L'ANCIÀ, EL PACIENT TERMINAL I LA MORT
L'ANCIÀ
RECURSOS SANITÀRIS
• Equips d’atenció primària domiciliària i de assistència geriàtrica domiciliària: per a pacients que poden mantenir-se en el seu entorn i no es vol alterar els seu sistema de relacions, però necessiten cures d’infermeria (sondes,
úlceres, cures terminals...).
• Centre de dia: establiments oberts que presten serveis assistencials i socioculturals i on es fomenten les relacions interpersonals.
• Residències per ancians: són centres adreçats a persones ancianes en situació de dependència.
• Llars protegides: llars que depenen econòmicament de institucions locals o regionals i acullen a ancians que viuen de forma independent i s’ajuden entre ells amb el recolzament d’equip sanitari i social.
• Associacions i clubs d’ancians: per atenció social, recolzament emocional i foment de la salut.
• Serveis d’ajuda a domicili: recolzament i ajuda per a que l’ancià pugui realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana.
• Teleassistència: fàcil d’utilitzar, aporta seguretat i independència a l’ancià i tranquil·litat als familiars davant de qualsevol tipus d’emergència.
• Acolliment familiar: intercanvi entre ancians sols i amb domicili propi i estudiants. Les dues parts es beneficien de la companyia.
• Serveis a domicili: menjar, bugaderia...
VALORACIÓ GERIÀTRICA
● Serveix per detectar ancians amb risc.
● S’utilitzen unes escales estandarditzades per valorar:
– Situació actual del pacient ( qüestionari de Barber).
– Valoració mental ( funció cognitiva: recordar, orientació, càlcul i la funció afectiva: depressió o ansietat).
– Valoració funcional ( per valorar el desenvolupament d’una vida independent: activitats de la vida bàsica, instrumentals i avançades).
– Amb aquesta valoració es poden reduir les possibilitats (detecció precoç).
– Finalment es realitzarà un pla de cures individualitzat per cada causa, s’ha d’intentar solucionar el màxim possible i tenir en compte el cuidador (familiar). . . Amb una acurada valoració podem obtenir:
• Diagnòstic de nous problemes i/o patologies.
• Tractaments específics.
• Millors resultats funcionals, cognitius i socials.
• Reducció de serveis hospitalaris.
• Disminució despesa sociosanitària.
• Planificació segons les necessitats de la persona atesa.
GRANS SÍNDROMES GERIÀTRICS
● Incontinència urinària:
– Pèrdua involuntària de l’orina, problemes socials, lesions dèrmiques, infeccions, aïllament social, depressió.
● Síndrome confusional aguda:
– Disminució de l’alerta- consciència, desorganització del pensament, al·lucinacions).
● Síndrome d’immobilitat:
– Disminueix la capacitat de les AVD per disminució musculoesquelètic S’ha de potenciar la motivació, canvis de rutina.
● Deteriorament cognitiu i demència:
– Deteriorament de més de 6 mesos en la memòria, pensament... L'alzheimer disminució dels aspectes cognitius i conductuals.
● Síndrome d’inestabilitat i caigudes:
– Per malalties agudes, alteracions visuals, d’oïda (equilibri) neurològic, fàrmacs. Fractures= conseqüència= mort.
– Síndrome post caiguda: por a tornar a caure= aïllament social.
CANVIS EN L'ENVELLIMENT
CANVIS SOCIALS: ● Jubilació: organització de la
vida diària.
● Factors que influeixen: estat de salut, personalitat, suport
social, nivell educatiu, ingressos i la categoria professional.
● Viduïtat: La dona és més freqüent (homes amb dones més joves).
● Canvis negatius: soledat, aïllament, disminució de l’economia, pèrdua relacions socials i canvis de lloc de residència.
CANVIS PSICOLÒGICS: ● Intel·ligència (menys fluida).
● Memòria ( afectació a la de curt termini).
● Temps de reacció ( més temps).
● Atenció (canals afectats i motivació).
● Capacitat d’aprenentatge (més lent).
● Altres (experiència).
● Àrea afectiva: ( positiu; no canvien la personalitat, entenen millor per les experiències) o (negativa; rebuig social i aïllament).
● Àrea sexual: (la dona disminueix i l’home es manté).
CANVIS BIOLÒGICS: ● Sistema cardiovascular
● Aparell reproductor
● Sistema musculoesquelètic
● Aparell digestiu
● Sistema urinari
● Sistema nerviós
● Aparell respiratori
● Sentits
CONCEPTE: L’aspecte central de l’envelliment és comprendre que es tracta d’un procés
que comença des del mateix moment del naixement; cal superar la idea que
l’envelliment és una etapa cronològica que s’inicia a partir dels 65 anys. . En aquest sentit, l’edat d’una persona pot tenir diverses classificacions:
• Edat cronològica: anys passats des del moment del naixement.
• Edat fisiològica: determinada pel grau de funcionalitat i deteriorament dels seus òrgans i teixits.
• Edat psíquica: és l’estat psíquic de les persones d’un grup d’edat determinat.
• Edat social: rol d’una persona en la societat en què es desenvolupa, en relació amb la mitjana dels individus d’aquesta edat.
• Edat subjectiva: segons l’envelliment que experimenta la persona.
MALALT TERMINAL
OBJECTIUS CURES PAL·LIATIVES:
SIGNES DE LA MORT
Són signes de mort: la immobilitat, la fredor, la
midriasis, l'areflèxia, l’apnea, l’absència de pols, i un
ECG i EEG plans.
Són les cures post mórtem les que s’efectuen després de la mort, un cop que el metge ha certificat la defunció del pacient.
CURES PSICOLÒGIQUES
• Cal tenir una bona disposició per a comunicar-se amb
el pacient, vigilant la comunicació no verbal i la verbal.
• L’actitud ha de ser d’empatia i comprensió per a actuar de la formamés adequada.
• Cal demostrar disponibilitat sense interrompre’l.
•Cal permetre les manifestacions de tristesa i el plor.
•És molt important demostrar una actitud d’escolta, de manera que senti que pot compartir amb algú la seva situació.
•És convenient ser conscient de la pròpia actitud davant de la mort.
•Per educació, no s’ha de donar la sensació de tenir pressa, d’apatia o de despreocupació.
•No s’ha d’evitar la conversació si el pacient necessita parlar.
CURES FÍSIQUES:
Dolor
– Aplicar el tractament farmacològic prescrit i vigilar possibles efectes secundaris dels analgèsics.
– Aplicar altres mesures de confort: Massatges, fred o calor, relaxació, etc.
– Necessitats ambientals: procurar companyia i afecte, distracció, etc
Descans i son
– Afavorir el descans durant la nit i l’activitat durant el dia.
– Utilitzar tècniques de relaxació o altres activitats que afavoreixin el repòs.
– Cuidar l’entorn: ventilació, eliminació de sorolls ambientals, apagar les llums, observar la temperatura, etc.
Mobilització
– Estimular la mobilització fora del llit, en la mesura de les
possibilitats i els desitjos de la persona, fent passejades
curtes, aixecant-se del llit, realitzant mobilitzacions actives o passives, segons el cas.
Eliminació
- Afavorir la intimitat en
les eliminacions.
- Col·laborar en l’eliminació de fecalomes.
- Utilitzar els dispositius més adequats en cas d’incontinència, per mantenir a la persona seca.
- Observar la regularitat de les eliminacions.
Alimentació
– Adaptar-la al gust i preferències de cada pacient. Oferir
aliments que li vinguin de gust.
– Mantenir la ingesta de líquids (sucs, infusions, etc.).
– Fraccionar el menjars i menjar més sovint. Quan la persona vulgui.
– No forçar la ingesta.
– Les dietes toves s’accepten millor.
– No oblidar la cura de la boca.
Higiene i imatge
– Mantenir la pell neta i hidratada
– Tenir cura de la neteja del llit.
– Cures freqüents dels ulls, boca i peus, etc.
– Motivar al pacient per a que tingui cura del seu vestit, el pentinat, etc.
Els símptomes més freqüents en fase terminal són:
-Dolor
-Anorèxia; falta de gana
-Sequedat de la boca/mal alè/lesions bucals.
-Dispnea: sensació subjectiva de dificultat per a respirar.
-Estrenyiment : eliminació de femta dura i en menor freqüència del que és habitual.
-Insomni.
-Úlceres cutànies: afectació o lesió de la pell.
-Confusió: estat mental caracteritzat per una disminució del nivell de consciència, disminució de la memòria i alteracions del sons.
-Nàusees i vòmits.
-Caquèxia (aprimament excessiu) i pèrdua de pes.
-Ansietat, depressió, angustia i temor.
-Situació agònica: moment d’alt impacte emocional per a la proximitat de la mort
• Benestar físic
• Benestar psicològic
• Benestar social
• Benestar espiritual
VALORACIÓ: Consisteix en l’anàlisi de la situació del pacient mitjançant l’ús de diversos instruments de valoració i de la realització d’una història clínica completa.
La valoració geriàtrica integral, donat que la prevalença de patir malalties terminals en aquesta edat és major, ha d’incloure:
• Valoració clínica
• Valoració funcional.
• Valoració mental.
• Valoració social.
CONCEPTE: Una malaltia terminal és la que es troba en el darrer estadi de la seva evolució donant pas a la mort de la persona en un termini relativament curt. Per terme mig, en uns sis mesos.
