by Eva, Visi, Javier 12 years ago
665
More like this
Contra sentit (1991)
Dies d'ira, Nomdedéu (2002)
Barroca mort (1988)
El diari blau de la Carlota (2006)
Billet d'anada i tornada (1999)
El cor de les pedres (1999)
Què t'angoixa, Núria? (1996)
La presència (1989)
La imbècil (1986)
Ací s'acaba tot (1993)
Rondalla del retorn (1978)
La màquina infernal (1990)
Mor una vida, es trenca un amor (1990)
Murmuris i crits (2002)
A cau d'orella (2000)
Les ales enceses (2004)
La mirada de Nicodermus (1994)
Espècies protegides (2003)
Societat limitada (2002)
L'illa de l'holandés (1998)
Només socis (2008)
Gràcies per la propina (1995)
La mirada del tafur (1997)
Un negre amb un saxo (1989)
Penja els guants, Butxana (1996)
No emprenyeu el comissari (1984)
València, roig & negre (1990)
Rosa Vermell, detectiva privada (1989)
La gola del llop (1983)
El mut de la campana (2003)
Ofereix el retrat de la Vaència del segle XVII
Ribera (1990)
Històries naturals (1982)
Acurada virtuositat lingüística
Temàtica de la marginació
Crim de Germania (1980)
Tipus de text no habituals en la narrativa clàssica
Cartes o fitxes policials
Relat històric sobre la revolta de Germania
Caràcter innovador
Trilogia
El professor d'història (2008)
Segon volum
Purgatori (2003)
Protagonistes
Individus desorientats, descol·locats, que se situen voluntàriament a la perifèria de la societat
Retrat de la societat del moment
València dels anys noranta
Primer volum
Borja Papa (1996)
Dades ben documentades
Autobrigrafia de Roderic Borja
Els treballs perduts (1989)
Es dividix en dotze capítols
El lector passa sense advertiments dels fets contats pel narrador primer en tercera persona als evocats interiorment pel protagonista narrador segon
Ajuden a diferenciar-ho
Canvi de la tercera persona a la primera
Canvi dels temps gramaticals del passat al present
Senayls sintàctics
Elaboració del relat fortament renovadora
Basada en el mite de les dotze treballs d'Hèrcules
Presenta l'antiepopeia de Jesús Oliver
Utilització del monòleg interior
Influències de Joyce
Viatge al final del fred (1983)
El desig dels dies (1981)
Els cucs de seda (1975)
El bou de foc (1974)
El meu germà Pol (2008)
Caníbal (2007)
Dones (1997)
La salvatge (1994)
T'estimo, Marta (1986)
Júlia (1983)
És quan miro que hi veig clar (1979)
Retrat d ela societat hedonista, comunista i desideologitzada dels nostres dies
Vida quotidiana del món occidental
La magnitud de la tragèdie (1989)
Benzina (1983)
Mil crists (2008)
El millor dels mons (2001)
Guadalajara (1996)
El perquè de tot plegat (1993)
Uf, va dir ell (1978)
Colors de mar (2007)
Crineres de foc (2002)
Tallats de lluna (2000)
Antípodes (1988)
Estudi en lila (1985)
El vaixell d'iràs i no tornaràs (1975)
Cròniques de la molt anomenada ciutat de Monntcarrà (1972)
Cròniques d'un mig estiu (1970)
Influïdes pel gènere rondallístic tradicional
Centrades en la problemàtica de Mallorca
L'hora violeta (1980)
El temps de les cireres (1977)
Ramona, adéu (1972)
Reportatge
Els catalans als camps nazis (1977)
Renova els pressupòsits realistes
Veu present en la premsa i la televisió
La mort de Guillem (1996)
Trilogia d'espasa i bruixeria
El jardí de les palmeres (1993)
L'anell de ferro (1985)
L'illa de les tres taronges (1983)
Les claus de vidre (1984)
Les cartes d'Hèrcules Poirot (1983)
La corona valenciana (1982)
De mica en mica s'omple la pica (1972)
Influències
Temps que li tocà viure
Repressió franquista
Cinema negre
El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes (2003)
La molt exemplar història del gos màgic i la seua cua (1988)
Quasi bé un conte (1980)
Epístola o carta
L'estiu de l'anglés (2006)
La meitat de l'ànima (2003)
Cap al cel obert (2000)
Dins el darrer blau (1994)
Novel·la històrica basada en els fets que succeïren a Ciutat de Mallorca el 1688 i el 1691
Jo pos per testimoni les gavines (1977)
Reivindica la sensibilitat i l'amor
Tema de la incomunicació
Te deix, amor, la mar com a penyora (1975)
Parla mallorquina
Protagonistes femenines
Paper central de la memòria
La memòria històrica i la memòria com a recurs literari
Novel·les
Estremida memòria (1997)
La galeria de les estàtues (1992)
Camí de sirga (1988)
Conte
Contes de la mà esquerra (1973)
El dia que va morir Marilyn (1969)
Construïda a partir de monòlegs de quatre personatges amb els quals es narren experiències
La torre dels vicis capitals (1969)
La presentació d'una versió molt sòrdida de la postguerra
L'homosexualitat
El sexe
Olympia a mitjanit (2004)
L'emperador o l'ull del vent (2001)
Cavalls cap a la fosca (1975)
Difunts sota els ametllers en flor (1970)
Els argonautes (1968)
La lluna i el "Cala Llamp" (1963)
Creació d'una realitat mítica
Microcosmos inventat sobre un record seu
Teatre
Entrevistes
Articles d'opinió
Proses narratives
Llibres de viatjes
Novel·les i contes
Publica contes
De ciència-ficció
Eròtics
Policíacs
De misteri i terror
Josep Lluís Seguí
Quim Monzó
Narrativa eròtica
Narrativa històrica
Narrativa de terror
Narrativa de ciència-ficció
Narrativa policíaca
Mostraran en les seues obres les preocupacions i la visió del món d'una generació d'escriptors nascuts després de la guerra
Mallorquins
Carme Riera
Maria Antònia Oliver
Valencians
Josep-Lluís Seguí
Joan F. Mira
Catalans
Jaume Fuster
Montserrat Roig
Terenci Moix
Augment del públic lector
Milloraen l'ús social de la llengua
Alfavetització de la població
Canvis socials i polítics espectaculars
Faran possible la normalització d'una producció i d'un mercat literari en català
El mercat s'havia cpmençat a recuperar-se en la dècada dels seixanta
Els modernitzadors
Jesús Martínez Ferrando > narrador valencià més important de la primera meitat de segle. Publicà la major part de la seua obra abans de la Guerra Civil
Destaquen ''Vida d'infant'', ''Històries i fantasies'' etc.. La seua narrativa es caracteritza per una llengua acurada, al servei de l'anàlisi psicològica, la fantasia, l'humor o el dramatisme
Cal destacar Eduard López-Chávarri, autor de ''Cuentos lírics'' o ''Proses de viatge''
Autors que conrearen una narrativa renovadora, influenciada per l'estètica modernista
Els seguidors del fulletó pseudocostumista
Funció important > obrir el camí envers la normalització de la narrativa i l'ampliació del públic lector en català
Es tracta d'una narrativa populista de qualitat literària i lingüística molt baixa > paraliteratura o subliteratura
La primera va ser ''El Cuento del Dumenge'', més tard apareixen ''El Cuento Valencià'', ''Rondalles Noves'', ''El Cuento del Dissabte'' i de nou el primer
Constituït pels col·laboradors de les revistes que apareixen a València amb la finalitat de difondre la narrativa curta en valencià
Els seguidors del model costumista i localista
Josep Pacual Tirado > publicà unes narracions recollides sota el títol ''De la meua garbera'', que presenten de manera idealitzada el Castelló agrícola
El grup s'inicia amb Salvador Guinot, però l'escriptor més valorat ha estat Josep Pascual Tirado
Aquests escriptors pretenen descriure la manera de viure de la seua terra, tenen una clara concepció unitarista de la llengua i un gran domini expressiu i lèxic
Les seues publicancions, varen participar, a més, en la redacció i signatura de les Normes del 32
En el primer terçc del s. XX, Castelló tenia un nucli intel·lectual molt actiu, que es va organitzar al voltant de la Societat Castellonenca de Cultura
Destaquen els narradors castellonencs
Miquel Llor (1894-1966)
Aquesta obra va causar un fort escàndol en l'època, ja que, era possible identificar a la ciutat de Vic i diferents personalitats del moment
La seua obra més popular > ''Laura a la ciutat dels sants''
Tracta els símbols freudians més clarament i descriurà les reaccions psicològiques dels personatges
Carles Soldevila (1892-1967)
Destaca la seua trilogia: ''Fanny'', ''Eva'' i ''Valentina''
L'univers ficcional de les seues obres recrea el món d'aquesta classe social
Escriptor genuïnament burgués
En l'obra es planteja el tema de l'emancipació de la dona
Martí Domínguez
Maria Beneyto
Maria Ibars
Beatriu Civera
Miquel Adlert
La tasca gramatical
''La flexió verbal''
''Curso medio de gramática catalana''
''Millorem el llenguatge''
Destaca com a gramàtic
La producció novel·lística
Doble vessant en tota l'obra narrativa
La passió d'ensenyar
La passió de contar
A la dècada dels huitanta la seua obra narrativa va veure la llum amb ''La idea de l'emigrant'' i la trilogia ''cicle de Cassana''
Comença en el període de postguerra amb ''L'ambició d'Aleix'', publicada amb un retard de 10 anys per la censura
Simbolitza els pobles i la natura com a mena de refugi contra la destrucció de les grans ciutats
Les rondalles valencianes
Característiques
Hi ha una selecció de rondalles seguint el criteri de <
Hi ha una preocupació lingüística > llenguatge popular correcte
Hi ha un acte de creació literària
La història se situa en espais valencians
3 tipus
Rondalles d'animals
Personatges > animals humanitzats
Rondalles de costums
La manera de viure de la societat agrària
Rondalles meravelloses
Èssers humans dotats de facultats sobrenaturals
Ha recopilat 36 rondalles de gran valor folklòric i narratiu
''El color més blau''
''Quim, Quima''
''Un lloc entre els morts''
Reflecteix el món social i el malestar durant la postguerra
''El desert i els dies''
''Tu i l'hipòcrita''
''Les històries naturals'' (novel·la)
''Llibre de cavalleries'' (novel·la)
''Amb la tècnica de Lovecraft'' (conte)
La raó i la màgia
El natural i el sobrenatural
La fabulació i la ciència
Curiositat històrica
Mitologia
Fantasia
''Va ploure tot el dia''
''Testament a Praga''
''La filla del pres''
''Mecanoscrit del segon origen''...
''Mossegar-se la cua''
''Totes les bèsties de càrrega''
''Estrictament persona''
Posa l'èmfasi en aspectes com la fantasia, l'humor, la paradoxa, l'absurd..
Altres contes a destacar: ''Demà a les tres de la matinada'', ''Invasió subtil i altres contes'', ''Tot s'aprofita''
''Cròniques de la veritat oculta'' > crítica de la quotidiana a través de la contraposició de la <
''El primer arleqí'', recull de huit contes
Tracta els temes des de tots els punts de vista, en què assaja tota classe de tècniques
''Bearn o la sala de les nines''
Idealització mítica del món
Mitificació de la Mallorca rural que ha perviscut fins al primer terç del s. XX
''Mort de dama''
Caricatura esperpèntica d'un món tradicional en vies d'extinció
Decadència de l'aristocràcia rural mallorquina
La vellesa
''Mirall trencat'' > narra la història tràgica d'una família i aborda tres temes: la infantesa, la soledat i la mort
''La meva Cristina i altres contes'' > un món on dominen els personatges masculins
La maduresa
Altres obres com ''La plaça del diamant'', ''El carrer de les Camèlies'' o ''Jardó vora el mar'', totes amb un tractament psicològic
''Vint-i-dos contes'' > històries d'amor que reflenteixen un gran pessimisme amb la soledat mols present a l'obra
Els anys d'aprenentatge
''Aloma'' > novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra la pèrdua de la pubertat d'una adolescent i el sea pas al món dels adults
Lluís Ferran de Pol
''La ciutat i el tròpic''
''Érem quatre''
Avel·lís Artís Gener
''Les dues funcions del circ''
Narra l'aventura de dos germans exiliats
''Paraules d'Opoton el vell''
On es narra la conquesta de la P. Ibèrica pels indis asteques
Denuncia la guerra i les seues conseqüències
Incorpora el sentiment de frustació
Inclou el tema de l'enyorament
Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou l'escriptor
La literatura es fa a partir de l'experiència immediata
Característiques:
Associació
Repetició
Discontinuïtat
Tècnica narrativa que ens permet introduir-nos en la vida interior del personatge
Un personatge se'ns mostra en el nivell en què el pensament és una mescla d'idees, sensacions sense una connexió lògica.
Discurs directe sense l'ús de signes demarcatius
Reproducció fidel del diàleg
Els mateixos mots dits pels personatges, però mantenint la tercera persona narrativa
S'utilitza la tercera persona per a introduir les paraules del personatge
Esmenta l'acte verbal del personatge, i n'especifica el contingut o no.
Quan el focus que mira se situa en un punt interior a la història que ens narra.
Multiple:
Quan es focalitza un element des de diversos punts
Variable:
Quan el focus recau sobre diversos personatges
Fixa:
Quan el focus recau en el mateix personatge
Quan el focus que mira se situa en un punt extern a la història que ens narra.
Narrador càmera:
Sols s'hi presenten els elements perceptibles.
Narrador omniscient:
Apareixen al relat elements perceptibles i no perceptibles.
manuscrits, papers a disposició dels lectors
Diversos personatges ens conten la història des dels seus punts de vista
És un etstimoni però no participant en els fets que ens explica
Narrador en primera persona que presenta els fets tal com els ha conegut
Narrador en primera persona des del punt de vista del personatge
Narrador que no coincideix amb cap personatge de la història.
Principals:
Anticipació:
Una narració per endavant d’un fet ulterior.
Retrospecció:
Esdeveniment produït amb anterioritat al moment dels fets que es narren.
La història es situa al passat i després cap al futur.
Incidència entre l’ordre dels fets en la historia i en el discurs.
La vida de tres generacions:
L'auca del senyor Esteve
Uns quants anys:
La plaça del Diamant
Un dia:
Ulisses de Joyce
Temps futur
Temps present
Temps passat
Les funcions
Funció simbòlica
Remet a un tret del personatge (La boira que impedeix veure el camí)
Funció narrativa
Funció referencial
Situar l’acció en un lloc
Els atributs
L’espai pot anar acompanyat d’algun (la boira en les noveles de Sherlock Holmes
La presentació
Indirecta: deduïble per la informació que se’ns dona
Directa: mitjançant descripcions
El nom
Pot tenir funció refencial (Barcelona), expansiva (La pobla de les Fembres Pecadrius) o simbòlica
Transformacions dels personatges
Canvi en les circumstàncies del personatge
Canvi en l'entorn
Transformació social
Canvi en les relacions
Transformació dramàtica
Canvi en les personatges
Transformació lírica
Llenguatge
Trets lèxics:
Els que més informació ens poden donar (vocabulari, els cultismes, procedencia dialectal...)
Trets morfològics i sintàctics:
Ens indiquen la procedència geogràfica
Trets fonètics:
Caracteristica important en la parla de les persones
Retrat i l'etopeia
L'etopeia:
Recull les característiques psíquiques i espirituals.
Ens pot arribar:
Atributs (objectes i elements que acompanyen el personatge)
Caracterització indirecta: per accions i opinions del personatge
Un narrador extern descriu el personatge
El mateix personatge es presenta
Un personatge ens parla d’altre personatge
Retrat:
Conjunt de característiques físiques del personatge
caracterització
Simbòlica:
Relació amb el tema o la tesi de l’obra
Expansiva:
Informació de l’ofici, posició social, valors morals.
Designativa:
Informació sobre sexe, edat o procedència geogràfica.
Actants
classe d’actors que comparteixen una certa característica
Oponents:
Posen dificultats al subjecte
Ajudants:
Ajuden al subjecte a assolir el seu objectiu
Destinatari:
Qui ha de rebre l’objecte cercat
Remitent:
Qui envia a aquest a la recerca
L’objecte:
El que pretén aconseguir (cosa o persona)
Subjecte:
El que actua per resoldre un conflicte (protagonista)
Accions
principi constitutiu del relat.
Informacions complementaries (seqüències descriptives)
Accions que fan avançar la història i que mantenen relació cronologicament i lògicament
Xarxa de relació entre l’acte narratiu i situacions narratives
Es presenta la història
Successió d’esdeveniments. Els components són els esdeveniments, personatges, espai i temps
