Models teòrics de l'aprenentatge motor
Models Cognitius
Models dinamicecològics
Teoria del Bucle Tancat
(ADAMS 1971)
Aspectes clau de la seva teoria
Caràcter Cibernètic, té estructures de memòria
ja que rep informació obtinguda de l'exterior
i del propi humà
Paper actiu de l'aprenent (cognitiu)
resol problemes i pot reaccionar
davant condicions(ambient)
Caràcter cognitiu humà
(no com l'animal)
L'humà es converteix en un processador
actiu d'informació
Influències de les següents
teories conductistes
Aprenentatge automàtic i no cognitiu
Equipotencionalitat en que dubta que
l'aprenentatge d'animals i humans
tinguin les mateixes característiques
essencials
Reacciona contra el caràcter empíric
Desenvolupament de la teòrica
L'empremta perceptiva
Tenir una percepció sensorial de l'acció i a partir
de la resposta elaborar una correcció (feedback)
de l'error
Etapa Motriu: no és necessari el coneixement dels resultats
perquè la correcció que s'efectua es troba en la pròpia informació sensativa
Etapa verbal-motriu: és necessari conèixer el resultat,
ja que la correcció s'efectua a partir d'aquests
L'empremta mnèsica
Encarregat de seleccionar i iniciar el moviment
3 causes fonamentals
1. Requeriment d'una retroacció per part de
l'empremta perceptiva
2. Capacitat de record que l'emprenta perceptiva
es limita a fer un reconeixement del moviment
efectuat però no un record
3. Empremta perceptiva és la que crea l'inici de
l'acció i aquesta acció no requereix d'una correcció
perquè no tindrà un error.
Teoria de l'esquema
(SHITCH 1975)
Antecedents
d'altres teories
Reacicona de manera semblant a Adams,
envers el mètode conductista d'estudi
d'aprenentatge d'habilitats
Reacciona contra la falta de base empírica
amb algunes formulacions teòriques de
la psicologia cognitiva
Reacciona en contra d'alguns aspectes
de la teoria del BUCLE TANCAT
No poder emmagatzemar en la memòria
totes les habilitats com les que poden realitzar
No poder solucionar allò que encara no tenim
cap experiència
Desenvolupament
de la seva teoria
Esquemes Motors
Reconeixement
de la resposta
Producció
Programes Motors
Memòria a
llarg termini
Memòria a
mig termini
Memòria a
curt termini
KELSO
Estructura
Aparell locomotor
Més de dos elements
que interactuen recíprocament
Els elements estan
realcionats amb l'ambient
Patró de comportament
Més d'un l'autoorganització
és de multiestabilitat
L'atractor serà que tendeix
a mostrar-se més
Inestabilitat
Nou patró
Pot ser
irreversible
Pot ser
reversible
Control del moviment
Variable
Si hi ha canvi
Canvia llavors
la variable col·lectiva
Això provoca uns canvis de patrons
de comportament dinàmics
Definició
El sistema humà és complex i s'autoorganitza
per adaptar-se a les variables ambientals
i aconseguir així poder estabilitzar-se
Aspectes claus
de la teoria
Té la base de Beinstein
No es pot crear una mateixa llei universal
per a tothom. Cada un és diferent
El sistema obert és aquell que es troba
en no-equilibri
Neix de la teoria del CAOS
Elements amb comportament no lineal
Crítiques a la perspectiva
dinamicoecològica
Conclusions difícils de confirmar,
es poden explicar d'una millor manera
des de la perspectiva cognitiva
La regressió infinita
Falta de solidesa a l'hora d'explicar
sobre l'aprenentatge
Gamma molt reduïda
d'habilitats estudiades
És molt utilitzat en els
models matemàtics
BEINSTEIN
definició
El sistema de moviment consisteix en la coordinació global
de la resposta al problema plantejat i falta d'informació
que organitza l'aparell locomotor
Aspectes claus
de la teoria
No sempre el moviment és el mateix
El SNC tendeix a adaptar-se
a l'acció més econòmica
L'ésser humà soluciona un problema
davant el processament
Aspectes rebutjats
davant la seva teoria
Graus de llibertat
en el SNS
Variabilitat del moviment
humà
S'oposa que no vol el mateix
processament motor humà
que en un ordinador
HAKEN, KELSO I BANZ
forma
Moviment en fase
en accelerar el moviment, l'error de la
freqüència que segueix varia per
Moviment fora
de fase
en accerlerar el moviment, l'error
de la freqüència varia i al final
es converteix en moviment en fase
Aspectes claus
de la teoria
Cos tendeix a economitzar el moviment
L'ésser humà només pensa en fer el moviment
L'ésser humà s'imagina com ha de fer el moviment i és l'aparell locomotor el que s'ha d'encarregar de traduïr-la