Categorías: Todo - desenvolupament - moral

por Anna Fernández hace 5 años

372

EL DESENVOLUPAMENT MURAL (ll)

Lawrence Kohlberg, influït per les idees de Jean Piaget, va desenvolupar una teoria sobre el desenvolupament moral centrada en el raonament més que en les respostes. Kohlberg plantejava dilemes morals als infants per observar com arribaven a les seves conclusions.

EL DESENVOLUPAMENT MURAL (ll)

- Demanava als nens que escoltessin històries i analitzessin una solució possible. - Per a Kohlberg el més interessant no era la resposta, sinó el raonament. - Després de la història els formulava preguntes dissenyades que permetien veure com el nen arribava a la seva resposta.

EL DESENVOLUPAMENT MORAL (ll)

Les teories explicatives són:

Teories cognitives J.Piaget/L.Kohlberg
El dilema moral de Kohlberg

Nivells i estadis del desenvolupament moral:

Nivell l: Preconvencional (dos estadis)

Estadi ll: Individualista, instrumental o afavoridor dels propis interessos. •Poden comprendre que els altres tinguin punts de vista diferents però ells segueixen les regles per interès propi i deixen que els altres facin el mateix. •La raó per actuar és obtenir alguna cosa a canvi: obtenir beneficis o defensar els propis interessos. •La perspectiva social és individualista (cadascú que defensi els seus interessos).

Estadi l: Moral heterònoma o d’obediència i por al càstig. •Es valora l’acció segons les conseqüències que tingui. •Es jutja que està bé sotmetre’s a les regles imposades i obeir perquè els altres ho manen. •La raó per actuar és principalment evitar el càstig. •La perspectiva social és egocèntrica (no entenen que els altres tinguin interessos diferents als seus).

Nivell ll: Convencional (dos estadis)

Estadi IV. Sistema social establert i consciència. •Comença l’autonomia moral perquè es compleixen les normes i els compromisos per responsabilitat. El que està bé és ser responsable i complir els compromisos. •La seva raó per actuar és el compliment de les normes. Les han de complir tots per al bé de la societat. •La perspectiva social està encaminada a mantenir l’ordre social. Pren el punt de vista del sistema establert.

Estadi lll: Expectatives de relacions interpersonals. •Les persones creuen que està bé fer allò que s’espera d’elles (complir amb els diferents rols). •La seva raó per actuar és ser acceptades i estimades pels altres. •La seva raó per actuar és ser acceptades i estimades pels altres. •La perspectiva social s’amplia: els interessos personals deixen pas als interessos compartits i als acords entre les persones.

Nivell lll: Postconvencional (dos estadis)

Estadi VI. Principis ètics universals •El que està bé és seguir els principis ètics triats per un mateix. •Les raons per actuar són la creença i el compromís vers els principis morals. Segueixen la regla d’or: “Fer als altres el que vulguis que et facin a tu”. •Perspectiva social: des d’un punt de vista moral del qual se’n deriven els acords socials.

Estadi V. Drets prioritaris i contracte social. ·A vegades cal modificar les lleis o fins i tot incomplir-les si van contra dels principis morals (com la vida o la llibertat). Està bé complir amb el contracte social sempre que aquestes lleis defensin les persones. •Les raons per actuar són protegir els drets i ajustar-se a les lleis pel bé de tothom. •Les raons per actuar són protegir els drets i ajustar-se a les lleis pel bé de tothom. •Perspectiva social: considera dos punts de vista: el legal i el moral i reconeix que a vegades entren en conflicte.

va idear els dilemas morals, n'hi ha de dues classes:

Reals (obtinguts epr els mitjans de comonicació.)

Hipotètics (allunyats de la vida real)

diu que

- Els valors poden variar d’una cultura a una altra, els raonaments en els quals es fonamenten tots, segueixen unes estructures semblants. - Evolucionen des d’esquemes morals més infantils i egocèntrics cap a esquemes morals més madurs i altruistes

Períodes del desenvolupament moral (PIAGET), 3 períodes

Moral autònoma (al voltant dels 11 - 12 anys): - S'interioritzen les regles. - Comencen a actuar seguint els seus propis criteris i no per imposició externa. - Les regles poden ser canviades. - Poden compendre diferents opinions. - Valoren els actes tenint en compte les intencions. - Pensen que el càstic s'ha de correspondre amb la gravetat de l'acció.

Moral igualitària progressiva (dels 8 als 11 anys): - Estadi intermedi. - Coparteix característiques del primer i del tercer període.

Moral heterònoma (fins als 7 - 8 anys): - Depèn de les persones adultes. - Mostren interès per les regles i les normes imposades des de fora. - Creuen que les regles són sagrades i permanents. - Tenen un concepte molt estricte del que és correcte i el que no. - Jutgen les accions per les conseqüències. - Si una acció rep càstig és dolenta, i si no, és bona.

Desenvolupent tres principis bàsics:

- És importantíssima l'estimulació del pensament en temes morals. - Hi ha diferents estadis de cada persona. - Els estudis superiors són més evolucionats que els inferiors.

Els seus representats són:

Kohlberg

Piaget

Teories de l'aprenentatge social
Defensen que:

La importància d'un model que l'infant ùgui imitar seguit d'un reforç positiu perquè la conducta es fixi.

Teories psicoanalitiques
Segons Freud:

La moralitat la formen els infants a partir de la relació amb els pares i la completen al voltant dels 5-6 anys.

Auggmentar que el desenvolupament moral es realitza en l'edat infantil mentre es confugura el superjò o consciència

Teories biològiques
es basen en:

Defensar que els valors com ara l'ajuda mútua es transmetien per herència genètica per garantir la supervivència de l'espècie.