Producció cinematogràfica

Mehr dazu

La ética, su objeto de estudio y su sentido sociocultural.

von Aylin Trejo

M2 LA PRUEBA DE TIPO DOCUMENTAL, TESTIMONIAL E INDICIARIA EN EL DERECHO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO COLOMBIANO

von UNIVERSIDAD SERGIO ARBOLEDA

satanas

von Kathy Jimenez

virreinato

von leslie anahi nolberto vilchis

TEMA 1

Fonaments percepció visual

IMATGE COM

CONSTRUCCIÓ SEMIÒTICA

BASAT EN SIGNES

EXPERIÈNCIA PERCEPTIVA

SUMA DE DOS POLS

Psicològic i Cultural (top-down)

Objectiu (bottom-up)

ALTERS CINEASTES MODERNITAT

La Nova Onada Txeca (en paral·lel)

1965: Los amores de una rubia (Milos Forman): Gran influència de Godard: fragmentació, reminiscències a la pintura. Trenes rigurosamente vigilados (Jirí Menzel) : caracteritza molt el sentit de l’humor o slapstick. Ocupació nazi d’una estació a checoslovaquia, on treballa al protagonista que ha de seguir les ordres dels alemanys. Història d’amor a l’estació. Recrea a través de la sàtira l'slapstick: influència Buster Keaton.

Durant els anys 60, Txecoslovàquia estava sota el control del règim comunista, però es va viure una certa liberalització política i cultural, La nova onada txeca emergeix a les portes d’una gran revolució que tindrà lloc a finals dels anys 60. Quelcom comú entre tots els membres de la nova onada és el fet que és notable la influència dels visionats de les pel·lícules de la Nouvelle Vague que havien renovat el cinema de la època.

HONGRIA: MÁRTA MÉSZÁROS

VERA CHYTILOVÁ

CARACTERÍSTIQUES: - Collage, descontinuidad, menosprecio conductas educadas (ESCENES NENES BOJES CANTANT) i tradició slapstik

Las margaritas: Dues amigues que es proposen saltar-se totes les normes i viure una llibertat absoluta: a través d’escenes inconnexes.

CINEMA ORIENTAL

AKIRA KUROSAWA --> Treballa la dramatització màxima

Biografia: - 1923, ell té 13 anys i viu un terratrèmol a Tokyo; primera imatge de l’infern a la terra. - Més tard, el germà que l’ha fet de guia, és suicida. - La 2GM també suposa un tercer trauma, i té varis intents de suïcidi durant la seva vida. S'interessa inicialment per la pintura, estudia arts plàstiques (element fonamental en la seva obra posterior). Entra a la indústria del cine durant la 2GM, fent films de propaganda i bèl·lic. Després d’aquesta guerra es presenta un cineasta més madur, aportant una REVOLUCIÓ donant-se a conèixer als anys 50.

Va ser el primer cineasta japonès que es va donar a conèixer a Occident (abans que Ozu i Mizoguchi) gràcies al film Rashomon (1950). El cineasta va atraure un ampli públic es d’un cine que parlava sobre grans temes de la humanitat.

CARACTERÍSTIQUES: - Qüestió de l’aprenentatge → Apareix un aprenent i un guia. - Idea dels personatges obsessionats: obsessió amb Shakespeare pel tema de la lluita del poder. - Element temàtic: Natura i el cosmos (metàfores a través del bosc com espai laberintic, o la repetició de l’ús de la pluja). - La guerra com un espai de violència que condences tota la complexitat de l'ésser humà. - Normalment els protagonistes són homes Kurosawa anirà barrejant pel·lícules d’època (que estan ambientades en el Japó tradicional) i pel·lícules contemporànies. - Gran heterogeneïtat : gran admirador de Ford, però no l’imita sinó que el dinamita. Gran admirador també de Eisenstein i Renoir. - Anomalia dels enquadraments: trenca la idea de l’enquadrament estable, i busca enquadraments recargolats i barrocs. Destrueix la idea de la estabilitat a partir de la admiració al cinema clàssic.

Evolució cinema independent USA

SPIKE LEE

OBJECTIU PRINCIPAL: Mostrar una joventut que es diverteix barallant-se, fins que arriba la tragèdia real. Reinventar/Trobar forma per explicar els conflictes racials, i voluntat de mostrar la cultura afroamericana, presentant-los com a a americans també (han estat marginats).

CARACTERÍSTIQUES: - Combinen l’entreteniment amb una forta càrrega social i política. Aborda temes com el racisme, la violència racial i l’orgull afroamericà: consciència social. - Troba una forma determinada per explicar les coses, tot i que no es distingeix per tenir una forma particular en tots els seus films. - Per parlar amb l’humanitat, necessitava fer-ho amb una forma sòlida, gran importància no en fer bonic. - Presentar també la intimitat i nuesa (com va presentar la N.V o bergman) - Idea d’un cine molt arrelat amb la música, i tot i fer films en blanc i negre, acostuma a saltar al color, i justament per posar enfasi en la música, nostalgia de musical.

Forma part de una generació següent de la resta de directors treballats. Dins del context dels debuts independents als Estats Units, als inicis dels anys 90, s’acaba la idea dels nens mimats que triomfen amb produccions com x exemple Spildberg que estan a un altre nivell.

afroamericans que xinguen

Context: Abans del 1948, el sistema de Hollywood estava controlat pels grans estudis a través d'un model d'integració vertical, on dominaven la producció, la distribució i l'exhibició de les pel·lícules. Això volia dir que els estudis no només feien els films, sinó que també controlaven els cinemes on es projectaven, garantint-se així un mercat segur per a les seves produccions.

L'era dels blockbusters

Aquest canvi es consolida a finals dels anys 70 gràcies a directors com:

SPIELBERG

JAWS (1975): L'INICI DE L'ERA BLOCKBUSTER Jaws (Tiburón) no només va ser un èxit de taquilla, sinó que va redefinir el cinema comercial, convertint-se en el primer gran blockbuster de l’era moderna.

INICIS: Des de molt jove, Spielberg va demostrar una gran passió pel cinema, rodant curts amb una càmera de 8 mm. Va començar la seva carrera dirigint episodis de sèries de televisió, fins que va cridar l’atenció amb el telefilm Duel (1971), produït per la cadena ABC.

GEORGE LUCAS

INDIANA JONES

Star Wars (1977) Una revolució en el cinema d'entreteniment. Inicialment, ningú volia produir-la fins que la 20th Century Fox va acceptar, en part perquè Lucas va renunciar al seu salari a canvi dels drets de marxandatge (una decisió que li generaria milions). Va transformar el cinema en molts sentits: - Narrativa clara de bé contra mal, en un moment en què el cinema tendia a explorar ambigüitats morals. - Hibridació de gèneres: barreja elements de western, llegendes artúriques, cinema de samurais (Kurosawa) i el cinema de la Segona Guerra Mundial (sobretot en les seqüències de batalles espacials, inspirades en escenes d'aviació). - Va reinventar el cinema d'efectes especials i va establir les bases per a la indústria dels videojocs.

American Graffiti (1973) Una comèdia nostàlgica sobre la joventut als anys 60, Va ser la primera pel·lícula on la banda sonora va generar més beneficis que la pròpia pel·lícula, obrint el camí a la comercialització massiva de les bandes sonores com a productes independents.

L'any 1948, el govern d'USA va intervenir amb el cas United States vs. Paramount Pictures, Inc., una decisió judicial que obligava els grans estudis a desfer-se del control de les sales de cinema. Aquest canvi va provocar que:

- Estudis deixen de produir un volum tan gran de pel·lícules perquè ja no necessitaven omplir els seus propis cinemes. - Es donés més espai a pel·lícules independents o menys comercials en el sistema d'exhibició. - Els estudis destinessin més diners a grans produccions, creant un nou model de cinema basat en grans èxits comercials: els blockbusters.

Recuperació del cinema amb diferents autors Dennis Hopper: Easy Rider 1969: Gran recaptació de diners. No esta vista des de la nostàlgia del western, sinó com a substitució. Es fuig de la civilització en lloc de dirigir’s-hi, amb nova música i motocicletes en lloc de cavalls. És una roptura total Monte Hellman: Carretera asfaltada en dos direcciones 1971 Terrence Malick: Badlands Tornada a sortir a l’exterior després del cinema de paraula dels anys 60. Contesta als valors de la societat nord americana establerta. Nova joventut empoderada, que s’allunya de la idea de la llar familiar, de la idea de l'automòbil per simplement desplaçar-se. “Hippies” que no tenen casa i viuen a la carretera.

La data simbòlica dels 70 marca la instal·lació en el cinema americà de tota una sèrie de patrons i normes pròpies dels cinemes europeus de la modernitat. Això és veu molt més reflectit als cinemes independents que no pas al cinema de la indústria de Hollywood.

inicis del nou cinema nord-america

CINEASTES ESTRELLA NOU HOLLYWOOD --> TORNAR A L'ESPENDOR

MARTIN SCORSESE

Biografia • És un cineasta cinèfil. • Admiració de la música popular, com el jazz i el blues. • Relació amb la droga. Va ser addicte i va estar a punt de matar-lo. Frenetisme de les drogues. Per exemple, a El Lobo de Wall Street: personatges autodestructius. • Educació catòlica. Idea molt forta del pecat que necessita ser regenerat per ser una millor persona. En aquests personatges autodestructius, sempre hi ha com una humanització i una petita escletxa de catarsi: lluita àngel i dimoni.

Cinema fronterer entre la tradició de Hollywood (aplicació de gèneres) i l’herència moderna (essencialment italiana però també de la Nouvelle Vague).

Toro Salvaje 1981: Immolació per la culpabilitat d’un personatge que ha pecat. Immolació cristològica quan el protagonista de Toro Salvaje es deixa apallissar al ring, sense defensar-se.

FRANCIS FORD COPPOLA

Accepta dirigir The Godfather, tot i que inicialment no li interessava. Insisteix en Marlon Brando i un desconegut Al Pacino com a protagonistes.

- Control de la imatge: Influència d’Orson Welles i Kubrick, estil de director demiürg. - Exploració del món de la màfia: No és només una pel·lícula de gàngsters, sinó un estudi profund d’aquest món. - Estil europeu, però profundament americà: Influència del cinema italià i ús de la llengua italiana. - Aposta per un ritme pausat: Escenes llargues i solemnes, inspiració en El Gatopardo de Visconti.

Impacte en la indústria: Demostra que directors joves poden triomfar comercialment sense perdre autoría.

Tracta el públic de manera adulta, combinant grans pressupostos amb autoría.

Als anys 70, Hollywood busca recuperar la seva esplendor donant llibertat als directors.

Filmografia clau - 1972: The Godfather - 1974: The Conversation - 1974: The Godfather: Part II → Més exitosa que la primera, trenca el mite de les seqüeles dolentes. - 1979: Apocalypse Now → Transformació del cinema bèl·lic en una experiència existencial.

WOODY ALLEN

tres films cruïlla - Annie Hall - Interiors - Manhattan

Allibera el cinema independent de la marginació, ja que fa que la mera quotidianitat de les converses es puguin incloure en els films.

Explica la fascinació “contradictòria” del cinema europeu, ja que no pot fer el mateix que ells. Troba una forma molt particular que dóna una empenta al cinema particular, trobant un to en el que es tracta al públic de forma intelectual (cine d’idees), sense perdre el ganxo del públic. Aquest cinema funciona molt bé a Europa.

Proposa una forma del cine on ell segueix actuant com el còmic que està en un escenari. Presenta com un espectacle, on integra aspectes del cinema que ell admira, a la seva manera. El tema principal és la crisi de la parella, temes que tracten molts directors que ell admira, integrant tota la comèdia nord-americana.

BARBARA LODEN

Es veurà reflectit a Wanda --> comparteix elements clau del road movie, com el viatge, la fugida i la recerca d'una identitat en moviment, però ho fa amb un to més desesperançat i realista que altres exemples del gènere, sovint més romàntics o aventurers.

No se la pot consignar dintre de un moviment ni escola, ja que només va fer un llargmetratge, que en el moment va passar casi desapercebut (Voluntat revisionista de la història del cinema).

L’escapada femenina: Barbara Loden intenta cavar una escletxa dins del món del cinema, però és ben silenciat, ja que durant els anys 70 i 80 el cinema era dirigit i protagonitzat quasi exclusivament per homes. PERÒ hi ha dos films característic per ser protagonitzat per dones. 1969 Rain People: Dona que descobreix que està embarassada, fuig de casa i abandona al seu marit per viure sobre la carretera. 1974 Alicia ya no vive aquí: Questiona la vida familiar tradicional, ja que una mare viuda fuig amb el seu fill sense tomb per la carretera, per buscar on asentar-se.

La directora no volia fer una pel·lícula feminista però ho és. La protagonista no és feminista sino que actua per ignorància. Heroina en el llindar (umbral), desdibuixada, no sempre surt als plans, i viu situacions allunyades d’un ideal de star system (ex: surt vomitant).

Kubrick revoluciona no només la estètica sinó que dota de una forma determinada cada gènere, també de forma tècnica

Exempls: Steady cam per fer tràvellings o altres efectes especials

DIRECTORS DEMIURGS

POLANSKI

A el pianista es representa una mica la seva infància. Filma El cuchillo en el agua a Polònia, i posteriorment va a Londres i filma Repulsion. A Hollywood, ja filma la Semilla del Diablo.

1974 Chinatown (cinema negre): Component Kubrickià en el plantejament del pla. Mirada d’observador dels detectius, molt semblant a Kubrick. Fa un gran treball sobre la mirada i l’ull, però no de la forma demiurga i de poder com fa Kubrick, sinó que parla més de la subjectivitat i la introspecció i la claustrofòbia, i no tant en la idea del control i la política (amb algunes excepcions com Chinatown o el Pianista).

Era jueu, i la seva família va morir a Auswitch. Sobreviu al gueto de Varsòvia. Una secta mata a la seva dona i futur/a fill/a --> EL TRAUMATITZA

Fa cinema de gènere pero alhora reflexiona i dialoga sobre diversos temes. La mort de la seva dona (assassinada), encara el traumatitza més.

El seu cinema es caracteritza per un estil propi, sovint marcat per temes com la paranoia, l'aïllament, el mal latent i la perversió del poder.

KUBRICK

Vida personal: prodigi i molt intel·ligent, no va anar mai a la universitat. Es va iniciar en el mon de la fotografia, i jugava a escacs.

Mirada demiurgica: observa el món i la humanitat des de fora en els seus films. A més, la seva formació fotogràfica i perfeccionisme fan que les seves pel·lícules estiguin perfectament rodades. Mirada a una humanitat que ell considera un fracàs.

Kubrick sovint crea mons on tot sembla dissenyat des d’una intel·ligència superior que ho controla tot

Contrasta molt: forma part de la indústria del cinema americà, i forma part de la indústria de Hollywood, però crea una poètica pròpia.

Vol fer un cine més adult a través dels gèneres cinematogràfics clàssics (fa una reinvenció autoral). Aborda molts gèneres.

EXEMPLES: Bèl·lic → Paths of Glory (1957) no només són pel·lícules de guerra, sinó que analitzen el costat absurd i deshumanitzador dels conflictes bèl·lics. Ciència-ficció → A Space Odyssey (1968) redefineix el gènere amb una exploració filosòfica sobre la intel·ligència artificial, l’existència humana i el temps. Terror → The Shining (1980) no és un simple film de cases encantades, sinó un estudi psicològic de la bogeria i la destrucció familiar.

TEMA 2

LLENGUATGE PLÀSTIC I: TEORIA DE LA FORMA

SIGNIFICACIÓ DE LA FORMA PLÀSTICA

S'atribuiexen diferents sensacions dependent la 1. UBICACIÓ: C/V/H 2. MIDA: GRAN/MITJÀ/PETIT... 3. ORIENTACIÓ: P/O 4. CONTORN: de la forma i definició

A partir d'aquí, es tendeix a generar una GRAMÀTICA UNIVERSAL amb connotacións de valors de les formes plàstiques (cal tenir en compte la cultura i circumstàncies..)

DIMENSIONS SEMÀNTIQUES

METAFÒRICA

ESPACIAL

PROXIMITAT LLUNYANIA

punt de fuga

LLEUGERESA O PESADESA

mida

PART ALTA ESPAI PART BAIXA ESPAI

imagianri del cel i de la terra

OBJECTUAL

Atrubuir pes imaginri com si fossin objectes = sensacions físiques

ESTATICISME I DINAMISME SEGONS LA UBICACIÓ

ESTABILITAT VS INESTABILITAT

EQUILIBRI VS DESEQUILIBRI

INFORMATIVA

Primer judici peceptiu, percebem: composicions simples i complexes.

FACTORS QUE AFECTEN 1. Variables d'ubi, orientació i morfologia = sigui S/C 2. Orientacions no convencionals o regulars estructuradament 3. Estructura dels terços 4. Proporcions auries

ORGANITZACIÓ PRIMARIA DE LES FORMES

LLEIS GESTALT

Percebre les coses de la manera més senzilla possible = ECONOMIA PERCEPTIVA = PRINCIPI QUE HO EXPLICA

Esquemes geomètrics simples

Preferència formes simples --> PREGNÀNCIA

SEGREGACIÓ FIGURA-FONS

LLEIS PERCEPTIVES BÀSIQUES 1. V/H 2. P/P 3. PART INFERIOR 4. CONVEXITAT 5. TEXTURA 6. SIMETRIA

TEMA 3

LLENGUATGE ICÒNIC VS PLÀSTIC

ICÒNIC: Elements del món real reconeixibles, transmet significat independentment de la composiciò plàstica. Tendència humana a associar objectes familiars a persones (personificar).

PLÀSTIC: Formes abstractes, allò que percebem quan no donem tanta importància a l'objecte o subjecte representat en una imatge. Estructures compositives, formes, colors i textures amb significat i emoció.

SHIRLEY CLARKE (1919-1997)

Comença sent una ballarina. Es refugia a la dansa perquè és un espai on les dones tenen més possibilitats. També on les persones negres podien conviure, ella és una cineasta testimoni del món afroamericà.

Té una filmografía petita però radical, el film més rellevant és The Connection (1961), basada en una obra de teatre.

Temes: ● Prostitució. ● Homosexualitat. ● Drogues. ● Violència al carrer. ○ Defensa de l’avortament. ○ Sentiment feminista, però sobretot antirracista.

- Al film hi ha consciència de la càmera, ja que es tracta com si fos un documental = METACINE → Fundació del fals documental. - Tracta el tema de les drogues (heroïna). - Presència món del jazz. - Pel·lícula + making of. - Desmitificar la idea del director de cine, els actors “passen d’ell”.

filmografia: - Shadows 1959 - Opening Night

El cinema independent USA: JOHN CASSAVETES

Les seves ambicions anaven molt més enllà de la interpretació. Cassavetes no representava del tot aquesta escola, ja que també va trobar el seu espai dins de la indústria de Hollywood. Va aconseguir equilibrar aquests dos mons, convertint-se en un actor molt conegut dins de la indústria cinematogràfica.

A diferència d'Europa, on molts directors provenien del món de la crítica cinematogràfica, als Estats Units aquest fenomen no va ser habitual. La crítica més institucional nord-americana mai va donar suport al cinema alternatiu.

Principal representant del New American Cinema i és reconegut com l'introductor de la modernitat a Hollywood.

Qüestió que s'entendrà com a manera de descompondre el guió i donar la paraula als actors per tal de construir una imatge autèntica que connecti amb un esperit realista.

CARACTERÍSTIQUES - Improvisació → aspecte clau. Eix del cinema de l’autor per tal de cercar l’espontaneïtat. - Presència del Jazz, entén la música com a expressió de vitalitat i gestualitat, com a mitjà gràcies al qual els actors poden deixar-se anar. - Coincideix amb els directors europeus i fa molt ús de la el·lipsi → El fragment és més important que la totalitat - Joc de primers plans i treball sobre el rostre i les dinàmiques corporals - No té un sistema ortodox de com articular la historia, pot fer plans molt llargs o de sobte el·lipsis.

GENERACIÓ DE LA TV

En paral·lel sorgeixen els dramàtics televisius. Espais on setmanalment es posava una obra de teatre. Aquests els començaven a dirigir cineastes que han entrat directament a la indústria de la televisió, sense passar per el cine o hollywood, i a vegades s’emetien en directe, utilitzant diverses càmeres. No només s’adapten obres clàssiques, sinó que es creen nous dramàtics televisius --> AMB ACTORS D'AQUESTA ESCOLA (NO ESTRELLES).

TENDIM A AGRUPAR LES FORMES PETITES I A VEURE-LES COM UNA SOLA DE GROSSA

LLEIS AGRUPACIÓ D'IMATGES (PIT-MC)

1. PROXIMITAT 2. IGUALTAT 3. TANCAMENT 4. MOVIMENT 5. BONA CONTINUÏTAT

Actors's studio

Exploració del psicologic, que busca un públic no de masses, sinó més exigent. Es necessita una escola interpretativa sobre un actor no estrella.

(Co)fundat per Elia Kazan el 1947. Dirigit per Lee Strasberg entre 1951 i 1982. Influència del mètode Stabusalvski. Actor s’ha d’identificar amb els personatges.

Elia Kazan (1909-2003): No forma part de la nova generació però sí que és una figura important a l’hora d’incorporar la tradició del teatre al cinema americà. Fa melodrames (no desde la perspectiva de l’evasió) És realisme però amb algun excés. Expansió del cine de Hollywood cap a una dimensió més adulta.

Kazan és conegut pel seu realisme dramàtic, però no es tracta d’un realisme fred o distant com el del neorealisme italià. A les seves pel·lícules, els personatges viuen emocions intenses i en alguns moments aquestes emocions es porten fins a l’extrem, donant lloc a interpretacions gairebé teatrals.

USA: D’elia Kazan a la Generació de la Televisió

Transició del teatre modern cap al cinema americà de postguerra

Aquesta línia de dramatúrgia que després es traslladaria al cinema americà s’inspira en autors com: - Henrik Ibsen (Noruega, 1828-1906) Considerat el pare del teatre modern. - August Strindberg (Suècia, 1849-1912) - Anton Txèkhov (Rússia, 1860-1904)

Aquest moviment teatral va marcar una ruptura amb el teatre romàntic del segle XIX, que presentava històries idealitzades i protagonistes exòtics (reis, heroïnes tràgiques, aventurers). En canvi, el teatre modern es va centrar en conflictes realistes i quotidians, explorant les tensions socials i psicològiques de la societat.

FREE CINEMA; Gran Bretanya

Diferència amb la Nouvelle Vague en el culte a l’autoria i diferenciació.

- Va tenir impacte ja que la societat obrera del moment (oblidada) era reivindicada. - Es planteja el tema de la problemàtica i el tabú de l'avortament en quasi totes les pel·lícules, tot i que no s’executa ja que llavors estava prohibit, fet intolerable per a l’època. Exemple “Un sabor a miel” 1961 (Richardson). - A través del cinema documental recuperen el marc exterior que les obres de teatre no poden mostrar. No tenen un estil propi, és un moviment compacte i que no vol fer virgueries estètiques. - TARNSPARENTS, L'AUTOR NO INTERVÉ EN RES

Neix de dos vessants molt contradictories: PARADOXA: inci documental (mostrar la realitat) però que per una altra banda els interessa els textos literaris, la mateixa gent interessada per pols oposats.

Vessant teatral i literari: segueixen i adapten textos nascuts en el món del teatre o literatura. S’anomenava “Angry Young Men” als que formaven part d’aquest moviment → Estrena l’adaptació de l’obra de teatre Look Back in Anger (1956, John Osborne).

Forma de resposta de “joves enfadats”, ja que s’arrossega el colonialisme britànic i formes victorianes, conformant la mentalitat conservadora passada.

Es presenta al National Film Theatre el free cinema amb tres documentals. Es vol parlar de la realitat i el sentit col·lectiu. Exemples: miners, fàbriques, circ, jazz…

Es caracteritza pel seu enfocament col·lectiu i el seu desig de retratar la realitat social de Gran Bretanya. Aquest moviment busca donar veu a diverses experiències i perspectives, la qual cosa resulta en un cinema més plural i menys dependent de la figura de l'autor.

EUA

EUROPA

LARISA SHEPITKO

Manté una sensibilitat i un sentit poètic, que no es troba en la línea del cinema soviètic. Una certa subjectivitat que no acaba de quadrar amb la tendència soviètica.

Sus películas abordan dilemas existenciales y éticos, a menudo centrados en personajes que enfrentan pruebas de gran intensidad emocional y psicológica.

La ascensión 1977: Treballa la idea de Crist i Judes amb gran sensibilitat.

EUROPA DE L’EST

Grècia

THEO ANGELOPOULOS

Profundamente poético y filosófico, explorando la historia, la identidad y la memoria colectiva de Grecia a través de un estilo visual inconfundible. Sus películas son conocidas por su ritmo pausado, largos planos secuencia y una puesta en escena meticulosa que convierte el paisaje en un personaje más.

Estil basat en el pla seqüència i l’irrealisme: dimensió totalment estilitzada de la història: no realista.

Con una fuerte influencia del cine moderno europeo y del teatro épico de Bertolt Brecht.

Reflexiona sobre el pasado de Grecia, especialmente en relación con la guerra civil, la dictadura y el exilio

Hongría

MIKLÓS JANCSÓ

Recull la idea de la història des de la perspectiva del col·lectiu. Clau: convertir el pla seqüència en la base, totalment preparat.

Enfoque en los temas de poder, opresión y resistencia. A lo largo de su carrera, exploró los mecanismos de la violencia y la represión política, especialmente en contextos históricos relacionados con Hungría.

TEATRAL

Polònia

ANDREW WAJDA

Guerra com a temàtica central → es parla de l’horror del nazisme i el combat de la resistència. Això s’explica un cop han passat 10 anys, temps suficient perquè l’Estat es posi a favor d’aquesta recuperació cinematogràfica.

1958: Cenizas y diamantes: pel·lícula d’un any abans de l’esclat de la Nouvelle Vague. Història narrada des d’una estètica de profunditat de camp i dels plans sostingut. Invoca un cert barroquisme que remet a la profunditat de camp i imatgeria de Orwells.

Soviètic

A la fi de la guerra es troben en un cert aillament que es trenca als anys 50: Cuando pasan las cigüeñas, Mikhail Kalatozov.

Films amb un realisme funcional evident, no innoven formalment.

Cinema que es basa en la guerra per a crear un nacionalisme heròic: nazisme com a enemic ideal. S'explora el patiment humà.

ESCOLA DE BCN

Moviment de Barcelona que es contraposa al tipus de cinema que es feia a la resta d’espanya.

Pel·lícules que fugen de la realitat a diferència del Nuevo Cine Español

Dante no es únicamente severo: Pel·lícula probablement més significativa

Si no podem parlar de la realitat parlarem de l’art ( parlarem metaforicament)

CINEMA MODERN ESPANYOL

VICTOR ERICE: El espiritu de la colmena --> film més rellevant dels anys 60-70, amb repercussió internacional

"Conversaciones de Salamanca": trobades d'estudiants, futurs cineastes i crítics que s'organitzen per demanar un cine espanyol nou.

Volen parlar de: La realitat del país, podent realitzar-se dins del context franquista --> CINEMA POSSIBILISTA (possible dins les condicions del franquisme)

CANVIS MODEL GOVERN = s'han de posar alçada altres països moderns i es dona suport

NUEVO CINE ESPAÑOL (inicis 70)

Cine masculinitzat

CECILIA BARTOLOMÉ

Va estudiar a la escuela oficial de cine i ja en els seus treballs realitzats en el seu context de la escola havia fet curtmetratges amb context feminista. Com a treball de final de carrera va fer Margarita y el Lobo la qual va fer que la seva carrera quedés truncada, ja que aquesta va ser censurada.

CARLOS SAURA

Peppermint frappé: Introducció de la qüestió dels somnis inspirat per Buñuel, anàlisi de la burgesia a través d’elements surreals. Saura recuperar l’ús del somni per estudiar la societat espanyola

Revista alineada "Nuestro Cine" --> Suport al realisme crític d'Antonio i Passolini

Cineastes joves al centre de Madrid: Escuela Oficial de Cine

WIM WENDERS: No s'interessa molt en el seu país. El seu cinema és essencialment de trasllat (però aquest cop cap al cinema americà). Al contrari que Herzog, Wenders sí que és un cinèfil que ha estudiat.

Dominades pel moviment, pels travellings, pels transports, en un paisatge que representa la incomunicació (molta presència de vehicles). Malgrat no la va fundar ell, Wenders es converteix en el gran cineasta de la road movie

Paris, Texas

El seu viatge està en la perspectiva del cinema més que la realitat, d’aquí que vagi cap al misticisme del Western (recorda molt a John Ford). Aquest tipus de paisatge és la seva obsessió temàtica, que poc a poc es transforma en el de les gran ciutats (que tenen un nivell de buidor, plens d’incomunicació, etc.), on els llocs han perdut la seva concepció sagrada. Li preocupa molt el fi de la col·lectivitat.

cine alemany II

EL NOU CINEMA ALEMANY

Més tard que la resta de cinemes moderns --> recull influències + importants. Punt de partida: Manifest d'Oberhausen 1962

ANYS 70: Una sèrie de cineastes joves presenten curtmetratges fan un manifest genèric per crear un nou cinema, un que necessita una nova llibertat.

WERNER HERGOZ: Vol expressar el seu rebuig, tendeix a treballar des d'elements documentals

Idea de la marginació i exltació de les figures marginlas. Té passió per la pintura: idea sublim paisatge.

Poc arrelat a Alemanya, més a viatjar fora d'aquesta: és molt individualista.

FASSBINDER: Tant la seva vida com la seva obra eren intenses → prenia droga i no dormia perquè no sabia fer altra cosa que treballar. A més, mantindrà nombroses relacions samb molts actors i actrius.

Influència Godard i Douglas Sirk (manierisme), amaga una mirada política en els seus films, vol explicar la realitat contemporània alemanya dels ansy 70.

ALEXANDER KLUDGE: Estètica documental; importància de la paraula; voluntat crítica i reflexiva; línia radical; obertament polític. Ifluència GODARD per la discontinuïtat narrativa. Estudia una societat autoritàia

En comú: - Rebuig pel cinema anterior (NAZISME) -Influència ddramaturgia Bertolt Brecht - Plans fixos, estàtics, nus - Recerca puresa absoluta vers un públic que vol entreteniment.

Filmografia/ CARACTERÍSTIQUES

- Infància i natura, asociades amb la puresa, amb certa nostàlgia - Idea del somni, ansia de l'espiritualitat i ànima (abandona la URSS perquè això estava prohibit d'explorar). - L'artista ha de ser lliure en un món que li dificulta, s'ha de sacrificar per assolir-la. - Hipòtesi de la fi del món --> viuen amb gestos rituals, reternir el temps amb gestualitats reptetitives. TRAVELING LATERAL, IMATGE TEMPS, ESTÈTICA CUIDADA --> pautes seves

CERCLE; inicia amb la infancia d'un nen i acaba amb un nen (tota la seva filmografia)

NO FORMA PART DEL SOVIÈTOIC

ANDREI TRAKOVSKY

Paraula + Imatge = MODELEN LA PERCEPCIÓ DEL TEMPS (UNIÓ). Mantenir l'espectador immers.

Explora l'interior de l'ésser humà i converteix el cinema en un instrument filosòfic. Fa ús del pla per expressar pensaments profunds sobre la memòria, el temps la fe i la identitat.

IMATGE/EXPERIÈNCIA VISUAL

Reconeixement objectes/subjectes i significació

2 PROCESSOS APARELL OCULAR

PART FOTOSENSIBLE = RETINA

NERVI ÒPTIC

CORTEX VISUAL

ESBORRANY VISUAL

LÍNIES, LÍMITS, MASSES --> Segregem figura/fons i detectem textures

UTILITAT: ràpid = Qüestió evolutiva

Fa el processament visual incial del cervell

PART ÒPTICA = CÀMERA

Cinema tarscendental i metafísic

Figures isolades: prenen la filosofia com a tema central d’exploració en els seus films, generant així una nova línia metafísica i transcendental en el cinema.

AUTORS

INGMAR BERGMAN

Tot i no formar de la N.V, Sserà reconegut per ei pres com a referent per aquesra. Figura turmentada, fill d'un pastor amb educació severa.

CULMINACIÓ: Trilogia Silenci, Rebutja el P/C, frontalitat i treball rostre, idea silenci de déu, explora el mal persones

1. Como un espejo: jove problemes mentals espera la visita de déu, expressivitat, déu com a dolent (aranya). 2. Los comulgantes: por guerra nuclear. 3. El silencio: intimitat i sexualitat presentat en entorn histil de violència. Sense sentit de la vida en un món plagat d'injusicies. GRAN TEMA: incomunicació de la parella.

Culmina amb: Persona

EVOLUCIÓ amb Gritos y Susurros Reflexiona sobre la vida i patiment. Consolidació internacional: tema central és DIMENSIÓ PASSAT, MELANCOLIA I RECORD + MORT I SOMNI

Sonrisas de una noche de verano El séptimo sello: edat mitjana, cavaller... Fresas Savajes: professor rememora

Naturalesa i artifici: Barreja elements propis del teatre amb una especie de neorealisme (Un verano con Mónika).

ROBERT BRESSON

No forma part ben bé del cinema transcendental, però sí que està estretament lligat a aquest corrent.

Segueix una sèrie de sistemes tancats, no hi ha evolució del seu cinema com a tal:

- Posada en escena NO ostentosa - El muntatge és clau - Personatges que volen escapar del mal - NO teatral, importància en la construcció formal - El·lipsi i repeticions - So i imatge igual d'importants, control absolut - Actor model

Vol que el cinema sigui objecte estètic de contemplació, com les belles arts

Pickpocket 1959

Crítica a la masculinitat que perd el rumb, que tracten a les dones com objectes. Planteja també el fet de la incomunicació humana i critica parella.

Cinema italià de la modernitat

La primera gran revolució en el cinema italià va produir-se amb el neorealisme. En arribar el període dels anys 50-60, són els mateixos autors que van participar en el moviment anterior els que tornen a revolucionar el cinema.

Autors

PASSOLINI: comença més tard, anys 60. Multidisciplinari

Cinema senzill formalment, no té formació= càmera col·locada primitivament = frontalitat.

Arquitectura del suburbi sacre religiós. Espai extraradi

"Teorema"

FEREDICO FELLINI: Arquitectura del somni i memòria: subjectivitat.

TRANSFORMACIÓ: Dolce Vita 1960

CRACTERÍSTIQUES - Herència musicals - Ball de la càmera - Escenes vers realitat i somni - Dilatació de les escenes i temps imatge-temps, temporalitat

objectiu: cercar la bellesa: feminitat com a ideal estètica del vanitas i de l'abisme (que viu la societat insatisfeta).

Primers films encara estan en la realitat de postguerra italiana, anys 50 tracta de trascendirles a través dels somnis, imaginació, coreografia...

"La Strada" i "La notti di cabiria": realitat transfigurada per la poesia de les imatges, món suburbis, la prostitució; ÚS BALL, SEMBLA MUSICAL

MICHELANGELO ANTONIONI: Contemporani des del buit (arquitectures del buit contemporani)

escenaris internacionals: Blow up, Zabriskie Point i El reportero

TRILOGIA DE LA INCOMUNICACIÓ

Cada any un film, 1960-2

L'eclisse

La notte

L'aventura

Un dels més representatius del cine modern. Es centra en la BURGESIA qui sembla que ha oblidat el passat de la guerra

LUCHINO VISCONTI: Cine arquitectònic - família rica i antiga: aristòcrata renegat - obertament homosexual i comunista

TRILOGIA GERMÀNICA: Estudi adult sense renunciar al melodrama de la història d'alemanya

Base: Parlar d'història és parlar de la realitat NO com a mètode d'evasió sino: Investigació. Realitat no s'expressa com si fos vida mateixa, sino mitjançant recursos i filtres estètics

Díptic sobre Risiorgimento

"Senso" (anys lluny neorealisme) "Gatopardo" Les revolucions sempre les fan els poderosos