Kategóriák: Minden - pirateria

a Carles Cedó Villanueva 5 éve

213

carlescedo@gmail.com

Durante los siglos XVI y XVII, Catalunya experimentó un aumento significativo de bandolerismo, con grupos de entre 20 y 100 hombres que asaltaban personas, masías y convoyes reales.

carlescedo@gmail.com

Catalunya en temps dels Àustria

Pirates, bruixes i bandolers

Bandolers
La repressió

Van harver-hi molts intents de parar el bandolisme fins que el duc d'Alburquerque va arribar amb el seu exercit a Catalunya i vaq acabar amb els bandolers

Els bandolers

Els més coneguts eren

Joan Sala Serrallonga

Perot Rocaguinarda

Eren grups d'entre 20 i 100 homes

Asaltaven persones, masies i combois reials

Causes del bandolisme

Pedrenyal

Concflictivitat amb la corona

Hugonots francesos

Jurisdiccions senyorials i eclesiastiques

Terra de frontera

La geografia muntanyosa

El bandolisme

Els segles XVI i XVII va haver-hi un pic de bandolisme

Bruixes
Els perseguidors de bruixes

El 1617 van have-hi inundacions i per culpa d'això van haver-hi moltes acusacions

Van haver-hi 400 morts

Entre els 1612 i 1622 va haver-hi una perssecició implacable

Un seguit de turents feien que confessesin

Context de bruixeria

Era associada a dones que no eren acceptades per la població

L'inquisició va actuar contra les bruixes

Fent episodis seriosos de persecució de bruixes

Era un fenomen que va afectar tota Europa

Pirates
Atacs pirates

Dragut

Va atacar Pineda

Després va atacar Salou

Les dues amb 11 galeres

L'anys 1527 es va detectar 14 vaixells pirates

Poc despés Badaona va ser inciendiada i van agafar 25 presos

També van atacar Cadaqués, Roses i Palamós

Va se Barba-rossa

La protecció

Totes les masies costaneres va crear torres de guaita per refugiar-s'hi si hi havien atcas des pirates

Un mar perillós

La pitareia barbaresca

Va ser inventat per Solimà el Magnífic

Consitia en atacs breus i ràpids

Els segles XVI i XVIII va ser la època més activa de la piratera

Fins i tot va haver-hi atacs a Barcelona

El context de la pirateria

La Mediterrania va tenir més pirates

Per culpa de la conquesta de Constantinoble

Van haver-hi molt atacs a la costa catalana

Amb ajuda d'embarcacions cristianes

La revolta dels segadors

El tractat dels pirineus (1659)
Catalunya va pagar un preu molt alt per culpa dels rebels catalans i va haver de cedir el Roselló, el Conflent, el Vallespir i el nord de la Cerdanya

El tractat dels Pirineus separava unes terres que havien sigut catalanes desde l'època feudal i sobretot Catalunya perdia Perpinyà

La guerra de separació (1640-1652)
Catlunya va demanar ajuda a Lluís XIII ajuda per expulsar als castellans

A la batalla de Montjuïc va expulsar als castellans

El Corpus de Sang (1640)
Era costum que a principis de juny els segardors es manifestesin a les portes de Barcelona

Amb els allotjaments de militars va haver-hi malestar i per culpa d'això va haver-hi una revolució

Els soldats a Catalunya
1640 a Santa Coloma de Farners es van negar a acollir un continget militar i el duc va autoritazar incendiar la ciutat
1638 7 soldats van morir i van saquejar Palafurgell
Com que es preveien atacs francesos van reclutar 10.000 soldats
Nova guerra amb França
El 1635 el duc d'Olivares va atacar França per la frontera de Catalunya cosa que va fer que Caalunya hagues d'actuar.
La Unió d'Armes
Castella havi d'aporta 44.000 soldats, Catalunya i Portugal 16.000, Aragó 10.000 i València i Mallorca 6.000

Va ser rebutjada dues vegades

La politica d'Olivares
Es va proposar dos objectius

Volia aconseguir una Espanya uniformatitzada i centralitzada sota domini de la corona de Castella

Que la monarquia hispànica tornes a tenir importancia a Europa

Les Institucions

Un imperi massa gran
Vegueries i batllies

Vatlles termes municipals

Estaven dividits en vegueries i batllies

Eren disset institucions

Facilitaven l'administració del país

La generalitat

Format per sis membres dos de cada braç de les corts

Portaven a terme les desicios de les corts

Les corts catalanes

El rei era l'unic que la podia convocar

Format per tres braços: militar, eclesiàstica i popular

Els governadors

Feien que la justicia arribes a tot arreu

Depenien del virrei

La reial audiència

Presidida pel virrei però després presidida per dues sales civils i una d'apel·lació criminal

La màxima autoritat judicial

El consell d'Aragó

Format per un tresorer i un vicanceller a cada comunitat de la Corona

Assesorava al rei

El virrei

Conegut també per lloctinent general

Representatnt del rei al territori

Catalunya durant l'edat Moderna

Nyerros i cadells
Dos bàndols rivals de la noblesa catalana

Cadells

Relacionats amb camperols i classes populars ciutadanes

Nyerros

A favor del senyor feudal

La Societat Catalana
Marginats

Grup més elevat en temps de guerra

Gent pobre i inestable

Pagesia

Activitat agrària catalana

Nombre reduït de pagesos enrriquits per la seva explotació

Burgesia

Van monopolitzar els carrecs principals que van afavorir l'ogigarquia urbana

Mal parada acausa de la crisis

Clergat

Baix clergat

Pugnes del país i enfrontament amb l'autoritat reial

Alt clergat

Monarquia

Noblesa rural

A causa de rivalitats entre els seus membres es van dedicar al vandolisme

Alta Noblesa

Minoritaria

Estructura social
Grup de privilegiats

Els mantenia el poble

Dominava la societat d'un antic règim
La situació econòmica
País rural

Comerç

Bona flota a causa de l'interes en empendre l'aventura Americana

Control de rutes marítimes de la Mediterrània

Industria tèxtil

Llana econòmica

Camp

A partir de la meitat del S.XVII va prosperar

Males collites, plagues i destrucció a causa de guerres

La situació demogràfica
Nombre d'habitants baix

Recuperació de població a causa de l'arribada d'immigrants occitans

Finals Edat Mitjana Pesta Negra