Eix cronològic

Ver más

Rafael pombo

por YEIME RAMIREZ

BIOGRAFIA DE OCTAVIO PAZ

por Francisco Andrade

Apreciación Artística

por Jose alvaran

"La Insignia"

por DE LA CRUZ IRURETA LUIS ANGEL

Eix cronològic

1931

Laura a la ciutat dels Sants, Miquel Llor

Laura, una barcelonina, coneix en una festa Tomàs Muntanyola, propietari rural de Comarquinal (ciutat inspirada en Vic), i al cap de tres mesos es casen i s'instal·len a la casa pairal d'en Tomàs, on la Laura comença a experimentar una forta opressió, a causa de la boira de la zona i del menyspreu de Teresa (germana de Tomàs). Tampoc es troba a gust amb en Tomàs, un home fred a qui només preocupen els afers econòmics i l'ostentació. Tot i que es proposa fer-lo canviar, al cap de poc temps veu que això no és possible i que ja no estima aquell home del qual creia estar enamorada. De fet, però, no s’havien estimat mai. L'únic sentiment que existia era, per part d’en Tomàs, el de tenir i poder lluir una de les dones més maques de tot Comarquinal i, per part de la Laura, el fet d'ésser alguna cosa per primer cop a la seva vida. La Laura comença a ser deixada de banda pel seu marit, i vista amb mals ulls pels habitants de Comarquinal, de la mateixa mentalitat que en Tomàs. Uns habitants que s’escandalitzen, per exemple, pel sol fet que la Laura dugui vestits que ensenyen mitja cama.

Fou un narrador i novel·lista que va participar activament de la vida literària.

1900

Visions i cants, Joan Maragall

Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900.

Fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle xix al xx.

1898

L'alegria que passa, Santiago Rusiñol

L'obra es desenvolupa en un poble desconegut, «indiferent, vulgar i ensopit», i en temps contemporani, que rep la visita d'un grup d'artistes de circ. L'obra mostra el conflicte entre la prosa (poble) i la poesia (el grup d'artistes) i planteja l'enfrontament irreconciliable entre l'artista i la societat. Per una banda, els artistes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes. No obstant això, el grup de bohemis se'n va del poble, enutjat pel materialisme i la indiferència general i en Joanet es resigna a continuar al poble.

Va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya.

1955

Antígona, Salvador Espriu

L'obra reprèn el mite grec d'Antígona, una princesa que es nega admetre que hi ha vencedors i vençuts després de la guerra fratricida entre els seus germans. La nova situació que resulta és que s'han d'honorar els vencedors i esborrar per complet la memòria dels vençuts, que no són altra cosa que traïdors. El que singularitza aquesta peça de les altres Antígones contemporànies és que la tragèdia s'ha de llegir com una conseqüència de la Guerra Civil i no com a resultat de la natura dels homes. El sacrifici d'Antígona té per a ella un sentit: s'ofereix a fi que cessi la maledicció per als seus, per això Espriu mateix es declarava mort civilment després de la guerra, oferia el seu sacrifici per expiar les culpes de la col·lectivitat catalana.

Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

1969

1979

Bruixa de Dol, Maria Mercè Marçal

Va ser una poeta, narradora, editora i traductora catalana, catedràtica d'institut de català. També va ser activista política, cultural i feminista.

Aquesta obra és l`afirmació de la seva identitat de dona.(Jo tinc un nom, proclama la divisa que obre Bruixa de dol), és aquesta preocupació per integrar la veu femenina al món de la cultura el que l`empeny, d`una banda, a revisar les escriptores més clàssiques i, d`una altra, a traduir autores que `normalment` hauríen d`esperar el seu torn, després dels escriptors, és clar.La poesia de Maria Mercè Marçal, temàticament, explora uns espais què, o bé són exclusivament femenins (la maternitat), o bé, essent universals (l`amor, la solitud), són resseguits amb una veu que expressa la vivència femenina d`una manera personal, esdevé col.lectiva. La poesia de Maria Mercè Marçal, tot convocant els indicis d`una llengua abolida, traça l`espai personal on els mots lliuren la batalla per redrecar-la". Bruixa de dol prosegueix l`intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana- i amb l`experiència quotidiana sense veu- de les fades i les bruixes.

Feliçment, jo sóc una dona, Maria Aurèlia Capmany

Obra

La Carola Milà, nascuda amb el segle xx, no lluita únicament per la igualtat sinó, sobretot, per assolir l’equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat, sense l’ajut dels homes. Carola, una dona que des dels seus orígens com a filla il·legítima s’ha esforçat per trobar un lloc digne dins la societat, ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida, unes altres, com a actriu. Quan, el 1968, retirada a Mallorca, té l’ocasió de posar per escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d’ella, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps.

Autor

Fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.