af Iria Estefania Toledano Carrete 3 år siden
749
Mere som dette
Separar els envasos a casa i llençar-los al contenidor corresponent perquè es puguin fabricar nous productes utilitzant el material obtingut dels primers.
Evitar l’abús de materials plàstics rebutjables.
Els materials superconductors són capaços de conduir l’electricitat sense resistència ni pèrdues d’energia.
Elements com l’estany i l’alumini, alguns aliatges metàl·lics i alguns semiconductors fortament dopats actuen com a superconductors en determinades condicions. Calen, però, temperatures molt baixes.
Una altra de les característiques dels superconductors és que tenen un comportament especial enfront del magnetisme i es poden comportar com potents electroimants, capaços fins i tot de fer levitar un tren. Per això s’utilitzen imants superconductors en els trens magnetolevitants o maglev.
components
Transistor
La principal aplicació dels transistors és la fabricació de circuits integrats o microxips, que alhora són els components principals d’ordinadors, televisors, equips de música, rentadores, rellotges, telèfons...
Els transistors poden presentar diferents formes i mides, tot i que sempre tenen tres terminals.
Molts components electrònics inclouen circuits integrats o microxips, que realitzen alguna funció determinada.
Un microprocessador és un circuit integrat més complex, constituït per milers de milions de transistors que formen la unitat central de l’ordinador.
Està format per tres capes de material semiconductor que s’encapsulen perquè es puguin muntar en un circuit.
Díode
Està format per dues capes diferents de material semiconductor que es converteix en conductor quan es connecta a un generador elèctric de manera adequada.
Els díodes més coneguts són els díodes led, el comportament dels quals és el mateix que el d’altres díodes, però s’il·luminen quan condueixen el corrent.
Els díodes led consumeixen molt poca energia, i per això el seu ús és cada vegada més freqüent. S’utilitzen en rètols lluminosos, semàfors, ordinadors, televisors...
Els materials semiconductors es dopen o contaminen introduint-hi àtoms d’altres substàncies per millorar-ne les propietats.
El silici i el germani són exemples de semiconductors que a baixes temperatures actuen com aïllants, però si reben energia poden actuar com conductors.
Els semiconductors són elements que normalment es comporten com aïllants, però en condicions especials, per exemple en augmentar la seva temperatura, també es poden comportar com conductors i conduir el corrent elèctric, encara que mai no són tan eficaços com un bon material conductor.
cosmètics, indicadors de temperatura, teixits ignífugs o armilles antibales (Kevlar).
calculadores, rellotges, consoles de joc, tauletes, ordinadors, televisors...
pantalles
El cristall líquid és un estat d’agregació de la matèria que posseeix algunes característiques pròpies dels líquids i, a més, presenta algunes propietats òptiques pròpies dels sòlids.
L’aplicació principal de la fibra òptica és la transmissió d’informació, però com que transmet impulsos de llum té moltes altres aplicacions.
Camp
Àmbit militar
Redueix notablement la necessitat de la codificació de missatges.
Equips d’àudio
Connexió eficient entre components.
Telecomunicacions
Enviar gran quantitat de dades a una gran distància i a gran velocitat, fent possible així un gran ventall de serveis: Internet, xarxes, telefonia, televisió, ràdio digital...
Arqueologia
Accés visual a zones inaccessibles mitjançant altres sistemes.
Decoració
Làmpades de disseny per decorar i il·luminar llars i negocis.
Il·luminació
Il·luminació de zones especials sotmeses a toxicitats, riscos d’incendi...
Medicina
Exploració de les cavitats internes del cos humà: endoscòpies.
Les transmissions de dades per fibra òptica són molt més segures. La informació viatja a més velocitat, ja que mentre el fil de coure transmet electricitat, el que transmet la fibra òptica és llum. El feix de llum es propaga per l’interior de la fibra pràcticament sense pèrdues. A manca d’electricitat i calor pot il·luminar qualsevol espai. És immune a les interferències elèctriques o electromagnètiques. Resistent a la calor, al fred i a la corrosió.
Les fibres atrapen la llum que hi entra i transmeten impulsos de llum (emesos per un díode led o mitjançant làser).
La fibra òptica està formada per un feix de fils de material molt transparent capaç de transmetre feixos de llum sense pèrdues.
La indústria dels compostos de carboni ha evolucionat molt els darrers anys. A la taula següent apareixen diferents formes en què es pot presentar i algunes de les seves aplicacions:
Nanotubs
Tenen una estructura espectacularment llarga en relació amb el diàmetre.
Pantalles multitàctils. Detecten simultàniament diversos punts de contacte.
De 10 a 100 vegades més resistents que el seu equivalent en acer. Lleugers. Condueixen electrons quasi instantàniament sense produir pèrdues d’energia.
Ful·lerè
Té una estructura molt similar a la d’una pilota de futbol.
Medicina. La seva estructura permet que la bola es trenqui en contactar amb determinades substàncies presents a prop de cèl·lules infectades, i alliberar llavors el medicament contingut a l’interior.
Pot actuar com un conductor en determinades condicions. Propietats magnètiques. Resistent. Propietats biològiques.
Grafè
Consisteix en una capa molt fina d’àtoms de carboni.
Circuits integrats. Paper electrònic flexible.
Bon conductor de l’electricitat. Excel·lent conductor de la calor. Lleuger. Transparent. Molt dur.
El carboni està present en la major part dels compostos que formen els éssers vius. Quan diversos àtoms de carboni s’uneixen es formen xarxes cristal·lines, i les seves propietats varien en funció de la forma cristallina en què es trobi, és a dir, segons com estiguin enllaçats els àtoms. Per exemple, el diamant i el grafit són estructures sòlides, però presenten propietats molt diferents a pesar que totes dues estan constituïdes exclusivament per àtoms de carboni.
La fibra de carboni se sol combinar amb altres materials per formar compostos. Per exemple, per reforçar materials plàstics. Així s’obtenen els anomenats plàstics reforçats amb fibra de carboni (PRFC), que tenen múltiples aplicacions.
aplicacions
Articles de consum
Articles esportius
Energia eòlica
Indústria naval
Indústria automobilística
Indústria aeroespacial
Els àtoms de carboni estan units entre si de manera que atorguen a la fibra alta resistència en funció del seu volum, cosa que proporciona a aquest material alguna de les seves propietats.
És molt flexible. Té una elevada resistència mecànica. És fràgil. La seva densitat és baixa. És un bon aïllant tèrmic. És resistent a nombrosos agents corrosius. És resistent a les variacions de temperatura i amb propietats ignífugues. Té un elevat preu de producció.
Cada filament de carboni està format per la unió de milers de fibres de carboni.
La fibra de carboni és una fibra sintètica constituïda per fins filaments de 5-10 µm de diàmetre i formada principalment per carboni, que té una elevada resistència.
Elastà
Cotilleria. Mitges. Vestits de bany.
Molt elàstic. Es combina amb altres fibres. El seu nom comercial és Lycra.
Polímer elastòmer, de la família dels poliuretans.
Polièster
Vestits. Camises. Bruses.
És adequada per combinar amb cotó i llana.
Polímer termoestable.
Niló
Mitges. Teles de paracaigudes. Coixins de seguretat.
Més fort que qualsevol fibra natural. Molt flexible.
Polímer termoplàstic de la família de les poliamides.
Cotó
Pantalons texans. Camises. Mitjons.
Fibra que encongeix amb la rentada. Transpira bé. No produeix al·lèrgies.
d’origen vegetal. És una llavor que es recol·lecta a mà o a màquina.
Seda
Teixits fins i cars. Fundes de sacs per dormir. Es pot utilitzar com a llenç per pintar.
És l’única fibra contínua de la natura. Es pot rentar i tenyir.
d’origen animal. S’obté del capoll del cuc de seda. De cada capoll surt una fibra que es fila amb quatre més per formar un fil.
Llana
Peces d’abric.
Resistent. Elàstica. No s’arruga.
d’origen animal. És el pèl d’animals ovins que són esquilats periòdicament.
Producte
Cola termofusible
Ús i característiques Són barres de polietilè que es fonen per efecte de la calor. S’apliquen amb pistola tèrmica. Temps d’unió: 2 min.
Materials plàstics PVC. Metacrilat (PMMA). Poliestirè (PS). Policarbonat (PC).
Goma epoxídica
Ús i característiques És una goma molt versàtil que omple molt bé els buits i uneix materials tant porosos com no porosos. Temps d’unió: 24 h.
Materials plàstics Cautxú. Metacrilat (PMMA). Poliestirè (PS). Poliuretà expandit (PUR).
Goma de làtex
Ús i característiques Es tracta de cautxú en solució aquosa. Té l’aspecte de la cola blanca i es pot aplicar amb pinzell. Temps d’unió: 24 h.
Materials plàstics Cautxú. Poliestirè expandit (EPS). Poliuretà expandit (PUR).
Cola de contacte de cautxú
Ús i característiques S’ha d’aplicar cola a les dues superfícies que es volen unir i deixar assecar per separat. Quan es noten seques al tacte, s’uneixen aplicant pressió. Temps d’unió: 2 min.
Materials plàstics Cautxú.
Goma de cianoacrilat
Ús i característiques El seu avantatge principal és que endureixen molt ràpid. Són cares, però se’n necessita poca quantitat. Un excés de producte afebleix la unió. Temps d’unió: 3 min.
Materials plàstics Cautxú. Metacrilat (PMMA). Poliestirè (PS). Policarbonat (PC). Polietilè (PE). Polipropilè (PP).
Cola blanca
Ús i característiques Es pot aplicar directament o diluïda en aigua. El resultat és una unió ferma i duradora. Temps d’unió: 24 h.
Materials plàstics Poliestirè (PS). Poliestirè expandit (EPS). Poliuretà expandit (PUR).
Llimes d’aigua. Es poden usar seques o mullades. Si s’utilitzen mullades, l’aigua actua com a lubricant i millora l’acabat superficial.
Llimes. Serveixen les mateixes que es fan servir per a la fusta.
Subjectar Per subjectar el material s’utilitzen les eines tradicionals: el serjant o el cargol de taula.
Tallar La forma de realitzar aquesta operació depèn del tipus de plàstic que s’utilitzi i de la seva forma de presentació: si les planxes són molt fines es poden tallar amb tisores o cúter, com si es tractés de paper o de cartró. Ara bé, si són gruixudes cal utilitzar la serra d’arc per a metall. Per tallar peces tridimensionals podem usar també una serreta.
Enrotlla el cilindre amb una cinta perquè serveixi de guia.
Subjecta’l al banc amb dos cartrons vells per protegir-lo de la mordassa.
Talla per la marca amb una serreta.
Marca amb un llapis tou.
Subjecta-la al banc. Marc amb el cúter i després exerceix una petita pressió.
Marca amb el cúter i després fes-hi una petita pressió.
Plàstics elastòmers
Silicones (SI)
Aplicacions Hules. Aplicacions resistents a l’aigua. Pròtesis mèdiques. Segellament de juntures.
Propietats No es degraden. No s’oxiden. Flexibles.
Poliuretans (PUR)
Aplicacions Peces de vestir elàstiques (espàndex o elastà). Cintes transportadores de la indústria. Mànegues d’aigua. Rodes industrials. En forma d’escuma per a seientsi matalassos.
Propietats Són durs. Resistents a l’abrasió. Flexibles. Poden presentar també la forma d’escumes.
Neoprens (PCP)
Aplicacions Corretges industrials. Recobriments de cables. Vestits de busseig.
Propietats Més resistents que el cautxú, però menys flexibles. Aïllant tèrmic.
Cautxús (CA)
Aplicacions Pneumàtics. Cilindres d’impressores i impremtes. Tubs flexibles en premses hidràuliques. Soles de sabates.
Propietats Molt flexibles. Resistents.
Plàstics termoestables
Resines epoxídica (EP)
Aplicacions Revestiments de llaunes d’aliments. Bidons. Adhesius.
Propietats Tenen bona adhesió sobre els materials. Bona resistència química i mecànica. Són bons aïllants elèctrics.
Resines de polièster (UP)
Aplicacions Panells de cotxes. Peces de carrosseria. Esquís. Canyes de pescar.
Propietats Es combinen amb fibres de vidre i formen materials compostos de gran resistència: plàstics reforçats amb fibra de vidre (PRFV).
Amines (MF)
Aplicacions Adhesius. Resines d’unió per a taulers contraplacats. Bucs de vaixells. Recobriments per a paper.
Propietats Es combinen amb farcits de cel·lulosa, i s’obtenen productes barats amb bona rigidesa i resistència a l’impacte.
Fenols (PF)
Aplicacions Dispositius elèctrics. Connectors. Botons. Laminats per a taulers. Contraplacats. Coles i adhesius. Mànecs d’estris de cuina.
Propietats Molt resistents. Elevada resistència a la corrosió química. Es fabriquen en pocs colors, normalment negre o marró. Bons aïllants elèctrics i tèrmics.
Plàstics termoplàstics
Politetrafluoroetilè (PTFE) (tefló)
Aplicacions Antiadherent en paelles i cassoles. Aïllant de cables d’altes temperatures. Aplicacions criogèniques.
Propietats Resistent a agents químics agressius. Molt bon aïllant elèctric. Resistent a la calor. Propietats antiadherents. Car.
Metacrilats (PMMA)
Aplicacions Vidres d’avions i vaixells. Anuncis lluminosos. Llums dels automòbils.
Propietats Transparent. Dur. Rígid. Més resistent a impactes que el vidre.
Policarbonats (PC)
Aplicacions CD. Visors per a cascos protectors. Ulleres. Aïllant.
Propietats Transparent. Resistent a la corrosió. Dues-centes vegades més resistent que el vidre. No condueix la calor ni l’electricitat. No sura a l’aigua.
Poliestirè (PS)
Aplicacions Safates d’aliments frescos (suro blanc). Envasos de iogurts. Carcasses per a electrodomèstics.
Propietats Inodor i insípid. Opac o transparent (segons el tipus). Relativament fràgil. El poliestirè (PS) no sura a l’aigua, en canvi el poliestirè expandit (EPS) sí.
Polipropilè (PP)
Aplicacions Canonades. Carpetes. Bijuteria. Xeringues. Taps i tapadores.
Propietats Incolor i inodor. Més dur i menys flexible que el polietilè (PE). Resistent a la humitat i a la calor. Sura a l’aigua.
Polietilè de baixa densitat (LDPE)
Aplicacions Safates. Bosses d’escombraries. Capses de plàstic tou.
Propietats Transparent. Més flexible i menys rígid que l’HDPE. Lleuger. Baix cost. Sura a l’aigua.
Polietilè tereftalat (PET)
Aplicacions Ampolles d’aigua. Ampolles de begudes carbòniques. Fibres tèxtils.
Propietats Transparent. Impermeable a components gasosos. Resistent a la corrosió. No sura a l’aigua.
Exemples:
SAFATES DE POLIESTIRÈ
Tipus de termoplàstic:PS (poliestirè)
Resultat en aplicar-hi calor:Crema fàcilment i es produeixen uns sons repetits, ràpids i secs, és a dir, crepita.
XERINGA
Tipus de termoplàstic:PP (polipropilè)
Resultat en aplicar-hi calor:Es crema, però no goteja (olor de cera).
BOSSES D'ESCOMBRARIES
Tipus de termoplàstic:LDPE (polietilè de baixa densitat)
TÀPER
Tipus de termoplàstic:HDPE (polietilè d’alta densitat)
Resultat en aplicar-hi calor:Es crema i goteja. No brilla.
MÀNEGA
Tipus de termoplàstic:PVC (policlorur de vinil)
Resultat en aplicar-hi calor:Lleugera flama i s’apaga.
CD
Tipus de termoplàstic:PC (policarbonat)
Resultat en aplicar-hi calor: No crema.
3.Els monòmers estan constituïts principalment per àtoms de carboni i d’hidrogen.
Conductivitat tèrmica. Els plàstics tenen una baixa conductivitat tèrmica. Solen ser materials aïllants: transmeten la calor molt lentament. Per això s’utilitzen alguns plàstics, com la baquelita, en els mànecs de les bateries de cuina.
Conductivitat elèctrica. Els plàstics condueixen malament l’electricitat. Aquesta característica permet que s’utilitzin com a aïllants elèctrics, per exemple, en el recobriment de cables.
Combustibilitat. La majoria dels plàstics cremen amb facilitat, ja que les seves molècules es componen de carboni i hidrogen.
Plasticitat. Molts plàstics s’estoven amb la calor i són fàcilment emmotllables sense que s’arribin a fondre. Això permet fabricar peces de formes complicades.
Resistència mecànica. Els plàstics resulten molt resistents i encara més si tenim en compte la seva lleugeresa.
