TEMA 5: LES XARXES
Comunicacions
Quan una persona vol determinar una posició, només ha de connectar l'aparell GPS en un lloc descobert i esperar uns segons que aquest rebi el senyal d'un determinat nombre de satèl•lits de la xarxa de posicionament global (mínim de tres o quatre) per poder donar la posició amb una certa exactitud.
Utilització dels GPS
Aparells que permeten navegar amb GPS
Mòbil
Moltes companyies de mòbils ofereixen aparells amb GPS que són capaços d'ensenyar el mapa de la zona i el recorregut que cal fer per arribar al lloc de destí. També ofereixen mòbils que són agendes electròniques que porten incorporats el GPS, la connexió Wi-Fi i la connexió Bluetooth.
PDA:
Molts models d'agendes electròniques porten incorporats els elements per capturar els senyals dels satèl•lits GPS.
Navegador:
La seva funció exclusiva és navegar. Disposa d'una pantalla tàctil. En la majoria de cotxes de gamma alta ja ve incorporat en el quadre de comandament.
Hi ha sistemes de navegació terrestre, mitjançant el sistema de posicionament global, que són capaços de dirigir un vehicle des d'un origen fins a un destí amb precisió. Quan ens interessa anar a un lloc o servei només cal que el marquem en la pantalla tàctil de l'aparell i el navegador ens hi portarà.
Història de la xarxa de xarxes
Aquest concepte va començar els anys 60, en aquell moment si una part d'una xarxa s'averiava tot deixava d'emetre informació. els cinetifics van començar a desarrolar una idea per solucinar aquet problema.
El sistma va resultar mol enginyós: Quan l'informació es introduida a la xarxa no té un camí determinat que seguir i per tant els ordinadors només han de fer arribar l'informació.
Tipus de xarxes
Tipologia en anell:
Tots els ordinadors de la xarxa estan conectats al mateix cable, per tant cada ordinador a d'esperar el seu torn. El testimoni (un senyal) evita que hi hagin col.lisions a la xarxa.
Tipologia en estrella:
La majoria de xarxes actuals són en estrella, aquets cables surten tots dels conectadors o hubs. en aquet cas els ordinadors estan conectats amb el concentrador, i per tant una averia no atura tot el sistema, encara que això fa l'instalació molt més cara.
Tipologia en bus:
Són les més facils d'instalar. Cada ordinador es conecta amb un cable coaxial i els conectors BNC. Cada targeta té un conector en forma de T. El problema que tés és que si un ordinador falla la resta també.
Sistemes d'ones sense fil
La normativa estandart de les xarxes sense fil s'anomena WI-FI.
Punt d'accés (AP, acces point):
És un periferic que permet conectar dispositius sense fil (WLAN), aquets tamnbé es conecten amb els LAN.
Concentradoe (hub):
És un periferic de la xarxa que agrupa diferents dispositius per compartir un mateix cable de transport.
Sistemes d'ona sense fil:
S'utilitza per conectar ordinadors dins la xaxa LAN. Són utils pels ordinadors portables. El problema és que n són igual de rapids i fiables que els dels cables.
Com viatja la informació per la xarxa
Protocol IP
Protocol TCP
El més important per enviar informació és que qualsevol ordinador es pugui entendre amb els altres. Això es fa mitjançant unes ordres anomenades TCP
Quan s'ha aconseguit que estebleixi comunicació amb un altre ordinador. es partirar l'informació en petits paquets i s'enviarà.
Organització
Per ordenar les xarxes s'han assignat uns números a cada xarxa i també s'han numerat les empreses proveidores. Aquest número s'anomena IP. A cadascun d'aquets números li correspon un domini. que és un text fàcil de recordar.
La xarxa és comparable a una teranyina que envolta la terra, i les unions són els proveidors d'internet
Elements que componen el LAN
Primer s'ha de planifical l'instalació:
Els ordinadors que es vulguin conectar a la xarxa s'hauran de configurar amb el protocol de comunicacions TCP/IP, a més d'assignar un nom i un numeró d'identificació a cada un. També s'hauria d'instalar un servidor.
També es pot pot dissenyar una xarxa sense fil o mixte (els dos tipus)
Quins tindran internet, quina tipologia utilitzarem, quin cable i per cada aula on hi hagi més d'un ordinador s'ha d'instalar un concentrador perque pugin enviar informació.
Targetes de xarxa
Amb fil
Cada targeta ha de tenir un connector per el tipus de cable al qual va conectada.
Sense fil
Cada targeta ha de tenir una antena
Han de commplir les normes estàndarts de comunicacions, a més de portar un numero de identificació.
Aquestes són les encarregades que un ordinador es pugui conectar amb els altres en una xarxa LAN
Descripció física del LAN
Per conectar-se amb un altre ordinador cal que cada un tingui un dispositiu per poder-se conectar a la xarxa. En els ordinadors normalment és la targeta de xarxa. També es necessita un medi de transmissió. Pot ser un cable o les ones electromagnètiques.
Cables
(M. transmissió)
Fibra òptica:
Són els més fiables. A diferencia dels altres aquets no estan fets de metalls, si no de fibra. I emiteix una senyal lumínica que esta protegida amb un material opac per garantir la seva continuitat.Tot i això no poden haver moltes corbes en el cable, perque si no la senyal es perd.
Cable coaxial:
Esta format per un conductor central (coure) aillat i envoltat de plàstic. Ja no s'utilitza, el conector es diu BNC i un exemple es el de la antena.
Parell trenat:
Hi han cuatre parells de cables trenats, això ajuda a eliminar les interferencies. Etan ordenats per unes pautes de color.
És el més utilitzat avui en dia pel seu preu.
Normalització
A mesura que hi havia més demanda en la comunicació i traspas de dades van sorgir els problemes. Per això la Iso va fer unes regles les quals tots el fabricans havien de respectar.
Així la LAN i la WAN es van formalitzar
Aquest model de conexió es va denominar OSI, i té divferses capes.
Aplicació
Són programes de xarxa que permeten conectar els programes d'un ordinador amb els programes de l'ordinador remot
Presentació
Tradueix les dades perquè puguin ser transmeses
Sesió
Controla la comucicació entre els dos ordinadors conectats
Transport
Control de flux i informació. Correigeix el errors de transmissió
Xarxa
Selecciona la ruta entre els dos sistemes
Enllaç de dades
S'encarrega de la direcció física
Física
Transmissió binària
Origen
Dos tipus
WAN
Àrea local
LAN
Xarxa local
La necesitat de que els ordinadors deixesin de ser autònoms va fer que les empreses desarrollesin un sistema que comuniques tots els ordinadors d'una empresa o diverses, així va neixer la xarxa.