por Angèlica Platas hace 14 años
482
Ver más
És un aparell que manipula dades seguint una llista d'instruccions.
Un usuari és una persona que utilitza o treballa amb algun sistema, producte o servei; públic, privat, empresarial o professional; en qualsevol moment del seu cicle de vida (disseny, fabricació, transport, utilització, residu). En el llenguatge comú, no especialitzat, actualment se sol entrendre com a usuari només a les persones relacionades a la fase d'utilització, oblidant les altres.
Ja hem vist que un ordinador consta d'una sèrie de perifèrics que l'ajuden a connectar-se amb el món exterior a través d'uns connectors que poden ser interns o externs. Però un ordinador amb els seus perifèrics i endollat al corrent elèctric sense més, ens serveix de ben poc. Necessitem els programes perquè funcioni. Això és el Programari o Software, la part lògica d'un ordinador.
Es denomina Programari a la part intangible d'un ordinador, és a dir, al conjunt de programes i procediments necessaris per fer possible la realització d'una feina.
Programes que s'executen sobre el software de sistema i permeten als usuaris realitzar feines específiques (processadors de textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, programes educatius, compressors, finances...)
programes que permeten crear altres programes (eines que ajuden a un programador a escriure un nou programa). S'acostumen a conèixer amb el nom de llenguatges de programació i existeixen multitud d'ells en l'actualitat Java, C##, Pascal, Cobol, PHP, ASP...)
ïlla en el que és possible dels detalls específics de l'ordinador particular.
Programes que permeten al sistema operatiu comunicar-se amb els perifèrics.
És la base software de qualsevol ordinador. Permet treballar amb l'ordinador i sobre ell s'instal·la la resta de tipus de software.
Cal recordar la definició d'Informàtica que ja hem comentat: «Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d'ordinadors». Aquesta definició implica la concurrència de diferents agents o processos:
* La informació a tractar, és a dir, el conjunt de dades que se li proporcionaran a l'ordinador per a la seva gestió.
* El tractament d'aquesta informació, és a dir, les operacions o transformacions a realitzar amb les dades.
* Els resultats d'aquest tractament de la informació.
L'ús de dispositius d'emmagatzematge massiu resulta imprescindible per a l'ús pràctic dels ordinadors. Ja es va comentar que la memòria RAM és volátil, és a dir, la seva informació desapareix a l'apagar l'ordinador. Per això, es necessiten dispositius que permetin emmagatzemar el sistema operatiu, programes i dades. Aquesta és la funció dels dispositius d'emmagatzematge massius.
Els CDs i DVDs són sistemes d'emmagatzematge basats en tecnologia làser, per la qual cosa es classifiquen com dispositius òptics (al contrari que els discs durs, per exemple, que són dispositius magnètics).
La diferència entre CD i DVD radica en la tecnologia utilitzada en la fabricació dels discos, que permet una major capacitat d'emmagatzematge en els DVDs (4.7 gigabytes) que en els CDs (uns 800 megabytes). A més, aquests discos poden gravar-se una sola vegada (discos grabables) o diverses (discos regrabables).
Les memòries flash són dispositius de tipus electrònic (igual que la memòria RAM) l'ús de la qual s'ha estès a causa de la seva utilització en dispositius digitals com càmeres de fotos, càmeres de vídeo, videoconsoles, ordinadors de mà, etc. La seva capacitat varia entre diversos centenars de megabytes a diversos gigabytes.
Aquest tipus de dispositius són discs durs de petita grandària i fàcils de transportar que es connecten a l'ordinador pel port USB. Inclouen la seva pròpia unitat lectora/grabadora, per la qual cosa poden utilitzar-se en la immensa majoria d'ordinadors actuals (cosa que no passa amb les disqueteres). La seva capacitat és de diversos centenars de megabytes, així que representen un sistema d'emmagatzematge de més capacitat que un disquet (encara que més petita que un disc dur).
El disquet és un sistema d'emmagatzematge de baixa capacitat (els disquets de format 3½ emmagatzemen fins a 1.44 megabytes). El seu funcionament és molt similar al dels discs durs, mentre que es basa en l'escriptura de la informació en un disc magnètic. La unitat lectora no està integrada en el disc, sinó que es presenta en un dispositiu integrat en l'ordinador: la disquetera.
El disc dur és el dispositiu d'emmagatzematge principal en els actuals ordinadors, ja que tots ells inclouen, com mínim, un disc dur. Són sistemes de gran capacitat (diversos centenars de gigabytes de memòria) i estabilitat. A més dels discs durs que s'inclouen en l'interior del PC (interns) també existeixen discs durs externs transportables, que es connecten a la placa base mitjançant ports USB o firewire.
La memòria principal emmagatzema les dades que maneja el microprocesador per a poder dur a terme un procés predeterminat, tant els programes en ús com les dades d'entrada i sortida.
ROM, de l'anglès Read Only Memory (memòria només de lectura), és un tipus de memòria electrònica de la qual només se'n pot llegir la informació que du gravada. Per tant, s'exclou la possibilitat d'escriure-hi un altre pic una vegada aquesta hi sigui fixada. Segurament el tipus d'unitat ROM més famós sigui el disc compacte (CD-ROM), tot i que pot prendre les més diverses formes.
No cal confondre un CD-ROM amb la memòria de sols lectura ROM-BIOS que és un xip de la placa base. Aquesta memòria no volàtil conté instruccions i programes gravats pel fabricant de la mateixa placa base els quals s'encarreguen entre altres coses del reconeixement inicial del maquinari de l'equip i des d'on es pot configurar el dispositiu d'arrancada de la sessió. Cal tenir amb compte, també, que no la pots suprimir ni modificar.
(Random Access Memory, memòria d'accés aleatori) construïda amb transistors i capacitàncies, i que es presenta en forma de mòduls que s'insereixen directament a la placa base. Aquests mòduls tenen capacitat des de centenars de megabytes a uns pocs gigabytes. Un ordinador pot incloure diversos mòduls de memòria i tenir ranures lliures per a una posterior ampliació.
En aquesta secció es van a descriure els perifèrics més importants d'un ordinador, distingint entre dispositius d'entrada, sortida i aquells que permeten el trànsit de la informació en ambdues direccions, i es coneixen com a perifèrics d'entrada/sortida.
A més dels perifèrics citats fins a ara, existeixen altres dispositius que són capaços de rebre i enviar informació, és a dir, poden funcionar tant com perifèrics d'entrada com de sortida.
Pissarra digital
Són unes pantalles en les quals es projecta la imatge generada per l'ordinador, però també pot escriure's en elles, accionar elements amb les mans en lloc del ratolí, i tota aquesta informació es transmet a l'ordinador.
Router
L'encaminador (en anglès, router) és un dispositiu de maquinari per a interconnexió de xarxes. Aquest dispositiu permet assegurar l'enrutament de paquets entre xarxes o determinar la ruta que ha de prendre el paquet de dades.
Mòdem
Un mòdem és un dispositiu que serveix per a modular i demodular, és a dir, convertir la informació digital de l'ordinador en ones de so que passaran per la línia telefònica, i a l'inrevés.
S'utilitza per connectar-se a Internet amb una xarxa telefònica normal, no amb ADSL.
Els perifèrics de sortida mostraran d'alguna forma la informació processada per la CPU. La forma més habitual de mostrar les dades és a través d'un monitor, o d'una impressora si es volen les dades sobre paper.
Altres perifèrics de sortida
Hi ha altres perifèrics de sortida que es poden connectar a un ordinador:
Auriculars
Altaveus
Plòtter
Permet la impressió de grans formats, com pòsters, plànols...
Impressora
La impressora permet transferir la informació de l'ordinador al paper. Aquesta informació pot ser de tipus text, o en imatges (com per exemple, fotos).
Làser
Es basa en la utilització d'un tipus especial de tinta seca (tòner) que s'adhereix a les zones de paper prèviament marcades pel làser. Són impressores d'una elevada resolució i velocitat d'impressió. Són més cares que la resta d'impressores.
Injecció
Injecta directament la tinta mitjançant petites gotes sobre el paper. Són impressores de resolució mitja/alta i baix cost. La velocitat no és excessivament alta. Presenta l'inconvenient de l'alt cost dels cartutxos.
Matricial
Es basa en la utilització d'un cap o matriu d'agulles que pressionen una cinta contínua tintada (de forma similar a les màquines d'escriure tradicionals). Són impressores de baixa resolució, baixa velocitat i solen ser sorolloses. A més, no imprimeixen imatges. No obstant això, presenten l'avantatge que poden imprimir formularis amb còpies carbó, la qual cosa les fa útils per a l'administració
Velocitat
Es mesura amb el nombre de caràcters per segon (cps) o amb el nombre de pàgines per minut (ppm).
Defineix la qualitat del full imprès, i s'expressa com el nombre de punts per polzada (dot per inch, dpi). Evidentment, a més resolució, més qualitat d'impressió.
Monitor
Aquest és el dispositiu més utilitzat per a visualitzar la informació generada per l'ordinador. Es connecta a la CPU a través d'una targeta gràfica, que tradueix la informació generada per l'ordinador per ser presentada visualment. Poden distingir-se diferents tipus de monitors en funció de la tecnologia utilitzada per a la seva fabricació:
Velocitat de refresc
n el cas de monitors CRT, mesura el nombre de vegades que s'actualitza la imatge en pantalla per segon. Hauria de ser superior a 75 Hz; en cas contrari, s'observa un parpelleig de la imatge que pot causar fatiga visual.
Grandària de pixels
Dimensió de cadascun dels punts de color del monitor. Quant menor és aquesta grandària, més gran és la qualitat del monitor. Aquesta grandària està avui dia entorn dels 0.25-0.28 mm.
Resolució
Mesura el nombre de punts de color (píxels) de la pantalla, en particular el nombre de píxels en l'eix horitzontal i el nombre de píxels en l'eix vertical, igual que es definia la resolució de la targeta gràfica. Així, una possible resolució podria ser 800x600. Cal tenir en compte que la qualitat del monitor depèn no només de la seva resolució, sinó també de la seva grandària. Així, una resolució de 1024x768 pot ser adequada per a un monitor de 17", però insuficient per a un monitor de 21".
Grandària
Mesura la diagonal del monitor en polzades (representades per comillas ") i sol variar (en monitors estàndard) entre 14" i 22".
Cristall líquid (LCD)
Pantalles planes basades en la tecnologia de cristalls líquids. Cada vegada són més habituals per la seva petita grandària i alta resolució.
Tub de raigs catòdics (CRT)
Similar al televisor tradicional, la imatge es genera al colpejar els electrons generats pel tub en la pantalla. Són monitors més econòmics, encara que també més voluminosos.
Els perifèrics d'entrada són els dispositius connectats a la CPU que s'encarreguen de proporcionar-li les dades, tant en forma de text (teclat) com en forma gràfica (ratolí). A més dels perifèrics d'entrada ja esmentats, existeixen uns altres l'ús dels quals és força habitual.
Altres perifèrics d'entrada
Existeixen altres dispositius capaços de funcionar com a perifèrics d'entrada de l'ordinador. Des d'un joystick o un volant per a jocs, a un escàner per a digitalitzar imatges, qualsevol dispositiu capaç de generar algun tipus de dades i transmetre-les a l'ordinador és capaç d'actuar com a perifèric d'entrada. Per exemple, una tableta digitalizadora, permet escriure o dibuixar sobre una superfície i fins i tot substituir al ratolí en la gestió de l'entorn gràfic.
Actualment, a causa de l'auge dels dispositius digitals, podem considerar perifèric d'entrada a qualsevol càmera de fotos o vídeo digital, webcam, etc.
Lectors de codis de barres
Pantalla tàctil
Webcam
Tauleta digitalitzadora
Micròfon
Joystick
Escàner
Ratolí
Des de l'aparició dels entorns gràfics dels sistemes operatius, el ratolí ha pres un protagonisme cada vegada més gran en l'ordinador. És un dispositiu que és capaç de determinar la posició del cursor a la pantalla mitjançant el moviment d'una esfera en la seva base (com és el cas del ratolí tradicional) o el desplaçament d'un raig làser (ratolins òptics). El ratolí se sol connectar a l'ordinador per un port sèrie PS/2, encara que cada vegada més la seva connexió es realitza mitjançant USB.
Teclat
Aquest dispositiu és, juntament amb el ratolí, el perifèric d'entrada més habitual, i s'utilitza per a la introducció de dades alfanumèriques, ordres al processador, escriptura de programes, etc. Els teclats es connecten a la placa basi a través de ports sèrie o USB.
Existeixen diferents tipus de teclats en funció de les seves característiques: inalàmbrics (es comuniquen per infrarrojos, ràdio, o bluetooth), ergonòmics (adaptats per a una millor escriptura segons l'anatomia de les mans), flexibles (poden enrotllar-se com un pergamí) i fins i tot virtuals (es generen sobre una superfície buida per làser). Malgrat això, les tecles que disposen tots aquests teclats són, a grans trets, les mateixes. En la següent figura es mostren algunes de les tecles d'ús més habitual, i s'expliquen a continuació:
El microprocesador (o CPU) és el cervell de l'ordinador, encarregat de l'execució de programes i procés de dades. Tots els dispositius que realitzen procés de dades, des d'un ordinador a una agenda electrònica, inclouen algun tipus de microprocesador.
Com ja s'ha vist anteriorment, la placa base disposa d'una sèrie de ranures en les quals poden connectar-se targetes que expandeixen les possibilitats de l'ordinador. Aquestes targetes d'expansió permeten millorar el funcionament del PC per a, per exemple, mostrar imatges d'alta qualitat en el monitor, escoltar música d'alta fidelitat, o connectar-se a Internet.
Altres targetes
Altres tipus de targetes que pots trobar en el teu ordinador són les targetes sintonitzadores de ràdio o TV, o les targetes de xarxa, que permeten la connexió de mòdems per a l'accés a Internet.
Targeta de so
Aquesta targeta permet reproduir i gravar so a l'ordinador. Encara que, igual que les targetes gràfiques, moltes plaques base inclouen un xip integrat per a la gestió del so, és molt habitual utilitzar una targeta de so connectada a la placa base i amb connexions externes per a altaveus, auriculars i micròfon.
Targeta gràfica
La targeta gràfica, també coneguda com targeta de vídeo, permet visualitzar en el monitor de forma gràfica les dades que el microprocesador envia. Aquesta targeta s'insereix en una ranura de la placa base, permetent connexions externes com la del monitor. Existeixen plaques base que ja duen un xip integrat que evita l'ús de targetes gràfiques; això pot abaratir el cost de l'ordinador, encara que la qualitat d'imatge pot ser que no sigui tan alta.
Unitat aritmético-lògica
Aquesta part del microprocessador s'encarrega exclusivament de realitzar les operacions aritmètiques (summes, restes, multiplicacions i divisions) i lògiques (comparances).
Unitat de control
Aquest component controla i sincronitza el funcionament dels components interns del microprocessador i la comunicació amb la memòria. Bàsicament, s'encarrega d'accedir a les dades de la memòria i enviar-les a la unitat aritmético-lògica, juntament amb les instruccions de les operacions a executar. A més, inclou el rellotge intern que envia senyals de control als diferents components.
Rellotge extern
Velocitat amb la qual el microprocesador es comunica amb la resta d'elements de l'ordinador. És de l'ordre de 200 Mhz.
Rellotge intern
Aquest rellotge marca el ritme de funcionament de la CPU, és a dir, la velocitat amb que s'executen instruccions quan ja es disposa de totes les dades necessàries. La velocitat dels procesadores actuals pot superar els 3 Ghz.
Entre tot l'embull de cables que s'observa en l'interior d'un ordinador es pot observar una espècie de superfície amb un gran nombre de circuits integrats i distints elements connectats a ella: és la placa basi. Aquesta placa connecta els principals components de la CPU, com són el microprocesador, la memòria principal i les distintes targetes d'expansió. Aquests components es connecten a la placa basi a través de ranures o zócalos. En la següent figura es mostra una placa basi amb les seves distintes connexions.
Ports
A més dels diferents components que es connecten a la placa base directament, aquesta també disposa d'una sèrie de connexions externes accessibles per a la connexió de diferents perifèrics. A aquestes connexions se les coneix com a ports, i es diferencien entre si per la velocitat de transmissió i el tipus de dispositius que es poden connectar a ells. És important que es coneguin els ports que disposa un ordinador abans de realitzar la compra de qualsevol perifèric.
PCMCIA
Connexió pròpia de dispositius portàtils a la qual es poden connectar targetes per a expandir els seus ports.
Firewire
Aquest port és molt similar al port USB, encara que pot transmetre a major velocitat (fins a 800 megabits per segon). Se sol utilitzar per a connectar discos durs, càmeres de fotos i de vídeo.
USB
Transmet una gran quantitat d'informació (fins a 480 megabits per segon) i poden connectar-se a ell tot tipus de dispositius. A més, és possible connectar fins a 127 dispositius a un sol port USB.
Subtema
Transmeten més informació que els ports sèrie, ja que envien diversos bits simultàniament (en paral·lel). Encara s'utilitzen per a algunes impressores i escàners, però tendeixen a a ser substituïts per ports USB.
Sèrie
Els ports sèrie es caracteritzen per enviar la informació bit a bit, per la qual cosa s'han utilitzat per a dispositius que transmeten petites quantitats d'informació, com el teclat i el ratolí. Encara que existeixen diversos tipus (a imatge hi ha dos ports PS/2 i dos ports COM), tendeixen a desaparèixer en favor dels ports USB.
