REVOLUCIÓ INDUSTRIAL    (segles XIII - XIX)

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (segles XIII - XIX)

r

La Revolució Industrial és el canvi d'una economia agrària i artesanal a una basada en la producció i la indústria.A la segona meitat del segle XVIII, a Anglaterra, hi ha un canvi en els sistemes de treball i en la estructura de la societat. Al segle XIX, es comença a estendre per altres països.Es passa d'un món rural a les ciutats, i del treball manual a la màquina. Els camperols es traslladen a les ciutats.Actualment molts països es troben en la situació de preindustrialització. Són països en vies de desenvolupament.

ECONOMIA PREINDUSTRIAL

Canvis segle XVIII

Base agrària

Molts camperols a les zones rurals

Poques ciutats mínimament desenvolupades

Creixement vegetatiu escàs

Augment d'excedents alimentaris

Avenç en l'higiene i la medicina

Protoindustralització

Extensió del comerç de llarga distància

"Domestic System"

r

Era una indústria de caràcter rural que conjugava el treball agrícola amb la manufactura casolana de tèxtils. No es desenvolupava en fàbriques.- L'empresari (capitalista) era generalment un comerciant no un industrial. Proporcionava matèria primera als camperols, essencialment dones, i aquestes la treballen a casa seva. Text. La indústria domèstica i el seu declivi davant les noves formes de producció- El pagament es realitzava mitjançant salari. El camperol no era amo ni de la matèria primera ni del producte resultant, encara que sí ho era dels estris de treball.- La producció transcendia la limitació del mercat local o regional, estava destinada a l'exportació.- Aquesta activitat es va desenvolupar al marge de la reglamentació dels gremis d'artesans. Depenia del capital-mercaderia.- El procés de treball era senzill i no requeria una maquinària complexa.- Es va concentrar essencialment en el sector tèxtil, amb la fabricació de mercaderies de llana o lli.

PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (mitjans segle XVIII - 1870)

TRANSFORMACIONS

Augment de la població

Disponibilitat d'aliments

Millora en l'higene i la medicina

Transformacions agràries

"Enclousures" (tancaments)

"Sistema Norfolk"

"Sistema Norfolk"

conseqüències

Excedents agraris

Excedents de mà d'obra

Fluix migratori cap a les ciutats

Increment de rentes dels propietaris rurals

Inversions en la indústria

Innovacions tècniques

Màquina de vapor (James Watt, 1782)

Màquina de vapor (James Watt, 1782)

Energia hidràulica al camp

Expansió del comerç

Mercat intern

gràcies a

Creixement de la població

Millora del sistema de transports

Mercat extern

possible per

Demanda de matèries primeres (cotó)

Exportació productes industrials

Potent marina

Gran imperi col·lonial

Sectors pioners

Indústria tèxtil

r

El sector cotoner, va ser el primer en incorporar les innovaciosn de la producció, estimulat per la prohibició d'importar teles de cotó de l'India i el fet de no estar sotmès a les reglamentacions gremials de la industria llanera.L'expansió va estar afavorida per grans plantacions de cotó a les colònies britàniques de l'Amèrica del Nord, que s'explotaven mitjançant un sistema esclavista.Un dels grans avenços per a la indutria tèxtil va ser la llançadora volant de John Kay (1733), que va desencadenar un procès d'innovacions que va culminar en el teler mecànic.

Indústria cotonera

Innovacions tècniques

Llançadora de vapor (John Kay,1733)

Llançadora de vapor (John Kay,1733)

Spininnig Jenny (Hangraves, 1766)

Spininnig Jenny (Hangraves, 1766)

Water Frame (Arkwright, 1767)

Water Frame (Arkwright, 1767)

Mule Jenny (Crompton, 1779)

Mule Jenny (Crompton, 1779)

Siderúrgia

r

El sector siderurgic, el ferro es produia en quantitats petites i la fusta s'utilitzava com a combustible per fondre'l. Amb el ferro es fabricaven eines agrícoles. També servia per construir peces de vaixells i municions.Abraham Darby descobreix, l'any 1713, que el carbó mineral (coc) es pot utilitzar per a fondre el ferro, i el sistema de pudelació de Henry Cort (1783), que va permetre eliminar les impureces del ferro.L'extensió de les línies de ferrocarril a la Gran Bretanya va ser un estímul fonamental, i el país es va convertir en un gran productor i exportador de ferro.

Carbó mineral (Abraham Darby, 1713)

Sistema de pudelació ( Henry Cort, 1783)

Ferrocarril

Dinamitzador del sector

Sistema fabril

r

Tot això provoca l'aparició d'un sistema de producció fabril, que consisteix en la concentració d'obrers i de màquines en grans edificis: les fàbriques, on es produeixen la divisió de treball, és a dir, cada obrer s'encarrega de fer una petita part de la cadena de producció.

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870 - 1914)

CARACTERíSTIQUES

Noves fonts d'energia

Petroli

Petroli

r

Serveix de combustible al motor d'explosió i a l'automoció, que va aconseguir la seva maduresa amb Henry Ford en el primer terç del segle XX.

L'electricitat

L'electricitat

r

La seva aplicació va ser essencial per a la il·luminació (invent de la bombeta, de Thomas A. Edison, el 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (el Telègraf), acústiques (radio de Marconi) i per a determinats motors, entre ells els de metros i tramvies.

Nous sectors de producció

Indústria química

r

Colorants o explosius (la dinamita de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (naylon), cautxu, etc.

Nova siderúrgica

r

Obtenció de níquel, alumini,etc. El ferro serà sotmes a processos de refinament a través del Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant l'indústria d'armes.

Indústries alimentàries

r

Llaunes de conserva i esterilitzades (1875) i frigorífics industrials (1878), etc.

Canvis en l'organització del treball

Taylorisme

Taylorisme

r

Organització científica del procés producctiu de l'empresa mitjançant l'especialització en una part de la producció, realitzant el treball en cadena, per reduir treballadors i a la vegada els costos.

Fordisme

Fordisme

r

Aplicat a la fàbrica d'automòbils de Henry Ford. La màxima especificació, la optimització del treball, abaratint el producte i apropant-lo als consumidors.

Noves formes de capital del treball

Banca

r

La banca, dona crèdits als empresaris per a què puguin afrontar les grans inversions.

Societat anònima

r

Les societats anònimes estaven constituïdes per els socis propietaris d'accions de l'empresa. La compra i venda d'accions es realitza a la Borsa.

Cartels

r

Acord formal entre empreses del mateix sector (o diferents) per eliminar o reduir la competència del mercat.

Holdings

r

Companyia que regula els activitats d'altres companyies mitjançant la propietat de totes o la majoria de les seves accions.

Trusts

r

Concentració d'empreses del mateix sector o de diferents, sota una mateixa direcció.

Mundalització del comerç

Imperialisme

Imperialisme

r

Globalització de l'economia produida com a consequència de la necessitat de l'obtenció de primeres matèries i controlar nous mercats on vendre els excedents productius. Control i conquesta de territoris de l'Àfrica i l'Àsia.Serà una de les principals causes de la Primera Guerra Mundial.

Revolució dels transports

Ferrocarril

Ferrocarril

r

Els precedents van ser vagonetes tirades per animals.El 1804, Trevithick va crear una locomotora per arrossegar les vagonetes, peró els rails de fusta no aguantaven.El 1825, Stephenson, va millorar la locomotora de vapor, i s'inaugura la primera línia de ferrocarril entre Stockson i Darlington.El 1830 s'inagurà la primera línia de passatgers Liverpool-Manchester.Durant la segona meitat del segle XIX, el ferrocarril va augmentar l'extensió deles xarxes de vies fèrries.

Vaixell de vapor

Vaixell de vapor

r

El 1803, Fulton va crear un vaixellamb una roda de palesmoguda per una màquina de vapor.El 1807, primera travessia entre Nova York i Alvany pel riu Hudson.El 1819 primera travessia per l'Atlàntic i el 1842 un vaixell de vapor dòna la volta al món.Millora de l'hèlix i augment de la mida i capacitat dels vaixells.

L'automòbil i l'avió

L'automòbil i l'avió

r

El 1085, K Benz va utilitzar els motors de gasolina per als seus prototips d'automòbils.El190, els germans Wright van realitzar el primer vol en avió.

SOCIETAT INDUSTRIAL

TRANSFORMACIONS

Socials

Triomf de la burgesia

Triomf de la burgesia

r

Propietaria dels mitjans de producció, del capital, de les primeres matèries i de les fonts d'energia.

Difícil vida del proletariat

Difícil vida del proletariat

r

Classe obrera que dispossava de la seva força de traball, a canvi d'un salari.

La dona

La dona

r

- Incorporació al mercat laboral.- Doble jornada laboral: al treball i a casa.- Discriminació a la feina de les dones de classe obrera.- Moviment sufragari per part de les dones benestants, a mitjans del segle XIX.- Les dones proletàries van arribar a tenir drets.

Demogràfiques

Augment de la població europea

Urbanització

Societat capitalista dividida en classes

Moviment obrer

Ludisme

Ludisme

r

És l'origen del moviment obrer, moviment en que molts obrers van destruir les màquines.El ludisme rep el nom de Ned Lud, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic. Comporta l'associacionisme dels treballadors, degut al creixement de la consciència de classe (pertànyer al mateix grup social amb les mateixes característiques i interessos).

Sindicats o Trades Unions

r

El 1824 van aparèixer les agrupacions obreres de treballadors del mateix ofici, els sindicats o trade unions, que van afegir reivindicacions de millores laborals i salarials, i a nivell polític la demanda del sufragi universal.

Socialisme

r

És un corrent de pensament que aportava la teoria del moviment obrer.

Socialisme utòpic

r

Proposava una societat fraternal i solidària que fomentés la propietat col·lectiva.

Socialisme científic

Socialisme científic

r

Molt més racional que l'utòpic, anomenat Marxisme pel fet de que Karl Marx juntament amb Friederich Engels el que va establir la teoria.

Manifest comunista

Explotació dels que posseeixen els mitjans de producció

Formació de classes socials

Societat comunista

Propietat de mitjans de producció col·lectiva

Anarquisme

Anarquisme

r

Corrent de pensament que condemnava la desigualtat económica i el sistema capitalista.El principal pensador era Mikhaïl BakuninDefensa la llibertat humana, la supressió de l'Estat i de qualsevol forma d'autoritat d'uns homes sobre uns altres.També defensava l'educació popular, la eliminació de la propietat privada i la col·lectivització dels béns i beneficis del treball.

Internacional Obrera

Internacional Obrera

r

La consciència de classe dels obrers els va fer adonar-se que els seus problemes eren els mateixos que els de tots els països industrialitzats.El 1864 es va fundar l' Associació Internacional del Treball o Internacional Obrera.El 1876 es va dissoldre a causa de les discrepàncies entre marxistes i anarquistes, que difilcultaven el funcionament.El 1899 es va constituir la II Internacional Obrera com una associació de partits socialistes que s'havien format a diversos països.

EXTENSIÓ

A EUROPA

"First Comers"

Bèlgica

França

Alemania

Països perifèrics

Mediterrani

Catalunya (Espanya)

Piamont (Itàlia)

Imperi Austriac

Moravia

Bohemia

Nord

Dinamarca

Suècia

Est

Rússia

FORA D'EUROPA

Estats Units

Japó