que a Espanya no va ser tant eficaç com a l'estranger.

c) Desprès van mirar altres paisos per intentar copiar, però la inestabilitat política fins a l'any 1923 va impedir una mica desenvolupar-ho.

d) A Catalunya es va notar l'influencia de l'estranger i diferents institucions van propiciar l'origen del moviment d'orientació i formació professional.

e) Al 1918 es va crear l'institut d'orientació individual e investigació, que van tenir repercussió internacional, creant el primer manual.

f) El País Basc també es va sumar al model Català. La guerra civil va interrompre totes les activitats i van desaparèixer les institucions dedicades a l'orientació professional.

5.- Etapes de l'orientació professional:

1.- Començament de l'orientació professional (1900-1015)

a) Orientació basada en la pràctica i frutit de les macances socials.

b) S'aplica en el camp extra escolar.

c) Dedicada a joves o amb necessitats d'ajuda per triar un altre professió.

d) S'utilitza l'enfocament d'ajust al treball i de trets i factors de Parsons.

2.- Període de contrastos i maduració de l'orientació (1915-1950)

a) Conviuen diverses concepcions de l'orientació professional.

b) Enfocament de selecció de personal, moviment psicomètric i la informació professional. Funció d'ajust.

c) Concepció d'ajuda individualitzada incorporant les aportacions del "counseling" i tenint en compta els aspectes personals i psicològics als d'ajust a la professió. Enfocament no directiu.

d) L'orientació professional com a procés educatiu, en un doble vesant: ampliació de l'ajust, incloent-hi l'opció d'estudis considerant l'orientació sinònima d'educació.

3.- Expansió de l'orientació i intents de professionalització (1950-1970)

a) Creixement ràpid de l'orientació professional

b) Pas de l'orientació en un moment puntual a la concepció de desenvolupament de conductes vocacionals al llarg de la vida.

c) Integració de l'enfocament de trets i factors amb el no directiu, creant el model sociofenomenològic de Super.

d) Proliferació d'enfocament de l'orientació professional (tipològic de Holand, psicodinàmic de Roe, sociopsicològic de Blau).

e) Aportacions de l'enfocament de presa de decisions amb els seus dos components: actitud i cognitiu.

f) Als EUA, substitució del terme "vocational" per "career", entesa com els rols que una persona exerceix al llarg de la seva vida.

g) Institucionalització de l'orientació professional en el marc escolar.

4.- La professionalització de l'orientació (1970-2000)

a) Aparició del model d'orientació per a la carrera en l'àmbit anglosaxó, amb en el model d'activació del desenvolupament vocacional i personal (ADVP) en l'àmbit francòfon.

b) Desenvolupament del moviment d'avaluació psicològica.

c) L'auge de l'orientació en les organitzacions a través de diversos enfocaments.

d) El reconeixement social de l'orientació professional dels orientadors.

e) S'incideix més en la prevenció, actuant per programes , que en la intervenció terapèutica, superant el clàssic enfocament per serveis.

f) Es promou l'autoorientació, que la persona sàpiga conèixer a ella mateixa, transcendeixi l'ocupació per crear models de vida i sàpiga adaptar-se als canvis.

5.- L'orientació professional en la actualitat.

a) Es desenvolupen nous sistemes recolzant-se en els avenços en les tecnologies de la informació i la comunitat (TIC) i les seves aplicacions a l'orientació professional.

b) Foment dels processos d'autoorientació a causa del fàcil accès a la informació i a la adaptació individualitzada que permeten els sistemes en xarxa.

c) Convivència de models múltiples simples o integrats, amb suport de tecnologia o dissenyats sobre la base de plataformes tecnològiques.

d) Desenvolupament de noves eines per l'anàlisi de competències (portafoli, balanç de competències...).