LES FUNCIONS SINTÀCIQUES
ATRIBUT
Fan funció d’atribut les paraules ressaltades en negreta a les següent oracions:
- Jo sóc un mariner. (respon a la pregunta: què sóc jo?)
- Tu ets la Clàudia. (respon a la pregunta: qui ets tu?)
- La senyora és bona. (respon a la pregunta: com és la senyora?)
- L'esclava no està feliç. (respon a la pregunta: com està l'esclava?)
L’atribut és el complement que dóna una informació sobre la natura, la identitat o l'estat del subjecte. Per ser més precisos, l'atribut expressa qui/què o com és el subjecte, o com està el subjecte. Així, les preguntes pertinents per identificar-lo són:
Què o qui és + (subjecte)?
Com és + (subjecte)?
Com està + (subjecte)?
COMPLEMENT PREDICATIU
(CPred)
El predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre.
Si volem emfatitzar el que expressa el predicatiu, el substituïm per en i repetim el complement, precedit de la preposició de i separat per una coma de la resta de la frase:
En Joan en va molt, de brut .
l complement predicatiu dels verbs fer-se , dir-se , elegir i nomenar se substitueix per en :
T'has fet mal?-Te n' has fet?
Els verbs predicatius com trobar-se , presentar-se , tornar-se... substitueixen el complement pel pronom hi :
En Joan s'ha tornat molt brut - En Joan s' hi ha tornat.
COMPLEMENT CIRUMSTANCIAL
(CC)
El complement circumstancial (CC) és el complement del verb que expressa una circumstància de l’acció verbal; és a dir, expressa el lloc, el temps, la manera, la companyia, l’instrument, la quantitat, la causa, la finalitat, etc.
CC de finalitat (per a què?, amb quina finalitat?)
Ell ho diu pel teu bé.
CC de causa (per què?, per quin motiu o causa?)
La noia plora d’alegria.
La noia ho fa per amor.
CC de companyia (amb qui?)
Aniré a París amb en Josep.
CC d’instrument (amb què?)
Ha trencat el vidre amb una pedra.
CC de quantitat (quant?)
Estudien molt.
CC de manera (com?)
Caminava a poc a poc.
Caminava tranquillament.
CC de manera (com?)
Caminava a poc a poc.
Passejava tranquil·lament.
CC de temps (quan?)
Indica el moment temporal de l’acció verbal
Dinarem a les dues.
Demà farà sol.
CC de lloc (on?)
Indica el lloc on es produeix l’acció verbal
Dinarem a Barcelona.
Treballo a Suècia.
COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
(CRV)
El complement preposicional o de règim verbal sempre és introduït per una de les preposicions següents:
a : Amb aquesta aportació contribuïm a la reconstrucció de la biblioteca.
de : No et descuidis d'avisar-me.
en : Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu.
amb No s'ha fet mai amb gent com aquella.
per : Em preocupo per vosaltres.
El complement de règim verbal o complement preposicional és un complement que sempre va introduït per una preposició, dit d'una altra manera, en tots els casos pren la forma d'un sintagma preposicional.
Aquesta preposició està determinada pel verb i la relació que s'estableix entre tots dos és tal que no es poden desvincular l'un de l'altra.
COMPLEMENT INDIRECTE
(CI)
Se substitueix pel pronom feble li en la 3a persona del singular i els en la 3a persona del plural.
Dedico la cançó a la meva estimada. Li dedico la cançó. (singular)
Dedico la cançó als meus admiradors. Els dedico la cançó. (plural)
El CI s’introdueix per a o per a.
Porto flors a l’àvia.
Preparo un pastís per a la Mercè.
Complementa el verb i el complement directe alhora. Normalment, en una frase sense CD tampoc no hi ha CI.
COMPLEMENT DIRECTE
(CD)
El CD pot ser determinat,
indeterminat o
neutre
Neutre: quan és el pronom demostratiu això, allò o una oració, generalment introduïda per que. Se substitueix pel pronom feble ho.
Vol això. Ho vol.
Porta allò. Ho porta.
Indeterminat: quan és un sintagma nominal presentat per un determinant indefinit, un quantitatiu o sense determinant.Se substitueix pel pronom feble en.
Conta una història. En conta una.
Comprarem tres llibres. En comprarem tres.
Determinat: quan és un sintagma nominal presentat per un article, un determinant demostratiu o un possessiu. Se substitueix pels pronoms febles el, la, els, les
Vol el patinet El vol.
Agafa aquesta pilota. Agafa-la.
El CD es relaciona amb el verb quasi sempre directament, és a dir, sense cap preposició d’enllaç. Per això s’anomena complement directe.
Jo saludo la Marta.
Hem saludat la nova professora de català.
El complement directe (CD) és un complement verbal (es troba sempre dins del sintagma verbal) obligatori, és a dir, que és necessari perquè el verb tingui un significat complet. Si traiem aquest complement, l’oració resultant no té sentit.
COMPLEMENT DEL NOM
(CN)
El complement del nom que s’ha format mitjançant la preposició de es pot substituir pel pronom en:
Cal trobar un exemple de l’exercici que es proposa.
Cal trobar-ne un exemple.
Menja’t el préssec, però no t’empassis el pinyol del préssec.
Menja’t el préssec, però no te n’empassis el pinyol.
El complement del nom és un complement que acompanya un nom i n’expressa alguna qualitat. Aquest complement pot estar format per diferents elements:
Una oració de relatiu:
L'home que viu al pis de dalt.
Una preposició + sintagma nominal:
Una casa de fusta.
Un o més adjectius:
Un vestit nou.
Una combinació de les dues anteriors:
Una camisa vella de quadres.
SUBJECTE
El subjecte d'una oració designa la persona o la cosa a la qual s'atribueix el predicat, és a dir, l'acció expressada pel verb.
En Joan estudia. Les nens ja dormen.
El subjecte sempre concorda amb el verb en persona I nombre:
Jo menjo pomes.
Ells mengen peres.
