ROMÀNIC

Geografia

Escandinàvia

Sud Itàlia

Nord Península Ibèrica

Illes Britàniques

Europa Central (França i Alemanya)

CRONOLOGIA: (finals X-principis XIII)

fX-XI: Primer Romànic

fXI-mXII: Romànic Ple

mXII-pXIII: Romànic Tardà.

FERVOR RELIGIÓS (por FI DE MIL·LENI)

DESIG DE SALVACIÓ ETERNA

DONACIONS de l'ARISTOCRÀCIA FEUDAL a canvi d'obtenir la VIDA ETERNA.

DONACIONS ECONÒMIQUES

DONACIONS AGRÀRIES: TERRES

DONACIONS ARTÍSTIQUES

PELEGRINATGE

JERUSALEM

ROMA

SANT JAUME DE COMPOSTELA

ENSALZA EL TRIOMF DE JESUCRIST CRUCIFICAT SOBRE EL MÓN

JUDICI FINAL

MONSTRES

VISIONS INFERNALS

ANTECEDENTS

Orde Benedictí (S.VI)

Regla benedictina: "ORA et LABORA".

VOTS: Obediència, Castedat, Pobresa.

DONACIONS de l'ARISTOCRÀCIA FEUDAL a canvi d'obtenir la VIDA ETERNA.

DONACIONS ECONÒMIQUES

DONACIONS AGRÀRIES: TERRES

DONACIONS ARTÍSTIQUES

RESULTAT: Enriquiment dels ordes monacals i corrupció dels abats (finals S. XI).

REFORMA CLUNIACENCA -CLUNY-BORGONYA-FRANÇA (finals S. XI).

UNIFICACIÓ DE LA VIDA MONÀSTICA

CONTEXT SOCIO-POLÍTIC

Final Invasions Bàrbares

Tranquil·litat política diversos regnes europeus

Implantació FEUDALISME

PIRÀMIDE SOCIAL: NOBLESA I ESGLESIA

TERRES DE CONREU I VASSALLATGE

S.XI: BONANÇA ECONÒMICA

RESORGIR DE LES CIUTATS

NAIXAMENT BURGESIA: COMERCIANTS I ARTESANS

Supremacia de l'ESGLÉSIA: focus cultural

LES CRUADES per ALLIBERAR TERRA SANTA dels MUSULMANS

CONTEXT ECONÒMICO-CULTURAL

PELEGRINATGE

Obertura de VIES de COMUNICACIÓ COMERCIAL importants

ITINERÀNCIA DE MESTRES I ARTISTES LOCALS

ESTILS REGIONALS prenen RESSONÀNCIA EUROPEA

Veneració de les RELIQUIES de sants

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

DINAMISME RURAL

PROGRESSOS TÈCNICS

ARQUITECTURA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ART MONÀSTIC I ARISTOCRÀTIC

PRINCIPAL

CATEDRALS

CARACTERÍSTIQUES

ORIENTACIÓ EST-OEST

RECUPERACIÓ DEL TRANSSEPTE

FORMA CREU LLATINA

CATEDRALS

ESGLÉSIES DE PELEGRINATGE

FORMA CREU GREGA

ESGLÉSIES

MONESTIRS

MONESTIR COM A METÀFORA DE LA CIUTAT DE DÉU

CASTELL COM A REPRESENTACIÓ DEL PODER TERRENAL

OBLIT TRADICIÓ GRECORROMANA CLÀSSICA

NO-MÍMESI

NO-CANON

NO-NATURALISME

PARADIGMA NOU

VALOR METALLS PRECIOSOS

FUNCIÓ AL·LEGÒRICA DE LA IMATGE/ SIMBOLISME

INTEGRACIÓ A L'ARQUITECTURA

ESCULTURA, ARQUITECTURA I PINTURA al SERVEI de la GLÒRIA DE DÉU.

ARQUITECTURA CIVIL

ALBERGS

HOSPITALS

CASTELLS

INDRETS ELEVATS

EMMURALLATS

TORRE DE L'HOMENATGE: + alta, de vigilància.

CASTELL DE LOARRE (Osca)

MURALLES ÀVILA

CARCASSONA

ARQUITECTURA RELIGIOSA

ESTILS

ITÀLIA

INFLUÈNCIA GRECORROMANA

INFLUÈNCIA BIZANTINA

ELEMENTS CONSTRUCTIUS

ÚS DEL MAÓ

ÚS DE MATERIALS ANTICS (MARBRE)

NAUS AMB VOLTA

PREFERÈNCIA DECORACIÓ MURAL

INDEPENDÈNCIA DELS TRES EDIFICIS (PISA)

BAPTISTERI

CATEDRAL

CAMPANAR

PENÍNSULA IBÈRICA

CATALUNYA

INFLUÈNCIA LLOMBARDA (Arcs Cecs)

SANT CLIMENT DE TAÜLL/ SANTA MARIA DE TAÜLL (S.XI) Lleida

SANT VICENÇ DE CARDONA

CATEDRAL DE LA SEU D'URGELL

ARAGÓ

INFLUÈNCIA MOSSÀRAB

SAN PEDRO DE LÁRREDE

INFLUÈNCIA LLOMBARDA

CATEDRAL DE RODA D'ISÀVENA

CATEDRAL SANT PERE DE JACA

NAVARRA

SANTA MARÍA DE EUNATE (S.XII)

ESGLÉSIA DEL SANT SEPULCRE DE SANT PERE DEL RÍO

CASTELLA-LLEÓ

SANT ISIDORO DE LLEÓ

CATEDRAL DE ZAMORA

CÚPULA BIZANTINA

CASTELLA

SAN MARTÍN DE FRÓMISTA (Palència)

SANTILLANA DEL MAR

SAN ESTEBAN DE SEGÒVIA

SANT VICENÇ D'ÀVILA

GALÍCIA

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTELA

CATEDRAL DE TUI

CATEDRAL D'OURENSE

CONJUNTS MONACALS

r

Als monestirs, pensats com una ciutat tancada, la sala capitular, església, dormitori, refectori, cuina, biblioteca, ... es van estructurar l voltant del claustre, un pati central enjardinat, símbol de la vida en comú, el recolliment i la meditació.

CATALUNYA

Santa Maria de RIPOLL

Sant Martí del Canigó

Sant Joan de les Abadesses

ARAGÓ

Sant Joan de la Penya

NAVARRA

Sant Salvador de Leyre

CASTELLA

Santo Domingo de Silos

ESCULTURA

FUNCIONS

DECORATIVA

IMATGERIA ESCENES BÍBLIQUES

TEMÀTICA

EXTERIOR(portalades i capitells)

NOU TESTAMENT

VIDES DE SANTS

ANTIC TESTAMENT

INTERIOR (Claustres i interiors esglèsies)

ANIMALS FANTÀSTICS

MOTIUS FLORAS, VEGETALS I GEOMÈTRICS

ESCENES VIDA QUOTIDIANA

CLAUSTRES

Santo Domingo de Silos

Monestir de Sant Cugat del Vallès

Claustre de Sant Pau del Camp

PORTALADES

TIMPÀ

TEOFANIA (Crist en Majestat) o Maiestas Domini

TETRAMORF

ARQUIVOLTES

24 ancians de l'APOCALIPSI

BRANCALS o MUNTANTS(JAMBAS)

LLINDA (dintel)

MAINELL (mainel) o TRENCALLUM (parteluz)

MARE DE DÉU

PRINCIPALS PORTALADES

ABADIA DE MOISSAC

a

CATEDRAL DE VÉZELAY

a
SANTA MARÍA MAGDALENA DE VÉZELAY

SANTA MARÍA MAGDALENA DE VÉZELAY

CATEDRAL D'ARLES

SANTA MARIA LA REAL DE SANGÜESA (NAVARRA)

PÒRTIC DE LA GLÒRIA DE SANT JAUME DE COMPOSTELA

SANTA MARIA DE RIPOLL (MONESTIR)

a

TRETS ESTIL·LÍSTICS (ESCULTURA)

FIGURES HIERÀTIQUES

ROSTRES INEXPRESSIUS

ABSÈNCIA DE PERSPECTIVA

ABSÈNCIA DE FONS: PAISATGE O ARQUITECTURES

ADAPTACIÓ FORMES AL MARC ARQUITECTÒNIC

HORROR VACUI

PERSPECTIVA JERÀRQUICA

GEOMETRITZACIÓ I SIMETRIA

POLICROMIA

TALLES DE FUSTA (ESCULTURA DEVOCIONAL)

MATEIXES CARACTERÍSTIQUES QUE L'ESCULTURA EN PEDRA

TEMÀTIQUES

MARIA (com a TRON DE LA SAVIESA Sedes Sapientiae) amb Jesús a la falda.

CRUCIFIXIÓ

Amb estigmes: PASSIÓ de Crist

Sense estigmes: Crist TRIOMFANT.

MAJESTAT: Imatge de Crist VESTIT

Davallament de la Creu

En una capella propera a l'entrada

Apareix Maria, Sant Joan, dones Santes i altres personatges històrics.

Excepcions

Talla en Vori (Crucifix de Ferran i Sança.

Relleus en Bronze

Portes de san Zenó

Relleus d'argent arca reliquies de Sant Isidor

Frontal de Silos

Coure daurat

Esmalt champlevée (buidat)

gemmes