a guillem colomer 14 éve
325
Még több ilyen
l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenomens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com el llamp o l'electricitat estàtica però també a d'altres com el camp electromagnètic o la inducció electromagnètica. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenomens elèctric i les seves aplicacions.
El corrent elèctric que circula a través de la xarxa elèctrica és sovint de tipus altern i trifàsic perquè és més econòmic de produir i de transportar. Tot i que el consumidor final necessita corrent de baixa tensió, que és poc perillosa, quan es tracta de grans distàncies és més econòmic transportar corrent a molt alta tensió.
A potència constant, si s'augmenta la tensió es redueix la intensitat del corrent i també les pèrdues per efecte Joule o pèrdues tèrmiques. A més l'efecte pell limita la circulació del corrent a la superfície exterior dels conductors, el que obligaria a la utilització de cables de coure de gran secció. Per això s'utilitzen transformadors elevadors de tensió per tal de reduir la intensitat del corrent durant el transport i transformador que baixen la tensió per crear el corrent de baixa tensió que es distribueix als consumidors.
Una xarxa elèctrica és el conjunt de mitjans format per generadors elèctrics, transformadors, línies de transmissió i línies de distribució utilitzats per portar l'energia elèctrica als elements de consum dels usuaris.
Amb aquesta finalitat es fan servir diferents tensions per limitar la caiguda de tensió en les línies. Normalment les més altes tensions es fan servir en distàncies més llargues i grans potències. Per utilitzar l'energia elèctrica les tensions es redueixen a mesura que s'acosta a les instal·lacions de l'usuari. Per a això es fan servir els transformadors elèctrics.
S'hi distribueix l'elecricitat cap a les ciutats, cases, edificis...
En principi es considera com energia alternativa a les energies que s'obtenen de formes alternatives a les utilitzades majoritàriament, com són: petroli, carbó, gas natural, energia nuclear, i d'altres.
És important diferenciar entre els conceptes energia alternativa, energia renovable i energies no contaminants. Una energia alternativa o renovable no té per què ser no contaminant. Així, per exemple, la biomassa es considera una font d'energia alternativa, però és una energia que també contamina (potser en menor mesura que d'altres). El concepte renovable fa referència a la possibilitat de regeneració natural que ofereixen aquestes fonts d'energia, convertint-les en virtualment inesgotables.
biomassa
mareomotriu
geotèrmica
eòlica
fotovoltaica
solar
solar tèrmica
hidràulica
Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop Urani-235 més alta que la natural. Generalment el combustible emprat és òxid d'urani (UO2). A més del reactor, una central nuclear consta sempre d'una turbina de vapor, un alternador, dos o tres circuits -primari, segundari i terciari- i una o vàries torres de refrigeració del fluid condensador, que sol ser aigua. L'eficiència total és d'entre el 30% i el 40%.
Un combustible és una substància capaç de produir energia. La obtenció es fa mitjançant una reacció química anomenada combustió o bé alterant els àtoms de la substància pel que fa als combustibles nuclears en els quals es produeix una reacció nuclear. Els combustibles son substàncies de vital importància en el desenvolupament tecnològic de la humanitat, gràcies a que l'energia continguda en ells es pot emmagatzemar i utilitzar en el moment desitjat per tal de produir un treball útil.
Utilitzen fossils derivats del petroli, el carbó...
tèrmiques
La llei d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seus extrems i inversament proporcional a la resistència del circuit.
La potència elèctrica és la quantitat d'energia lliurada o absorbida per un element en un temps determinat. La unitat en el Sistema Internacional és el Watt.
Quan un corrent elèctric flueix en un circuit, pot transferir energia en fer un treball mecànic o termodinàmic. Els dispositius converteixen l'energia elèctrica de moltes maneres útils, com calor, llum (làmpada incandescent), moviment (motor elèctric), so (altaveu) o processos químics. L'electricitat es pot produir mecànicament o químicament per la generació d'energia elèctrica, o també per la transformació de la llum en les cèl·lules fotoelèctriques. Finalment, es pot emmagatzemar químicament fent ús de bateries.
Unitat de mesura: Watt
La resistència elèctrica és una mesura del grau d'oposició que oposa un objecte al pas del corrent elèctric. La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la resistència elèctrica és l'ohm, que se simbolitza amb la lletra grega omega majúscula (Ω). La seva recíproca és la conductància elèctrica que es mesura en siemens.
Qualsevol objecte físic és una mena de resistència. La majoria dels metalls són conductors i tenen una baixa resistència al flux elèctric. El cos humà, un tros de plàstic, o fins i tot el buit, tenen una resistència que es pot mesurar. Els materials que tenen una gran resistència s'anomenen aïllants.
La quantitat de resistència que presenta un circuit elèctric determinarà la quantitat de corrent que passarà (fluirà) pel circuit per a un determinat voltatge aplicat als extrems del circuit, seguint la llei d'Ohm
Unitat de mesura: ohm
En física, la diferència de potencial és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu. En enginyeria, de vegades es descriu com una variable depenent d'un altre punt (across variable).
La diferència de potencial elèctric entre dos punts (A i B) d'un camp elèctric és igual al treball que realitza aquest camp sobre una unitat de càrrega positiva (el coulomb en el SI), per transportar-la del punt A al B.
Aquest treball és independent del camí recorregut per la càrrega i depèn exclusivament de la posició en el camp del punts A i B
Unitat de mesura: volt
Anomenem intensitat del corrent elèctric a la càrrega Q que passa per una secció d'un conductor en cada unitat de temps establerta. En el SI s'expressa en C/s, unitat que es denomina ampere (A). Si la intensitat és constant en el temps, parlem del corrent continu; en cas contrari, és l'altern. Si no es produeix emmagatzemament ni disminució de càrrega en cap punt del conductor, el corrent és estacionari.
Símbol
Unitat de mesura: ampere
El concepte d'elements elèctrics s'utilitza en l'anàlisi de xarxes elèctriques. Qualsevol xarxa elèctrica pot ser modelada descomponent-la en elements elèctrics múltiples, interconnectats en un diagrama esquemàtic o diagrama de circuits. Cada element elèctric afecta el voltatge a la xarxa o corrent a través de la xarxa d'una manera particular. Analitzant el mode com una xarxa és afectada pels seus elements individuals, és possible calcular com es comportarà una xarxa real en una macroescala.
magnetotèrmic
diferencial
fusible
commutador
polsador
interruptor
cables
http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric
Alternador
Dinamo
placa F.V
bateria
pila
Un receptor elèctric és tot aquell dispositiu que rep energia elèctrica i és capaç de transformar-la en qualsevol altre tipus d'energia (energia mecànica, energia química, etc.). Són receptors, per exemple, les bombetes, que transformen energia elèctrica en lumínica, les resistències, que transformen l'electricitat en calor, els motors, que transformen l'electricitat en energia mecànica, ...
Les magnituds que caracteritzen un receptor són:
Tensió de funcionament.
Potència elèctrica consumida.
Carcterísticas de l'energia transformada (lluminositat, velocitat de gir, ...)
motor
timbre
làmada
