Kategorier: Alle - cultural - epistemologia - moral

af Andrea Martinez 9 år siden

540

etica

El relativisme se presenta como una perspectiva que cuestiona la existencia de verdades universales, sugiriendo que todas las creencias y valores dependen del contexto cultural o personal.

etica

"Sobre lo just i lo injust, sobre el bé i el mal, sostinc amb tota fermesa que per naturalesa no hi ha res que ho siga essencialment, sinó que és el punt de vista de un col·lectiu el que determina el que es fa veritable, quan es formula i durant el temps que continua siguent veritat" Protagoras.

RELATIVISME

Membres del grup:

Andrea Martínez.

Yasmina Maalem.

Laura Ripoll.

Aleix Cerdà.

Gemma Juan.

4 ESO B

Pros i contres

PROS:
Es respeten més les idees de les altres persones, ja que totes son "valides" sempre i cuant es basen en algo objectiu.
CONTRES:
Al creure que totes les opinions son valides podria impulsar a la gent a dir teories sense ningún sentit apelant a la seua subjetivitat.
Al dir que tot es correcte es pot crear discurció molt fàcilment, si hi ha persones que pensen molt diferent.
No tot es relatiu, com per exemple en la ciencia, on les teories comprovades permaneixen ahi fins que un altra ocupa el seu lloc mitjançant el metode cientific.

Tipus de relativisme

Relativisme en coneiximents
Relativisme en llògica

Basat en els últims avanços de la física quàntica i en la reltivitat d'Enstein, deriva de l'útima de les novetats referents a la relativitat, sobre certs sistemes de la realitat, sobre certs sistemes on, sí és vàlit i ''real'' el Ser. Per lo que es convertix en un tema metafísic del Ser en referència al Estar, de manera que el Ser es convertix en "estant", i a aquests sistemes de referència, es denominaran "estàncies". Aquestes tesis proclamen, per tant, una "metafísica del Estar" (metafilosofia), en substitució de la ''tradicional'' en la història de la filosofia, com Metafísica del Ser (ortofilosofia). El relativisme en llògica, deguem d'entendre'l, en una nova accepció semàntica, que va més enllà del sentit del enteniment cultural, comportament i/o ètica de l'home, com és la Llògica en sentit extens. Per a això, una de les noves corrents basades en aquesta ''metalògica'', com plantejament de crítica i estudi de la relativitat de la llògica, com el més recent plantejament davant la realitat de les coses.

Relativisme en ciència

En l'àmbit de la ciència experimental, es busquen models descriptius que s'aproximen cada vegada més a la realitat. Quan l'error és mínim, es diu que hi ha una gran aproximació a la veritat. D'ahi que la veritat, com objectiu final, està sempre present. En quan a la ciència social, en general s'admitix l'existència de vinculs causals entre actituts i accions, d'ahi que és possible calificar-les segons els efectes que produisquen. El bé o les coses desitjables, tant com el mal o les coses no desitjades, surgeixen com categories que s'asocien als valors asignats a les possibles accions humanes. Existiría un relativisme moral estricte si tals vinculs causals canviaren amb les époques o amb les societats en les quals es realitzen.

Relativisme cognitiu
Relativisme és tot el sistema de pensament que afirma que no existixen veritats universalment vàlides, ja que tota informació depen de condicions o contexts de la persona o grup que afirma. Com pensament, moviment o proposta sobre el coneiximent humà ve estudiat dins de la Epistemologia o Fliosofia del coneiximent. Quan s'afirma que el coneiximent cert es relatiu a condicions pròpies del subjecte (interesos personals, creencies prèvies, estats d'ànims...) aleshores se sol parlar de Subjetivisme, i de vegades recibix un tractament independent.
Relativisme moral i cultural
Es planteja el problema del Relativisme cultural, quan afirmem que la diversitat de idees i valors entre les distintes societats és irreductible; no es pot jutjar un element cultural desde una altra societat, lo únic important es que tinga sentit dins d'esta cultura. El Relativisme cultual aplega a afectar seriament la moral com utilitats i costums, magnificant el concepte: no hi ha veritat absoluta i ésta depen de cada individu en un espai o temps concret. Segons aquestes postures, cada afirmació moral depen de convencions de les persones d'aquesta cultura i no pot ser qüestionada.

Origen

Els sofistes
Maxims representants del sofisme antic

Protagoras: Ell va ser el primer sofista, va redactar la constitució de Turtos en el 444 a.c. Degut a les seues idees religioses va ser acusat de balsfèmia. La seua reflexió es basa en que res és bo ni mal, ni verdader ni fals, de manera que cadascú és la seua propia autoritat. Aquests conceptes es resumeixen en la seua famosa frase: "L'home és la medida de totes les coses".

Hipias: Es considera el sofista més important junt a Protagoras. Va ser el descobridor de la quadratriu que dona solució a dos dels tres problemes geomètrics grecs. També va crear els sistemes memotècnics.Es deia que tenia una memoria prodigiosa.

Gorgias: Discipul de Empédocles i Tisias, va ser impulsor i divulgador del helenisme i les seues idees filosofiques estàn expresades en tres proposicions: "res eixisteix; si algo existeix no pot ser conegut; i si alguna cosa eixisteix i és conegut no pot ser comunicat"

Qui eren?

La paraula sofista ve del grec antic i significava que era savi de profesió. Els sofistes eren considerats com la imagen intel·lectual i carismàtica del saber. Ells es consideren els primers relativistes ja que el seu pensament afirmava que depenia del subjecte i de la seua interpretació.

El realtivisme te origen en la antiga Grècia degut als sofistes, en el segle V a.c.

Relativisme en l' actualitat

Els relativistes actuals
Oswaldo Spengler: Va ser un filòsof i historiador alemany, conegut principalment per la seva obra "La decadència d'Occident". Va passar una infància marcada per les cefalees i les crisis d'ansietat. Com considerava l'educació normal com anquilosant, va procurar formar-se com un autodidacte i es va examinar de batxillerat en 1899. Va estudiar matemàtiques, ciències naturals i filosofia a les universitats de Halle, Munic i Berlín. Es va doctorar en filosofia amb la tesi Fonaments metafísics de la filosofia d'Heràclit (Die Metaphysische Grundgedanke der Heraklitischen Philosophie). Fonamentalment , el seu imaginari està marcat, pel Darwinisme d'Ernst Haeckel i el Ficcionalisme d'Hans Vaihinger ( Filosofia del "com si ...").
Richard Rorty: Rorty va assistir a la Universitat de Yale. Va passar l'inici de la seva carrera tractant de conciliar les seves creences i interessos personals amb la recerca platònica de la veritat. En la seva dissertació doctoral, The concept of Potentiality i en el seu primer llibre (com a editor), The Linguistic Turn (1967), prevalia la manera analítica. No obstant això, gradualment es va posar al tant amb el moviment filosòfic nord-americà conegut com pragmatisme, particularment amb els escrits de John Dewey, igual que amb el notable treball fet per filòsofs post-analítics com WVO Quine i Wilfrid Sellars, qui van produir un canvi en el seu pensament.
Ludwig Wittgenstein: Va ser filòsof, matemàtic, lingüista i lògic austriac , posteriorment va tindre nacionalitat Británica, en vida va publicar un sol llibre "Tractatus logico" que va influir molt als positivistes lògics del "Círculo de Viena" moviment en el qual mai va formar part d'ell.

Bases del relativisme

Hi ha varies raons que permitixen comprendre perquè molts filòsofs consideren d'acord el relativisme. Es poden destacar les següents:
3. L'observació del canvi d'idees a través del temps.
2. L'observació de moltes idees o conceptes que tenen distints grups o cultures.
1. La influència d'elements físics, psicológcs o culturals en les creencies de les persones.

Definició

El relativisme és el concepte que sosté que els punts de vista no tenen validesa universal, sino que tenen una validesa subjectiva. Aquest es fundamenta en la creencia de que no és possible determinar ni de manera natural ni de marera racional (acceptable per tots els éssrs dotats amb raó) el que és moralment correcte. Segons els sofistes i els relativistes morals en general, les normes i preceptes morals (que regulen les relacions entre els individus en el senat de una comunitat) són sempre convencionals. S'accepten per interés i per convivència, i no tenen altra raó que complir el dit.