a jassel oller sans 10 éve
409
Még több ilyen
Quan els motors principals i els antagonistes es contrauen junts actuen com a fixadors, estabilitzant l'articulació corresponent i creant una base immòbil sobre la que actuen uns altres motors principals.
Intervenen i col·laboren amb el motor principal, contribuint en la realització efectiva del moviment.
S'oposa totalment al moviment o que inicia i manté el moviment oposat.
Múscul activitat a l'inici i durant el manteniment del moviment.
Classificats segons la forma que presenta la seva inserció:
-Penniforme: forma de ploma.
-Semi penniforme: forma de mitjà ploma.
Classificats segons el numero de ventres musculars que tenen.
-Monogàstrics: un ventre muscular, solen ser la majoria dels msuculs.
-Digàstrics: dos ventres musculars.
-Poligàstrics: diversos ventres musculars.
Classificat segons el numero de caps d'inserció que tinguin.
-Monocaudals: un cap d'inserció, que son la majoria de músculs del sistema locomotor.
-Bicaudals: dos caps d'inserció.
-Tricaudals: tres caps d'inserció.
-Policaudals: diversos caps d'inserció, com per exemple els músculs dels dits.
-Monocelfàlics: son la majoria, tenen un cap d'origen.
-Bicefàlics: uns exemples seria bíceps braquial i bíceps femoral.
-Tricefàlics: uns exemples seria tríceps braquial i tríceps sural.
-Quadricefàlics
Llargs: la longitud predomina sobre les dimensions. Exemples: bíceps, tríceps, sartori.
Plans: predomina l'amplitud sobre la longitud i el gruix. Exemples: Oblics, trapezi o dorsal ample.
Curts: no predomina cap dimensió. Exemple: múscul curt dels dits
Els ossos constitueixen la part més sòlida de l'organisme humà i de la majoria dels animals vertebrats. Serveixen de protecció per les parts toves i de punt de inserció de la majoria dels músculs, per aquesta raó, com òrgan de mobilitat passiva, envolten i preserven, parcialment, els òrgans interns més dèbils i rellevants.
Els ossos tenen en la seva superfície una membrana molt ferma, íntimament adherida a tota la superfície, anomenada periosti, de la qual procedeixen la nutrició i el creixement transversal.
A l'interior del cos o diàfisi, hi ha un conducte medul·lar. Dins d'aquest conducte es troba la medul·la o la medul·la òssia vermella. En la medul·la s'originen els glòbuls vermells de la sang. Si aquesta es lesiona (per radiacions o substàncies químiques), s'atrofia i no produeix glòbuls vermells, la qual cosa provoca una anèmia irreversible.
En aquests casos s'efectuen implants de medul·la, de familiars, per a que sigui compatible.
S'anomena anèmia si el número de glòbuls vermells es inferior al normal. Si és el número de glòbuls blancs que es superior, s'anomena leucèmia.
Als ossos llargs distingim 3 fases, la part central que la anomenem cos o diàfisi, i els dos extrems, que anomenarem epífisi.
L'epífisi superior es denomina epífisi proximal o cranial i l'epífisi inferior es la distal o caudal.
Els extrems estan units al cos per dos cartílags en la gent jove i en els nens. Aquest cartílag es denomina cartílag de conjunció. Amb el temps aquest cartílag s'ossifica, pero abans de d'ossificar-se permet el creixement en longitud de l'os llarg. Si en l'adolescència es lesiona l'os, aquest no creix.
És més important per la seva mobilitat. Característiques:
-Diferents graus de mobilitat
-Tenen càpsula
-Tenen dos tipus de complexes articulars
Hi ha 5 tipus de mètodes d'estudi:
1-Presentació de l'articulació: quins ossos estan connectats.
2-Tipus d'articulació: Artrodia, Tróclea, Encaix recíproc, Trocoide, Condílea i Enartrosi.
3-Complex degeneratiu: està format per la superfície articular i el cartílag hialí.
-Superfície articular: Dues cares dels ossos que es troben una davant de l'altra
-Cartílag hialí: Capa protectora de 6-8 micres d'espessor per protegir-les del desgast.
4-Complex inflamatori: està format per la càpsula articular, la membrana sinovial, lligaments i els fibrocartílags.
-Càpsula articular: Bossa que envolta l'articulació per protegir-la.
-Membrana sinovial: Revers intern de la càpsula articular. És responsable de crear el líquid sinovial que lubrica l'articulació.
Lligaments: Són estructures que mantenen els ossos units i les articulacions estables, poden ser intrínsecs o extrínsecs.
-Fibrocartílags: Són com coixinets que estan entre els ossos. Menisc i rodet.
5-Moviments que desenvolupa
-Eix transversal: Flexió i extensió
-Eix anteroposterior: abducció i adducció.
-Eix vertical: Rotació interna i externa i depronació i supinació.
És de reduïda mobilitat, encara que la suma de totes les articulacions proporciona molta mobilitat. Característiques:
-No tenen càpsula
-Són pròpies de cossos vertebrals
-Tenen funcions amrotiguadores
Uneix dos extrems ossis os a os. Característiques:
-no tenen cartílag hialí
-no tenen càpsula
-són típiques del cap
Segons el tipus d'unió trobem:
-Armònica: os a os, plana
-Dentada: té forma de serra
-Biselada o escamosa
-Esquindelèsi: alguna part de la unió
Segons la fase evolutiva, trobem:
-Sinfibrosi: en nens nascuts recentment
-Sincondrosi: cada any es van fent més dures
-Sinostosi: en l'adult es calcifiquen els cartílags
