von Josep Andreu Palacios Caballero Vor 13 Jahren
347
Mehr dazu
- GOOGLE IMAGES: "Cerca per imatges" http://www.google.com/insidesearch/searchbyimage.html
- WIKIPEDIA (ENGLISH EDITION): "Bing" http://en.wikipedia.org/wiki/Bing
- AGE FOTOSTOCK: "Quíenes somos": http://www.agefotostock.com/age/castellano/abag01b.asp#1
- CREATIVE COMMONS: "History" http://creativecommons.org/about/history
- CORBIS: "History" http://corporate.corbis.com/about-us/history/
Alguns llocs (vegis l'exemple de Dreamstime, enllaçat al Mapa conceptual) opten per crear una llicència de drets cedits pròpia per a les obres que exposen. En qualsevol cas, aquesta llicència està basada i complementa a les lleis de dret d'autor -copyright, (C)-, com també fa l'estàndard de facto Creative Commons (CC). Les llicències pròpies indiquen quins són els drets que es cedeixen, de la mateixa manera que fa l'estàndard CC.
Creative Commons (CC) és l'estàndard de llicència amb drets cedits més extesa a Internet. Es tracta d'una llicència complementària a la legislació internacional que protegeix qualsevol treball amb tots els drets reservats (C) per a l'autor si no s'indica el contrari. Va ser fundat l'any 2001 i des de llavors no ha parat de crèixer i estendre's.
Aquest estàndard de llicència permet a l'autor decidir quins drets cedeix, a través d'una escala de categories que acaba en cedir tots els drets mantenint l'autoria.
Es tracta d'un sistema àmpliament usat a Internet i que pot aplicar-se a qualsevol treball publicat gratuïtament (música, fotografia, videos, blogs, escrits...)
És la llicència que usen alguns repositoris com Flickr o el directori de videos YouTube.
La majoria de legislacions estatals i internacionals protegeixen les obres de qualsevol autor amb llicència de Tots els drets reservats , el que és coneix com Copyright (C).
Qualsevol obra fa recaure tots els drets sobre el seu autor si no s'indica el contrari, pel que una obra on no s'indiqui res té restringits tots els drets. Aquesta política s'aplica a qualsevol obra amb autor (un text, un video, una imatge, un reportatge...) i no caduca fins al cap d'un anys.
Ha sigut la única llicència possible des de la seva regulació a finals del segle XX fins l'aparició d'estàndards de drets cedits com Creative Commons.
Es tracta de la compra dels drets per explotar una obra amb una determinada finalitat, d'acord amb el conctracte que el client firma amb l'autor i/o intermediari però que, en cap cas, li dona potestat exclusiva sobre aquella obra.
És un tipus de llicència molt més barata i la trobem en diversos bancs de sons, videos i imatge (és l'únic format de compra amb el que treballen els serveis de Microstock). El seu preu pot variar en funció del producte escoliit, les seves característiques i l'ús que en vulguem fer (és més car adquirir els drets d'una imatge, per exemple, per us publicitari que per un us personal o no lucratiu).
La propietat del Copyright no és estanca, i permet la compra venda de drets. Així, un autor pot decidir -per ell mateix o a través d'un intermediari- vendre tots els drets excepte el d'autoria (que queda reservat en tots els casos).
És el que s'anomena una llicència de drets protegits, on el comprador obté l'exlusivitat d'us i explotació d'una obra (p. ex. d'una fotografia) durant un temps.
Els bancs d'imatges comercials de Macrostock i altres directoris ofereixen aquesta possibilitat de compra que, donada les seves característiques d'exclusivitat és més cara que una compra d'utilització no exclusiva.
Els repositoris oberts de vídeo, igual que els de foto, poden no oferir documents de tanta qualitat professional com els bancs comercials, però ho fan de manera gratuïta.
Stock Footage for Free
Aquest servei permet accedir a la llista de resultats ordenats per categories, així com altres filtres com ara els videos més populars. La cerca disponible és simple i els resultats es presenten només amb text. Cal entrar a cada un dels resultats per verue una previsualització. És un servei útil però molt simple.
Archive.org > Movies
D'interficie una mica carregosa i poc funcional, la secció de video de Archive.org es presenta en 15 categories, a les que podem accedir des del lloc principal. La oferta no és massa gran, malgrat que varia molt en funció de la categoria (a "Arts i Música" disposen de poc més de 800 videos mentre que la categoria de "Videos de comunitat" arriba quasi als 150.000).
La cerca simple permet pre seleccionar una categoria i disposa també d'una opció de cerca avançada molt completa. En aquest cas és possible omplir els camps més habituals, així com decidir la data de publicació, d'enregistrament o cercar el camp que es vulgui (títol, autor, drets...).
A la pantalla de resultats hem d'accedir a cada resultat per veure'n els detalls i un cop allà podem decidir el format de descàrrega (entre d'altres, permet també fer-ho com una imatge animada GIF). Com a opcions de presentació de resultat permet ordenar els resultats en funció de la data, la rellevància, el format o la col·leció, entre d'altres.
La qualitat i quantitat d'arxiu que podme trobar en els repositoris oberts és menor que en els bancs de videos de pagament, malgat que són gratuïts. Hi ha menys varietat que en els de foto o sons i es còrrer el risc de no donar amb el que busquem per la seva indexació no professional i la poca varietat que ofereixen.
Les llicències són obertes, però depenent de l'arxiu poden ser de naturalesa diferent.
Funcionen de manera semblant als bancs d'imatges, i s'estableix una relació contractual entre el client, l'intermediari i el productor.
Quan cerquem contingut de video podem distingir entre un us creatiu i un us editorial. En el primer cas els clips disponibles tenen una duració curta, generalment de menys d'un minut i es presenten sense so i sense editar.
Els videos per a contingut editorial solen estar més elaborats, ja que solen venir tractats (editats). Poden tractar tan temes actuals (des de la informació més immediata fins a temes més genèrics) com ser documents històrics, a vegades cars i exclusius. En aquest cas és més probable que tingun audio, estiguin editats i la seva duració sigui major.
BBC Motion Gallery
Galeria que comercialitza el fons gràfic de la televisió pública britànica. La dilatada trajectòria de la BBC fa que els arxius històrics i documentals que s'hi troben siguin de gran qualitat.
La interfície del directori és clara i entenedora i permet cercar documents de diferents col·lecions (p. ex. la CCTV, televisió xinesa o el National Geographic Channel, documental).
L'usuari únic al que va dirirgit el fons de la BBC és l'editorial, doncs tots els documents que s'hi troben han estat dissenyats per reproduir-se a la televisió.
Les possibilitats de cerca són molt numerses i s'hi pot accedir fàcilment. A la banda superior hi destaquen diverses categories on es pot accedir directament a les seccions informatives (esports, economia...) o bé veure els videos amb Drets cedits o Royalty Free.
La pantalla de resultats compta, com és habitual en aquests serveis, amb una barra lateral a la part esquerra on s'hi troben diversos filtres. Podem triar el tipus de llicència, les col·lecions, l'esàndard de reproducció (PAL, NTSC...) així com les paraules clau, entre d'altres.
Corbis Motion
És el banc de videos de Corbis (vegeu "Corbis" a l'apartat "Cerca d'imatges > Bancs comercials > Macosrock > Exemples") i el seu funcionament és quasi idèntic. El formulari de cerca permet operadors booleans i un cop presentat els resultats podem decidir entre vàries opcions.
Corbis Motion distingeix entre productes creatius o editorials, permet decidir el format en que volem visualitzar els resultats, la llicència d'us o el sistema de reproducció (PAL, NTSC...). En l'àmbit d'indexació és possible indicar la categoria del video i decidir sobre paraules clau, així com mostrar la cerca per rellevància o duració.
Getty Images > Films
Els bancs de video comercialitzen productes que poden ser usats, com també pasa en el cas dels bancs de fotos, amb una finalitat creativa (p. ex. publicitat) o editorial (p. ex. un reportatge). Recullen documents variats, on també s'inclouen documents històrics (p. ex. Videos de la Segona Guerra Mundial).
Els bancs de video disposen d'un servei professional especialitzat que ordena els documents per categories i amb etiquetes clau per a la seva cerca. L'atribució de la llicència pot ser tant de drets cedits com Royalty Free la variació en el preu també és notòria.
Es tracta de repostiors que permeten un us gratuït dels seus arxius d'acord amb l'estàndard de llicencia Creative Commons (drets cedits).
Soundbible
Sound Bible ofereix efectes de so amb llicència CC, així com productes en Royalty Free. El web està dividit en diverses categories i és fàcil tant descarregar-se efectes com pujar-ne de nous. La opció de cerca queda una mica amagada i la pantalla de resultats és extremadament simple. Només en mostra el nom, una opció de demo i la llicència. Hem d'entrar a cada so per poder descarregar-nos-el en WAV, MP3 o ZIP, d'acord amb la llicència establerta.
The Free Sound Project
Ofereix una interfice senzilla i una cerca no avançada. A la pantalla de resultats, però, és posible afinar la cerca per tipus de llicència, usuari, qualitat o categoria. També ofereix "packs" de sons relacions amb la cerca que hem buscat. Permet les opcions bàsiques com la mostra de so en línia i la descàrrega en els formats més popualars.
El fet que els arxius que es trobin en aquests directoris oberts s'adscriguin a la llicència CC permet a l'usuari tenir més llibertat de moviments amb les peces que adquireix. Els drets cedits permeten fer un us àmpli dels sons amb la única obligació, innegociable, de donar a conèixer l'autoria. Segons la naturalesa de cada llicència poden fer-se usos lucratius. Vegeu "Llicència > Creative Commons" al mapa conceptual.
Permet la compra venda de drets de sons (o, en alguns casos, cançons), generalment amb llicència Royalty Free. Els preus poden variar i atendre a criteris arbitraris o tancats com ara la duracció de la peça, encara que no solen superar els 5$ per peça.
A l'adquirir-lo el client pot reslitzar qualsevol us amb ells.
SoundDogs
Interficie un tant desordenada, encara que permet la cerca ràpida. Permet cercar per categories o, fins i tot, per ordre alfabètic. Més enllà d'això les opcions de cerca són poques, i a la pantalla de resultats permet poc més que una mostren. Els preus varien bastant, però solen ser alts.
Audiomicro
Fa una distinció entre música i efectes de so, i podem buscar per qualsevol dels dos. El preu es paga a través de crèdits i varia en funció del que busquem (música/efectes) i exclusivament de la seva duració.
Les opcions avançades a la pantalla de resultats inclouen afinar per duració, per categories, artistes o paraules clau.
iStockphoto Audio
Disposa d'una interfície senzilla i entenedora i a la pantalla de resultats podem afinar la cerca amb algunes opcions addiconals (com també permetien serveis com Getty Images). És possible inserir més paraules clau, decidir l'àmbit de preus, la durada, la colecció de procedència o la complexitat de l'audio, entre d'altres aspectes.
Sonomic
Disposa d'una interficie un tant complicada, doncs no permet una cerca directa d'arxiu fins a un tercer nivell. A la columna esquerra de la pàgina principal hi ha diverses categories de sons i un cop hi entrem haurem d'enllaçar encara a una direcció indicada en un text. A partir d'aquí sí es poden cercar sons (només d'aquella categoria) o bé seguir navegant manualment.
Els preus oscil·len entre 2,5$ i 5$.
Permeten fer una cerca més o menys avançada entre arxius sonors recollits al web i/o aportats pels usuaris. Són gratuïts, encara que no poden garantir un estàndard de qualitat regulat del producte que ofereixen.
Com pasa en tots els cercadors hom ha de tenir en compte que els drets poden estar protegits i, en principi, no es tracta de serveis pensats per fer-ne un us comercial.
Find Sounds
Cercador de sons que disposa de versió web, mòbil i aplicació per al SO Android. Indexa més de 2 milions de sons en diferents tamnays, qualitats i formats d'uns 300.000 usuaris.
Les opcions de cerca són bastant simples i només permet decidir algunes característiques de l'arxiu final com el format, el nombre de canals (mono/estereo), la resolució (bit/s) o el tamany màxim per arxiu.
La cerca dóna un enllaç directa al web original i algunes opcions addicionals, com cercar sons similars o compartir l'enllaç via Twitter.
Els respositoris oberts són una solució intermèdia entre els bancs comercials i els buscadors d’imatges. Qualsevol usuari registrat hi pot publicar les imatges, i la cerca d’aquestes és totalment oberta. En general, la qualitat dels arxius és més bona que en els cercadors d’imatges (els usuaris registrats solen ser vocacionals) i el seu us està regulat per una llicència de drets cedits, generalment Creative Commons (permet fer un us obert de imatge i, si ho indica, modificar-la i emprar-la per a usos comercials amb la condició de citar l’autoria).
Tanmateix, malgrat que els criteris d’indexació van més enllà del simple nom del fitxer, són els mateixos usuaris els que categoritzen la foto, pel que costa més afinar la cerca. A més, la interfície de consulta no sol ser tan bona com en els bancs comercials.
Dreamstime (Free Stock)
El banc comercial de Microstock Dreamstime, a més d'oferir imatges amb Royalty Free a un preu molt baix (0,18€/foto) també disposa d'una galeria de fotos de bona qualitat gratuïtament i protegides segons la seva pròpia llicència de drets cedits.
Flickr
És el repositori obert per execel·lència, un servei que va nèixer fruit de la casualitat (en un primer moment Flickr no estava dedicat al món de la fotografia, però va ser el primer servei popular que oferia la publicació de fotos i va acabar-se centrant en aquest negoci).
La varieta de fotografies és prou extensa, i podem trobar peces de qualitat bastant bona. Tanmateix, el web és poc intuitiu i el sistema de cerca pobre (permet fer cerca avançada, però és difícil accedir-hi).
D'altra banda, i com passa en tots els repositoris o bancs d'imatges que no siguin de Macrostock les fotografies poden estar mal ordenades o, en tot cas, no tenir totes les etiquetes (paraules clau) necessaries. Qualsevol usuari pot pujar les seves fotografies i incloure-hi les etiquetes, pel que no és un servei professional.
Com a tret destacat, existeixen moltes fotografies amb drets cedits amb l'estàndard CC (Creative Commons), pel que és fàcil accedir-hi usar-les, fins i tot amb finalitats comercials, només citant la font. Vegeu relacció adjacent al mapa cocneptual.
El cost, tant pel fotògraf com per l'usuari és gratuït.
El públic objectiu dels bancs comercials de imatges és, d'una banda, el client creatiu (aquell que vol les imatges amb finalitats artístiques o simbòliques, no històriques, documentals o informatives) i l'editorial (àmbit en el qual entren els periodistes, que demanden notícies de qualitat i fets noticiosos publicades per les agències o fotògrafs freelance). S'estableix, per tant, una relació comercial per la qual el client compra els drets d'una imatge de manera exclusiva durant un període de temps (drets cedits) o bé els drets d'utilització (no exclusiva, Royalty free) d'una imatge amb una finalitat concreta. El preu es paga per fotografia adquirida i varia en funció de la naturalesa dels seus drets (drets cedits o Royalty Free), la mida en que es compri i la finalitat per la qual l'adquirim.
Els bancs comercials gestionen els drets dels artistes, i acuten de manera legal com a intermediari entre el client final (p. ex. un publicista o periodista) i el fotògraf, l'agència de fotografia o l'agència de notícies.
A diferència dels cercadors d'imatges, els resultats recuperats pels bancs comercials han passat un procés de selecció de qualitat, pel que un cop hi accedim sabrem clarament que estem cercant entre contingut de qualitat acreditada.
La indexació de les imatges als bancs comercials està feta per professionals i fent servir uns critèris àmplis. Així doncs, la cerca que nosaltres fem no correpondrà al nom de l fitxer, sinó a una sèrie de paraules clau atribuides manualment a la fotografia per professionals. Els bancs comercials, per tant, permeten molta més varietat i una recuperació dels resultats més acurada.
Podem distingir entre dos tipus de bancs: Microstock i Macrostock. En el primer cas totes les fotografies són, en el cas d'estar a la venta, Royalty Free, poden ser aportades per qualsevol que ho vulgui i el preu pel client és substancialment menor al cobrat pels serveis de Macrostock. En aquest darrer cas només es contracta a serveis professionals (tret d'algunes exepcions, com AGE Fotostock, que també permet publicar imatges a qualsevol usuari), el preu és més car i permet adquirir fotos amb Drets protegits (exclusivitat d'una imatge durant un cert temps).
Els bancs de Macrostock estan especialment dirigits per al públic creatiu professional (p. ex. publicites) i els professionals editorials (editors de llibres, revistes o diaris on, en aquest últim, s'inclourien els periodistes).
Inclouen, per tant, una varietat d'oferta més gran, tan alegòrica i creativa com purament informativa. En aquest cas els drets de les imatges poden ser Royalty Free o bé Right Managed (exclusivitat d'ús) i el preu és indiscutiblemnent més car que en els serveis de Microstock (encara que depén dels drets amb que es comrpi la imatge i l'ús que se'n vulgui fer).
Les opcions de cerca són molt més extenses, i els resultats més concrets (inclusió de paraules claus descrites per professionals). En aquest cas, però, les imatges són sempre de qualitat molt alta i els fotògrafs, malgrat tenir menys possibiliats de públic i puiblicació, guanyen una suma més important de diners.
Corbis
Banc comercial d'imatges pertenyent a una fundació que, al seu torn, és propietat del multimillonari Bill Gates. Fundada l'any 1989, ha aconseguit guanyar posicions fins a ocupar un prestigi i sofisticacció al capdevant de la seva categoria. Malgrat que ofereix cerques completes, disposa d'un servei de classificació amb paraules clau molt cuidat i permet la cerca avançada amb criteris professionals, el fons no arriba a ser tan extens com el de Getty Images.
En la pantalla d'inici ens permet fer una cerca ràpida a la que podem aplicar criteris avançats mitjançant un menú desplegable (podem decidir si volem fotos de la categoria creativa, editorial o ambdues, amb quins drets i, en el cas de una cerca editorial, de quin àmbit informatiu).
De la mateixa manera que Getty Images, quan se'ns presenten els resultats d'una cerca podem aplicar canvis a través d'una barra situada també a la banda esquerra per afinar la cerca. És possible aplicar els criteris ja descrits abans de fer la cerca, decidir quanta gent volem que hi surti, el gènere, la edat o la "ètnia". També, i com fa Getty Images, podem triar la composició de la foto, la orientació, el color o la data d'indexació, així com altres opcions complementàris com el punt de vista.
Com a opcions avançades podem decidir la resolució, el fotògraf o la col·leció "premium" de la que prové.
Getty Images
És el banc comercial de imatges de Macrostock més usat a nivell mundial. Té la seu central a Seattle, als EUA, encara que recopila informació de manera internacional. El seu arxiu es calcula en més de 80 milions de imatges.
És un banc d'imatges dirigit tant al sector creatiu com a l'editorial, doncs compta amb imatges de les principals agències inoformatives renovats de manera periòdica. Les opcions que presenta són molt completes, malgrat que la interfície és prou intuitiva i fàcil d'utilitzar. Té la opció de cerca avançada amb opcions concretes (p. ex. us d'operadors boolens), però és possible donar amb el que es busca mitjançant el forumulari present a la pàgina principal. I és que un cop es comença a escriure la frase de cerca el sitema ens llença una pestanya on podem decidir si volem veure resultats d'àmbit creatiu o editorial, decidir quina llicència volem aplicar als resultats (imatges de Royalty Free o amb drets cedits), així com, en el cas de les imatges editorials, triar la categoria.
Des de la mateixa pàgina principal també podem triar directament una categoria per veure'n fotos: creatives amb llicències diferents (encàrrecs, drets cedits, Royalty free...), així com diferents categories de imatges informatives (esports, política etc.)
Un cop a la web de resultats les opcions addicionals són numeroses i variades. Disposa d'una columna a la part esquerra per afinar encara més els resultats: decidir entre imatge creativa i editorial, llicència de drets cedits o Rollalty Free i, gràcies al seu sistema de documentació, podem afinar en una imatge amb un contingut concret. Així, per exemple, podem buscar un terme i decidir si volem veure imatges sense persones, amb una, dues o el número que vulguem. També podem decidir el sexe, l'edat i l'origen, així com triar entre certes persones específiques o, fins i tot, en el cas editorial, les imatges d'un esdeveniment concret. Com en altres bancs comercials podem demanar que només mostri els resultats d'un cert tamany o disposició.
Tot plegat és possible per la catalogació professional de les imatges. que Getty cuida fins al mínim detall. Així, cada fotografia diposa d'un grapat d'informació adicional que ens permet trobar el que busquem amb major facilitat.
Entre d'altres eines addicionals, Getty posa a diposició de l'usuari el servei "Catalyst", que permet afinar els resultats d'una cerca introduïnt una sola paraula clau i descartar altres termes de manera gràfica i interactiva per aconseguir amb el resultat desitjat.
AGE Fotostock
Empresa catalana amb seus a Barcelona, Madrid, París i New York que s'ha acabat convertint en el banc comercial més important de l'estat i un dels primers a Europa. Ofereix una interficie desenfadada, així com opcions de cerca avançada i visualització correctes. Permet opcions de cerca tan de editorial com el creatiu, malgrat que està molt especialment dissenyada per aquest segon públic.
Permet l'ús d'operadors booleans i una cerca avançada estàndard. Entre d'altres opcions, es pot cercar imatges que tinguin el permís del model (és a dir, que la persona que hi surt hagi autoritzat a fer un us àmpli de la seva imatge), o acotar la cerca segons els criteris de llicència Royalty Free o Amb drets cedits. També té un directori de il·lustracions i col·lecions de videos (vegis Cerca de video al Mapa conceptual).
Un cop feta la cerca disposa d'opcions per afinar-la, encara que no destaca per la seva complexitat. Podem acotar en una categoria o decidir la disposició de la imatge, per exemple.
A més, i com a servei addicional, poc comú en els serveis de imatges de Macrostock, permet a qualsevol usuari pujar les seves fotografies i publicar-les sempre que superin el filtre de qualitat. D'aquesta manera, el fotògraf pot participar en els beneficis que generi la seva obra en un 50/50 amb la empresa.
D'altra banda, també disposa d'una categoria "budget", on es cataloguen les imatges a un preu reduït (amb llicència Royalty Free).
Les caracerístiques bàsiques dels serveis de Macrostock (vegeu comentari de la categoria "Macrostock") són, bàsicament, el seu ús professional, la qualitat de les imatges i el lloc web, la varietat d'oferta, la possibilitat d'adquirir fotos amb drets d'us exclusius i els preus més elevats que ha de pagar el client, que repercuteixen en uns ingressos majors del fotògraf.
Els bancs d'imatges de servei Microstock estan únicament dirigits al sector creatiu i, per la seva accesibilitat i preus, són preferibles pel públic en general (no només professional).
Ofereixen sempre un producte amb Royalty Free (pot ser comprat per molts usuaris) i obren les portes de la publicació a més fotògrafs. Aquests guanyen menys diners, però tenen més possibiliats de veure la seva obra publicada i arribar a un públic més genèric.
Podrien ser anomenades les low cost dels bancs d'imatges.
Exemples
Dreamstime
Dreamstime és el servei de Microstock més usat. La varietat de fotos és extensa i la seva qualitat bastant professional. Presenta una interfície senzilla i unes opcions de cerca més aviat modestes, malgrat que són suficients per un ús poc concret i per un públic general.
La llicència amb que comercialitzen les fotos és sempre Royalty Free i com a característica pròpia destaca un sistema de llicències pròpi (no fa servir l'estandard Creative Commons/CC, encara que és equivalent). Vegis connector al mapa conceptual.
El preu de comercialització de cada fotografia és de només 0,18€ i els usuaris les poden adquirir per crèdits (sistema de prepagament). A més, també inclou una secció de imatges amb drets cedits i lliure utilització. Vegis connector al mapa conceptual.
Característiques
Destaquen per una oferta variada i semi-professional (filtres de selecció), encara que la seva interfície de cerca i resultats no són tan afinats com els bancs de Macrostock (sistema no professional de indexació de paraules clau).
El preu és molt més reduït i ofereixen més oportunitats als fotògrafs (major nombre de públic potencial i menys filtres de selecció dels treballs), així com als clients (baix preu).
Els cercadors d'imatges són la utilitat més comú a nivell d'usuari per a la cerca d'imatges. Són ofertes per les empreses de buscadors web (p. ex. Google, Bing, Yahoo!) i el seu motor de cerca es basa en la simplificació i utilitat per a l'usuari general. Tanmateix, no serien recomanables per a la pràctica periodística. La interfície és molt simple i la indexació de les imatges no és correcta. El criteri en que selecciona les imatges (l'únic fins fa molt poc, ja que alguns serveis com Google han implantat recentment la cerca per similitud física) és a través del nom del fitxer. És a dir, si fem la cerca "gat" podem trobar-nos fotos de gossos ja que l'usuari que l'ha pujat a Internet ha titulat el fitxer de la foto del seu gos "gat.jpg".
A més, les fotos que hi trobem no són sempre de la millor qualitat i correm el risc de que estiguin protegides per drets d'autor. Alguns buscadors, com Google Imatges permeten fer una cerca avançada recuperant imatges amb drets cedits, però tot i així els altres inconvenients segueixen existint (indexació errònia i poca qualitat professional de les imatges).
Així doncs, tot i ser un recurs útil a nivell d'usuari, no estaria indicat per a la pràctica de la documentació multimèdia en el camp periodístic.
Una opció de cercador de imatges és el que ofereix els servei Bing, propietat de Microsoft. Només permet la cerca a través de paraules (per títol, no per similitud), però inclou algunes opcions interesants, tot i que molt bàsiques.
Opcions de cerca
Bing Imatges fa una recerca per títol, però és possible, també, accedir a la cerca avançada i usar operadors booleans.
Un cop a la pantalla de resultats permet decidir, a grans trets, el tamany amb el que volem cercar la imatge (petit, mitjà o gran), la disposició (quadrat, ample o alt), el color (blanc i negre o un color bàsic específic), l'estil (imatge o fotografia) i l'aparició de persones (fa servir una tecnologia de detecció de rostres com la de les càmares digitals, permet triar entre mostrar fotografies de persones en general o primers plans). Vegeu biografia.
Tot i que els resultats depenen molt de la cerca, en termes generals els elements concrets de cerca avançada funcionen satisfactòriament.
Google Images és el servei més popular de cerca de imatges. Les indexa a partir del nom del fitxer i la rellevància que ocupen. Admet operadors booleans i cerca avançada, encara que la interfície està pensada per a utilitzar-se amb una cerca molt simple. A la pantalla de resultats permet aplicar alguns criteris per afinar la cerca com ara la predominància d'un color o el tamany de la foto (Gran, Mitjana o Petita). En les opcions de cerca avançada permet cercar resultats sense tots els drets reservats, encara que el nombre de resultats i la seva qualitat dista molt dels repositoris oberts i els bancs comercials.
Com a tret destacat, i des de fa poc temps, Google Images permet fer cerca per similitud física. Es pot indicar, des del mateix quadre de cerca senzilla, la URL d'una foto o bé pujar-ne una des d'un PC perquè la reconegui i en busqui resultats similars. El seu funcionament és satisfactori, malgrat que la qualitat dels resultats depén, en gran mesura, de la cerca.
Per similitud
Des de fa uns messos (últim trimestre de 2011), Google Images permet fer una cerca per similitud física. Es tracta d'una tecnologia que es va començar a dissenyar fa uns anys, i s'espera que sigui el futur de les cerques (tant de fotos com d'altres continguts). Vegeu bibliografía.
La qualitat i afinació dels resultats dista bastant en funció de la cerca que fem, i el mecanisme intern és complex. A nivell d'usuari, però, aquesta funció es presenta de manera molt senzilla i el seu us pot ser fins i tot, més ràpid que la cerca a través de paraules. El sistema permet indicar una URL d'una imatge penjada a la xarxa o bé presentar-li (pujar) una fotografia que tinguem al nostre ordinador. El sistema s'encarrega d'analitzar-la i presentar fotografies físicament semblants.
Aquesta característica elimina alguns inconvenients de la cerca a través de buscadors, doncs en aquest cas el nom de l'arxiu no té cap importància, i això descarta incoherències o limitacions per l'idioma.
Vegis, com a exemple, l'enllaç a una cerca per similitud d'una imatge de la Torre Eiffel.
Per títol
La cerca per defecte de Google Images és a través d'un escrit (permet operadors booleans). Això sí: les fotos indexades no tenen etiquetes associades i la cerca a es fa a través del nom del fitxer, cosa que deriva a un resultat de cerca molt poc acurat.
