af Guillem Alcaraz Barreal 10 måneder siden
62
Feudalisme
En la época feudal, los serfs dependían del señor feudal para obtener tierras y protección. A cambio, debían obedecer sus leyes, pagar impuestos y entregar una parte de sus cosechas y ganado.
af Guillem Alcaraz Barreal 10 måneder siden
62
Mere som dette
Era el conjunt de terres que un noble entregava a un vassall, a cada feu hi havia un castell (casa del S. Feudal), havia diversos pobles on vivien els camperols que depenien d'ell.
Dintre del feu trobem la reserva, la part de la terra controlada directament pel S. Feudal.
Masos: Eren porcions de terra que el S. Feudal havia donat als camperols per a que cultivessin.
Tot el que hi havia en el feu pertanyia al S. Feudal. Per utilitzar tot i això, els camperols havien de tenir el permís del S. Feudal.
Eren la majoria de la població, son els que treballaven i mantenien als privilegiats i pagaven impostos. La gran majoria vivien al camp.
Trobem pirulaires, orfes, dones repudiades i prostitutes.
Serf i majordoms: La gran majoria eren serfs i vivien al camp, estaven obligats a obeir al senyor feudal i pagar els impostos que pagaven. Els majordoms eren els esclaus que treballaven en els castells.
Metges, banquers, mestres artesans i comerciants:
La gran majoria d’aquest rics vivien a la ciutat. Concretament els artesans tenien un taller propi i ensenyaven l’ofici a altres artesans i per aconseguir el títol tenies que fer un examen on tenies que elaborar un producte gairebé perfecte.
A finals de l’edat mitjana alguns comerciants van ser molt rics i se'ls va anomenar burgesos.
Eren aquells que no pagaven impostos i tampoc feien treballs manuals, ocupaven càrrecs de poder governar, orar (resar), fer la Guerra
A dalt de tot de la piràmide es trobava el rei i el papa de roma.
Baixa noblesa
Barons i cavallers: Eren nobles que tenien poques terres i poca riquesa, s’entrenaven per fer la guerra i per lluitar tornejos per guanyar diners i prestigi.
Quan el rei, convocava als nobles a la guerra, els vassalls d’aquells nobles, havien de respondre.
Per arribar a ser cavaller, quan eres petit tenies que ser patge, el fill d’un noble que era educat per un altre noble, als 14 passaves de ser patge a escuder (es aquell noi que porta les armes i l’escut del noble). El noble t’ensenyava l’art de la guerra (lluitar), quan l’escuder era major d’edat, en una cerimònia s’anomenava cavaller, a demès de jurar fidelitat al seu senyor, ser valent sempre, sempre diria la veritat i protegiria als mes desfavorits
Alt clergat
Els bisbes, arquebisbes i els abats, eren aquells que governaven un monestir o abadia. Aquest pertanyien al Alt clergat
Alta noblesa
Ducs, Marquesos i Comptes: Tenien moltes terres i també tenien uns quants vassalls, ocupaven un càrrec públic important. Els homes de la alta noblesa, s’encarregaven de fer política, dirigir exercits i també participaven en justes de cavallers, tenien falconeria i anar a caçar, moltes vegades anar a caçar era un fet social, on els nobles arribaven a acords polítics i també socials, pers celebrar acords, o per festejar una guerra i els nobles feien banquets.
Les dones de la noblesa es dedicaven sobretot a cosir, resar aprendre a llegir i escriure i a tenir cura dels fills, eren utilitzades per a arribar a acords polítics, per mitjan de matrimoni concertat.
Són congregacions eclesiàstiques regulars que tenien una regla monàstica completa Regla Monàstica: Es el conjunt de normes de comportament de vestimenta i també els oraris que regulaven la vida en un monestir.
Els monjos i les monges, vivien en monestirs que estaven allunyats de poblacions amb l’objectiu de estar aïllats dintre del monestir per no caure amb les temptacions.
Ordres mendicants
Eren aquells ordres que vivien en el monestir però també anaven de població en població vivint del que els donava la gent.
A partir del segle XI, va haver un creixement de la població, que va doblar fins l’any 1390, d’aquest any passa d’uns 30 milions a 75 milions.
Es va doblar ja que, havia moltes terres cultivables, cap el segle XI i XII es van acabar les segones invasions bàrbars, van haver poques epidèmies i van haver-hi poques crisis de fam perquè van haver-hi grans collites.
La gran majoria de la població vivia al camp, la agricultura era la base econòmica d’aquell moment. Durant l’alta edat mitjana no van haver grans canvis, però a partir de l’any 1000 veiem un desenvolupament de la agricultura, sobretot en la Europa del nord (Europa atlàntica).
Identifiquem dos tipus d’agricultura, atlàntica i mediterrània.
Es la que es donava en territoris de clima atlàntic (Nord d’Europa).
Estava influenciada per la ramaderia, ja que s’utilitzava el excrement d’animal per adob per el camp.
Els musulmans també van introduir noves tècniques de regadiu, van introduir la séquia (canal de aigua) i la sínia (es un invent que permet extreure aigua d’un pou i repartir-la per els camps de conreu).
A la agricultura Mediterrània es feia la rotació biennal, era una tècnica agrícola en la qual el camp es dividia en dos i el primer any es cultivava la meitat i l’altra part es deixava descansar. El tros de terra que es deixava descansar es diu Guaret.
Vassallatge
Es un vincle de servei, amistat i protecció que s’estableix entre dues persones nobles (fidelitat). Això degut a la inseguretat d'aquell temps.
(Aquestes cerimònies es feien d'avant d'un membre important de l'església.)
El poder del rei queda limitat als territoris que controlava directament (com un noble més poderós).
Un vassall del rei podia ser més poderós que el propi rei.
Els camperols per buscar protecció arribaven a un acord amb els nobles a canvi de la protecció que li donava el noble, aquest exigia que treballessin per a ell i que es sotmetessin a la seva autoritat. D’aquesta manera es convertien en els serfs del noble.
Van ser un poble que venien de Escandinàvia.
Eren molt bons navegant i els seus vaixells podien navegar tant pel mar com pels rius.
Les seves expedicions van ser al nord d’Europa i a les Illes Britàniques, els agradava explorar, trobar terres fèrtils i saquejar-les, robar i matar.
Les ràtzies són incursions a territoris enemics de manera sobtada i ràpida per intentar robar i saquejar el màxim i fugir a vans de que l’enemic vingués, per això les feien.
Van atacar a:
Es van establir a:
A demes de Islàndia, també van descobrir Groenlàndia
