SALUT

Mere som dette

TEORIA DE LA RELATIVIDAD

af Carolina Rey

Energía Solar

af miriam estrada

Historia de la física

af Sindia Montoya

satisfaccion de necesidades basicas-tecnologia

af katherin eraso

SALUT

SISTEMES D'ENTRENAMENT

Proves de valoració de la condicio fisica

Salt mab els peus junts

Llençament de pilota medicinal

Flexió de tronc

Test de 10 x 5 metres

Play-tapping

Test de Cooper

Course Navette

Natural

Fraccionats

INTERVÀLIC REPETICIONS . COMPETICIÓ

Analítics

. CIRCUITS - estacions - piràmides. . FNP

Continus

HARMÒNIC VARIABLE

PLANIFICACIÓ DE L'ACTIVITAT FÍSICA

PERIODES

* MICROCILES- setmanals PREPARACIÓ COMPETICIÓ MANTENIMENT DESCANS

* MACROCICLES- 4 a 10 setmanes 1. BÀSIC 2. INTRODUCTORI 3. POLIDOR 4. RECUPERACIÓ

* TEMPORADA – Anual: 1. PRETEMPORADA 2. COMPETICIÓ 3. TRANSICIÓ

PRINICIPIS DE L’ENTRENAMENT

CONDICIÓ FÍSICA - qualitats físiques

ACTIVITAT FÍSICA - Classificació i estructura

Principis de l'entrenament

PRINCIPI D’ALTERNANÇA

PRINCIPI DE PROGRESSIÓ

PRINCIPI DE VARIACIÓ

PRINCIPI D’INDIVIDUALITAT

PRINCIPI DE CONTINUITAT

PRINCIPI D’ADAPTACIÓ

SINDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ

Qualitat Físiques

Flexibilitat

-Absoluta - Activa -Treball - Pasiva -Residual

Velocitat

-Desplaçament -Reacció -Gestual

Força

-Màxima -Resistència -Explosiva

Resistència

-Aeròbica -Anaeròbica

HÀBITS BENEFICIOSOS

FIDELIUS KAZIMIERZ

El cos humà es pot donciderar una màquina formada per 3 sistemes:

Sistema de direcció i control

Sistema Nerviós

Sistema de moviment

Aparell locomotor

Sistema d'alimentació i transport

Aparell digestiu, respiratori, circulatori

Hàbits higiènics

Fisiologia muscular

Gràcies a la contracció i la relaxació dels musculs podem moure el cos i mantenir-lo en equilibri. Col·laboració de: Ossos, articulacions, músculs i lligaments

Contracció muscular

Ve donnada pel tipus de múscul. Els moviment voluntaris els dona el sistema nerviós central i el sistema nervios vegetatiu dona les accions involuntaries.

Contracció isotònica

El múscul crea tensió, pot ser:

Concèntrica si es contrau

Excèntrica si s'estira

Contracció Isomètrica

El múscul és fix i només desenvolupa tensió.

Tipus de músculs

Moviment

Fizadors

permeten l'acció dels altres dos

Antagonistes

oposició al moviment

Agonistes

a favor del moviment

Teixit muscular

Llis

Òrgans interns, onvoluntaris

Cardíac

Parets del cor

Esquelètic

Múscusl que permeten el moviment conscient

Estructura dels músculs

Ventre muscular

Trobem:

Fibres

Miofibril·les

Miosina

Actina

Fascicles

Zona central, element contràctil

Tendó

Situats a zones extremes del múscul

Inserir el múscul dins de l'òs

Primers auxilis

Reanimació cardiopulmonar

1. Estirar-lo panxa enlaire 2. Vies respiratòries lliures 3. Respira? 4. Boca a boca 5. Pols? 6. Massatge cardíac 7. Alternança 8. Continuïtat 9. Pols? Cada 3 min.

Maniobres de reanimació

Alternem 30 compressions i 2 insulflacions (30:2)‏

Durant l'espera del metge, dos socorristes s'haniran alternan 30 compressions i 2 insulfacions, i cada 5 minuts es comprovarà si té pols.

Respiració boca a boca

Obrint-li la boca i tapant-li els forats nasals, agafem aire i l'insuflarem fins que el pit de l'accidentat s'eixampli. La inspiració ha de durar un segon. Es fan dues inspiracions.

Massatge cardíac

Fem una compressió per segon enfonsalt l'estern 5 cm en cada compressió. Si també pateix una aturada respiratòria, caldrà alternar el massatge cardíac amb la respiració boca a boca.

Comprovem que les vies respiratòries estiguin lliures. Si pateix una aturada cardíaca, cal iniciar el massatge cardíac.

Lesions més freqüents

Hemorràgia nasal

Mantenir el cap enlairat Pressionar la base de l'os del nas

Pèrdua de sang per les fosses nasals

Crisi asmàtica

Inhalació d'un esprai broncodilatador Caminar i respirar lentament

Dificulatat respiratòria en l'expiració de l'aire

Traumatisme al cap

Obrir la boca de l'accidentat i extreure els cossos estranys que puguin produir asfixia Afluixar la roba i no donar-li begudes Trasllat a un hospital i si cal fer la respiració artíficial i massatge cardíac

Crepitació Possible pèrdua del coneixement Possible sortida de sang per l'orella, nas o boca Possibles convulsions

Francura o fissura

No more la zona Immobilitzar Trasllat a l'hospital

Espetec Dolor localitzat Incapacitat Inflamació

Lipotímia

Aixecar les cames i fer massatge Afluixar la roba i donar-li aire Col·locar compreses d'aigua freda al cap

Inestabilitat i pèrdua de color Suor freda Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria

Esquinç articular

Gel Antiinflamatori Repòs Embenatge

Dolor en els lligaments Incapacitat Inflamació Contracció muscular

Epilèpsia

Vigilar que la persona no es faci mal amb els moviments i que no es mossegui la llengua (mocador)‏ Situar a la persona de costat Tranquil·litzar-la i traslladar-la a un hospital

Pèrdua profunda del coneixement Caiguda a terra Espasmes i convulsions Ulls esbiaixats

Estrebada muscular

Repòs Antiinflamatori Gel Embenatge

Estirada sobtada Dolor selectiu Incapacitat funsional Inflamació

Tendinitis

ACtuació

Posar gel antiinflamatori Repòs Embenatge

Inflamació del tendó Dolor intens en utilitzar-lo

Contusió

Treure la roba que pressioni Posar gel -> crioteràpia perquè el fred d'esinflama

Dolor agut Inflamació i blau

Ferides

Actuació

Netejar la ferida Desinfectar amb antisèptic Tapar amb gases

Símptomes

Dolor Hemorràgia Possible infecció o inflamació Afectació a la pell

Decàleg del socorrista

1. Tranquilitat 2. Avaluar la situació 3. Estirar al ferit 4. No moure'l 5. Examinar-lo 6. Fer només l'indispensable 7. Escalfar-lo 8. No donar-li de beure 9. Tranquilitzar-lo 10. Evacuar-lo

Repercussió fisiològica de l'exercici físic

Adaptacions cròniques del cos humà

Efecte de l'entrenament sobre la hipertròfia i la despesa cardíaca

Efecte de l'entrenament sobre el consum màxim d'oxigen (VO^2 màxim)

Sistema Muscular

Hipertròfia muscular

Adaptacions temporals del cos humà

Sistema cardiovascular

Despesa cardíaca o augment de la freqüència cardíaca

Flux sanguii muscular

Sistema muscular

Les adaoptacions es produeixen a les fibres que poden ser: ràpides, lentes o mixtes.

Aparell respiratori

Capacitat de difució d'oxigen

Capacitat respiratòria màxima

Aspectes reventius

Hidratació i alimentació. Vestuari i calçat còmode. Escalfaments i estiraments previs. Embenatges protectors i farmaciola. Revisions mèdiques periòdiques. Dutxa (amb xancletes) i canvi de roba. Respecte per les instal·lacions.

Per protegir activament la nostra salut

Estil de vida actiu

Planificació de l'entrenament

Activitats físiques

Místic i escènic

Etnomotor

Narcisista

Ecologista

Competitiu

Realització d'activitat física

Beneficis

Estat d'ànim, rendiment intel·lectual i condició física

Flexibilitat, capacitat cardíaca, pulmonar, resistència, hipertrofiació...

impacte positiu en el nostre benestar

Nutrició

Les fonts energètiques

Els aliments que ingerim subministren energia per a la contracció muscular i s'han de transformar fins a convertir-se en la subtància que produeix la contracció:

l'ATP

Obtenció

Vies aeròbiques (superàvit d'oxigen)

L'ATP s'obté de la glucosa i també de les reserves lípidiques (greixos)

Vies anaeròbiques (amb dèficit d'oxigen)

Via anaeròbica làctica

Glucòlisi anaeròbica làctica, s'obten l'energia gràcies a la glucosa, se n'obtenen dues d'ATP i àcid làctic

Via anaeròbica alàctica

a partir de fosfocreatina, el procés de transformació en ATP és la transfosforilació.

Molècula que els enllaços químics en tancar-se produeixen energia, la hidròlisi de l'ATP

Variada Agradable Equilibrada

Hidròlisi de l'ATP, Transfosforilació, Glucogenolòsi, Glucolòsi anaeròbica. Glucòlosi aeròbica i metabolisme dels lípids

Nutrients essencials i ATP

Decàleg de la bona alimentació

Descans

perquè es produeixin en el nostre cos les diferents adaptacions, millora del rendiment. Dur a terme un ritme de vida actiu.

imprescindible per afrontar el ritme de vida i millorar el rendiment

ACTIVITATS FISICOESPORTIVES

Activitats a la Natura

Classificació

Terrestre

Aquàtic

Aèri

Impactes i conceptes

Salut, turisme, oci, superació, emoció-risc, lleure, diversió, contacte social) Aventura i risc amb seguretat Contacte amb la natura

Activitats amb suport musical

LA MÚSICA

MOVIMENTS BÀSICS

FINALITAT

ADAPTACIONS PSÍQUIQUES

BENEFICIS FÍSICS

Estructura dels esports

Tàctica

Comunicació Sistemes de joc Adecuació estratègica

Reglament

Espai de joc Temps de joc Nombre de jugadors. Faltes reglamentaries. Sancions, etc.

Tècnica

Models d’execució Combinació de models Adecuació estratègica

Pràctica

És la manera de realitzar moviments propis de cada jugador o esportista, mentre exerceix un esport o joc

Condició Física

Treball de les qualitats físiques.

Cada esport requereix d’unes necessitats físiques específiques.

Factors psicològics

La pressió del resultat. El públic o entorn Les erradades anteriors La por al fracàs...

Model competitiu

Esports individuals

Entrenament:

Millorar les qualitats físiques bàsiques i la coordinació general Dur a terme de forma maquinal la tècnica Adaptar la tècnica a les característiques de l’esportista Aconseguir estabilitat de les tècniques davant de canvis interns o externs

Aquestà tècnica ha de ser eficaç i econòmica

Té una gran importància l’execució de la tècnica

Només hi participa un esportista

Classifiquem els Esports segons la presència o absència d’oposició i/o col·laboració entre els esportistes:

1. Sense Oposició 1.1.Ni col·laboració. 1.2.Amb col·laboració. 2 Amb oposició (directe o indirecte) 2.1. Directe: 2.1.1. sense col·laboració 2.1.2 Amb col·laboració. 2.2. Indirecte: 2.2.1. sense col·laboració 2.2.2. Amb col·laboració

Segons els factors emocionals pels quals les han escollit els practicants

Model escènic

Model místic

Model etnomotor

Model narcisista o estètic

Model ecologista

Model de rendiment competitiu

HÀBITS PERJUDICIALS

Postures Incorrectes

Sedentarisme

Les noves tecnologies, els nous models de vida, els canvis de l’ocupació dels temps de lleure, comporten menys esforç físic.

Postures corporals incorrectes

Condiciona el nostre benestar si no mantenim una posició correcta a l'hore d'efectuar activitas diàries o si ens passem moltes hores drets

Genolls vars o valgs

Asimetries

Cifosi

Provoquen escoliosi

La inexistència d'activitat física pot provocar:

Manca de comunicació

Estrès

Atròfia muscular i articular

Excés de colesterol

Obesitat

Dopatge

Subministraments de substàncies a esportistes amb la finalitat d’augmentar el rendiment físic.

Substàncies dopants

Dopatge en sang

-Hepatitis -Sida

-Augment de l’eficiència energètica

Betablocadors

-Bradicàrdia (lentitud dels batecs del cor). -Insomni. -Sensació de fatiga. -Depressió.

-Augment de la capacitat de concentració. -Disminució del nivell d’ansietat

Narcòtics i analgèsics

-Dependència. -Depressió del centre respiratori. -Trastorns psíquics aguts.

-Inhibició de la sensació de fatiga o de dolor. -Augment del ritme cardíac i respiratori. -Augment de la capacitat contràctil.

Amfetamines

-Hiperexcitabilitat. -Increment de l’agressivitat -Problemes del sistema cardiovascular. -Hipertensió. -Mort.

Efectes en l'esport

-Augment de l’activitat nerviosa. -Disminució de la fatiga. -Augment de la capacitat de concentració. -Augment dels combustibles energètics disponibles.

Anabolitzants

Efectes en el cos

Soldadura precoç del cartíleg del creixement en joves. Lesions musculars. Afeccions del fetge.

Efectes en l'eport

-Augment de la mida i la força muscular. -Potenciació de la capacitat d’entrenament. -Reducció de la fatiga.

Les federacions penalitzen als atletes dopats per:

Mantenir la salut física i psíquica de l'esportista

Preservar l'ètica de l'esport

L'esport es relaciona amb les drogues amb el dopatge.

Drogues

Perjudiquen la salut i causen dependència amb conseqüències irreversibles

Tabac, cannabis, cocaina, heroina...

Absència d'hàbits saludables i això és nociu per la nostra salut i perillós

Benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties