Fibrosi pulmonar

Lisää tämän kaltaisia

NORMA OFICIAL MEXICANA PROY-NOM-030-SSA2-2017, PARA LA PREVENCIÓN, DETECCIÓN, DIAGNÓSTICO, TRATAMIENTO Y CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL SISTÉMICA

luonut lady stormborn

MAPA MENTAL DEL VPH (PROYECTO)

luonut Castillo Flores

PARKINSON (EP)

luonut Ana Milena Gutierrez Escobar

Modelo Psicosocial

luonut Nuria Galiana

Fibrosi pulmonar

Diari 16 dies

Día 16 (14/03/2011) -Informació: El pacient té febre! Aquesta notícia va ser la primera que vam rebre l’endemà del trasplantament. D’entrada ens vam espantar, però de seguida ens van tranquil·litzar. Una certa resposta de l’organisme és el mínim que es pot esperar. Si la febre dura gaire ens amoïnarem Realment la febre no va durar i un parell de dies després el pacient va poder tornar a casa. A partir d’aquell moment hauria de prendre un tractament amb immunosupressors semblant al que prendria si li haguessin fet un trasplantament de pulmó, però amb menys nivells de fàrmacs. També hauria de venir a l’Hospital per anar fent seguiment de com progressava la malaltia. Tot plegat ha representat més de sis anys de feina. Des d’aquell dia d’octubre del 2004 en que l’Anna va dir “tinc una idea!” hem fet un llarg camí. Hem après moltes coses sobre els pneumòcits i sobre els pulmons, sobre el funcionament de les cèl·lules i el funcionament dels hospitals. Però també sobre la vida i la mort i sobre la malaltia i els malalts. Un camí llarg i apassionant que aviat arribarà a la fi. -Hipotesi: Seguirà progressant igual? Anirà més lenta? S’aturarà la progressió? Potser empitjorarà?

Día 15 (11/03/2011) -Informació: I finalment, va arribar el dia. Ja ho teníem tot preparat per a poder fer el primer trasplantament. Ja teníem prou cèl·lules, els pacients seleccionats, tots els permisos i la infraestructura a punt. En definitiva, ja teníem dia i hora per fer el primer trasplantament. Al pacient se li va fer un tractament similar al d’un trasplantament de pulmó. Anàlisis per comprovar l’estat de salut i diverses vacunes, ja que caldria administrar immunosupressors per evitar el rebuig de les cèl·lules. Durant el procés, que dura menys de deu minuts, el pacient no està ben bé anestesiat sinó que simplement està sedat. Això vol dir que està adormit, però que es recupera en pocs minuts. Aleshores va ingressar per estar en observació durant els tres següents dies. El control ja estava del tot en mans dels metges, però tots plegats estàvem pendents del telèfons per saber qualsevol novetat.

Día 14 (08/03/2011) -Informació: Un cop enllestits els preparatius va arribar l’hora d’obtenir les cèl·lules provinents de pulmons humans que faríem servir per als trasplantaments.Com que l’origen era exactament pulmons de donants d’òrgans, el sistema de treball era semblant al que es fa servir quan hi ha un trasplantament de pulmó. Per començar calia que l’equip que vam organitzar estigués sempre localitzable. Una donació pot tenir lloc en qualsevol moment, i cada hora que passa el nombre i la qualitat de les cèl·lules que s’obtenen va disminuint. També calia organitzar la manera com ens feien arribar el pulmó i el procediment de recollida. Podria ser molt complicat, però de nou, com que la xarxa de trasplantaments d’òrgans ja existeix des e fa molts anys, la cosa va ser relativament senzilla. Els primers pulmons van ser una feinada. El procediment d’obtenció de cèl·lules podia començar a les nou del matí i no s’acabava fins les quatre de la matinada. Tot plegat fa que t’adonis de com ha millorat la medicina i de la feinada que fa molta gent per salvar vides, però també, i sobretot, de la generositat de molta gent i de com de fràgil és la vida.

Día 13 (04/03/2011) -Informació: Al llarg de tots aquests mesos els tràmits burocràtics per la patent van seguir el seu curs, i quan finalment es va aprovar ja teníem llum verda per publicar el treball. Per fantàstics que siguin els resultats, no serveixen de res si no estan contrastats per la comunitat científica. I per fer-ho, la manera habitual és publicar-ho en una revista especialitzada en el tema. També es presenten els resultats en els congressos científicos. Finalment, com que tot plegat semblava obrir una porta a un tractament per una malaltia va tenir una certa repercussió als medis de comunicació. Fins i tot vam fer una roda de premsa per explicar que era exactament el que havíem trobat.

Día 12 (01/03/2011) -Informació: Una vegada enllestits tots els permisos, contactes i col·laboracions vam haver d’aprendre a obtenir les cèl·lules de nou. El motiu és senzill: no és el mateix un pulmó de rata que un pulmó humà. Per començar és molt més gran. Això sembla una obvietat sense importància, però ens va portar un grapat de problemes nous. A més, tot el material que teníem era pràcticament inútil per treballar amb un òrgan tan gran.Però un pulmó humà no només és més gran. La manera com hem de treballar també és diferent. No podíem arriscar-nos a contaminar-lo mentre fèiem la obtención... Semblava complicat, però ràpidament vam aconseguir centenars de voluntaris d’arreu del món. -Hipotesi: Quin volum de líquid calia posar per netejar-lo? Quant enzim feia falta per digerir les unions entre cèl·lules? Com ho fem per fer circular els líquids per l’interior del pulmó?

Día 11 (25/02/2011) -Informacio: Plantejar-se fer un estudi amb pacients requereix primer de tot contactar amb un hospital. Només en un hospital es pot fer això. I només pot fer-ho un metge. De manera que cada pulmó que féssim servir havia de passar els mateixos controls que si anés a ser trasplantat. Això vol dir que calia fer-hi estudis d’immunologia per veure compatibilitats Tot plegat va representar un grapat de mesos contactant amb els grups que ens havien d’ajudar, omplint papers i aprenent noves maneres de treballar. I negociant costos, perquè cada cosa d’aquestes val diners. Hipotesi: El cas de les rates, les cèl·lules que trasplantàvem les obteníem del pulmó d’una altre rata, però en el cas dels humans com ho podíem fer?

Día 10 (22/02/2011) -Informació: Quan aconsegueixes un resultat interessant en una recerca científica, pots fer dues coses: publicar-ho, o patentar-ho. Si es tracta d’una cosa amb interès purament acadèmic el que toca és publicar-ho en una revista especialitzada del camp en concret en que treballaves. És important perquè per valorar la feina que fem els científics el que es fa és mirar quins treballs has publicat i a quines revistes. Però si el resultat que has obtingut té aplicacions pràctiques, hi ha la possibilitat de patentar-ho. -Hipotesi: Funciona igual el tractament en humans?

Día 9 (18/02/2011) -Informació: Les primeres impressions eren prometedores, però calia fer les analítiques per saber-ho del cert.Els nivells d’hidroxiprolina en animals trasplantats eren quasi iguals als dels animals control. A les microfotografies podíem veure com la zona del pulmó afectada per fibrosi quedava limitada a petites àrees que no tenien res a veure amb les grans lesions dels pulmons malalts. De fet, semblava que el tractament no només aturava la progressió de la fibrosi sinó que aconseguia revertir-la en part. L'experiment havia sigut un exit.

Día 8 (15/02/2011) -Informació: Esperar és una de les coses més pesades que hi ha. Però aquesta vegada teníem una cosa per anar fent boca: el pes dels animals.Cada dia algú anava a pesar-los i de seguida introduíem les dades a l’ordinador per veure com anaven les corbes de pes. La cosa es va posar interessant quan vàrem començar amb els trasplantaments. La primera cosa que vam veure era que el fet de trasplantar feia que encara perdessin més pes. Passats un parell de dies de pèrdua de pes els animals van recuperar el creixement

Día 7 (10/02/2011) -Experiment: Finalment, amb el disseny a punt i tots el permisos signats, ja podíem posar fil a l’agulla.Havíem comprat un tipus concret de rates anomenades “rates Lewis”. Aquestes rates es fan servir en estudios de transplantament d'organs. Amb aquestes rates també els permeteix fer l'experiment sense necessitat de fer servir immunosupressors El primer que vàrem fer va ser induir la fibrosi administrant la bleomicina a totes les femelles excepte les del grup control. També vam començar a mesurar el pes de cada un dels animalsen una habitació on es controla la temperatura i la humitat i a més es regula que hi hagi dotze hores de llum i dotze hores de foscor.

Día 6 (07/02/2011) -Experiment: Amb tot això ja teníem clar quins grups experimentals anàvem a fer, però abans de començar calia fer unes quantes coses més. L’experiment havia de durar tres semanes. Al final de l’experiment els animals s’havien de sacrificar per obtenir mostres de pulmons per fer fotografies al microscopi, però també en guardaríem de congelats per determinar coses relacionades amb la fibrosi. Volen mesura el pes dels pulmons. Calia demanar permisos per fer l’experiment. Avui en dia ja no es pot fer qualsevol cosa amb animals d’experimentació.

Día 5 (02/02/2011) -Problema: Per arribar a conèixer bé la malaltia i poder tractar-la, necessitem models animals punt en el nostre cas, fem servir rates. No es poden fer tractaments amb cèl·lules en cultiu perquè hi ha molts tipus de cèl·lules diferents implicades. -Hipotesi: Es te que provocar una fibrosi pulmonar a una rata (intenten que la malaltia sigui molt semblant a la dels humans). Van fer 2 grups de rates: un de rates amb fibrosi pero sense transplantament. I l'altre era transplantar cèl·lules a animals que no estiguessin malalts. Si tot anés bé, al final veuríem un pulmó normal. -Estrategia rates: Primer en rates malaltes femella se li traspasen cèl·lules sanes d'un animal mascle. I al final posen colorant que teneix el cromosoma.

Día 4 (31/01/2011) -Experimentació previa: Quan es va plantejar la idea del nostre tractament, en el primer que varem pensar és qué aixó ja ho hauria fet algú. En lloc d'ara fa un transplantament de tot el pulmó, podrien trasplantar una certa quantitat de pneumotics tipus 1. En els anys 90, la Unió Europea finança un estudi en el qual els països van comparar la malaltia

Día 3 (28/01/2011) -Informació previa: Per desgràcia, de moment, poca cosa, tot i que naturalment, s'ha buscat tota mena de tractaments. En un cas de fibrosi pulmonar idiopàtica es pot fer relativament poca cosa. Les persones amb fibrosi pulmonar es cansen de seguida. S'han buscat tractaments, medicaments, però no han funcionat. L'únic tractament que es pot Fer anar als pacients d'FPI és un transplantament de pulmó. La malaltia semblen condicions de resistir.

Día 2 (26/01/2011) -Informació previa:Els pulmons tenen una particularitat que comparteixen amb pocs òrgans: estan en contacte amb l'ambient exterior. Cada vegada que respirem, entren als pulmons com partícules de pols ... Però de vegades les defenses no són suficients i sé causen danys a la paret alveolar. Quan el teixit pulmonar normal es va substituint pel teixit fabricat pels friblasts, es parla de fibrosi pulmonar idiopàtica.

Día 1 (24/01/2011) -Objectiu: Estan fent recerca i l'objectiu és curar una malaltía, què és la fibrosi pulmonar -Informació: la paret que separa l'interior de l'pulmó fins a l'interior dels vasos sanguinis. La paret és massa gruixuda, ni l'oxigen, ni el CO2 podran travessar la i no arribaran al lloc. Com més gran sigui la superfície, més gasos es podran intercanviar cada vegada que respirem. Hi han pneumotics un són el tipus 2 que tenen la forma arrodonida, al tipus 1, són relativament fràgils... També i han fibroblasts.

Que es?

La fibrosi pulmonar es una afecció en el teixit profund dels pulmons es va cicatritzant. Aixó fa que el teixit es torni gruixut i dur. Això dificulta recuperar l'alè i és possible que la sang no rebi prou oxigen.