によって Akira Matsuyama Pastor 6年前.
161
もっと見る
En uns experiments ja clàssics, es mostren evidències que determinades formes de comportament motor humà exhibien totes les característiques mostrades en els comportaments autoorganitzats que es donen a la naturalesa. Llavors, si d’una banda tenim que l’ésser humà pot considerar-se com un sistema complex i, d’una altra, que mostra trets clars d’autoorganització en alguns dels seus comportaments.
Es comporta el cos humà com un sistema complex autoorganitzat?
Que hem de fer-nos és si es pot considerar el sistema motor com un sistemac omplex?
Això comporta el sistema a adoptar uns patrons de comportament que constituiran en determinades formes d'organització dels elements que el componen.
Un altre concepte de gran importància és el de paràmetre d’ordre o variable col·lectiva del patró. Aquesta variable col·lectiva seria la descripció macroscòpica del comportament del sistema, en una situació determinada. Llavors podem afirmar que la variable col·lectiva representa o explicita un determinat tipus d’interrelacions entre els elements del sistema que participen en l’acció.
D'altra banda aquesta dinàmica de relació entre els elements d'un sistema està coondicionada pel canvi en què es coneix com a paràmetre de control. En definitiva, els aptrons són el resultat no del paràmetre de control, sinó de l'autoorganització del sistema o, encara millor, de l'autoorganització de les relacions entre els elements que componen el sistema.
És important remarcar que un mateix mecanisme permet formar patrons diferents i que, de manera semblant, un mateix patró pot formar-se en diferents mecanismes.
El caràcter global del control dels moviments: Fruit de l'observació i el refistre del moviment humà, Bernstein va constatar que qualsevol modificació en l'execució d'una acció motriu s'anava corregint al llarg del seu desenvolupament posterior.
La influència de forces externes: les forces reactives desenvolupen una tasca crucial en el desenvolupament final de l'execució motriu.
El graus de llibertat: pensem en la gran quantitat d'articulacions que s'impliquen en la major part de moviments que som capaços de dur a terme.
La variabilitat del moviment humà: en l'execució de les habilitats motrius, s'hi detecta una estructura bàsica i comuna, però la seva execució i la forma final que té, mai no es repeteix de manera idèntica
Tot i amb això, es pot afirmar que va dedicar gran paert de la seva vida professional a l'estudi dels mecanismes fisiològics dels moviments i de l'activitat motriu humana.
En aquesta dedicació va reaccionar contra les visions purament reactives de la motricitat que en aquesta èpsoca predominaven a l'URSS, on la linia pavloviana era considerada com "l'oficial" per part del règim. El seu posicionament científic es va situar en la denominada fisiología de l'activitat que considera que els moviments, lluny de ser una mera resposta a estímuls ambientals, són dirigits pels seus objectius o, dit d'una altra manera, que constitueixen la solució a un problema
Tenint present les condicions inicials, el subjecte genera un esquema que li permet preveure les conseqüències sensorials que impplicarà l'execució del moviment, el que li possibilitarà controlar el desenvolupament de l'acció
Ambdós esquemes, el de record i el de reconeixement, estan fortament relacionats, però són diferents. L'autor diu "encara que les conseqüències sensorials esperades i les especificacions de la resposta estan fortament associade, no és necessari que siguin isomòrfiques... perquè els esquemas de record i de reconeixement són diferents".
A l'hora d'executar una respota, el subjecte ha de processar la informació procedent de dues fonts: les condicions inicials i la sortida desitjada o resposta específica.
Shmidt denomina,un esquema de record: El subjecte és capaç de determinar les especificacions necessàries per portar a terme la resposta actual
La noció d'esquema té una àmplia tradició en psicologia i s'ha estès a diferents camps o àrees d'estudi com la percepció, la representació del coneixement o la solució de problemes
La seva concepció de l'esquema és poc o gens constructivista i molt computacional.
Atribueix als esquemes motors el paper de reguladors dels aspcetes variables de l'execució de les habilitats motrius. La informació provinent de diferents fonts, s'emmagatzema de manera conjunta en acabar el moviment.
És important destacar que l'esquema, el que s'emmagatzema, no són les dades concretes; sinó les relacions que s'hi estableixen i s'elaboren, per abstracció, un conjunt de regles.
Schmidt, fa que el concepte d'esquema que proposa estigui bastant allunyat de la concepció actual i se situï més a prop de es teories probabilístiques de formació de conceptes o de les regles de producció
Schimdt proposa dues estructures que permeten expicar, de manera conjunta, l'aprenentatge i el control d'habilitats motrius.
El programa motor generalitzat
L'autor proposa l'existència de programe smotors generalitzats, capaços de controlar l'execucció de clsses o famílies de moviments. Aquests programes motors serien capaços de "presnetar le sordres preestructurades per a un nombre de moviments si es proporcionen les especificaicons concretes de cada resposta"
Això permet solucionar el problema de l'emmagatzematge en la memòria, perquè redueix dràsticament el nombre de programes motors que han d'aprendre's i conservar-se.
El programa motor
La creença de l'existència d'una sèrie d'ordres relatives a l'activitat muscular necessària per desenvolupar una habilitat motriu emmagatzemades en la momòria i que són capaces, per si mateix, de controlar aquesta habiilitat.
A mes adopta una posició clarament favorable a l'existència de programes motors, fins al punt que fromen una part fonamental del seu model teòric.
La teoria de l'esquema reacciona contra alguns dels aspectes que la teoria del bucle tancat d'Adams no era capaç d'explicar. Cal remarcar-ne dos
El problema de la novetat
El problema de l'emmagatzematge en la memòria
Schimidt reaccciona contra la falta de base empírica que caracteritzaven algunes de les formulacions teòriques nascudes en el si de la psicologia cognitiva
L'autor reacciona, de manera semblant a Adams, contra la posició conductiste a l'hora d'afrontar l'estudi de l'aprenentatge de les habilitats motrius
La intenció inicial que té s'adreça cap a l'establliment d'un model capaç d'explicar l'aprenentatge i el control de moviments simples i autoregulats (self paced)
L'empremta mnèsica
Auqesta s'ancarrega de selecionar i iniciar el moviment en qüestió. Aquest s'enforteix amb la pràctica.
En primer lloc: L'empremta requereix retroacció
En segon lloc: Es pretén reflectir les diferències conegudes entre els processos de record i de reconeixement.
L'empremta perceptiva
Estructura que serveix com a referència per al seu propi control. Aixì el feedback produit per al resposta es compara amb l'emprempta perceptiva, d'aquesta manera es detecten les diferencies que indiquen la direcció i la magnitud de l'error que s'està cometent i se'n possibilita la correcció.
Per resoldre aquest prolema, el subjecte es converteix en un procesador actiu d'informació
Insisteix en el paper actiu de l'aprenent que ,més enllà de respondre a determinades característiques de l'ambient, intenta resoldre els problemes uqe hom li planteja
Es complementa, amb diverses estructures de memòri que s'utilitzen com a formes de representació de la infrmació obtinguda, tant exterior com del mateix subjecte
El caràcter cognitiu de l'aprenentatge humà: "El domini cognitiu és la difefrència fonamental entre l'ésser humà i els animals inferiors, i es fa dificil plantejar les lleis de l'aprenentatge humà al marge d'ell"
Té com la majoria dels models cognitius un caracter cibernètic.
Es troben nombroses mostres que confirmen el seu intent de proposar un model científic que superés algunes de les limitacions més importants que el conductisme
L'autor discrepa del caràcter automàtic i no cognitiu de l'aprenentatge humà.
És qüestiona la premissa de l'equipotencialitat: En aquet sentit, Adams atorga una gran importància a la capacitat verbal de les persones i a la seva influència en l'aprenentatge motor
L'autor reacciona contra el caràcter exclusivament empíric: Proposa un model que no només es preocupa per l'establiment de les condicions òptimes de pràctica, sinó també pels processos subjacents a l'adquisició de noves habilitats motrius.
