por sergi baus pecka hace 2 años
194
Ver más
- Objectius d'aprenentatge - Continguts - Nom i grup d'infants al qual es destina - Metodologia - Avaluació.
- Cal dissenyar i combinar propostes educatives diverses que respectin la formació integral de l'infant i l'atenció a la diversitat
- Els moments de cura i relació. - Les propostes lúdiques. - Els espais.
- Organitzar el temps, l'espai i els materials. - Donar valor educatiu a tot allò que succeeix quotidianament. - Ampliar les experiències dels infants acollint l'inesperat, incorporant l'imprevist, enriquint el quotidià. - Avaluar el procés d'ensenyament i aprenentatge.
- Cal considerar l'entorn de la llar d'infants com un context de desenvolupament en el qual tot el que esdevé quotidianament té per a l'infant valor educatiu. - Les diferents situacions i vivències quotidianes dels infants a la llar d'infants s'han de tenir en compte en la programació i ser considerades com a activitats educatives. - Certa distància entre allò programat i la realització que recull i incorpora la forma particular de cada infant de captar la proposta i de deixar-hi la seva empremta personal.
- El nivell o grup d'infants al qual està destinada. - El nom de les unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques quotidianes. - Els objectius de cicle que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en cada unitat didàctica). - La distribució de les unitats didàctiques dins el període temporal per al qual s'han pensat. - Les capacitats que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques (també es poden posar en cada unitat didàctica). - El període temporal al qual fan referència, habitualment anual. - Els continguts de cada unitat didàctica (també es poden posar en cada unitat didàctica).
Reflexionar entorn dels fonaments sobre els quals descansa la pràctica educativa, explicar-los i prendre acords que permetin revisar, actualitzar i consensuar els principis i valors que donen identitat al centre
- La concreció per al desenvolupament del currículum. Formen part d'aquest apartat la programació de curs i les unitats didàctiques. - Les característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic, i els criteris d'ús de la llengua catalana en el centre. - Els criteris per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat - Els criteris de no-discriminació i d'inclusió educativa - La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant - L'organització de l'horari escolar, que ha d'incloure les mesures per a l'acolliment i observació dels infants - La concreció dels mitjans de relació amb les famílies
L'infant va explorant, utilitzant i interioritzant els diferents llenguatges amb què es pot comunicar
Descoberta de l'entorn a través de l'exploració dels seus elements naturals i socials, de la curiositat i la iniciativa
Descoberta del propi cos i de les seves possibilitats, descoberta de les pròpies necessitats, l'expressió i progressiva regulació de les emocions, establiment de relacions afectives i segures amb les altres persones
Cal oferir una gran varietat de materials als infants i preveure l’accés dels infants a materials de la vida quotidiana, materials de l’entorn natural, materials inespecífics i de recuperació, materials específics de l’entorn cultural, així com també joguines.
Cal organitzar l’espai disponible en diferents àrees funcionals, clarament delimitades, amb uns mate- rials específics que estimularan l’acció dels infants i els plantejaran petits reptes per mantenir la seva actitud activa per a l’aprenentatge.
S’afavoreix el comportament lúdic dels infants quan una proposta té la característica de ser una acti- vitat oberta, en el sentit que cadascun dels infants posa en joc les seves possibilitats exploratòries i interpretatives d’acord amb les seves necessitats, els seus interessos i el seu moment evolutiu.
El joc és una conducta espontània i voluntària, és escollit lliurement per qui el practica.
− Exploren els objectes i materials amb tots els sentits per reconèixer les seves propietats. − Descobreixen les relacions entre objectes, materials i situacions basant-se en l’experiència directa. − Aprenen amb tot el cos, gaudeixen fent les coses per ells mateixos i posen a prova totes les seves habilitats. − Creen amb els materials, imaginen escenaris i els comparteixen amb les persones pròximes.
Els primers dies d’estada del nen o nena a la llar d’infants cal observar el procés d’adaptació que segueix. És convenient fixar-se en la seva actitud i disposició en diferents moments de la jornada, a partir d’indicadors que informin sobre l’evolució i la fi del procés.
la persona educadora ha de saber aprofitar el moment oportú per oferir o iniciar un joc amb un infant, o potser amb un petit grup que es mostra receptiu al contacte, procurant crear moments d’interacció plaents que cada nen o nena pugui recordar. Els primers dies, les persones educadores han de fer propostes i organitzar activitats i jocs per tal de procurar que els nens i les nenes descobreixin el nou medi, coneguin els companys del grup, la persona educadora, i que tinguin interès per establir relacions i gaudir de les propostes que se’ls ofereixen.
cal tractar algunes de les qüestions que els primers dies permetran atendre l’infant de manera personalitzada, com per exemple: el seu ritme de son, vigília i alimentació, els seus costums i objectes preferits, l’horari que seguirà, i el ritme d’incorporació dels primers dies.
Mantenir en el nou espai alguns dels materials i jocs preferits, i/o els més utilitzats durant el curs anterior, aporta als nens i nenes un punt més de referència i de continuïtat durant les primeres setmanes, que els infants de ben segur agraeixen. És convenient demanar a les famílies que els infants portin de casa algun dels seus objectes preferits, ja que, a més d’aportar la seguretat i el record del seu àmbit familiar, potser seran d’utilitat per iniciar relacions amb els altres infants.
L’entrevista individual ha de servir per iniciar una relació de confiança i respecte mutu entre la persona educadora i els pares de cada infant, per planificar la incorporació del fill/a a la llar d’infants i per recollir algunes informacions molt bàsiques sobre els hàbits i preferències de l’infant,
l’adaptació dels pares abans que la dels infants és fonamental per iniciar una relació de comunicació i confiança mútua entre pares i educadors.
els infants que ja porten mes temps a l'escola bressol, generalment no necessiten cap més mesura específica en tornar de vacances.
es un seguit de d’actuacions que fa l’escola bressol per tal que els infants se sentin còmodes els primers dies d’assistència al centre. Cal preveure i planificar, al més rigorosament i professionalment possible, l’acollida de tots els nens i nenes i les seves famílies,
es dóna de forma periòdica durant el dia, els infants es cansen més ràpidament que els adults, però la seva recuperació d’energia també és molt més ràpida. Cal posar especial èmfasi en el respecte a les necessitats del son dels infants com a condició prèvia per al seu desenvolupament harmònic.
és una necessitat fisiològica, els aliments contenen les substàncies nutritives necessàries per al manteniment de l’activitat corporal i psíquica. Els àpats han de ser estones plaents que promoguin les relacions afectives i socials dels infants.
implica tenir cura d’un mateix: adonar-se de la brutícia, adonar-se dels canvis de temperatura corporal, evitar anar moll innecessàriament, reconèixer les necessitats d’orinar, defecar, etc.,
CONTROL D'ESFINTES és el resultat del procés maduratiu neurofisiològic i psicològic de l’infant.
CANVI DE BOLQUERS un dels moments més adients per afavorir les relacions individualitzades, la riquesa d’interaccions que s’hi poden establir fa que sigui una situació privilegiada per al desenvolupament emocional de l’infant,
HIGIENE NASAL necessària per al control de les malalties provocades pels refredats, freqüents en aquesta edat. La respiració nasal permet humitejar i escalfar l’aire, alhora que reté els possibles gèrmens de l’ambient per protegir-nos de les infeccions.
RENTAR MANS I CARA Convé que l’infant reconegui quan les mans estan brutes, la necessitat de rentar-se-les per menjar, per tenir cura d’un material específic, etc. En aquest sentit la persona educadora ha de preveure estratègies per a l’accés autònom de l’infant a les piques, per evitar que es mullin innecessàriament.
són un moment de separació, tant per a l’infant com per als seus familiars; alhora que és el retrobament de persones, espais i activitats noves.
formen l’eix central de l’ambient educatiu a la llar d’infants i comparteixen el seu valor educatiu amb el joc i l’experimentació, promovent conjuntament el desenvolupament de les capacitats dels infants.
és un instrument vital per a una pràctica reflexiva i democràtica.
és un instrument útil per obtenir informació sobre els comportaments i les conductes dels infants, sobre la coherència dels recursos emprats en relació amb els objectius marcats.
QüESTIONS A TENIR EN COMPTE és un instrument útil per obtenir informació sobre els comportaments i les conductes dels infants, sobre la coherència dels recursos emprats en relació amb els objectius marcats.
tots els adults, cadascú des de la seva tasca, són igualment responsables de l’educació dels infants i de la bona marxa del centre, i cal consensuar-ne l’organització i el funcionament amb la participació de tothom.
OBSERVAR I DOCUMENTAR són eines fonamentals per a l’educador en la mesura que li permet aprofundir en el coneixement de cada infant, en la dinàmica del grup classe i en l’anàlisi dels processos educatius en general.
ACOMPANYA L'ACTIVITAT DELS INFANTS facilita l’activitat dels infants a partir de la seva actitud de confiança i suport a l’acció, preveient i canalitzant situacions d’inquietud i també orientant l’activitat del grup de nens i nenes.
PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS DELS INFANTS és facilitar que cada infant es pugui desenvolupar d’acord amb les seves característiques personals, tot promovent les seves habilitats de relació, exploració i joc, que pugui desenvolupar les seves capacitats.
PLANIFICAR I ORGANITZAR L'AMBIENT EDUCATIU demana organitzar l’entorn físic i social de la llar d’infants i, alhora, fer previsions sobre els comportaments i activitats que hi han de poder dur a terme les persones que hi participen
LA FORMACIÓ GENERAL Disposar d’una formació cultural àmplia i sòlida l’ajudarà a exercir de mediador entre la seva cultura, la de les famílies i de la nostra societat, desenvolupant els valors socials i culturals bàsics per a la forma- ció dels infants.
LA MESURA PERSONAL L’educador o educadora ha de realitzar un procés d’autoconeixement que li permeti desenvolupar les actituds d’empatia que han d’impregnar les relacions interpersonals.
INFORMACIÓ QUE ESRETORNA
ELS BLOCS A INTERNET mostren el dia a dia de les llars d’infants, incorporen àlbums fotogràfics digitals, arxius d’àudio de les seves cançons, expliquen les experiències de l’espai classe, mostren un projecte o com s’ha desenvolupat una determinada activitat.
L'ÀLBUM recull el pas de l’infant per l’escola bressol s’ha anat consolidant com un recurs més de les llars d’infants. Ofereix l’oportunitat de mostrar el gran ventall de competències que despleguen els infants durant l’activitat quotidiana.
LES INFORMACIONS és més freqüent l’ús de pautes d’observació i perfils de desenvolupament amb la intenció de fer informes el més ajustats possibles de cada infant.
LLIBERTAT DIÀRIA I ELS CONTACTES QUOTIDIANS són vies de comunicació escola-família.
INFORMACIÓ COMPARTIDA
PRIMERA ENTREVISTA és una bona ocasió per posar les primeres pedres del pont de confiança que caldrà anar construint dia a dia. També és un bon moment per conèixer algunes dades molt bàsiques sobre l’infant
CANALS D'INFORMACIÓ ha de tenir un feedback entre la familia i el centre, perque la participació dels infants repercuteixi positivament en el seu desenvolupament. CANALS DE COL·LABORACIÓ es tracta de cooperació en activitats en les quals el personal eucador i les families aporten cadascun dels seus coneixaments i experiencies a la llar quotidiana de la llar. CANALS DE PARTICIPACIÓ cada centre poden ser molt diverses. Pares/mares i persones educadores hauran de tenir la possibilitat de comentar i debatre, de col·laborar i cooperar, en definitiva, de participar colze a colze en la vida col·lectiva del centre, per tal de discutir i compartir el projecte educatiu del centre i vetllar per la seva qualitat educativa. Habitualment s'articulen entorn del consell escolar, les reunions d'àmbit general i l'ampa.
Cal tenir cura de l’espai on es reben les famílies, procurant que sigui acollidor, alegre, familiar...; cal planificar minuciosament els dies de portes obertes i l’atenció a totes les persones que poden estar interessades en els serveis que la llar d’infants ofereix, preveient com fer accessible a tothom la informació que es vol transmetre o aquella en què puguin estar interessades les famílies, com per exemple: com accedir a una plaça, quina documentació cal per formalitzar la sol·licitud, quin és el període de sol·licituds, les hores d’atenció..., o, potser, els trets fonamentals del projecte educatiu.
La relació que s'aha de mantenir entre families i escola ha de ser de resoecte, confiança mútua i de la cordialitat.
La finalitat que té la relació entre els educadors i les families és coneixer i valorar les coses que fan i en que participen els infants a casa i a la llar d'infants fent intercanvis de opinions i punts de vista, tinguent un acord i projectes conjunts en relació dels seus fills i/o filles.
L'equip es l'encarregat de cuidar la bona marxa de la llar i es el que plaifica i organitza l'àmbit educatiu, facilitant vincles i relacions entre adult-infant-entorn
Els infants tenen una curiositat per naturalesa, ben aviat inicien l'exploració dels sues entrons, els objectes que troben a prop seu i de les diferents reaccions que provoquen els adults involuntriament.
El desenvolupament infantil és fruit de la interacció entre el bagatge genètic i l’estimulació social i personal que rep cada infant. Ells creixen i es desenvolupen perquè al seu voltant hi ha persones que interpreten per ells la realitat que els envolta i la recreen a la seva mida, per tal que aprenguin l’ús d’instruments socials i culturals que els capacitin per actuar i, en conseqüència, construir coneixement.
la interacció infant-adult es la més decisiva tant pel que fa als aprenentatges, com pel que fa al desenvolupament cognitiu i social dels infants.
Per créixer i desenvolupar-se necessita relacionar-se amb altres persones. L’estabilitat en les relacions, la regularitat en el tracte i el respecte per les diferents formes de fer i de ser de cadascú són algunes de les característiques que fan que les interaccions entre infants i adults tinguin efectes positius tant per al seu creixement personal com per al desenvolupament de les capacitats dels infants.
És fonamental a l’hora d’oferir suport als pares i mares en la seva tasca com a primers educadors, ja que molts d’ells no han tingut cap experiència prèvia en la cura i educació dels infants ni disposen del suport que tradicionalment oferia la família extensa.
les famílies que sol·liciten els serveis de la llar d’infants, bé perquè consideren que és bo per al desenvolupament del fill, o bé perquè no poden fer-se càrrec de l’educació i cura del menut durant part del dia, ja que el pare i la mare treballen.
Els infants en néixer són plenament competents i capaços per establir les relacions que els han de per- metre desenvolupar les capacitats pròpies de l’espècie humana, però a la vegada també són extre- madament vulnerables.
