af Anna Verdú 9 år siden
873
Mere som dette
Occitània va arribar a ser un dels centres neuràlgics més importants de la cultura romànica a partir del segle IX.
Va ser l'occità una de les llengües més primerenques a substituir el llatí en molts actes, documents, peces literàries i obres científiques.
Els segles
XI, XII i XIII foren l'època de major esplendor de la cultura i la política occitanes. El model d'occità escrit, gràcies a la seva cultura refinada i brillant, se situà com una mena de llengua vehicular a tot Europa, culturalment amb els trobadors i també política a través l'elaboració dels furs dels territoris aragonesos i navarresos, sense oblidar òbviament la influència que va exercir sobre l'escrit de les terres de llengua catalana fins a Ausiàs March.
Foren aquells segles l'època d'or de la literatura occitana, amb el naixement de la literatura trobadoresca i la seva extensió per la major part d'Europa Occidenta.
Ara bé,aquesta època daurada aniria troncada ràpidament, ja que la unitat dels territoris occitans era de fet una unitat cultural i lingüística però no política.
Entre mitjans del segle XIII i principis del segle XVII gairebé tots els territoris occitans foren incorporats a la corona francesa.
diferències entre poetes, joglars i trobadors
Occitània fou un país?
l´amor cortés manifesta la relació de vassallatge entre el senyor(midons) i el seu vassall (trobador) que jurava la submissió fidel al servei de midonsque estava obligada a correspondre amb la virtut de la mercé que significabenvolença, pietat. Aquest amor es dóna fora del matrimoni perquè es creia que eral´únic amor vertader, per això de vegades era un amor difícil perquè la dama estrobava casada per conveniència. Ella és l´objecte del desig de manera que l´erotismei la sensualitat són presents.Podem trobar un aspecte ètic i moral perquè el camí de l´amor és un camí deperfeccionament de les virtuts com la cortesia, la submissió fidel,etc.., però tambe ésun camí d´angoixa i abatiment moral i fisic que cal superar
L´amor cortés manifesta la relació de vassallatge entre el senyor(midons) i el seu vassall (trobador) que jurava la submissió fidel al servei de midons que estava obligada a correspondre amb la virtut de la mercé que significabenvolença, pietat.
Aquest amor es dóna fora del matrimoni perquè es creia que eral´únic amor vertader, per això de vegades era un amor difícil perquè la dama estrobava casada per conveniència.
Ella és l´objecte del desig de manera que
l´erotisme i la sensualitat són presents. Podem trobar un aspecte ètic i moral perquè el camí de l´amor és un camí de perfeccionament de les virtuts com la cortesia, la submissió fidel,etc.., però tambe é sun camí d´angoixa i abatiment moral i fisic que cal superar.
Occitània va arribar a ser un dels centres neuràlgics més importants de la cultura romànica a partir del segle IX.
La llengua d'oc, l'occità, va ser una de les primeres llengües romàniques a substituir el llatí a tot Europa.
El model d'occità escrit, gràcies a la seva cultura refinada i brillant, va ser una mena de llengua vehicular a tot Europa,
i va ser la llengua de la poesia culta fins el segle XV.
1-En quins segles situem la poesia troadoresca?
2-Per què escrivien en occità?
3 Com hem conservat els seus poemes?
4- què vol dir MIDONS, amb quina característica medieval es relaciona eixa manera de nomennar l'estimada?
Algunes d'aquestes dones foren les protagonistes i les impulsores de l'esplendor de la cultura occitana, convertint Occitània en un dels centres més actius de la cultura medieval de l'occident europeu, on en contrast amb l'ambient bel·licós i brutal de les guerres feudals que assolaren Europa, naixia un entorn cultural de música, poesia, jocs d'amor, i una nova forma de relacionar-se entre homes i dones, que s'havia anat forjant a l'interior dels castells occitans que elles governaven i administraven, en les corts anomenades salons de pierre –salons de pedra- sota la seva influència. Aquestes dones apostaren per una forma d'estar en el món, exercint una notable autoritat en la política i en la cultura del seu temps, sent creadores i portadores de cultura.
Un joglar[1] era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret. Els joglars eren normalment de procedència humil i així eren considerats davant la cort, tot i que eren molt apreciats pel tipus de feina que elaboraven: distreure o delectar mitjançant una activitat culta. Per tant, es considerava joglar la persona que entretenia. Dins el ram de la joglaria, s'hi trobava també el domador d'animals, considerada l'expressió més modesta d'aquest ofici, i els pallassos, els mags o els acròbates.
Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme
