Sector Primari
tIPUS
L'EXPLOTACIÓ
FORESTAL
És la talla de boscos i selves per treure un màxim benefici i aprofitament econòmic d'aquests.
La major part dels boscos es localitzen en zones deshabitades (Rússia,
Canadà, Brasil i Estats Units).
SILVICULTURA
És la ciència, la tècnica i l'art destinada a la formació i cultiu de boscos.
Té el paper d'ajudar a evolucionar els boscos aprofitant els factors ecològics.
MATERIALS QUE S'EXTREUEN
FUSTA
És el principal producte forestal i la única matèria prima.
S'utilitza en la construccií i en la industria del moble i del paper.
És natural, reciclable, renovable i biodegradable.
LLENYA
És una font d'energia renovable
Les branques i els trossos de fusta s'utilitzen com a combustible.
RESINA
S'obté de diferents espècies de pins.
S'utilitza per fer pegamento, xiclets, pintures i tintes.
SURO
Es treu de l'escorça de les alzines sureres.
S'utilitza per fabricar taps i sabates, en la construcció i en la moda i el disseny.
QUININA
Substància que prové del quino. És un arbre molt alt que creix a les selves de Amèrica del Sud i en parts d'Àfrica.
La quinina s'extreu de l'escorça d'aquest arbre.
S'utilitza per combatre febres altes.
CAUTXÚ
És un producte de'alguns arbres dels boscos verges de la zona equatorial.
Acostuma a ser de plantació.
L'EXPLOTACIÓ DELS BOSCOS
EQUATORIAL
Selves situades en zones càlides amb pluja abundant i regular tot l’any (Amazones, Congo, Amèrica del Sud).
S’obtenen fustes valuoses com la caoba, banús, cautxú, etc.
BOREAL
Es localitza a l’hemisferi Nord i en zones de clima
fred (boscos de coníferes).
TEMPERAT
. El bosc més característic de les zones temperades és el de fulla caduca (faig, roure, castanyer).
DESFORESTACIÓ
La desforestació és la pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny i pèrdua de la fertilitat del sòl.
Causes
Increment de població
Agricultura extensiva
Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques
Propietat de la terra
L'AGRICULTURA
HISTÒRIA DE L'AGRICULTURA
És descobreix al neolític quan veuen possibilitat de
conrear fa uns 10.000 anys.
A finals del segle XVIII, a Gran Bretanya, es va iniciar una revolució agrícola. Aquests canvis van provocar un augment de la producció, i això va provocar: una millora de l'alimentació i una didminució de la mortalitat i augmentar la població.
A finals del s.XIX la majoria de pagesos van marxar a la ciutat per buscar feina i el camp es va despoblar.
ELS PAISATGES AGRARIS
OPENFIELD
Camps oberts sense
cap mena de tanca
TOWNSHIP
Enormes extensions de
terreny dividides en parcel·les
de traçat geomètric
BOCAGE
Camps tancats per mitja
d'arbusts o parets
ELEMENTS DEL PAISATGE AGRARI
PARCELES
Camps oberts
sense delimitacions
Camps closos
amb delimitacions
ELS SISTEMES DE CONRREU
Policonreu
diferents productes
Monoconreu
un unic producte
Regadiu
es subministra aigua
Secà
només reben aigua de la pluja
Intensiu
molt poblats
Extensiu
poc poblats
EL POBLAMENT
Dispers
Cases disperses
Centrat
Cases agrupades
FACTORS QUE CONDICIONEN L'ESPAI AGRARI
HUMANS
VOLUM DE POBLACIÓ
Alimentar una població cada vegada més nombrosa ha fet que s'estengui la superfície conreada i que es millori el rendiment de les terres.
TÈCNIQUES AGRICOLES
països desenvolupats
les tècniques agrícoles modernes
han fet que augmenti la producció
països subdesenvolupats
fan servir tècniques tradicionals, per això les collites són menys abundants
DESTIACIÓ FINAL DE LA PRODUCCIÓ
En l'agricultura de subsistència consumeixen
els mateixos que produeixen.
En l'agricultura de mercat s'especialitza en un producte o varis perquè la producció es destinada a la venda.
POLÍTIQUES AGRÀRIES
El govern pren mesures
lleis de reforma agraria
plans hidrologics que permeten
regar noves terres
ajuts economics als agricultors
altres
FÍSICS
CLIMA
Cada planta necessita unes condicions de temperatura i humitat determinades per poder créixer. Per això, a cada zona hi creixen unes especies o altres.
RELLEU
L'altitud i el pendent condicionen
l'activitat agrària, per això es conrrea
a planes o valls
De vegades a causa del pendent
s'han de crear terrases i feixes.
SÒL
Cada espècie necessita un terreny unes característiques diferents. La quantitat d'oxigen del sòl i la capacitat per retenir l'aigua depen de la mida i porositat dels grans. Cada sòl té una composició química i biològica que en determina el grau d'acidesa i la riquesa en nutrients minerals i matèria orgànica.
ELS SISTEMES AGRARIS
Espais no urbanitzats amb característiques diferents
TRADICIONALS
Tenen com a finalitat la subssistència dels
pagesos i les seves families, que cultiven
diverses especies i fan servir eines
rudimentaries.
Agricultura itinerant
Consisteix en cremar la vegetació per fer la terra més fèrtil.
Es practica en zones tropicals d'Àfrica i d'Amèrica del sud
Agricultura de secà
Consisteix en dividir el terreny en parcel·les. Una d'elles la deixen en guarè durant un temps perquè recuperi la fertilitat. S'utilitza a la part meridional de l'Àfrica , a l'Amèrica central i a l'est d'Amèrica del sud.
Agricultura monsònica
Consisteix en utilitzar molta mà d'obra i un treball molt minuciós per cultivar. S'utilitza basicament en zones del sud-est asiàtic.
TECNIFICATS
Tenen unes caracteístiques determinades
que responen als gustos del mercat,
juntament amb els preus competitius.
Són aquells en que la producció
està destinada a produir pels mercats.
Hi ha diferents tipus d'agricultura tecnificada
Agricultura de plantació
Són enormes plantacions de terreny on hi treballa m'a d'obra barata. A Àfrica, Amèrica central i del sud i en algunes zones d'Àsia.
Agricultura cerealista tecnificada
És una agricultura extensiva d'alt rendiment. Són enormes parcel·les regulars amb molts beneficis i amb poca m'a d'obra. A les planes dels Estats Units, Canadà i Austràlia.
Agricultura atlàntica
S'hi fan servir tecnologies modernes, com la selecció de llavors, sistemes informàtics per controlar el creixement...
Es dóna als païssos del vessant atlàntic europeu.
Agricultura mediterrania moderna
Aquesta agricultura s'ha adaptat a les necessitats del mercat aplicant noves tecnologies, com: la canalització de l'aigua i els moderns sistemes de regadiu. Als païssos de la ribera mediterrània.
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
És un sistema d'agricultura en la qual la producció que s'obté d'una superfície serveix per alimentar les persones que hi treballen.
En alguns casos, quan cultiven més del que els hi cal, poden vendre'n part.
La qualitat del producte depent de la fertilitat del sòl, de les eines que tenen...
Aquest sistema predomina en varis païssos de l'Àfrica Subsahariana o en parts del centre i sud-Amèrica. també a la Polinesia i Papua Nova Guinea.
AGRICULTURA DE MERCAT
És la forma d'agricultura en qual la producció està destinada a ser venuda. Pot tenir un caràcter intensiu o extensiu.
INTENSIU
Busca molta producció en poc espai.
Provoca més desgast del terreny.
Pròpia dels païssos industrialitzats.
EXTENSIU
Depnet d'una superfície més gran.
Desgasten menys el terreny.
S'obtenen menys beneficis.
El pas de l'agricultura de subsistència a l'agricultura de mercat comença als païssos desenvolupats amb la Revolució industrial.
Objectius:
Augmentar les vendes
Reduir els costos
Estalviar mà d'obra
LA RAMADERIA
RAMADERIA TRADICIONAL
Complementa l'agricultura, perquè el bestiar serveix per treballar el camp i produir adobs.
ES practica a zones tropicals, monsòniques i mediterranies.
RAMADERIA EXTENSIVA
Es practica en grans extensions de terra.
Necessita menys capital peer a inversions, mà d'obra i alimentació que la ramaderia intensiva.
S'acostuma tenir el ramat estabulat, alimentat amb pastures naturals complementades amb pinsos i farratges cultivats.
RAMADERIA DE SUBSISTÈNCIA
Sorgeix nomès en els paisatges molt secs on gairebé no hi ha agricultura.
Sorgeix dels pastors nòmades.
RAMADERIA INTENSIVA
Busquen la màxima productivitat.
Es practica en explotacions especialitzades a les quals es destina molt de capital en la mà d'obra, instal·lacions i aliments per el menjar.
Pretenen obtenir el màxim benefici en el menys temps possible.
RAMADERIA DE MERCAT
Té com a objectiu vendre la producció al mercat i obtenir el màxim benefici
LA PESCA
TIPUS DE PESCA
AUTOCONSUM
Es practica a la costa en embarcacions petites
Fan servir mètodes artesans (arpons, hams, xarxes...)
Les captures van destinades a l'autoconsum i en alguns casos al mercat local.
És un recurs important en els païssos subdesenvolupats
LITORAL O COSTANER
Es realitza a la costa en embarcacions petites o mitjanes equipades amb material depenent l'especie que es vulgui pescar.
Disposen de bodegues amb cambres frigorífiques o ammb gel per conservar el peix.
D'ALTURA
Es fa a alta mar en vaixells de gran tonatge equipats amb aparells moderns amb varies funcions necessaries.
La majoria disposen ja d'un equip per preparar el peix per portar-lo directament al mercat. Porten la fàbrica al mateix vaixell.
INDUSTRIAL
Té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures. per això també necessita més capital per equipar els vaixells i per investigar nous sistemes de pesca.
TRADICIONAL
És un tipus de pesca que utilitza tècniques tradiciondesarrollades. S'utilitza basicament per l'autoconsum, només una petita part va destinada al mercat.
La practiquen barcos petits en zones costeres.
ZONES PESQUERES
PRINCIPALS ZONES PESQUERES. No tots els punts del mar són igualment rics en pesca. Les captures són més
abundants en uns llocs anomenats caladors, que solen estar situats:
A les zones on la plataforma continental és extensa, es a dir caladors.
A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids.
a les zones costaneres a prop de les quals passa un corrents marí fred.
TÈCNIQUES DE PESCA
PESCA D'ARROSSEGAMENT
És un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca pel fons del mar.
És un dels mètodes de pesca industrial menys selectius que es dur actualment a terme, és pot realitzar des de les aigües costaneres de 16 metres de profunditat fins a les més fondes de 2000 m.
Podem diferenciar dos tipus principalment de pesca d’arrossegament :
Les destinades a capturar diverses espècies de fons (com els peixos plans, les cigales...) i els demersals (com el bacallà, la merluza,...).
Les destinades a la captura de espècies de superfície o entre dos aigües, per la captura de sardines... Les destinades a la captura de espècies de superfície o entre dos aigües, per la captura de sardines...
És molt destructiva per a la biodiversitat i el seu ús pot portat probablement a l’extinció d’espècies i hàbitats sencers.
PALANGRE
Consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca "individualment" a cadascun d'aquests hams.
La mida d'aquests hams depèn dels peixos que hom pretén pescar.
TREMALL
Format per peces d’aproximadament 1,5 m d’alçada per uns 80 a 100 metres de longitud, aproximadament
Consta de tres xarxes, de les quals les dues exteriors són iguals i cadascuna d’elles s’anomena armall. La xarxa interna té la malla molt més petita i la seva superfície és d’aproximadament el doble que la dels armalls.
ENCERCLAMENT
Tipus de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt mes gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
AMB SONAR
El sonar és un sistema de navegació i localització similar al radar però que, en lloc d'emetre senyals de radiofreqüència, emet impulsos ultrasònics i detecta on estan els peixos més grans, per pescar-los més facilment.
DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES
Tipus de pesca on fan servir descarregues electriques per matar els peixos, així només han de recollir-los perquè queden flotant a l'aigua, poden matar a part de peixos, a dofins o altres espècies que no serveixen per a la pesca.
PROBLEMES
L'ESGOTAMENT DELS CALADORS
Es produeix a causa de la pesca excessiva o sobreexplotació
L'ABOCAMENT DE RESIDUS
A provocat la destrucció de moltes espècies vegetals i animals. Normalment són d'origen industrial i urbà.
AIGÜES JURISDICCIONALS
Zones económiques exclusives on poden pescar els països. Al 1892 la ONU va fixar els seus l'límits fins les 200 milles respecte la costa. Això suposa un perill cap a les flotes pesqueres d'alguns païssos ja que els caladors nacionals són insuficients per a les necessitats de peix, i obliga a negociar a través de l'UE acorts pesquers amb altres països.
EL SECTOR PRIMARI
UE
A Europa nomès el 5% de la població es dedica a feines agrícoles i el secor primari representa el 2% del PIB comunitari.
AGRICULTURA EUROPEA
A partir de la revolució agrícola (s. XVIII) les creixences han donat fruit a una agricultura moderna, avançada productiva i rendible.
Els paisatges característics són:
MEDITERRANI
Combina l'agicultura de secà amb la de regadiu.
CENTREEUROPEU
Gran rendiment gràcies a la mecanització i rotació de conrreus.
LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC)
Determina polítiques agricoles dels païssos membres.
Al començament tenia 3 objectius:
Modernitzar les explotacions per augmentar la productivitat.
Posar uns preus assequibles per als consumidors.
Garantir als agricultors un nivell de vida raonable.
Per aconseguir-ho, la UE va destinar el 70% del seu pressuposta la PAC
En uns anys els païssos van començar a produir molt. ja que a ells els interessava produir molt encara que s'hagues de destruir, ja que la UE els coomprava excedents.
Actualment la UE destina menys de la meitat del pressupost a la PAC
S'han establert quptes de producció per evitar excedents.
Es mantenen les subvencions nomès per aquells que usin tècniques respectuoses amb el medi ambient.
POLITICA PESQUERA COMUNA (PPC)
La UE és la tercera potència pesquera mundial.
La UE estableix quotes de pesca pels païssos per evitar la sobrepesca i protegir l'entorn marí i les especies amenaçades.
Concedeix ajuds econòmics que afavoreixin a l'aquïcultura i negocia acords amb païssos no comunitaris per pescar als seus caladors.
Espanya
El sector primari ocupa més del 5% de la població activa i aporta només el 2,8% del PIB. Es un sector modern.
D'UNA AGRICULTURA TRADICIONAL A MODERNA
Fa temps més del 70% de la població es dedicava a l'agricultura. el procés de modernització va ser lent.
A mitjans del s. XX es va produir una crisi de l'agricultura tradicional, que a partir dels anys 60 es va convertir en tecnificada.
L'AGRICULTURA ESPANYOLA EN LA PAC
Quan espanya es va unir a la UE va coincidir amb les reformes de la PAC, que va establir quptes a la producció i va reduir els preus de certs productes, per tant van oerjudicar a l'agricultura espanyola.
Però la incorporació també va se avantatjosa ja que es van beneficiar de les subvencions i d'altres ajuts econòmics.
Ara els espanyols s'hauran d'acostumar a les exigencies que demanen les darreres modificacions de la PAC per poder rebre ajuds econòmics.
LA RAMADERIA ESPANYOLA
Ens aporta el 40% del valor de la producció del sector primari.
Avans la ramaderia anava lligat amb l'agricultura (adobs, clima..). Actualment no tenen cap relació. Predomina la ramaderia intensiva i estabulada
Espanyaté una important cabanya ramadera.
ESPANYA, UNA POTÈNCIA PESQUERA
És un dels principals païssos pesquers del món, gràcies a l'aqüicultura principalment.
La incoporacio a la UE va renovar i modernitzar el sector. També va provocar uns costos que va obligar a deixar la feina a alguns pecadors. Actualment la pesca artesana i la industrial conviuen.
Amb la plataforma continental espanyola es insuficient per cobrir el consum nacional per això els acords pesquers són fonamentals.
L'EXPLOTACIÓ FORESTAL
A Espanya no es gaire important, ja que no hi ha excessius boscos. A més estan amenaçats pels constants incendis.
Les que s'exploten més són el pi i l'eucaliptus.
Catalunya
Aporta l'1,56% del PIB català. l'espai rural ocupa un 70% del territori però nomès un 30% del total representa la superfície agrària utilitzada.
LA incorporació a la UE va provocar la pèrdua de molts llocs de treball i la reestructuració del sector.
ELS PAISATGES AGRÍCOLES CATALANS
AGRICULTURA MEDITERRANIA DE SECÀ
Zona del Sud-Est dedicada al conreu de cereals i a l'explotació de vinya, olivera i fruita seca.
Han adaptat les explotacions en funció de les noves orientacions del mercat, la industria agroalimentària i la PAC
REGADIU
Es concentra al voltant dels canals
La majoria d'arees de regadiu són fruit de grans obre iniciades al s. XIX.
Destaquen els fruiters i els arrosars.
AGRICULTURA CONSOLIDADA
Fortament integrada en el desenvolupament de la indústria agroalimentària.
AGRICULTURA PERIURBANA
Ocupa espais amenaçats per la expansió urbana i la construcció d'urbanitzacions.
AGRICULTURA A LA ZONA PIRINENCA
Són menys productives que les altres arees.
CARACTERÍSTIQUES DEL SECTOR PRIMARI ACTUALMENT
Les activitats agraries van haver d'adaptar-se als canvis econòmics i a la creixent urbanització (1986). I li va donar força ala ramaderia. Característiques:
La importància de la ramaderia respecte l'agricultura.
la integració de les activitats aggràries dins de la indústria agroalimentària.
L'extensió del treall a temps parcial en contrast amb la dedicació de la pagesia tradicional.
un important procés de tecnificació.
Aquestes característiques provoquen que el producte final agrari sigui format per un 60,4% per ramaderia, que un 6,6% correspongui als productes agrícoles i el 3% a les explotacions forestals.
LA CREIXENT IMPORTÀNCIA DEL SECTOR RAMADER
PORCÍ
Més de 6 millions de porcs. Representa el 65% de tota la producció.
AVIRAM
Produeix carn i ous.
BOVÍ
S'ha reduït el bestiar de producció lletera i s'ha incrementat el ramat destinat a la carn i a la cria excessiva.
OVÍ I CABRUM
LA PESCA
Sobretot pesca costanera. (Roses, Tarragona...)
la integració a la UE va comportar una important renovació tecnològica, tot i que el nombre de vaixells es va reduir.
La disminució de captures és deguda en l'increment de la producció en aqüicultura.
EL SECTOR FORESTAL
Tot i que hi ha molta superfície de boscos, l'explotació de la fusta i el suro representen molt poca part del producte final agrari.
El sector primari
a l'actualitat
Sector primari: 70%
Sector secundari: 20%
Sector terciari: 10%
Hi ha una societat poc desenvolupada científicament, amb un ús menyspreable de maquinària. L'estat de desenvolupament es correspon amb el dels països europeus en els inicis de la Edat Mitjana, o als actuals països en desenvolupament.