par Raquel Fragueiro Il y a 8 années
422
Plus de détails
El periode de lluites i hostilitats entre els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix acabà finalment amb una pau signada l'any 1278.
No va ser definitiva ja que deu anys més tard es va tenir que signar una altra.
L'única filla del vescomte Arnau de Castellbò, Ermessenda, va contraure matrimoni amb Roger Bernat II de Foix l'any 1208.
La casa Foix posseïa un dels dominis més grans del sud de França i volia engrandir-lo al sud dels Pirineus.
En morir Ermessenda, l'any 1230, tots els drets de la casa Caboet-Castellbò van anar per la família Foix.
La família Foix abusava cada vegada més dels seus drets.
L'any 1185,Arnalda, l'única filla i hereva dels Caboet, es va casar amb l'hereu del vescomtat de Castellbò = totes les possessions i els drets dels Caboet van passar a la família dels Castellbò.
Els vescomtes de Castellbò van intentar ignorar el vassallatge que devien al bisbe, com a senyors de Caboet. Això comporta nombroses enemistats entre bisbe i vassalls.
Per assegurar-se una ajuda contra la violència dels nobles feudals, l'Esglèsia d'Urgell va infeudar les valls d'Andorra a la família dels Caboet = el bisbe els va cedir una part de l'administració dels seus béns a canvi de protecció i ajuda.
Els Caboet tenien el dret de ser rebuts honorablement a les valls i rebre de cada parròquia l'import equivalent a les despeses que ocasionaria el seu allotjament per uns dies.
Quèstia: Alternativament es pagaria un tribut fix de 4.000 sous al bisbe (anys parells) i una suma de diners al comte que fixaria segons la seva voluntat (anys imparells)
Justícia: El comte i el bisbe tindrien uns representants a Andorra.
Servei militar: estaven a la disposició del bisbe i el comte si hi havia una guerra però no si la guerra era entre ells.
Arrel de la implantació d'un castell al Roc d'Enclar que va ordenar el comte les rivalitats van reapareixer.
Van signar un segon Pariatge amb els següents punts:
Edificació de fortaleses: el castell seria enderrocat i mai més cap dels dos senyors podria edificar sense l'acord de l'altre.
Notari: cada senyor nomenaria un notari o notaris.
Un dels primers documents coneguts que parlen d'Andorra és de l'any 843.
És la donació del rei franc Carles el Calb al seu vassall Sunifred I, compte d'Urgell.
Durant els segles IX i X, els comtes d'Uregell van consolidar progressivament el seu poder econòmic i polític dins el comtat. De mica en mica es van anar deslligant del domini dels reis francs als quals devien obediència.
Així, a partir de la fi del segle X fins al segle XII, els comtes d'Urgell van anar traspassant les seves possessions d'Andorra a favor dels Bisbes d'Ugell.
El domini dels comtes d'Urgell a les valls d'Adorra va durar fins el 1133 quan el comte Ermengol VI va cedir al bisbe Pere Berenger tots els béns i els drets que tenia a Andorra.
