af Pere Castro Valls 5 timer siden
11
Mere som dette
Tanmateix, la localització de recursos com el petroli sovint és font de conflictes o desigualtats, mentre que les energies renovables, com l’energia solar i eòlica, són més accessibles i poden ajudar a reduir aquestes tensions.
L’accés a fonts d’energia és clau per al benestar i el progrés social.
Al mateix temps, la inversió en energies renovables és una oportunitat per a la creació de llocs de treball i per a reduir aquesta dependència.
La dependència de les importacions de combustibles fòssils fa que molts països tinguin economies vulnerables a les variacions del preu del petroli i el gas.
Per exemple, Europa ha depès molt del gas natural importat de Rússia, fet que ha afectat tant l’economia com la seguretat energètica del continent.
Les energies renovables, tot i que tenen un impacte menor, també poden provocar alteracions mediambientals:
Necessiten recursos per a la fabricació dels seus components.
les grans extensions de panells solars
poden ocupar terres que podrien tenir altres usos (agrícoles o naturals), afectant també els ecosistemes locals.
els aerogeneradors eòlics
poden afectar paisatges, alterar el comportament de les aus i generar soroll
les centrals hidroelèctriques
modificant el cabal dels rius, afectant la fauna i flora aquàtica i provocant la pèrdua d'hàbitats en les zones inundades pels embassaments.
L’ús de combustibles fòssils genera emissions de gasos d'efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.
Les centrals tèrmiques i la combustió de petroli i carbó són també fonts de contaminació atmosfèrica
Les fonts renovables són una alternativa més sostenible, amb menys emissions de CO₂, i són crucials per reduir la contaminació i combatre el canvi climàtic.
Molts països treballen per aconseguir l’objectiu d’emissions netes zero abans de 2050, promovent la transició cap a energies renovables.
Tot i que les fonts no renovables han estat les més utilitzades, tenen un alt impacte ambiental, especialment per les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Es regeneren constantment i inclouen:
Energies oceàniques o marines
Undimotriu
Els sistemes undimotrius converteixen el moviment de les ones en electricitat a través de dispositius flotants o estructures fixes que capten l’energia de les onades.
Mareomotriu
Aquest sistema utilitza la pujada i baixada del nivell del mar per moure turbines i produir electricitat.
Prové de l’energia generada pel moviment de les marees.
Geotèrmica
Aquesta energia s’obté principalment en zones amb activitat geotèrmica, com àrees volcàniques o regions amb fonts termals.
Utilitza la calor de l’interior de la Terra per generar electricitat o calefacció.
Biomassa
S'obté de la combustió de materials orgànics, com llenya o residus vegetals, per generar calor o electricitat.
Eòlica
L’energia del vent es transforma en electricitat mitjançant aerogeneradors.
Solar
Termosolar
La radiació solar es capta mitjançant panells solars que transformen la llum en electricitat o en energia tèrmica.
Hidràulica
S’obté a partir de la caiguda d’aigua en rius o embassaments, que mou turbines que generen electricitat.
Inclouen el petroli, el carbó, el gas natural i l’urani.
i s’utilitzen
o bé com a combustibles per a transport i altres usos industrials.
en centrals tèrmiques (carbó, petroli i gas natural) o nuclears (urani) per produir electricitat,
Com es genera l'energia elèctrica a partir d'aquestes fonts?
L'urani s’utilitza en les centrals nuclears per produir energia mitjançant la fissió nuclear, però genera residus radioactius.
Aquests recursos s’extreuen del subsòl mitjançant la mineria
Combustibles fòssils:
són una font d’energia molt utilitzada, però la seua combustió genera emissions de gasos d'efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.
Són recursos energètics formats fa milions d’anys a partir de la descomposició de restes orgàniques (plantes i animals) sotmeses a alta pressió i temperatura.
Els principals combustibles fòssils són el petroli, el carbó i el gas natural
En l’actualitat, es treballa per una transició energètica que prioritzi les energies renovables, la qual cosa permetrà reduir la dependència dels combustibles fòssils, disminuir l'impacte ambiental i mitigar el canvi climàtic.
Compte! La força de l'aigua i del vent s'ha utilitzat des de fa molt de temps com a font d'energia, però no per a produir electricitat.
mentre que el petroli va esdevenir la font principal durant el segle XX, especialment per a la indústria i el transport.
Per exemple, el carbó va ser la font d’energia principal durant la Revolució Industrial,
A nivell de recursos energètics, països com els Estats Units poden cobrir part del seu consum energètic amb producció pròpia, mentre que d’altres, com el Japó o Europa, depenen en gran part d’importacions de combustibles fòssils o energia nuclear.
Les energies renovables, com l’eòlica i la solar, depenen de condicions climàtiques, com la presència de vent o una alta radiació solar, que beneficien certs països més que altres.
Els combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) es formen per la descomposició de matèria orgànica en condicions específiques de pressió i temperatura, generalment en zones que antigament eren pantans, mars o boscos, i necessiten períodes molt llargs per formar-se.
Per exemple, l’Orient Mitjà compta amb grans reserves de petroli gràcies a les seues condicions geològiques particulars.
La diferència principal és que les renovables són més sostenibles a llarg termini, ja que es regeneren constantment, mentre que les no renovables s’esgoten amb l’ús.
Fonts d’energia renovables, com la solar, eòlica, hidràulica i biomassa, que es regeneren contínuament gràcies als cicles naturals.
Fonts d’energia no renovables, com el petroli, el carbó i l’urani, que no es regeneren o ho fan molt lentament.
A llarg termini, l’adopció d’aquestes pràctiques per part de governs, empreses i persones consumidores és essencial per mitigar els efectes negatius de l’explotació de matèries primeres i garantir un futur més sostenible i equitatiu.
Les persones consumidores també poden contribuir mitjançant un consum conscient i responsable, prioritzant productes duradors, reciclats i amb certificacions sostenibles.
L’economia circular és una alternativa viable per fer front als impactes de l’ús de matèries primeres, basant-se en el reciclatge i la reutilització de materials per reduir la demanda de nous recursos i minimitzar els residus.
Aquest model ajuda a disminuir l’extracció de recursos i fomenta un ús més eficient dels materials existents.
Socials i geopolítiques:
La distribució desigual de les matèries primeres genera tensions i conflictes a nivell internacional i social:
En les zones on s’extreuen recursos valuosos, com el coltan a la República Democràtica del Congo, sovint es produeixen conflictes locals.
Les condicions d’explotació, juntament amb la violència i la lluita pel control d’aquests recursos, tenen un impacte molt negatiu sobre la població local, que pateix explotació laboral i, en molts casos, violacions dels drets humans.
A més, el control de l'accés a minerals no energètics pot proporcionar avantatges polítics i econòmics importants.
Recursos com el cobalt, el coure i les terres rares són essencials per a la producció de tecnologia avançada, com bateries, dispositius electrònics i equips de telecomunicacions.
Els països amb reserves d’aquests minerals tenen la capacitat d’influir en altres nacions que depenen d’aquests recursos, creant relacions de dependència que poden afectar tant les polítiques econòmiques com les aliances internacionals.
Els recursos naturals no es distribueixen uniformement arreu del món, fet que fa que molts països hagin de dependre d'altres per obtenir matèries primeres que no tenen localment.
Això crea tensions entre països, ja que el comerç d’aquests recursos pot ser una font de conflictes comercials i geopolítics.
Econòmiques:
La dependència de les matèries primeres té un fort impacte en l’economia mundial i pot provocar inestabilitat:
Al mateix temps, molts països productors de matèries primeres basen gran part de la seva economia en les exportacions d’aquests recursos.
Això vol dir que quan la demanda de recursos baixa o els preus cauen, aquests països poden entrar en crisi econòmica, ja que no generen prou ingressos.
Aquesta situació pot portar a inestabilitat econòmica i social.
Els països que han de importar matèries primeres per cobrir les seues necessitats es veuen afectats quan els preus d’aquests recursos pugen o baixen dràsticament.
Això passa sovint durant moments d’escassetat o conflictes internacionals.
Ambientals:
La sobreexplotació de les matèries primeres pot causar greus conseqüències per al medi ambient. Aquests impactes inclouen:
La contaminació de l’aigua i del sòl, causada per activitats d’extracció com la mineria, però també per l'ús de fertilitzants en l’agricultura o els purins de la ramaderia.
La desforestació i la pèrdua de biodiversitat, especialment en regions com l’Amazònia, on es produeix desforestació massiva per obtenir fusta i terres agrícoles.
L’esgotament dels recursos naturals, especialment en el cas de les matèries primeres no renovables, com els minerals i els combustibles fòssils.
alhora que representen una font de riquesa per als països que les produeixen.
ja que constitueixen la base de la majoria dels productes que consumim (aliments, roba, materials de construcció i tecnologia).
Mineria
Aquests recursos es troben en jaciments, que són zones del subsòl on s’acumulen minerals o combustibles fòssils en quantitats suficients per ser explotades.
L’extracció pot realitzar-se a través de diferents tipus de mina:
Mines subterrànies:
Es construeixen sota terra quan els jaciments es troben a grans profunditats. Aquest tipus de mina s’utilitza, per exemple, en l’extracció de minerals com el coure o l’or.
Mines a cel obert:
Es troben a la superfície i s’utilitzen per a l’extracció de recursos propers a la superfície terrestre. Aquest tipus de mineria és comú per a minerals com el carbó i els metalls.
La mineria és l’activitat d’extracció de matèries primeres del subsòl, com...
recursos energètics (com el petroli i el gas natural).
minerals no metàl·lics (com el guix o el grafit) i
minerals metàl·lics (com el ferro i el coure)
Pesca
La captura d’espècies marines i fluvials, a banda d’aliment, proveeix de matèria primera per a la indústria alimentària (com conserves i olis).
Silvicultura
Els boscos proporcionen fusta, resina, suro i aliments.
Ramaderia
Les explotacions animals (bovins, ovins, porcins) proporcionen carn, llet i cuir, que són utilitzats en les indústries alimentàries, frigorífica, tèxtil i del cuir.
Agricultura
Els cultius produeixen aliments (com blat, dacsa, arròs) i fibres (com cotó o cànem) que es processen per a la indústria alimentària i tèxtil.
Aquest període va marcar un punt d’inflexió en l’ús de matèries primeres per al progrés tecnològic i econòmic.
Això va impulsar el progrés agrícola, militar i econòmic.
i no renovables
que necessiten milions d’anys per formar-se (com els minerals i els combustibles fòssils).
renovables
que es regeneren en un temps raonable (com la fusta o els productes agrícoles),
Són la base de la indústria, que les transforma per fer-les adequades per al consum humà o per a la creació de nous productes.
