Els sofistes

Mere som dette

LA CONCEPCIÓN DEL HOMBRE, DESDE LOS ANTIGUOS GRIEGOS HASTA LA FILOSOFÍA POSTARISTOTÉLICA

af Rubi Aucay

Protagoras i Gòrgies

af Ferran Galan

Forces Pes, força normal, tensió, força motriu, força fricció.

af Francesc Busquets

la cultura griega

af adriano yair farfan guevara

Els sofistes

Sòcrates i Plató

Després donaran resposta a aquests plantejaments afirmant que els sofistes obliden el més pròpiament humà: la raó.

Sofistes posteriors

Defensen que no només les lleis i les normes de la polis no procedeixen de la naturalesa, sinó que van en contra d'ella.

Les normes morals...

Són producte d'una convenció.

La fundació de colònies i els canvis succesius de constitució...

Fan que als sofistes desvincular-se de la idea que el nomos està lligat a un ordre universal.

En general...

Defensaven que les institucions polítiques i les normes jurídiques i morals vigents.

La llei humana és part d'una llei universal o "logos" que regeix la naturalesa, el seu origen és natural.

Els sofistes...

Es van preguntar per l'origen i la naturalesa de les lleis.

Pot haver-hi...

El relativisme: si la veritat no pot ser coneguda, o és relativa a una cultura.

El subjectivisme: si la veritat no pot ser coneguda, o és relativa als subjectes.

La paraula es converteix en una arma fonamental, en un instrument de manipulació.

S'atribueix a...

Protàgoras: "l'home és la mesura de totes les coses".

Gòrgies: "no hi ha esser".

Respecte la filosofia de la naturalesa...

Es mostren escèptics i defensen el relativisme.

Els sofistes es presenten com a mestres de l'areté política.

Per ciutadà excel·lent entenen els sofistes aquell que és capaç de desctacar en el govern de la Polis.

L'educació tradicional

Estava restringida a la noblesa i consistia en el domini de l'equitació i les armes, el respecte als déus i als avantpassats.

Sofistes

Conjunt de pensadors grecs que destaquen en el segle V. Imparteixen una formació humanística necessària per a desemvolupar-se en la polis democràtica.