Entre els segles XVI i XVIII, la literatura catalana va patir una sèrie de transformacions significatives, marcades per una fragmentació interna en els àmbits polític, social i econòmic.
El llatí torna a revitalitzar-se com a llengua de cultura seguint les pautes marcades per l'Humanisme, en el seu desig de retornar a les arrels clàssiques.
Causes de l'afebliment econòmic, polític i social de
finals del segle XIV i al llarg del segle XV
Unió de Ferran II d'Aragó amb Isabel I de Castella
Extinció de la dinastia catalana
Crisi econòmica
Crisi demogràfica
porque se llama asi
contradiccio
el terme "Decadència" és rebutjat actualment per tots els estudiosos, ja que una "decadència" suposa, finalment, una desaparició, i la cultura catalana no va desaparèixer.
perque
perquè són poques les obres cultes que s'escriuen en català i la qualitat d'aquestes és notablement inferior en relació a les obres catalanes medievals.
El procés de castellanització
La Guerra de Successió
Carles II, últim rei de la dinastia dels Habsburg, mor l'any
1700 sense descendència. A partir d'aquest moment s'obre una crisi dinàstica, que va desembocà en l'anomenada Guerra de Successió, en la qual s'enfrontaren els partidaris dels dos candidats a ocupar el tron
d'Espanya
La castellanització de la cort
El castellà comença a introduir-se de manera lenta. En primer lloc, la cort escastellanitza, no oblidem que Ferran d'Antequera pertany a la dinastia dels Trastàmara. Els nobles abandonen el Principat i se'n van a viure a la vora del rei
La Decadencia
que paso
Entre els segles XVI i XVIII la Corona d'Aragó va viure una sèrie de canvis polítics i culturals que van marcar la seva evolució posterior.
politica
la Corona d'Aragó s'uneix a la Corona de Castella
cultural
es produeix una important disminució de la producció literària en la nostra llengua.
fragmentacio interna
- una visió fragmentada de la cultura i de la llengua.
- una pèrdua de consciència política unitària.
De més a més, aquesta fragmentació es detecta també en els àmbits polític, social i econòmic. Els segles XVI i XVII són més crítics per a Catalunya que per a València.
A mesura que avança el segle XVI, els països de parla catalana comencen a perdre
contacte entre ells pel que fa a l'àmbit cultural. Mentre que fins al segle XV el català fou
una llengua força unitària