a Nyko7 García Romero 12 éve
684
Még több ilyen
La revolució industrial, va ser un canvi ràpid i profunt iniciat a Anglaterra a mitjans del segle 18 que va afectar principalment a la economía agraria i artesanal. Estava dividida en dues etàpes:
- Primera revolució industrial.
- Segona revolució industrial.
Les noves formes de financiació van ser impulsades per les noves necessitats de la vida, van aparèixer:
-La banca, dona crèdits
-Les societats anònimes, compra i venda d'accions a la bosa.
-Cartel, acord formal entre empreses del amteix sector per elimianr la competència en el mercat
-Holding,companyia que regula els activitats d'altres companyies
-Trust, concentració d'empreses del mateix sector sota una mateixa direcció.
La complexitat de les noves empreses i els nous sistemes de producció van fer apareixer nosu sistemes de treball:
- Taylorisme, consistia en forma els treballadors i especialitzarlos en una part de la producció específica, per tant, realitzat el treball en cadena, per tant, reduir treballadors, per tant, menys costos= MÉS BENEFICIS
També va apareixer el Fordisme, de Henry Ford, és una copia del Taylorisme
Van apareixer 3 sectors nous:
-Industria química,colorants o explosius (Nobel),medicaments,etc.
-Nova siderurgia,obtenció de níquel i alumini.
-Les llaunes en conserva, per exemple, van ser molt útil per conservar dies el menjar que s'havia de guardar.
Petroli
La seva aplicació pràtica més important és que serveix per a combustible de el motor d'explosió i va madurar gràcies a Henry Ford(Creador de la primera cadena de cotxes assequibles per a quasi tothom)(Imatge).
Electrcitat
Es va conseguir produir electrcitat per primera vegada.
La seva forma pràctica va ser la il.luminació, transmissió de senyals electromacnetiques,acustiques,etc.
Vaixell de vapor
El vaixell de vapor:
1860- El ferro i l'acer van substituir la fusta, l'hèlix i la caldera es van perfeccionar i van augmentar les dimensions i la capacitat de transport de les embarcacions.
L'obertura de nosu canals van facilitar la navegació continental.
Ferrocarril
El ferrocarril, va augmentar i incrementar l'extensió de xarxes de vies fèrries.L'estat va estar implicat.
1830-Sinagurà la primera via LIVERPOOL-MANCHESTER, ciutats industrials de la antiga i actual Gran Bretanya o UK.
Ferrocarril.
Altres
Tranvia electric,aviació,etc.
Globalització de l'economia produida com a consequència de l'obtenció de primeres matèries.
La conquesta de colonies es un bon exemple de globalitazició
Des de la fi del segle 18 les transformacions econòmiques i tecnològiques van traspassar els límtis de la Gran Bretanya.
Una de els causes va ser el grana ugment de la població.
1850-França,Bèlgica i algunes regions alemanes,txeques i austríaques destacaven com a zones industrials.
Això van convertir a Europa al 1870 la potencia política i econòmica del món.
Les innovacions tècniques van ser aplicades als sistemes productius de les fàbriques.
L'ús de la energia hidràulica, i la llançadora de volant(1733) van ser algunes d'aquestes principals innovacions.
La màquina de vapor va ser sense dubte l'invetn emblemàtic de la revolució degut a que, posteriorment es va aplicar al vaixell de vapor, ferrocarrils,etc.
Màquina de vapor
Estava classificat principalement en :
- Industria tèxtil
- La siderurgia
Siderurgia
El sector siderurgic, el ferro es produia en quantitats petites i la fusta era el combustible per fondre'l.
Amb aquests ferro es fabricaven eines agrícoles.
També servie per construir sistemes de tarsnport com vaixells.
1713-Abraham Darby descobreix que el carbó mineral e spot utilitzar per a fondre el ferro.
1783-Henry Cort, inventa el sistema de pudelació.
Aquests dos aconteixements porten a la fabricació del ferro a la Gran Bretanya.
Tèxtil
El sector cotoner va ser el primer en incorporar les innovaciosn de la producció, estimulat per la prohibició d'importar teles de cotó de l'India i el fet de no estar sotmès a les reglamentacions gremials de la industria llanera.
Aquests sector va actuar mitjançant un sistema esclavista.
Un dels grans avenços per a la indutria tèxtil av ser la llançadora John Kay.
L'augment de la producció va ser bestial.
La mule Jenny
L'increment de la demanda i els sistemes de transports avançats van permetre a Anglaterra expandir el seu comerç(Comerç d'ultramar o comerç internacional) a altres llocs del món.
La cursa colonial va ser una mostra d'aquests fet.
Els vaixells de transport
L'elevat número de tases de natalitat, i el descéns de la mortalitat van estar produits per la quantitat d'aliment disponible i les millores higièniques i sanitàries.
Les transformacions agràries, van precedir i facilitar les transformacions de la industria.
Consequències
Consequències:
- Gran quantitat d'exedent agràri
- Gran quantitat d'exedent de mà d'obra
- Important fluix migratori
- Increment de rentes(Beneficis)
Causes
Nous sistemes de conrreu
La substitució del guaret per els nou sistema Norfolk, l'estabulació de la ramaderia, la introducció de nous conreus,etc. Van ser factors que van tenir com a consequència:
- Exedent d'aliments=Augment demogràfic
- Exedent de mà d'obra pagesa que queda lliure i ha de anar a treballar a la fàbrica
- Increment de les rendes, + demanda
Canvis en la propietat de la terra
Substitució delS Open fields(Camps oberts) per els Enclosures(Encerclaments), és a dir, les terres dels pagesos pobres i petits propietaris va passar a estar en mans de nobles i comerciants.
Aquests van millorar amb l'objectiu de obtenir un excedent(produir més que el que tu consumeixes per vendre al mercat i obtenir uns beneficis que acumularien un gran capital)= AGRICULTURA DE MERCAT
L'expansió de la industria i la nova organització de la producció en fàbriques van ser dos fets que constitueixen la base d'un sistema de relacions que s'havia començat a gestar segles enrere: EL CAPITALISME.
El capital que tenia una persona solia provenir de la familia que havia anta acumulant riqueses.
Adam smith va ser un dels economistes i principal teòric del liberalisme econòmic.
Burguesia agafava força.
Hi havia propietat privada.
Mercat lliure de competència=Llei de la oferta i la demanda.
