La decadencia

Plus de détails

NUEVO ORDEN MUNDIAL

par Ana suarez

Guerra Fría: División de dos bloques

par Carolina McCakes

Edvard Munch

par Dany Herrera

Las consecuencias de la revolución Rusa

par paula arnezeder

Literatura catalana dels segles: XVI-XVII-XVIII

Canvis polítics i crisi cultural

Causes culturals. La situació de la llengua

El llatí torna a revitalitzar-se com a llengua de cultura seguint les pautes marcades per l'Humanisme, en el seu desig de retornar a les arrels clàssiques.

Causes de l'afebliment econòmic, polític i social de finals del segle XIV i al llarg del segle XV

Unió de Ferran II d'Aragó amb Isabel I de Castella

Extinció de la dinastia catalana

Crisi econòmica

Crisi demogràfica

porque se llama asi

contradiccio

el terme "Decadència" és rebutjat actualment per tots els estudiosos, ja que una "decadència" suposa, finalment, una desaparició, i la cultura catalana no va desaparèixer.

perque

perquè són poques les obres cultes que s'escriuen en català i la qualitat d'aquestes és notablement inferior en relació a les obres catalanes medievals.

El procés de castellanització

La Guerra de Successió

Carles II, últim rei de la dinastia dels Habsburg, mor l'any 1700 sense descendència. A partir d'aquest moment s'obre una crisi dinàstica, que va desembocà en l'anomenada Guerra de Successió, en la qual s'enfrontaren els partidaris dels dos candidats a ocupar el tron d'Espanya

La castellanització de la cort

El castellà comença a introduir-se de manera lenta. En primer lloc, la cort escastellanitza, no oblidem que Ferran d'Antequera pertany a la dinastia dels Trastàmara. Els nobles abandonen el Principat i se'n van a viure a la vora del rei

La Decadencia

que paso

Entre els segles XVI i XVIII la Corona d'Aragó va viure una sèrie de canvis polítics i culturals que van marcar la seva evolució posterior.

politica

la Corona d'Aragó s'uneix a la Corona de Castella

cultural

es produeix una important disminució de la producció literària en la nostra llengua.

fragmentacio interna

- una visió fragmentada de la cultura i de la llengua. - una pèrdua de consciència política unitària.

De més a més, aquesta fragmentació es detecta també en els àmbits polític, social i econòmic. Els segles XVI i XVII són més crítics per a Catalunya que per a València.

A mesura que avança el segle XVI, els països de parla catalana comencen a perdre contacte entre ells pel que fa a l'àmbit cultural. Mentre que fins al segle XV el català fou una llengua força unitària