CONCEPTES I FONAMENTS DEL TREBALL SOCIAL COMUNITARI.

L’expressió de desenvolupament de la Comunitat s’utilitza per a designar el procés que uneix els esforços d’una població amb els del seu govern per a millorar les condicions econòmiques, socials i culturals de les comunitats, integrar aquestes a la vida de la nació i permetre’ls així contribuir plenament al progrés nacional.

PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA.- no sols significa contribució al treball comunal (o consultes entre les agències externes i alguns dels membres de la comunitat) sinó que implica també la participació de tota la comunitat en les decisions essencials que li afecten, «basat en la comunitat-» no vol dir localitzat en una comunitat, sinó que la pròpia comunitat té la responsabilitat de l’organització, i que e! nucli de la seua activitat és la comunitat.

LIDERATGE: Els líders tenen poder, influència i la capacitat de mobilitzar a la comunitat. Com més eficaç siga el seu lideratge, més fort serà la comunitat. Els líders han de posseir aptituds, voluntat i carisma.

la comunitat és una construcció social conseqüència d’un procés, on està present una forma de producció, un sistema d’estratificació social i un conjunt d’institucions i valors. L’espai és el continent de tots els objectes que coexisteixen en un lloc o lloc

la comunitat és un conjunt de persones que habiten el mateix territori, amb certs llaços i certs interessos comuns, es compon de quatre elements: territori, població, demanda i recursos.

la comunitat és una agrupació organitzada de persones que es perceben com una unitat social, els membres de la qual participen d’algun tret, interès, element, objectiu o funció comuna, amb consciència de pertinença, situats en una determinada àrea geogràfica en la qual la pluralitat de persones interacciona més intensament entre si que en un altre context

defineix la comunitat com: '.....un grup de persones ocupant una determinada àrea de societat, la qual participa d’un sistema d’interessos i activitats prou ampli com per a poder incloure quasi totes les seues relacions socials.'

en la seua definició de comunitat, considera quatre elements bàsics, destacant la importància de poder determinar la forma i extensió de les àrees físiques i humanes. Per a aquest autor comunitat és:1. La relació home-sòl que es caracteritza per la possessió dels elements bàsics següents:a. Grup de persones directament localitzades en una àrea geogràfica, com resultat d’una interacció social en el mateix grup i entre aquest i el medi físic.2. Àrea geogràfica contínua.3. Concentració d’interessos funcionals comuns, dels quals no és prou el veïnat.4. Unitat funcional, com a forma expressiva de la solidaritat entre els seus components

LA COMUNICACIÓ, la fortalesa de la comunitat depèn de la seua capacitat de processar i analitzar la informació, del nivell de sensibilització, coneixements i saviesa dels individus claus i del propi grup com a tal. Quan la informació augmenta en eficàcia i utilitat, i no sols en volum, també augmenta la fortalesa de la comunitat

La paraula «mobilitzar» conté la paraula «mòbil». Açò implica moviment o acció. Un activista no mobilitza un grup simplement organitzant un tipus d’estructura. Ha d’estar compromès amb alguna classe d’actuació abans de poder dir que està mobilitzat