LES CRÒNIQUES
Cronistes importants
Ramon Muntaner
La crònica de Muntaner pareix més un llibre ja que va destinat a un gran auditori. La crònica relata els fets de Jaume I. El propòsit de l'obra és doble: té una finalitat moralitzadora perquè el rei està convençut que ha viscut esdeveniments importants. D'altra banda, és un ensenyament per als reis del futur, finalitat didàctica. Característiques de la seua crònica:
Exageracions
Remarca als prínceps de la casa d'Aragó i dels seus herois preferits. Demostrant el seu excel·lent estil de narrador.
Apel·la al públic.
Utilitza fórmules emprades pels antics joglars: què us diré?.
Interrogacions retòriques
Són pròpies dels discursos destinats a ser llegits. Posa en boca del públic preguntes que es faran quan escoltin la crònica.
Bernat Desclot
La crònica de Bernat narra els fets anteriors a Jaume I, els regnats de Jaume I i el seu fill i també la conquesta de Mallorca. Característiques de la seua crònica:
Diàlegs
Recrea comverses entre personatges i fa descripcions detallades de tot allò que explica, a vegades els personatges pareixen més literaris que reals.
Crueltat
El cronista descriu escenes d'una certa cruesa.
Esperit cavalleresc i heroisme
Els monarques eren els autèntics herois i cavallers.
Patriotisme
Mostra una gran fidelitat pels monarques catalanoaragoneses. Són retratats com a herois i també té un sentit patriòtic.
NOMS
Vicent Mas Cabrera 3rC
Arnau Gisbert Berbegall 3rC
Reis: cronistes
Pere el Ceremuniós
Aquesta crònica és un obra autobiogràfica, dirigida al monarca que conta episodis importants i altres menys importants. Conta des del naixement del rei fins cinc anys abans de la seua mort. Destaquen dos característiques:
Pere III tractava de reproduir amb fidelitat els fets passats després de consultar els documents oficials de la cancelleria. Elimina els elements meravellosos i per això és completament diferent de la rest de cròniques.
Providencialisme
En aquesta crònica es nota una preocupació filosòfica de caire providencial.
Jaume I
Aquesta crònica la dicta el mateix Jaume I. Està escrita en primera persona del plural, que era la manera com els monarques feien referència a la seua persona. Narra els fets de la seua vida i el seu regnat de manera cronològica des de la infantesa fins a la mort del rei. Característiques importants:
Objectivitat
Reviu els personatges i evoca els fets amb la màxima fidelitat possible, tret que la distingeix de la resta.
Amor a la terra
Jaume I, manifesta amor per les terres que va conquerir, i sobretot, a la seua ciutat, Montpeller.
Intimitat
Conta detalls que li sorgeixen en la vida quotidiana i mostra els seus sentiments.
Bel·licositat
És el tret més destacable. El rei dona àmplies i detallades visions de les seues companyes militars.
Sentiment religios
Té un to religiós. Destaca la insistència i la freqüència del missatge en la crònica.
Precedents
Als monestirs i a les esglésies s'escrivien les primeres cròniques de la història en llatí. Eren breus i feien referència a la història del monestir o de l'església. Els cronistes recollien per escrit fets. En definitiva els cronistes ens han permet conéixer els fets del nostre passat històric.
Característiques
Sense les gramàtiques mantenen unitat i uniformitat lingüística, gràcies a la cancelleria que creaven una llengua literària comuna.
Tenen un to heroic, amb la intenció de fomentar un sentiment nacional.
Pel que fa a l'autoria, el que destaca és el procés d'individualització progresiva.
Són redactades en contate directe amb el monarca.
Conten fets de l'època contemporània.