L'ANCIÀ, EL PACIENT TERMINAL I LA MORT
ACTITUT DAVANT LA MORT
Atenció al dol després de la mort
•Cal tractar a la família amb respecte i comprensió.
•Cal contestar totes les seves preguntes informant-los dels
procediments i els aspectes legals.
•No s’ha de comentar la mort del pacient amb altres malalts o visitants.
•Cal facilitar la recollida de les pertenences del mort, informar de les
manifestacions normals del dol, animar a l’expressió de les emocions,
etc.
•Totes les cures post mórtem s’han de fer mostrant una actitud respectuosa
amb el cos del difunt i als seus familiars.
•Cal tenir en compte que els familiars necessiten adaptar-se a la pèrdua, així
com la prevenció de l’aparició d’un dol complicat.
Actuacions un cop certificada la mort
Les cures post mórtem són les que s’efectuen després de la mort,
després que el metge hagi certificat la defunció.
Consisteixen en:
1.Posar-se la bata, el casquet, la mascareta i els guants.
2.Enretirar les pertinences del malalt i posar-les en una bossa de plàstic ben identificada i donar-la als seus familiars.
3.Baixar el llit i treure tots els coixins, excepte el del cap per evitar l’estancament de la sang.
4.Posar el cos en posició de decúbit supí, alineat i amb les cames estirades, movent el cos amb suavitat per evitar l'equimosi..
5.Realitzar la higiene de tot el cos, especialment de la cavitat bucal, netejant les dents i les genives.
6.Tapar amb cotó, amb l’ajuda d’unes pinces, tots els orificis naturals:
boca, fosses nasals, orelles, recte, i en una dona la vagina.
7.Col·locar les pròtesis dentals a la boca i tancar-la. Si la boca no
roman tancada la subjectarem amb una venda per la part de sota del mentó que lligarem al cap.
8. Li tancarem els ulls fent una lleugera pressió amb les puntes dels dits.
9. Pentinarem els cabells.
10.Li posarem els braços creuats sobre el pit. Li lligarem els canells i
turmells amb venes i esparadrap, i col·locarem la identificació del mort
en els turmells subjectada amb tela adhesiva.
11.Col·locar el cadàver sobre un llençol on prèviament haurem posat un
travesser a la zona dels glutis.
12.Cobrir el cos amb el llençol deixant visible la cara i doblegant la part superior en forma de toca.
13.Tancar la porta de totes les habitacions per realitzar el trasllat (Zelador) que es farà discretament.
14.Entregar totes pertinences del mort a la seva família, anotant tots els articles entregats i la persona a qui es fa l’entrega.
Signes imminents de mort:
- La immobilitat, la fredor, la midriasis, l'areflèxia, l’apnea, l’absència de pols, i un ECG i EEG plans.
Sistema muscular
Aparell respiratori
Aparell circulatori
Sistema nervios
Cures post mórtem
- Són les cures que s’efectuen després de la mort, un cop que el metge ha certificat la defunció del pacient.
PRINCIPIS DE BIOÈTICA ASSISTENCIAL
- La pràctica assistencial s’ha de sustentar en un referent o model teòric o filosòfic que reculli uns principis que orientin les conductes professionals i les actituds personals davant d’unes situacions concretes.
Autonomia
- Recollir el dret a la informació i a prendre decisions sobre la seva persona.
No maleficència
Beneficència
OBJECTIUS DE LES CURES PAL·LIATIVES I AL PACIENT TERMINAL
Els símptomes més freqüents en fase terminal son:
-Dolor
-Anorèxia; falta de gana
-Sequedat de la boca/mal alè/lesions bucals.
-Dispnea: sensació subjectiva de dificultat per a respirar , obligant a l'individu a augmentar el nombre de respiracions o disminuir la seva activitat.
-Estrenyiment : eliminació de femta dura i en menor freqüència del que és habitual.
-Insomni.
-Úlceres cutànies: afectació o lesió de la pell. Amb dany de les estructures internes provocant una úlcera o ferida.
-Confusió: estat mental caracteritzat per una disminució del nivell de consciència, disminució de la memòria i alteracions del sons.
-Nàusees i vòmits.
-Caquèxia (aprimament excessiu) i pèrdua de pes.
-Ansietat, depressió, angustia i temor.
-Situació agònica: moment d’alt impacte emocional per la proximitat de la mort.
Benestar espiritual
Benestar social
Benestar psicològic
• Cal tenir una bona disposició per a comunicar-se amb el pacient, vigilant la comunicació no verbal (gests, postura corporal, distancia, contacte físic, etc) i la verbal.
• L’actitud ha de ser d’empatia i comprensió, posant-nos imaginàriament en el seu lloc, per a actuar de la forma més adequada.
• Cal demostrar disponibilitat, sense interrompre’l, transmetent acceptació i acompanyament.
•Cal permetre les manifestacions de tristesa i el plor.
•És molt important demostrar una actitud d’escolta, que permeti al pacient expressar els seus temors, dubtes, ansietat, etc, de manera que senti que pot
compartir amb algú la seva situació.
•És convenient ser conscient de la pròpia actitud davant de la mort.
•Per educació, no s’ha de donar la sensació de tenir pressa, d’apatia o de despreocupació.
•No s’ha d’evitar la conversació si el pacient necessita parlar.
Ira
Aceptació
Negociació
Depresió
Negació
Benestar físic
Altres
- Atendre altres símptomes concrets, com dispnea, mobilització de secrecions, aparició de vòmits, (subjectar el cap mentre se li proporciona una palangana, realitzar la higiene, etc).
- Realitzar les activitats assistencials habituals: presa de constants vitals, administració dels fàrmacs prescrits, cura dels catèters, bosses de diüresis, sondes, comunicar-se i escoltar al pacient, etc.
Dolor
- Aplicar el tractament farmacològic prescrit i vigilar possibles efectes secundaris dels analgèsics.
- Aplicar altres mesures de confort: Massatges, fred o calor, relaxació, etc.
- Necessitats ambientals: procurar companyia i afecte, distracció, etc.
Descans i son
- Afavorir el descans durant la nit i l’activitat durant el dia.
- Utilitzar tècniques de relaxació o altres activitats que afavoreixin el repòs.
- Cuidar l’entorn: ventilació, eliminació de sorolls ambientals, apagar les llums, observar la temperatura, etc.
Mobilització
- Estimular la mobilització fora del llit, en la mesura de les possibilitats i els desitjos de la persona, fent passejades curtes, aixecant-se del llit, realitzant mobilitzacions actives o passives, segons el cas.
Eliminació
- Afavorir la intimitat en les eliminacions.
- Col·laborar en l’eliminació de fecalomes.
- Utilitzar els dispositius més adequats en cas d’incontinència, per mantenir a la persona seca.
- Observar la regularitat de les eliminacions.
Alimentació
- Adaptar-la al gust i preferències de cada pacient. Oferir aliments que li vinguin de gust.
- Mantenir la ingesta de líquids (sucs, infusions, etc.).
- Fraccionar el menjars i menjar més sovint. Quan la persona vulgui.
- No forçar la ingesta.
- Les dietes toves s’accepten millor.
- No oblidar la cura de la boca.
Higiene i imatge
- Mantenir la pell neta i hidratada.
- Tenir cura de la neteja del llit.
- Cures freqüents dels ulls, boca i peus, etc.
- Motivar al pacient per a que tingui cura del seu vestit, el pentinat, etc.
VALORACIÓ DEL PACIENT TERMINAL
- Consisteix en l’anàlisi de la situació del pacient mitjançant l’ús de diversos instruments de valoració i de la realització d’una història clínica completa.
Valoració social
Valoració mental
Valoració funcional
Valoració clínica
La valoració geriàtrica integral, donat que la prevalença de patir malalties terminals en aquesta edat és major, ha d’incloure:
CONCEPTE DE MALALTIA TERMINAL
Una malaltia terminal és la que es troba en el darrer estadi de la seva evolució donant pas a la mort de la persona en un termini relativament curt. Per terme mig, en uns sis mesos.
“ES POT ENVELLIR AMB SALUT I AMB MALALTIA”
Crec que significat d’aquesta frase és que envelliment arribarà en un moment determinant és una etapa de la vida, es pot arribar a envellir més tard o d’hora. L’envelliment podria ser per malaltia o canvis de la salut. L’envelliment comporta molts reduccions a molts aspectes a nivell de canvis biològics, psíquics i socials. La persona pot tenir una bona salut en cas de tenir hàbits saludables.
PAUTES S’HAN DE SEGUIR PER REALITZAR UNA ENTREVISTA A UN ANCIÀ.
ÉS IMPRESCINDIBLE FER UNA BONA ENTREVISTA
Per saber les seves necessitats i poder fer font.
Garantir el benestar i comoditat de la població anciana.
Per tal de realitzar una entrevista efectiva a un ancià per poder millorar i personalitzar la seva atenció i el seu benestar s’han de seguir els següents deu punts:
No elevar el to de veu
.
Mantenir el contacte visual i tàctil amb el pacient.
Contestar a les preguntes de forma senzilla i breu, per evitar confusions.
Estar disponible per escoltar, recolzar i mostrar interès per les preocupacions del pacient.
Respectar la individualitat de l’ancià, ja que no tots són iguals.
El professional sanitari s’ha de identificar pel seu nom i categoria.
No fer servir vocabulari infantil per parlar, ja que pot minvar l’autoestima del pacient.
Dirigir-se a l’ancià pel seu nom i tractar-lo de vostè, personalitzant la seva assistència el màxim possible.
Actuar de forma serena i competent.
Acceptar a la persona com és, sense perjudicis ni crítiques.
PREVENCIÓ DE LA DEPENDÈNCIA
Les millores que hem exposat produeixen, en conseqüència, altres beneficis:
Augment de la longevitat, disminució de la mortalitat.
Prevenció de la discapacitat adquirida o de les limitacions de les capacitats funcionals que apareixen amb l’edat.
Prevenció de malalties cròniques
Els puntals d’un estil de vida saludable són:
Relacions socials
Seguretat
Salut
Alimentació saludable
Activitat física
Millores en les relacions socials
Millores psicològiques
Millores físiques
Pel que fa a la durada en el temps, la dependència pot ser:
Permanent
- La persona necessita l’ajuda d’una altra persona, com a conseqüència.
Transitòria
- La persona necessita l’ajuda d’una altra persona per menjar, beure, vestir-se.
La dependència pot ser de diferents tipus i pot tenir causes molt diferents.
persones amb problemes de visió
problemes mentals
limitacions físiques
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN LA VIDA DIÀRIA DELS ANCIANS AUTÒNOMS
El grau d’autonomia és la capacitat de la persona per decidir per si mateix la seva conducta, mentre que el grau de dependència és la necessitat o no d’assistència per realitzar les activitats diàries. Cal també considerar que és possible
prevenir la dependència promovent hàbits de vida saludables i vivint en un entorn favorable.
LES PATOLOGIES
LES PATOLOGIES MÉS FREQÜENTS EN ELS ANCIANS
Els problemes de salut i/o les malalties més comunes relacionades amb el procés d’envelliment són:
CÀNCER
- Un càncer és el creixement anòmal de cèl·lules malignes, afectant a alguna part del cos. Aquestes poden derivar com a metàstasi, propagant-se per l’roganisme.
DETERIORAMENT COGNITIU
- Es tracta de la pèrdua de les funcions cognitives relacionades amb la memòria, l’atenció i la velocitat de processament. Aquest deteriorament pot derivar a una demència, afectant així al pensament, la memòria, l’orientació, la capacitat d’aprenentatge i d’altres factors.
CAIGUDES
- Les caigudes poden tenir, com a conseqüència, contusions i fractures que poden comportar un ingrés a l’hospital, una operació, perdre mobilitat, ingressar en una residència o, fins i tot, la mort.
- Hi ha casos en què, tot i que aparentment no hi hagi conseqüències, pot haver-hi seqüeles psicològiques, i és molt freqüent que augmenti la por de la persona a tornar a caure. D’això en diem la síndrome post-caiguda.
DEPRESSIÓ
Es un trastorn que afecta bona part de les persones grans. Cal no confondre la depressió amb la presència de símptomes que poden aparèixer com a
conseqüència o reacció a determinades pèrdues, personals o de salut.
Els símptomes de la depressió són:
- Sentir-se trist, buit/da, desesperançat/da la major part del dia.
- Desinterès per activitats o situacions de les quals normalment la persona gaudia.
- Sensació de fatiga o que tot requereix molt d’esforç, així com malestar físic.
- Estar-se al llit o quedar-se tirat al sofà bona part del dia.
- Disminució o augment de las hores de son.
- És habitual la pèrdua o guany significatiu de pes sense fer dieta, o la disminució o augment d’apetit.
- Prendre decisions habituals de la vida quotidiana es converteix en una tasca complicada per la dificultat per concentrar-se.
- Pèrdua de memòria que a vegades es pot confondre amb demència, o pot ser-ne l’inici.
- Etc.
PROBLEMES DELS SENTITS: VISIÓ I AUDICIÓ
Els símptomes i patologies més freqüents en les persones grans, que afecten a la visió, són els següents:
- “Mosques flotants o volants”.
- Pèrdua de visió completa i transitòria de la visió d’un ull.
- La síndrome de l’ull sec.
- Alteracions a les parpelles.
- Hemorràgies a l’interior de l’ull.
- Vista cansada o presbícia.
- Cataracta.
- Trastorns oculars que amenacen la visió.
Les patologies oculars més freqüents en la tercera edat són:
- La síndrome de l’ull sec.
- Alteracions a les parpelles.
- Hemorràgies a l’interior de l’ull.
- Vista cansada o presbícia.
- Cataracta.
- Trastorns oculars que amenacen la visió.
MALALTIES CARDIOVASCULARS
Les malalties cardiovasculars més freqüents en la gent gran són:
- Malalties del cor: angor, infart de miocardi i insuficiència cardíaca.
- Malalties del cervell: embòlia (ictus).
- Malalties de la circulació de les cames: arteriopatia perifèrica.
- Arítmia: fibril·lació auricular.
A la vegada, caldrà tenir més cura amb els pacients ancians que presenten factors de risc cardiovascular com són: tabaquisme, hipertensió, colesterol i diabetis.
LA QUERATITIS
És una erosió o lesió que habitualment es produeix en la capa externa de la còrnia, el teixit transparent que recobreix la part frontal de l'ull. Les úlceres de la còrnia poden arribar a provocar importants seqüeles si no es tracten a temps o si no es tracten adequadament.
Els símptomes més habituals que presenten aquest tipus de lesions vinculades a la queratitis ocular són:
Visió borrosa o ennuvolada, envermelliment de l'ull, dolor sever i inflamació, sensació de presència d'objecte estrany a l'ull, etc.
- Si que pot afectar especialment a la gent gran ja que una de les cause podria ser:
- Infeccions bacterianes: comuns entre les persones que fan servir lents de contacte.
- Infeccions virals: virus de l'herpes simple, que provoca atacs recurrents fomentats per l'estrès, trastorns de el sistema immunològic o l'exposició a la llum de el sol.
- Infeccions parasitàries: se sol trobar en l'aigua dolça i al sòl i que provoca una infecció greu.
LA DIABETIS SENIL
- La diabetis senil és una malaltia en la qual els nivells de glucosa (sucre) de la sang estan molt alts. La glucosa prové dels aliments que consumeix. La insulina és una hormona que ajuda al fet que la glucosa entra a les cèl·lules per subministrar energia.
- Això passa per mala utilització de sucre per causa de falta d'insulina i problemes en els receptors. En persones majors de seixanta-cinc anys disminueix la secreció i resistència a la insulina. Per pas de temps es comença augmentant l'obesitat per causa de disminució de l'activitat física, etc.
COR SENIL
- Cor senil és un cas d'aquells individus d'edat avançada que tenen una reserva cardíaca disminuïda sense cap altra causa de cardiopatia. Es tracta de l’envelliment progressiu i irreversible del cor.
EMFISEMA SENIL
- Emfisema senil és un trastorn que afecta els alvèols (bosses petites d'aire) dels pulmons. La transferència de l'oxigen i el diòxid de carboni en els pulmons es produeix en les parets dels alvèols.
- En el cas de l'emfisema, els alvèols s'inflen de manera anormal, es fan malbé les seves parets i la respiració es torna difícil. Estan danyats els sacs alveolars dels pulmons, dificultant així la respiració, depèn de l'edat, no hi ha pèrdua de teixit elàstic ni destrucció de teixit pulmonar. És una EPOC, la causa principal es el tabac.
RINITIS SENIL
- La rinitis és una inflamació de revestiment mucós del nas. La Rinitis en els ancians es divideix en dos grups: la rinitis al·lèrgica i la rinitis no al·lèrgica.
- Rinitis senil es presenta en els ancians al voltant dels seixanta-cinc anys. El diagnòstic de rinitis senil es refereix més freqüentment a aquells pacients amb secrecions nasals incolores, bilaterals i d'inici tardà, sense patologia de la mucosa endonasal ni anatòmica, per alteracions de la funció immune i pels canvis produïts en la mucosa nasal, rinorrea, esternut, pruïja (picor) nasal, congestió nasal i drenatge (secreció) postnasal.
PROLAPSAMENT D'UN ÒRGAN
En l'àmbit de la medicina es denomina prolapse és quan un òrgan realitza un desplaçament, del seu lloc habitual, això passa quan els teixits i músculs es debiliten i per aquest motiu no poden aguantar el pes de determinats òrgans.
EL COLPOCELE
- Hèrnia vaginal que s'acompanya de descens de la bufeta (cistocele) i / o de l'recte (rectocele).
- Es diu colpocele anterior (cistocele) a un descens patològic de la paret vaginal anterior i de la base vesical situada per sobre. És el prolapse més freqüent. Des del punt de vista clínic, es manifesta per sensació de pesadesa pèlvica i molèstia perineal amb presència d'una massa vaginal.
Són patologies del pelvià i normalment van associades.
EL CISTOCELE
Es produeix quan el teixit de sosteniment entre la bufeta i la vagina es debilita i s'estira produint que la bufeta pugui caure o enfonsar-dins de la vagina.
Es pot dividir en 3 graus:
- Grau 1 lleu: la bufeta baixa lleument per la vagina.
- Grau 2 sever: La bufeta s'enfonsa fins a trobar l'obertura de la vagina.
- Grau 3 avançat: La bufeta sobresurt per l'obertura de la vagina.
Els símptomes poden variar depenent del grau en què es trobi. En casos lleus, els símptomes no solen ser visibles, en graus superiors sí que solen manifestar-se i els símptomes poden ser els següents:
- Sensació de pesadesa o pressió a la pelvis i en la vagina.
- Molèsties al fer força.
- Sensació de voler orinar fins i tot després d'haver anat al bany.
- Infeccions en la bufeta.
- Dolor i / o incontinència urinària en les relacions sexuals.
CURES DE L’AUXILIAR D’INFERMERIA
Amb aquesta informació recollida, planificarem les cures i procediments a dur a
terme:
• Higiene: unitat del pacient adient, bona imatge i higiene personal i manteniment de la pell hidratada.
• Nutrició: dieta adequada.
• Eliminació: freqüència i tipus de l’eliminació digestiva i urinària. • Regulació de la temperatura: control del fred i calor.
• Administració de medicaments: via oral, rectal, tòpica...
• Recollida de mostres: orina, femta, sang i esput.
• Aparell locomotor: canvis posturals, mobilitzacions i ajuda en la deambulació.
• Descans i son: ambient adequat i higiene del son.
• Oxigenació: fisioteràpia respiratòria, ventilació i oxigenació.
Per aconseguir aquest objectiu, prèviament hem d’obtenir informació sobre diferents aspectes:
• Motiu de la consulta al departament de geriatria.
• Antecedents familiars.
• Antecedents personals.
• Tractament farmacològic.
• Hàbits alimentaris.
• Hàbits d’eliminació (digestiva i urinària).
• Exploració física.
• Confirmar dades obtingudes amb familiars propers.
VALORACIÓ DE LES NECESSITATS DE L’ANCIÀ
Amb una acurada valoració podem
obtenir:
• Diagnòstic de nous problemes i/o patologies.
• Tractaments específics.
• Millors resultats funcionals, cognitius i socials.
• Reducció de serveis hospitalaris.
• Disminució despesa sociosanitària.
• Planificació segons les necessitats de la persona atesa
La valoració funcional
- És per determinar quin grau d’independència/autonomia s’aconsegueix en les activitats de la vida diària (AVD) i es centra en dues valoracions:
Valoració social per conèixer la capacitat de la persona de tenir cura de si mateixa en el seu entorn.
Valoració mental per recollir dades sobre l’estat cognitiu
Per a la valoració física
- Un llistat de problemes i/o patologies sobre la base d’una història clínica i tenint en compte antecedents, diagnòstics, hàbits, antecedents familiars...
SERVEIS SOCIOSANITARIS
Altres centres o sistemes de suport són:
Serveis a domicili: menjar, bugaderia
Acolliment familiar
Teleassistència
Serveis d’ajuda a domicili
Associacions i clubs d’ancians
Llars protegides
Residències per ancians
Centre de dia
Equips d’atenció primària domiciliària
Les unitats d’hospitalització són:
Hospital de dia
Unitats de llarga estància
Unitats de mitja estància
Unitat geriàtrica d’ingrés
LES PRINCIPALS MODIFICACIONS DE LES PERSONES ANCIANES EN LES DIFERENTS ÀREES
LES MODIFICACIONS DE CANVIS SOCIALS
- Poden afectar a tres camps diferenciats:
Com a part de la societat
- Cada vegada és més elevat el número d’ancians que viuen sols (principalment en zones urbanes).
Com a pertanyent a un grup familiar
- Situació molt influenciada si existeix dependència en l’ancià.
Com a persona individual
- Afrontament de la proximitat de la mort (acceptació, introversió, angoixa, trastorns depressius...).
LES MODIFICACIONS DE CANVIS PSÍQUIQUES
- Pèrdua del raonament abstracte.
- Pèrdua de la memòria recent.
- Disminució de la velocitat de reacció.
- Pèrdua d’atenció i concentració.
- Menor agilitat intel·lectual.
- Alentiment en el llenguatge.
LES MODIFICACIONS DE CANVIS BIOLÒGICS
- Pèrdua de massa òssia i augment de la massa grassa (variació del pes corporal i modificació de l’estatura).
- Alteracions en la pell i annexos cutanis (pèrdua d’elasticitat dels teixits, aparició d’arrugues...)
- Alteració de la termoregulació (els ancians són especialment sensibles al fred i calor).
- Alteracions en el sistema musculoesquelètic (desmineralització òssia, pèrdua de potència muscular...).
- Alteracions en el sistema cardiovascular (aterosclerosi...).
- Alteracions en el sistema digestiu (estrenyiment, disminució secreció de saliva...).
- Alteracions en el sistema respiratori (emfisema...).
- Alteracions en el sistema genitourinari (hipertrofia prostàtica...).
- Alteracions en l’activitat sexual (disminució de la lubricació natural...).
- Alteracions en els òrgans dels sentits (presbícia, hipoacúsia...).
- Alteracions en el sistema vegetatiu (insomni, fatiga, palpitacions...).
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ENVELLIMEN
En aquest sentit, l’edat d’una persona
pot tenir diverses classificacions:
Edat subjectiva
- Segons l’envelliment que experimenta la persona.
Edat social
- Rol d’una persona en la societat en què es desenvolupa, en relació amb la mitjana dels individus d’aquesta edat.
Edat psíquica
- És l’estat psíquic de les persones d’un grup d’edat determinat.
Edat fisiològica
- Determinada pel grau de funcionalitat i deteriorament dels seus òrgans i teixits
Edat cronològica
- Anys passats des del moment del naixement.
L'envelliment és una etapa cronològica que s’inicia a partir dels 65 anys.
La vellesa no és una malaltia, és una etapa de la vida.
Alguns conceptes bàsics que s’han de tenir en compte pel que fa a la vellesa són:
Esperança de vida
- Mitjana d’anys que estima que viurà una persona nascuda en un determinat moment i lloc i sotmesa a les taxes de mortalitat específiques d’aquest mateix any.
Antropologia
- Estudia els aspectes socials i culturals relacionats amb l’ésser humà, inclosos els ancians.
Geriatria
- Ciència que s’ocupa del manteniment de la salut en la població anciana, així com dels aspectes clínics de les malalties senils.
Gerontologia
- Ciència que s’ocupa d’estudiar tots els aspectes sanitaris, socials i legals que afecten als ancians.
Durant l’envelliment es poden donar tres tipus d’estratègies adaptatives:
Utilitzar els recursos que tinguem al nostre abast per aconseguir-los.
Compensar les nostres mancances buscant alternatives.
Conèixer i prioritzar els objectius vitals importants.
Els mecanismes de resposta adaptatius més freqüents són:
Acceptació
- Entendre la vida com una successió d’etapes, diferents les unes de les altres, amb les seves particularitats.
Angoixa
- Més freqüent davant de la proximitat del final de la vida.
Regressió
- Retorn a situacions de més dependència que caracteritzen altres etapes de la vida.
Resistència
- Negació dels canvis i voler perllongar d’una manera excessiva la joventut.
Aquests canvis poden ser:
Pèrdua de persones estimades.
Canvis en l’estatus social.
Aparició d’algunes patologies que poden comportar incapacitat.
Disminució d’algunes funcions orgàniques.
Disminució de capacitats sensorials.
Biològics.
