Salvador Espriu, un poeta, dramaturg i novel·lista català, va ser una figura clau en la renovació de la prosa catalana del segle XX. La seva obra més destacada, "La pell de brau", és una al·legoria crítica de l'
- Qui és Salvador Espriu?
- Context
- Poema
- Vocabulari
- Anàlisi
- Webgrafía
ÌNDEX
Salvador Espriu.
La pell de brau
La pell de brau
[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
La pell de brau
Sepharad: Nom que l'escriptor nomena a Espanya.
Parany: Instrument dreçat per caçar o agafar animals.
A les palpentes: Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d'ensopegar, de caure, etc.
Esglai: Por causada per la imminència d'un gros perill, d'una desgràcia sobtada.
Context
Poesía Social
Desenvolupa les seves idees contra el franquiste, aquest poema està format per tristesa i queixes en contra d'una Espanya no lliure.
Utilitza el mite de Sepharad, lloc d'origen dels sefardites per referir-se a Espanya.
Al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra
Brian Perdomo
Sandra Parras
Comentari
Conclusió
En el poema, el poeta tracta de fer una crítica a la situació d'aquella època ja que troba que no hi ha llibertat i segueixen un règim franquista en el qual moltes persones moren, com diu el poema per una sola persona, el dictador Franco. Es busca el desig d'una Espanya unida, lliure i sense diferències per sempre. La crítica a la dictadura franquista.
Veu poètica
De manera que aquest dona opinions com:
1.Proposta de modernitzar la societat.
2. Canviar a través de l’acció cultural.
3. Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
4. Inconformisme i voluntat de lluita.
La veu poètica es transment a través de Salvador Espriu
de manera que aquest vol arribar a reflectir la seva
opinió sobre Espanya en primera persona.
Figures retòriques
Humanització: Dóna la capacitat de viure a Sepharad.
Comparació: Compara l’aire amb una mà.
Metàfora: Utilitza la paraula fills per a referir-se a la gent de la península.
Analisi mètrica
Tampoc compta amb rima.
No tenen un nombre determinat de síl·labes.
Cinc estrofes.
Contingut
Crida a la modernització de l’estat, demanant un en ordre, en pau i lliure.
Referència a la visió antiquada dels governants.
Tristesa al veure les morts innecessàries de persones i el no ser lliures per el moviment actual.
Reflexió sobre la situació la qual es vivia en Espanya en aquell precís moment.