af Adolf Fenollós Vicent 5 år siden
396
Mere som dette
l'autor es troba en una posada al costat de 29 pelegrins representatius de l'Anglaterra de l'època -cavaller, estudiant, monja, llaurador ric, frare, mercader, etc.- que es dirigeixen a Canterbury. L'amo els desafia a explicar dos relats, un a l'anada i un a la tornada; qui ho faça millor guanyarà un esplèndid sopar.
sàtira contra les dones: *Corbatxo*
la novel·la sentimental: *Fiammeta*
La literatura pastoril: *Ninfale d'Ameto i Ninfale fiesolano*
**Llengua i estil**
To divers: còmic, tràgic, líric o eròtic. S'hi poden distingir dos grans tipus
b) De to més sentimental i líric: frase amplificada que reprodueix el període clàssic
a) Hi predomina la sensualitat i l'astúcia: frase més curta, tensa i ràpida basada en la llengua oral
hi destaquen la ironia, l'humor, l'erotisme i la cpacitat per retratar situacions i personatges
dóna lloc a un nou gènere la **novel·la** entesa com a relat curt
Es presenten dins d'un **complex i sofisticat marc narratiu**
Tècniques narratives les "**capses xineses**" en insertar relats dins del relat principal
Complexitat de **veus narratives** en multiplicar-se emissors i recpetors
**Estructura del marc**: Cada dia, una introducció (presentar el rei/reina i enuncia el tema), els relats i una conclusió amb un poema final
**Normes del marc**: estaran junts 10 dies i cada dia un serà el rei o la reina que plantejarà el tema per als contes del dia. Dóna gran cohesió. Destaquen els temes d'amor i enginy
**Història marc**: reunió de deu joves -set dones i tres homes- que fugint de la pesta decideixen explicar històries per a entretenir-se
la majoria d'ambientació realista en la societat de l'època però també d'ambients llunyans i exòtics
exposa vicis i debilitats sense intenció moralitzant
col·lecció de 100 contes de procedències i temes diversos reflex de la Itàlia del XIV
Mentre era estudiant va conéixer a fons les tavernes i els ambients baixos. El 1455 es va barallar enmig del carrer amb un clergue i el va matar d'una punyalda. Fugitiu, va freqüentar l'ambient dels malfactors i el 1456 va participar en un robatori important. El 1462, després d'haver estat empresonat unes quantes vegades, tornà a participar a París en una baralla de carrer i matà François Ferrebouc, notari pontifici. Va ser processat i condemant a la forca. Mentre estava empersonat va escriure en un epigrama que "d'una corda de cinc pams penjat,/ sabrà el meu coll el que pesa el meu cul". Però la sentència no es va complir: Villon va recórrer al Parlament i aquest li va commutar la pena de mort per deu anys de desterrament de París. A partir d'aleshores el seu rastre es perd per sempre en la història.
Va nàixer a Arezzo el 1304. Provenia d'una família de notaris florentins i el seu pare volia que també ho foren els fills per la qual cosa va cursar la carrera de lleis a Montpeller i Bolonya. El 1326 va tornar a Avinyó i un any més tard a l'església de Santa Clara va veure per primera vegada Laura, la dona que idealitzarà en els seus poemes. La protecció de diversos dignataris li va permetre dedicar-se a l'estudi, a escriure i a viatjar molt, escorcollant textos de l'antiguitat clàssica. El 1348, a causa de la pesta, van morir molts dels seus amics i Laura. Després de viure a Venècia i a Pàdua, es va instal·lar en una caseta a Arquà, prop de Verona.
estil:
configura tot un corrent: petrarquisme que influeix en la creació de la lírica amorosa moderna
imatges, símbols i metàfores molt emprats després
flexibilitat, naturalitat, elegancia;
Consolidació d'un nou ideal de bellesa
es recuperen tòpics llatins: locus amoenus (paisatge en relació als sentiments), tempus fugit, carpe diem
es juga amb paraules i símbols
es recorre a la mitologia o a la natura per caracteritzar els amants o al·ludir als sentiments i vicissituds amorosos
cànon de bellesa femenina que influirà en la poesia i art posteriors
dDona rossa, de pell blanca, ulls clars i lluminosos, coll esvelt...cada tret acompanyat de síils i metàfores que esdevindran llocs comuns: ulls com estrelles, cabells com l'or, etc.
Estructura pseudonarrativa
dues parts
Canzoniere in morte amb el dolor del poeta després de la pèrdua
Canzoniere in vita: correspon amb la vida de Laura
inclou un sonet pròleg on presenta el contingut i es penedeix de les seues accions
explica la història d'amor del poeta cap a Laura des dels inicis fins al dolor després de la mort
Revolució literària
tòpics amorosos que alimenten la lírica europea durant 3 segles
temàtica: repertori exhaustiu de sentiments i situacions en la relació amorosa descrits amb subtilesa
La descripció de l'amada, els patiments i angoixes, les ocasionals alegries... converteixen el *Canzionere* en una mena de dietari on expressa les seues contradiccions, els seus dubtes i els seus conflictes morals. Més que una història d'amor expressa una història íntima.
mètrica: hendecasíl·lab, estrofes com el sonet i la cançó
366 poemes, en la seua majoria sonets i cançons on recull les novetats del Dolce Stil Nuovo i aporta:
possible relat en clau de les dificultats i etapes de l'amor de Petrarca cap a Laura
En tercets encadenats s'al·ludeix de manera al·legòrica a diversos temes: amor, pudor, mort, fama, temps, eternitat
Estudiós dels autors de l'Antiguitat, va viatjar per Itàlia i França a la recerca de les fonts literàries originals i escrigué nombrosos llibres en llatí imitant els clàssics antics (tractats filosòfics i religiosos, obres històriques i poesia lírica i èpica)
Pertanyia a una família aristocràtica i va començar a escriure molt jove. Als nous anys segons afirma en la *Vita nova* es va enamorar de Beatriu Portinari, la mort de la qual el 1290 el marcaria profundament. Va intervenir en política com a membre dels güelfs blancs oposant-se a les pretensions papals i a les dels seus aliats francesos. El triomf dels güelfs negres el va condemnar a l'exili a Ravenna, on va morir.
Divina Comèdia (1307-1321)
Humanisme cristià: emoció per la condició humana i els drames del proïsme que anticipa l'humanisme renaixentista
Resumeix la història de la humanitat expressant la visió medieval del món
Intervenció de criatures mitològiques i fantàstiques inspirades en la mitologia clàssica o la literatura bíblica
Gerió, ésser monstruós que representa el frau; Quiró, centaure savi que va educar Aquil·les; les harpies, amb cos d'ocell i cara de dona; Caront, el barquer de l'infern.
Jutja els seus contemporanis, especialment els relacionats en la política florentina
troba personatges de la tradició grecollatina, de la literatura medieval, de la història, coetanis
Els seus caràcters no han canviat, hi ha una actualtizació de facultats ja contingudes en el seu caràcter terrenal i, per tant, una continuació i intensificació d'aquest.
Simbolisme
Beatriu: personifica la revelació, la teologia i l'autoritat espiritual de l'Església
Virgili:personifica la raó humana i representa la filosofia i l'autoritat temporal de l'Imperi
el 3: expressa la perfecció divina; el 9: múltiple de 3; 9 cercles en cada part
parts, 33 cants, 3 versos per estrofa, 33 sïl·labes per tercet
la peregrinació per Infern, Purgatori i Paradis: el camí des del pecat a la puresa.
3 parts en tercets encadenats narren un al·legòric viatge a ultratomba
El *Cel*: al cim, descrit amb els tòpics de l'edèn bíblic com una rosa on sants i benaventurats dormen en els pètals. Acompanyat per Beatriu que s'acomiadarà abans que contemple la divinitat
El *Purgatori*: muntanya amb dos replans i set cornises; a cada nivell troba pecadors patint càstigs per purgar els pecats
L'*Infern*: espai cònic en nou cercles concèntrics distribuint els pecats dels més lleus als més cruels
- Llimbs, luxúria, gola, avarícia i prodigalitat, ira i mandra, heretia, violència, frau, traïció
-El càstig que es rep té una estreta relació de semblança o contraposició amb el pecat comés (contrapasso): els luxuriosos convertits en ocells -emportats pel vent com abans per les seues passions-, els suïcides en arbres...
Presenta el viatge que fa el poeta mateix a través de l'Infern, el Purgatori i el Cel a la recerca de la seua estimada Beatriu. En els dos primers l'acompanyarà com a guia Virgili , que, per la seua condició pagana, no podrà entrar amb ell al cel. Beatriu el guia pel Paradís.
Vita nova relat en prosa intercalant poemes dolcestilnovistes amb el gran amor per Beatriu
Beatriu a qui coneix de xiqueta i que mor molt jove és una donna angelicata, vista com a missatgera o símbol de la perfecció espiritual que pot assolir-se amb l'amor. Així, la dama adopta qualitats cristològiques atraient al món cristià el seu amant en un procés de purificació que culminarà en la Divina Comèdia
*De vulgari eloquentia, De monarchia i diverses epístoles
A les ciutats italianes no existia el món feudal i, per tant, la distància entre la dona i el poeta no es podia establir a partir de la relació dama-vassall. Ho van resoldre convertint la dona estimada en un àngel.
- major anàlisi psicològica
- amor platònic evitant al·lusions a l'amor físic
- la dama és idealitzada físicament i espiritualment: donna angelicata mediadora entre poeta i Déu.
- poesia depurada amb llenguatge subtil i intelectualitzat i nous metres i ritmes: heptasíl·lab, hendecasíl·lab, sonet.
- Guido Cavalcanti
Es posen en circulació textos completament oblidats, A través de la crítica textual i la comparació intenten restituir-ne la forma i el sentit originals. També tracten d'aproximar el llatí medieval al llatí clàssic.
