Institut Miquel Tarradell
CFGS: Educació infantil
Mòdul: Mp07_UF2_NF1_Intervenció amb l'àmbit social
Professora: Marta Carpio
Alumnes: Aizel Alarcon i Romaïsae Boukal
Curs: 1r TEI-A
Data: 06/04/2022
El Desenvolupament Social
L'amistat s'acaba quan és trenca la confiança amb les crítiques el darrere i l'incomplement de promeses.
En aquest punt, podem analitzar el fet de què és relaciona amb els altres punts parlats anteriorment (coneixement d'un mateix i coneixement social) on aquí ens parla ja de les diferents relacions socials que podem establir: amistats (amics) i autoritaris (adults), on en tot tipus de relació hi hauràn conflictes que hem d'aprendre a gestionar i solucionar.
El tenir un coneixement d'un mateix, ja començarem a establir les nostre primeres relacions i establir els nostres coneixements socials.
A part de les relacions que estableixen amb les seves amistats, també és relacionen amb els adults, la diferència és que és d'una forma més autoritaria.
El concepte d'amistat és va tornant menys flexible i és va reduint amb el pas del temps i s'acaba implicant una sèrie de situacions.
I amb les relacions d'amistats es poden observar 3 tipus d'amistat segons W.Damon:
Amistat com a imitat i lleialtat
Amistat com a confiança i suports mutus
Amistat com a companyia en el joc
Durant la infància, la manera en el que ells veuen el concepte d'amistat va modificant.
Relacions entre persones
Conflictes en les relacions interpersonals
IMPORTANT: Aprendre a gestionar el conflicte adequadament.
Importància del paper d'educadors/res
com a models de conducta.
Des de l'infància, ensenyar-lis a gestionar conflictes com a una via per resoldre'ls.
És una estretègia educativa per afavorir el desenvolupament d'una conduccta social competent.
Conflictes inherents a les relacions.
Qualsevol tipus de relació genera conflictes.
Relacions d'autoritat
Aquestes relacions no només estàn basades
en l'obediència sinó amb acompanyament i respecte.
Amb un establiment adequat d'uns límits què han de conèixer i aprendre a respectar.
Durant el temps que comença l'infant a relacionar-se i interectuar amb els altres tant d'amistat com autoritariament, en qualsevol relació hi haurà conflictes on ells hauràn d'aprendre a gestionar-ho.
Els infants des de bén petits s'adonen que no sempre poden fer tot el que volen sinó que:
Han de seguir una sèrie de normes que els marquen els adults.
A partir dels 2 anys: Comprenen que hi ha persones
amb autoritat.
Educadors/res (...)
Pares
Mare
El concepte d'amistat W.Damon
Nivell 3: Amistat com a imitat i lleialtat
A partir dels 11 anys.
És considera com una obertura a l'altre i esperen
que pugui ser corresposta.
En formen part el:
- Perdó.
- Comprensió mutua.
L'amistat és:
(no val qualsevol).
Exigent
Íntim
Intens
Nivell 2: Amistat com a confiança i suports mutus
Entre els 8 i 10 anys.
En aquesta amistat inclou:
Ajuda
Components de confiança
Nivell 1: Amistat com a companyia en el joc
Entre els 4 i 7 anys.
Amic/ga, és la persona amb qui juga, comparteix les joguines i participen amb lo mateix.
Interromp en el moment en lo que
no coincideixen les activitats.
L'amistat no és duradora.
Relacions d'amistat
Primera infància: Qualsevol company/a de joc és un/a amic/ga.
(tots els companys de classe són amics).
Segona infància: El nombre d'amistats és va reduint en un petit grup.
A partir dels 10 anys: (majoritariament en noies), les amistats és van reduint i queden limitades en una o dues amistats o amics íntims.
S'estableixen a partir del moment que comencen a interectuar i és sustenen entre:
Afinitat
Afecte
Definició: És la interacció entre una i més persones.
El coneixement social genera l'establiment entre relacions d'amistat, iguals i d'autoritat respecte amb els adults.
En aquestes relacions sempre sorgiràn conflictes.
En aquest punt ja podem entendre el fet de que quan els infants començen a descobrir els altres i mantenir unes relacions amb la resta de persones, on comprèn les intencions dels altres, ja l'infant té la seva pròpia perspectiva dels altres, des de que és petit i veiem com és va desenvolupant com a persona.
On alguns dels comportaments de les persones adultes, als infants encara els costa de comprendre.
El ja poder comprendre les intencions dels altres, comencen a tenir una perspectiva sobre els altres del que senten o pensen.
Ja quan comença a tenir les seves primeres relacions amb els altres, l'infant comença a comprendre les seves intencions amb si mateix.
Paral·lelament van aprenent a interpretar les seves conductes i les intencions que hi ha al darrere.
1r: descripcions sobre aspectes concrets i observables.
Ex: La nena salta molt!
2n: incorporen característiques psicològiques relacionades amb la conducta.
Ex : És molt bon nen.
3r: aprofundeixen més en la manera de ser.
Al poder ja reconèixer el seu jo existencial i el seu jo categòric, a partir dels 2 i 6 anys, els infants van interioritzen una imatge o concepte de si mateixos i comencen a fomar el seu propi autoconcepte.
Com a persona el poder reconeixer-se com un ésser diferent a la resta, depenenent de la valoració del nostre autoconcepte, es relaciona directament amb la nostre autoestima.
Tot hi haver passat per els diferents components que fa que representi la nostre identitat, per tenir un coneixement d'un mateix, encara passat el temps seguim coneixent-nos.
El coneixement social
Definició: És l’establiment de les primeres relacions diferenciades i continua fins a la comprensió de les intencions de l’altre.
Dins d'aquest punt entren:
Presa de perspectiva
És un concepte complex d'adquirir a causa de:
coexistència d’emocions oposades
Tenir la capacitat de comprendre la coexistència
d'emocions oposades no s'adquiereix:
Fins els 10 anys tot i que ja és present als 7 anys.
Arribar entendre tot això no és fàcil.
l’ambivalència emocional
Suposa la possibilitat d’imaginar allò que poden
estar pensant i sentint altres persones.
Comprensió de les intencions
A partir dels 3 anys
A termes generals, els infants ja saben que les persones tenen un interior que no es veu,senten, pensen i motius que fan que actuin de maneres diferents.
També que són més autònoms i que inicien les seves
primeres amistats.
Dels 2 anys i mig als 3 anys:
S'acaba substituint la concepció egocèntrica
de l'etapa anterior.
És comença a estendre la comprensió
de les intencions dels altres.
Relacions entre iguals
Quan els infants hagin pogut assolir el descobriement dels altres, ja comencen a relacionar-se amb els seus iguals.
Mirada egocèntrica
Tot gira entorn a les seves
necessitats i desitjos.
Malgrat trets empàtics continua
tenint una mirada egocèntrica.
Conquesta del llenguatge
A partir dels 2 anys, les manifestacions dels infants es reflecteixen el seu interés o preocupació per
la resta de persones.
Comencen a descriure els seus companys de manera senzilla (física o emocional).
Paper fonamental en aquest procés.
L'ampliació d'horitzons
Interacció en ambients més diferenciats
que suposa un estímul.
Adquisició de la marxa.
Descobriment dels altres
Cap els 8 mesos:
El nadó, ja discrimina entre persones properes i
conegudes especialment amb la mare en qui buscarà seguretat.
I amb les persones estranyes amb qui mostrarà cautela i temor.
Quan els infants hagin descobrit i conèixer els altres, començaràn a relacionar-se entre la resta de persones.
A partir dels 3 mesos aprox :
- Inicia el descobriment amb els altres.
- Etapa de la formació de l'aferrament.
Manifestacions físiques:
- Somriure - Plor - Mirada
(...)
Mostra preferència, però no rebutja a desconeguts.
Primers mesos: nadó com a ésser indiferenciat (no distingeix entre ell i la seva mare o altres persones properes).
Apartir del nostre autoreconeixement i els nostre autoconcepte que es relaciona amb la nostre autoestima, fa que tot conjuntament representi la nostre identitat com a persona.
Coneixement d'un mateix
Identitat
Definició: Conjunt de característiques que fan que una persona sigui ella mateixa.
- La recerca de la identitat, no sempre ha d'haver una crisi traumàtica, però pot ser un procés complicat, que suposa destruir gran part de tot el que s’ha elaborat fins aleshores per tornar-ho a reconstruir.
- Encara que els aspectes comentats anteriorment constitueixen amb diferents components de la identitat, no és fins l’adolescència que la recerca de la identitat es converteix en una qüestió prioritària:
Qui sóc jo?
Autoestima
Definició: valoració de l’autoconcepte, que pot ser positiva (autoestima alta), negativa (autoestima baixa), i ajustada o desajustada.
La forma de poder valorar, el que cadascun creu, s'origina amb una autoestima global, que s'organitza amb diverses autoestimes els primers anys.
Cap els 7 anys es diferencien tres autoestimes separades:
- Autoestima Física.
- Autoestima Social.
- Autoestima Acadèmica.
Autoestima global
Autoestima Acadèmica
- Lectura i escriptura
- Matemàtiques
- Altres matèries
Autoestima Social
- Relació amb la família
- Relació amb els iguals
Autoestima Física
- Habilitat física
- Aspecte físic
En el desenvolupament de l'autoestima :
-Un infant que creu que ho fa tot bé, té l'autoestima alta,però està poc ajustat de la realitat.
- En la seva edat preescolar, les comparacions socials i les avaluacions dels altres, ajuden a disminuir aquesta autoestima, fent que s'ajusti més a a la realitat i que hi ha hagi una confrontació amb ella.
- Han de comprendre que no sempre tot ho faràn bé.
- La importància de que l'autoestima sigui ajustada i que correspongui amb la realitat.
- Reforços, Positus i Felicitacions.
Autoconcepte
Definició: creences sobre les capacitats, les habilitats o els valors que una persona considera que li són propis.
Aquest punt té 2 diferents etapes:
- Segona etapa (a partir 8-10 anys): Hi ha un canvi important → comencen a incorporar trets de la personalitat de forma habitual.
- Etapa preescolar (2/3-6 anys): no inclou una autoavaluació.Però hi ha una sobreestimació de les pròpies capacitats. “Tot ho faig bé” o “Puc saltar 20 esglaons”. Hi ha un concepte desajustat de la realitat.
- Inicialment es basa en característiques molt concretes (aspecte físic,possessions…), es limita a una funció descriptiva.
Definició: És una capacitat de l’ésser humà per reconèixer-se i comprendre com un ésser diferent dels altres.
És molt important identificar-se i tenir un autoconeixement com a un ésser diferent.
En la qual es relacionen dos conceptes dins d'aquest punt que són:
- Jo existencial
-Jo categòric
Jo categòric
Definició: suposa una comprensió més OBJECTIVA de si mateixos en relació amb algunes característiques pròpies: edat,sexe o aspecte físic.
Després d'haver pogut identificar-se com un ésser independent de la resta amb el seu jo existencial, suposen una comprensió objectiva de si mateixos que és dóna per el seu jo categòric.
A partir dels 2 anys apareix la funció simbòlica i del llenguatge on els infants:
snckjnskncdks.kc
Promou el desenvolupament del JO CATEGÒRIC.
- Fan ús de pronoms personals (la distició que tenen de la resta de persones).
Jo existencial
Poder definir-nos i tenir un autoreconeixement com a un individu independent , fa que s'estableixi el
JO EXISTENCIAL.
Definició: s’estableix quan existeix una clara diferenciació entre un mateix i la resta de persones.
Majoritariament en els infants apareix entre els
15 i 24 mesos d'edat com una constitució d'autoavaluació de la persona.
És pot manifestar:
- A través de conductes que mostren la seva autoconsciència.
Ex: sentiments de competència i d’incompetència: somriure (davant propis èxits) i plor (davant propi fracàs, frustració).
Quan hagin pogut establir la difrenciació entre un mateix i dels altres, s'establirà el Jo categòric.
- A partir de l'any els infants comencen a ser conscients que són éssers independents i separats dels altres.
- Importància de l’escolarització per esdevenir infants independents i diferents.
