Kategóriák: Minden - crítica - humor - censura - dictadura

a Ivet Béjar 10 éve

282

New Map

Durante el siglo XX, varios escritores destacaron por su uso del humor como herramienta para criticar y reflexionar sobre diversos aspectos de la sociedad. Albert Boadella impulsó un movimiento en defensa de la libertad de expresión, subrayando el poder crítico del humor.

New Map

PROVOCACIÓ I ABSURD

Segle XIX

La neu de Chelm
Joan Brossa

Utilitza sovint les imatges insòlites que li dictava el subconnscient com a vehicle d'una visió crítica de la societat

Guerau de Liost
Josep Carner

Interessat en allò que l'humor té de joc intel·lectual

Henri Bergason

Afirmava que el riure neix de l'intel·ligència i al marge de qualsevol emoció

Santiago Rusiñol

Parodià el provincianisme d'alguns catalans i censurà amb ironia l'actitud estreta i interessada de la burgesia catalana

Alfred Jarry

Provocà un gran escàndol oposant-se al bon gust que regnava al teatre de l'època

Va començar una de les seves obres amb la paraula "Merda!"

S'utilitzava l'humor per burlar-se de les institucions del país, denunciar el seu retard ideològic i per criticar la mesquinesa d'una bona part de la burgesia
Avantguardes

Conjunt de moviments artístics molt audaços que convertiren la provocació en norma a l'entorn de la dècada de 1920.

Necessitat de superar la concepció regionalista de la cultura catalana
L'impuls renovador del canvi de segle es manifestà a Catalunya a través del modernisme
Els escriptors de l'época adoptaren una postura provocadora

Segle XX

Exemple de conte
Vinc per donar-te fe
Poetes
Joan Oliver

Criticà amb sarcasme la societat de consum, la dictadura franquista i l'opulència de les clases altes. Firmava els poemes amb el pseudònim de Pere Quart.

Escriptors
Quim Monzó

Combina una visió inquietant del món amb la narració de situacions còmiques. Es serveix de l'acidesa de l'humor negre .

Jesús Moncada

Destaca per la riquesa lingüistica, la nítida precisió de l'estil i l'ús recurrent de l'humor.

Pere Calders

En l'àmbit de la literatura catalana no hi ha ningut que hagi emprat la ironia i l'humor suau amb tanta desimboltura i destresa.

Eduardo Mendoza

Concep l'humor com una part consubstancial de la realitat

Albert Boadella

Generà un actiu moviment popular en defensa de la llibertat d'expressió, al mateix temps que pasava de manifest l'enorme poder crític de l'humor.

Dario Fo

En el àmbit del teatre, ha desentranyat el macanisme opressiu del poder en els ultims anys.

Slawmir Mrozek

Denuncià les absurditats i les injustícies comeses pels règims comunistes de l'Europa de l'Est

George Orwel

Denuncià el somni igualitari del comunisme rus de la mà de Stalin (dictador)

Bertolt Brecht

Denuncià als anys trenta l'ascensió política del nazi Adolf Hitler

Luigi Pirandello

Afirmà que rere les coses que ens fan riure s'amaga sovint el drama.

Sigmund Freud

Afirmà que el riure és un mecanisme amb què compensem l'amargor de la vida quotidiana

Característiques
Altres van utilitzar l'humor per suscitar profundes refleions sobre el fet literari, la vida social o la identitat humana
Molts narradors van emprar la comicitat sense més finalitat que distreure
Els poetes intentaren burlar la censura per criticar els mals que va comportar la dictadura de Francisco Franco
Ús de l'humor amb finalitats polítiques
Pessimisme resultat de l'opressió generada per les ideologies totalitàries de l'època
Molts escriptors utilitzaren l'humor per donar fe del malestar de l'home davant de l'univers
Època turmentada per fets tan traumàtics com la Segona Guerra Mundial