DESPLEGAMENT CURRICULAR

El desenvolupament de les capacitats en el curriculum

Progressar en el coneixement i domini del seu cos.

Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional.

Adquirir porgressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat.

Pensar, crear, i elaborar explicacions.

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos de comunicació.

Observar i explorar l'entorn.

Mostrar iniciativa.

Conviure en la diversitat.

Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que els portin a una autonomia.

MODEL COMPORTAMENTAL

Els objectius de cicle

Identificar-se com a persona i assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu.

Establir relacions afectives positives.

Participar amb iniciativa i constància.

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants.

Dominar el cos i l'adquisició de noves habilitats motrius.

Actuar sobre la realitat immediata.

Projectar les pròpies vivències a través de l'activitat lúdica.

Iniciar-se en la descoberta i l'ús del llenguatge corporal.

Les àrees

Subtopic

```Area de desoberta d'un mateix i dels altres :

Contingut de l'àrea:

- Identificació com a persona i coneixement d'algunes característiques personals pròpies.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

- Domini progressiu de les possibilitats expressives, preceptives i motores del propi cos.

MIRADA POSITIVA

ESCOLTA ACTIVA

- Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques monstrant un control progressiu.

FORMA PERIÒDICA

- Manifestaci´´o i expressió de les pròpies emocions i sentiments com a mitjà de comunicació.

VINCLE

AFERRAMENT

- Progrés en l'adquisició d'hàbits relacionats amb el benestar corporal i la segureat personal, la higiene i la salut.

BONS HABITS

- Progrés en el domini de coordinació i el control dinàmic del cos.

DESCOBERTA A TRAVÉS DEL PROPI COS

EXPLORACIÓ/DESCOBRIMENT/NOMENACIÓ DEL PROPI COS

- Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs i higiene personal.

HIGIENE PERSONAL

ALIMENTACIÓ

DESCANS

ACTIVITATS QUOTIDIANES

- Domini progressiu del control i de la coordinació oculomanual.

HIPOTALEM

HORMONA CORTISOL

NEUROPLASTICITAT DEL CERVELL

- Iniciativa per dur a terme activitats i jocs.

JOC

- Disposició per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els iguals.

Orientacions per a la intervenció educativa

- Per tal que els infants avancin en la desoberta del cos, cal acondicionar uns espais on puguin explorar amb les eves possibilitats motrius

ESPAI DE DESENVOLUPAMENT SEGUR I SERÉ

- Les manipulacions dels objectes poden ser cada cop més minucioses fins a dominar eines i instruments molt precisos.

- Cal acollir i propiciar les possibilitats del cos, tant des de la quotidianitat com des de propostes dedicades a fomentar el llenguatge copropral.

SEQUÈNCIA HABITUAL D'ACCIONS

- Les emocions se situen a la base de la desoberta d'un mateix i dels altres.

El joc psicomotr té una gran importància des del desenvolupament de l'infant que integra totes les seves dimensions.

Es important el joc a l'exterior per fomentar l'exploració, aprofitar espais de lleure..

El benestar emocional de cadascú es relacions de ple amb el benestar grupal i comonitari.

SENSACIONS PPLAENTS I DESAGRADABLES

VERBALITZACIÓ DE LES EMOCIONS

- Les relacions interpersonals i intrapersonal impliquen: alfabetització emocional, començar a fer concient dels sentiments...

NO TENIR PRESSA/SERENOR

- Els hàbits personals i socials requereixen assajar en certes habilitats i comportaments

- Cal promoure la confiança en un mateix i progressant l'adquisició de l'autoestima

AUTOESTIMA/IMATGE POSITIVA

Àrea de desoberta de l'entorn

Continguts de l'area

- Comprensió i apreciació progressiva de l'entorn immediat

- Orientació amb autonomia en els espais habituals i quotidians

- Orientació en les seqüències temporalsen què s'organitza la vida diaria

- Observació i actuació sobre la realitat immediata

- Observació i exploració de l'entron físic i social

ENTORN NATURAL/OBJECTES DE L'ENTORN

ESPAI EN RELACIÓ AL PROPI COS

ESPAI EN RELACIÓ ALS OBJECTES

- Observació i constatació d'alguns dels canvis i modificacions en que estan sotmesos tots els elements de l'entorn

RENOVACIÓ DELS AMBIENTS

- Interès i curiositat pel medi físic i social

- Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertant, mostrant interès i curiositat

- Iniciació en la diferenciació d'algunes qualitats sensorials

- Reconeixement de seqüències especials, temporals i lògiques

ORGANITZACIÓ TEMPORAL

Orientacions per a la intervenció educativa

- Les activitats de la vida quotidiana aporten el coneixement bàsic sobre l'entorn pròxim i la seva orgnanització social

- Cal afavorir la participació de les famílies dels infants

- La matemàtica pren un paper fonamental com a eina per contribuir a la desoberta de l'entorn.

- Es important posar a l'abast de l'infant elements de l'entorn que incentivin l'exploració sensorial i l'experimentació.

CONTORN O LIMITACIÓ DE L'ESPAI FÍSIC

- L'educació infantil ha de prioritzar també la desoberta d'elements naturals de l'entorn.

- Les sortides a l'entorn són una de les propostes més significatives i jojioses per l'infant.

- Ser conscients dels rols de gènere, que s'interioritzen des del neixement.

Àrea de comunicació i llenguatges

Continguts de l'àrea

- Iniciació en la desoberta i l'ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.

- Interès per algunes de les tècniques més bàsiques

- Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants.

- Coneixement i utilització, de manera progressiva, de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses

- Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral.

DIALEG

- Iniciació en l'ús de diferents formes de comunicació

- Record i relat d'experiències passades

- Reconeixement, retenció i memorització de cançons o jocs de falda.

- Reconeixement i participació activa en danses senzilles.

Orientacions per a la intervenció educativa

- El llenguatge oral és la forma més natural del llenguatge

- El llenguatge musical dona forma al agest per anar-se convertin en moviment i dansa.

Els llenguatges visual i plàstic donen la possibilitat als infants de manifestar la seva capacitat creativa i comunicativa.

La programació de curs

Els components de la programació de curs

- El nivell o grup d'infants al qual està destinada.

- El període temporal al qual fan referència, habitualment anual.

- La distribució de les unitats didàctiques dins del període temporal per al qual s'han pensat.

- El nom de les unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes.

- Els objectius de cicle que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en cada unitat didàctica).

- Les capacitats s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en cada unitat didàctica)

- Els continguts de cada unitat didàctica (també es poden posar en cada unitat didàctica).

FIGURES GEOMÈTRIQUES

- Què cal tenir en compte a l'hora de concretar la programació de curs

- Cal considerar l'entorn de la llar d'infants com un context de desenvolupament en el qual tot el que esdevé quotidianament té per a l'infant valor educatiu.

- Totes les diferents situacions i vivències dels nens i les nenes a la llar d'infants s'han de tenir en compte en la programació.

PREVENCIÓ DE MALALTIES

- Una bona programació hauria de reflectir tant les propostes de l'adult com el que es deixa a la lliure decisió de l'infant.

- El joc és una activitat privilegiada per al desenvolupament de les capacitats, tant pel grau d'activitat que comporta, com pel seu caràcter motivador i per les situacions en què es desenvolupa.

- Cal fugir de les propostes tancades, en les quals els infants no tenen cap marge d'iniciativa ni de creativitat.

- Una bona programació ha de permetre alentir o alleugerir el projecte en funció de cada moment, incorporant la incertesa en què es troben adults i infants davant del que ha de venir.

- Sempre hi ha una certa distància entre la expressió d'una intenció i la realització concreta que recull i incorpora la forma particular de cada infant de captar la proposta i de deixar-hi la seva empremta personal.

El projecte educatiu

Components del projecte educatiu.

La concreció per al desenvolupament del currículum.

CONTROL HUMITAT

TEMPERATURA I VENTILACIÓ DE LES SALES

Les característiques de l'entorn social, cultural i sociolinguístic.

Els criteris de no discriminació i d'inclusió.

Els criteris per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat.

La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment.

L'organització de l'horari escolar.

La concreció dels mitjans de relació amb les famílies.

TRAUMA DE SEPARACIÓ

Elements de reflexió per a l'elaboració del projecte educatiu.

Quina idea té el personal educador de les capacitats?

Com s'assegura el lligam entre la llar d'infants i la família?

Quin és el rol del personal educador en les situacions d'aprenentatge?

Com es valora la importància del tracte personal?

Què s'entén per educació integral?

Com es detectaran i valoraran les diferents necessitats educatives dels infants?

Com s'avaluarà la pròpia actuació educativa?

Quina imatge tenim dels infants?

Què entenem per documentació pedagògica?

Quina idea té el personal educador sobre el respecte?

Les unitats didàctiques

Una unitat de programació és una situació o conjunt de situacions que preveuen certes activitats mitjançant les quals es pretén propiciar l’assoliment d’uns aprenentatges determinats, referits a continguts de diferent mena i de diverses àrees de coneixement, a partir dels interessos dels infants.La realització de les unitats didàctiques és tasca del l’equip docent.

Què cal tenir en compte a l'hora de fer les unitats didàctiques

Hem de preveure la diversitat. Aquesta diversitat és producte tant dels diferents ritmes i nivells maduratius de cadascun, com del moment en què els infants s'incorporen al centre.

Un altre factor molt important es a l'hora de programar, no sempre és possible definir una programació a priori, sense haver disposast del temps necessari per observar i conèixer el moment del procés de desenvolupament en què es troba cada infant del grup.

ANTICIPACIÓ I PREVISIÓ

L'agrupació dels infants també s'ha de tenir present, ja sigui individual, en petit o gran grup.

Cal organitzar el temps, l'espai i els materials. Donar un valor educatiu a tot allò que succeeix quotidianament. Ampliar les experiències dels infants acollint l'inesperat, incorporant l'imprevist, enrquint el quotidià, avaluar el jprocés d'ensenyament i aprenentatge.

Característiques que han de tenir les unitats didàctiques

- Que donin resposta a les necessitats dels infants i a la manera natural d'aprendre

MOVIMENTS REPOSATS TANT DE NENS COM DELS EDUCADORS

- Que integrin el protagonisme de l'infant en l'activitat del joc

- Que potenciïn l'autonomia

ACCÈS AUTÒNOM A LES DIFERENTS ZONES

- Que assumeixi un enfocament que paretixi de l'acció

ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ

- Que promoguin la multiplicitat de potencialitats de l'infant

- Que considerin que totes les situacions i vivències quotidianes dels nens i nenes a la llar d'infants s'han de tenir en compte en la programació i ser considerades com a activitats educatives.

Components de les unitats didàctiques

Objectius d'aprenentatge: expressen què es pretén que aprengui l'infant, per la qual cosa han de concretar les habilitats necessàries per desenvolupar les capacitats.

Continguts: Es proposa que la redacció formal dels continguts integri els diversos components conceptuals.

FIGURES GEOMÈTRIQUES

Metodologia: Per desenvolupar les capacitats calen activitats diversificades, que comportin diferents formes d'organitzar l'aula i impliquin també l'ús de recursos diversos.

Activitat: Els infants han de trobar diversitat de propstes per tenir oportunitats per a l'aprenentatge.

Espais: Cal explicar en quin espai es durà a terme la proposta, si hi haurà joguines o materials i de quin tipus.

Temps: Cal tenir una previsió del temps que tenim per fer la proposta

Agrupament: Quin tipus d'agrupament afavorirà la construcció de nous coneixements per part dels infants

Paper de la persona educadora: Cal decidir quin serà el paper de la perosna educadora durant la proposta: observarà i encoratjarà..

Avaluació

Valoració del progrés i evolució dels infants: Dues eines bàsiques que serviran per recollir la informació necessària sobre els infants per valorar el seu progrés

Valoració de la unitat didàctica: L'organització de les situacions i propostes educatives condicions l'avenç en l'aprenentatge, afavorintlo o pel contrari inhibin-lo i fins i tot dificultant-lo.