mites grecs

Még több ilyen

LITERATURA CLÁSICA DE OCCIDENTE

Szerző: Milca Dámaris Aragón Pinto

LITERATURA CLÁSICA DE OCCIDENTE

Szerző: Angela Viviana Sosa Huamalí

PASO DEL MITO AL LOGOS

Szerző: Natalie Gabriel Martínez

ENFOQUE CONDUCTISTA

Szerző: ignacio pinto

ATLES

BREU RESUM DE LES AMAZONES

Mite de la Caixa de Pandora

Llegenda de Belerofonte

ELS MITES GRECS

EL MITE DE ECO I NARCISO

La pobre ninfa no va ser la exepció i Narciso va despreciar el seu cor quan la va veure en el bosc i aquesta nomes era capaç de respondre les paraules d'ell. Aleshores, aquesta, desolada. ofesa, es va tancar en un lloc solitari i va deixar de menjar i de cuidar-se. Així va anar consumint-se poc a poc i el dolor la va anar absorvint fins a que va desaareixer i es va integrar amb l'aire, quedant nomes la seus veu que repetia les ultimes paraules. Debut a aço els deus es van molestar i totes les demes dones rebutjades orares als deus per venjança. Nemesis les va escoltar i va fer que Narciso contemplara el seu reflex, qua el jove heu va fer, va quedar enamorat de la seua bellesa i no li va importar res mes que la seua imatge. ES va quedar contemplant-se al estanc i es va deixar morir, totalment ind¡ferent a la resta del mon. En el lloc en el que Narciso va morir, va naixer una flor anomenada homonima.

En la versió mes coneguda de Eco, ella se enamora perdudament de Narciso, de qui el davidi Tiresias va predir, en el seu naixement, que tendria una llarga vda si no mirava el seu reflex. Aquest jove era molt bell pero despreciava el amor de toto el mon.

La deesa Hera havía castigat a Eco, i li impedia parlar, la ninfa nomes podia repetir la última parauna que pronunciara el interlocutor. Aço es devia a que Eco cobria a Zeus en les infidelitats davant d'Hera, i la entretenia amb elocuents conversacions, mentres que Zeus es divertia amb les seues amants.

Eco es una de las ninfes del bosc, i es la que dona origen al so que coneguem com eco. Eco es protagonista de varias llegendas. Per exemple, existeis una en la que apareix com la amada de Pan, pero ella no correspon a eixe amor sino que sufreix per el menyspreu d'un faune al que ama de veritat. Pan, mogut per els cels decideix vengarse, i fa que ells es desgarres per uns pastors, el seu plor es relaciona amb el eco.

Heracles va visitar a Atles en un dels seu 12 treballs per a arreplegar les pomes d'or de les Hesperides. Gaya, li havia donat les pomes a Hera quean aes va casar amb Zeus i aquesta se les va entregar a Hesperides, filla d 'Atles, per a que les guardara al seu jardi que hi estaba protegit per el drac Ladon.

EL MITE D'ATLES

Heracles era lo suficientement fort i Atles va poder arribar al jardí. Quan va tornar amb les pomes li vasugerir si podia anar ella a entregarseles a Euisteu, cap d' Heracles. Heracles va fingir estar d'acord amb la idea, però li va demanar a Atles is podia prendre un moment l'arc per a poder posar-se un coixi sobre els seus muscles adolorits. Atles va accedir i Heracles va fugir amb les pomes, provocant el lament etern d'Atles davant d'una carrega tan pesada.

El titán Atls era fill de Japet i de la ninfa Climene. Despres de que els titans se hagueres posat a disposició de Zeus i els seus germans, Atles no va se fet presoner al mon dels morts com els seus germans. Zeus li va imposar un castic especial que va consistir en carregar amb el arc dels cel sobre els seus muscles. Atles va dur la tarea a terme en el raco mes occidental que els grecs coneixien, l'estret de Gibraltar.

EL MITE DE LES AMAZONES

Eren un poble molt guerrer per lo qual la seua deesa principal era Artemisa, la caçadora.

En el seu govern no intervena cap home i com a cap hi tenien una reina. La presencia dels homes era permitida sempre que feren treballs de servitud. Para perpetuar la raça s'unían amb extranger i nomes es quedaven amb es filles. Per llei a totes les xiquetes se lis tallava un pit per a fecilitar l'us de l'arc i l'us de la llança. D'aci prove el seu nom ja que en grec "amazones" significa "les que no tenen pit".

Las Amazones eren un poble de soles dones descendents de Ares, deu de la guerra, i de la ninfa Harmonía. Se ubicaben a vegades al nort, altres en les planures del Cáucaso, i altres en les planures de la vora esquerra de Danubi.

MITE D'APOLO I DAFNE

Eros es va vengar disparant-li una fletxa, que li va fer enamorar-se de la ninfa Dafne, filla de la Terra i del riu Ladron, mentres que a aquesta li va disparar una fletxa que li va fer odiar el amor i especialment a Apolo. Apolo la va persegui i quan va conseguir alcançar-la, Dafne va demanar ajuda a son pare, el qual la va tranformar en un llorer. En altres versons va demanar ajuda a sa mare Gea.

Apolo, gran caçador, va voler matar a la temible serp Pitó que s'amagava en el monte Párnaso. Havent-la ferit amb les seus fletxes, la va seguir, moribunda, en la seua fugida cap a el temple de Delfos. Allí va acabar amb ella mitjançant diversos trest de les sues fletexes. Delfos era un lloc sagrat aon es pronunciaven els orecles de la Mare Terra. Fins els deus consultaven l'oracle i els van sentir ofesos de que allí se haguera cometut un assasinate. Volien que Apolo reparase de alguna manera lo que havía fet, però Apolo es va apoderar de l'oracle. Orgullos Apolo de la victoria conseguida sobre la serp Pitó, es va atrevir a burlarse de Eros per portar arc i fletxes seguent un xiquet.

MITE DE PERSEFONE

La llegenda conta que l'origen de la Primavera radica precisamente en aquest rapte, quan Perséfone es portada a als Infierns, les flors es van entristir i van morir , però cuando torna, les flors renaixen per l' alegría que lis causa que la jove torne. Com la presencia de Perséfone en la tierra s vuelve cíclica, axí el naixement de les flors també heu fa. Per altra part, durant el temp en que Perséfone es mantine allunyada de sa mare, la terra es torna estèril y ve la triste estació de l' Hivern.

Per a suavitzar la situació, Zeus va deixar que Perséfone pasara part de l'any en els confins de la Terra, al costat d' Hades, i l'altra part sobre la terra amb sa mare, mentres Deméter prometera complir la seua funció germinadora i tornara a l'Olimp.

Perséfone es va convertir en la deesa dels Inferns. Aparentment, el rapte es va realitzar amb l' ayuda de Zeus, però en l' ausencia de Demèter, per lo qual aquesta va iniciar uns llargs i tristos viatges en busca de la seua adorada filla, durant els quals la terra es va tornar estèril.

Perséfone es filla de Zeus y Deméter (Deesa de la fertilitat i el blat).El seu oncleHades (Deu dels Infierns), es va enamorar d'ella i un día la va raptar.

MITE DE PANDORA

Segons Los Trabajos y Los Días de Hesíodo, havía un gerro que contenía tots els mals. Pandora a penes la va veure, la va obrir i va deixar que els mals inundaren la terra. Quan va conseguir tancar el gerro, lo únic que quedava dins era la esperança, por el que el humans no la van rebre. Pandora representa la perdició de la humanita al igual que Eva.

Cada deu li va otorgar una qualitat, la bellessa, la sabiduria, la gràcia... Però HErmes va posssar al seu cor la mentida i la falacia.

Zeus va manar que la crearen per a castigar a la raça humana perque Prometeu havia robat el foc eterna per a donarse-lo a els homens.

MITE DE PEGAS

Zeus, per a que aquest permaneixera etern el va convertir en una constel.lació.

Va naixer del coll de una Gorgona quan persona la va matar al mar.

Hi estava majoritariament a les ordes de Zeus i era el portador del seu raig.

Es famos per ser un dels protagonistes del mite de Belerofonte.

Es el famos cavall alat que hi estava a disposció de l'Olimp.